“De qui lidera ens hem de preguntar quina contribució ha fet per a un món millor”

Oriol Amat, Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat, i degà de la UPF-BSM

Al llibre ‘L’ampolla mig plena’ vostè afirma que “més val rescatar l’economia durant un període curt que no pagar subsidis durant anys”. La rapidesa és la clau de volta per revertir la situació econòmica actual?

A causa de la pandèmia del coronavirus, l’economia (que portava una bona tendència i es preveia un creixement al voltant del 1,5% del PIB pel 2020) va frenar en sec. Ara es preveu que el 2020 pot haver-hi una caiguda de l’economia catalana que es situarà entre el 10% i el 12%, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. Això ha provocat que ja hagin tancat unes 16.000 empreses, que representen el 7% del total del teixit empresarial català. No és una bona notícia. En aquests moments, d’acord amb un estudi que vaig acabar fa unes setmanes, al voltant d’un 78% de les empreses catalanes està reduint les vendes i/o els beneficis. I moltes tenen seriosos problemes de liquiditat.

Així, estem parlant d’urgència…

Sí, cal que s’apuntali la part més feble del teixit empresarial. Em refereixo, sobretot, a les pimes i als autònoms, i especialment dels sectors més afectats com els relacionat amb el turisme, els hotels, la restauració, la cultura… si no se les ajuda i molt ara, tancaran i després ens passarem molts anys pagant subsidis d’atur. En canvi, si se les ajuda, són empreses que resistiran i quan arribi la vacuna tornaran a anar bé, pagaran impostos i quotes de Seguretat Social. Per tant, les ajudes que es doni ara, en els mesos que queden fins que la crisi sanitària comenci a solucionar-se, permetran estalviar molts diners en els propers anys.

Alertes al llibre que cal que les empreses es preparin amb mesures de prevenció per quan arribi la propera crisi. Destaques com a més rellevant: “cuidar i protegir els actius més importants: l’equip humà, els avantatge competitius i els clients, i tota la resta de parts interessades i el planeta”. Què els recomana als empresaris que facin en aquests aspectes?

Cada empresa és un món però, en general, les bones empreses tenen a les persones com l’actiu més important i, per això cal cuidar-lo. Estem en moments de molta incertesa.  Moltes persones viuen problemes de salut en els seus cercles més propers. També pateixen pel seu lloc de treball o pel d’altres familiars i amistats. Aquesta incertesa, fa que hi hagi molta angoixa. Per això, cal que les persones que lideren les empreses transmetin confiança al seu equip. És important que, si poden, no rebaixin les retribucions. Ara és el moment de pensar en nous productes, nous mercats i això requereix molta flexibilitat. És el moment de pensar en com créixer, més que en retallar despeses, que de tota manera pot ser necessari quan no hi hagi més remei. Li poso un exemple, un restaurant de vora on visc ha innovat molt recentment apostant pel menjar per emportar, ha fet reformes en l’establiment per a facilitar que els clients puguin venir a recollir el menjar, també ha fet reformes en l’exterior de l’establiment per a facilitar el consum a l’aire lliure, ha posat en marxa una campanya de fidelització, ha fet un acord amb una empresa per a la distribució i amb aquest tipus de mesures em deia l’altre dia la propietària que ha parat el cop, no ha acomiadat a ningú i li està començant a anar molt millor. També cal cuidar als proveïdors estratègics que tingui l’empresa ja que si ens deixen de subministrar ens farien anar malament. I, possiblement, una de les lliçons que traurem d’aquesta crisi és que hem de cuidar millor el planeta. Caldrà prioritzar la sostenibilitat.

Quan aborda l’atur juvenil i la formació, afirma que “hi ha un dèficit important entre el que els joves aprenen i el que les empreses demanen”. També destaca que “no s’ensenya prou bé en temes més relacionats amb les actituds personals”. Aquesta és una preocupació compartida per Impulsa i, de fet, la figura del mentor va en el sentit de treballar les actituds personals dels nostres becats. Quina és la seva recepta en l’àmbit de l’educació? Què cal canviar sistèmicament?

Hem de recuperar valors que sempre han distingit el perfil de la nostra gent: la passió per la feina ben feta, la cultura de l’esforç, l’emprenedoria. Això caracteritzava als nostres avis, pares i mares. És bàsic per a crear més empreses i que les que es creen generin més benestar per a tothom. És un tema que, sens dubte, requereix fer molta feina a cada llar i també cal un pacte de país, entre tots els agents econòmics i socials i que també ha d’arribar als mitjans de comunicació. Per posar un exemple de pràctica que caldria revisar, recordo més d’una sèrie de televisió on al empresari el pinten com una persona egoista i que explota a tothom. És un estereotip que fa perdre de vista que sense persones emprenedores no podrem crear més benestar.

Les xifres que apunta de la Xina i la Índia quan parla del món que ve, fan tremolar. Però vostè apunta que amb flexibilitat i capacitat d’adaptació podem ser capaços de ser competitius. Què els diria a les empreses catalanes en aquest sentit? Com poden treballar aquests aspectes?

El país el tenim localitzat en un lloc ideal per a l’atracció d’inversió estrangera i tenim factors molts positius, com la climatologia, la bellesa de l’entorn, la cultura, la seguretat, una bona relació entre qualificació i cost de la ma d’obra, i molts d’altres punts forts. El que ens falta es un sector públic més proactiu amb menys paperassa i tràmits més curts. I al mateix temps, les empreses han de ser més àgils per adaptar-se als canvis de l’entorn. Més d’un cop he parlat d’un restaurant xinès que hi havia a prop de casa que fa uns anys va haver de tancar i es va reconvertir en restaurant japonès. Poc després amb la crisi de 2008, es va reconvertir en un wok i ara en els darrers mesos ha apostat pel menjar per emportar. És un exemple de resiliència i de capacitat d’adaptació per part de la família xinesa que regenta el restaurant. Aquesta capacitat és la que ens cal en molts casos.

Per últim, respecte les organitzacions afirma que “si de tots els trets distintius de les organitzacions d’èxit n’he de triar un , em quedo amb el bon lideratge”. Com és el bon lideratge i com l’han de cultivar els líders de les nostres empreses?

Per a valorar l’obra d’una persona que lidera no hem de mirar només quants beneficis ha aconseguit o quants anys ha estat al càrrec. Molts ho fan destrossant la sostenibilitat i arruïnant la vida dels seus empleats. Nelson Mandela deia que: Els vertaders líders han d’estar disposats a sacrificar-ho tot per la seva gent”. Per això, d’un líder ens hem de preguntar sobre la seva contribució a un món millor i que ha fet per a que les persones aprenguin, creixin i visquin una vida amb més sentit. Això no és fàcil, però avui dia crec que és el que hem de demanar a les persones que lideren.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *