“Hi ha l’estigma que els joves no volem treballar, i això és mentida” Isam Dani

Gaudir del medi ambient mentre corre, camina o fa rutes en bicicleta és una de les coses que més apassiona l’Isam Dani, estudiant de CFGS en Sistemes Electrotècnics i Automatitzats, Robòtica industrial i jove Impulser de Torroella de Mongrí. És el petit de quatre germans i, tot i que sempre ha tingut clar que volia continuar els seus estudis, és conscient que no tots els joves tenen les mateixes oportunitats a l’hora de decidir. Explica que ell ha pogut escollir cap on encaminar el seu futur en gran part gràcies a l’acompanyament de la Fundació Impulsa.

Com arribes a la Fundació Impulsa?
Recordo que estava a classe, va venir el meu tutor i a mi i a dos companys més ens va informar de l’existència de la Beca Impulsa i que creia que podíem ser candidats a rebre-la. Quedaven tres dies per presentar tota la documentació que requerien i ho vaig preparar. Aquell mateix estiu em van comunicar que m’havien acceptat i això em va fer estar molt content; crec que si no hagués sigut per la Fundació Impulsa, m’hauria costat molt poder continuar els estudis, perquè jo encara no havia treballat i no tenia ingressos, i a casa la situació econòmica era delicada. Va ser una ajuda que em va venir molt bé i també una bona dosi de motivació.

“[La Beca Impulsa] va ser una ajuda que em va venir molt bé i també una bona dosi de motivació”

Parles de motivació. Què és el que et va motivar a comptar amb la Beca Impulsa?
A banda de l’ajuda econòmica, la Fundació Impulsa t’assigna un mentor i una tècnica de referència que t’ajuden en el que calgui. A més a més, t’has de comprometre a fer unes hores de voluntariat, i això a mi em va fer sentir molt bé, perquè veia que aportava a altres de la mateixa manera que hi havia qui m’estava aportant a mi. Em motiva el fet de saber que darrere la Fundació Impulsa hi ha gent que aposta per nosaltres.

Per què creus que és important aquesta confiança en els joves?
A escala social no es confia gaire en el jovent. Hi ha l’estigma que els joves no volem treballar, i això és mentida. El que passa és que, tal com està el món, si tens dificultats econòmiques, el camí més fàcil és deixar els estudis i posar-te a treballar en feines poc qualificades. És molt important saber que algú confia en tu; és important confiar en un mateix, però si a més tens persones al voltant que confien en tu, portes els teus projectes endavant amb més seguretat.

“És important confiar en un mateix, però si a més tens persones al voltant que confien en tu, portes els teus projectes endavant amb més seguretat”

Com ha estat el teu primer contacte amb el món laboral?
La primera vegada que vaig estar en una empresa va ser gràcies al cicle formatiu de grau mitjà (CFGM) que vaig cursar en mecànica; com que era formació dual, em va permetre fer pràctiques remunerades en una empresa. Quan vaig acabar aquestes pràctiques, em van oferir un contracte durant l’estiu, i aleshores ja vaig encadenar-ho amb els estudis, fent el CFGS que estic cursant ara. Va ser una molt bona experiència, perquè em va permetre posar en pràctica els coneixements del que havia estudiat i també ampliar-los. No és el mateix fer una diagnosi d’un cotxe en dues classes que en un taller, on ho has de fer cada vegada que entra un vehicle. A l’empresa adquireixes una experiència que és molt important.

“No és el mateix fer una diagnosi d’un cotxe en dues classes que en un taller, on ho has de fer cada vegada que entra un vehicle”

Per què creus que et van contractar quan vas acabar les pràctiques?
Durant les pràctiques vaig estar molt a gust amb els companys del taller; em van ajudar molt, m’explicaven les coses i em van tractar molt bé. A més, estaven molt oberts a tot el que jo els podia aportar de l’Institut, perquè ells són mecànics d’ofici i valoraven que més enllà de rebre indicacions, volgués aportar i m’escoltaven. Crec que els va agradar que m’hi impliqués i fos proactiu.

Gràcies a haver-te format en un CFGM, vas obtenir feina. Hauries pogut quedar-te a l’empresa, però vas decidir continuar en un CFGS. Per què?

Sempre he tingut clar que volia seguir estudiant; per treballar sempre hi haurà temps, però estudiar no és el mateix fer-ho amb 18 que amb 35 anys. Penso que és més enriquidor continuar formant-te, perquè t’obre moltes portes, tant en l’àmbit laboral com en el personal.

“Penso que és més enriquidor continuar formant-te, perquè t’obre moltes portes, tant en l’àmbit laboral com en el personal”

Això vol dir que ja tens previstos nous reptes un cop acabis el CFGS?
La meva idea un cop acabi aquests estudis és posar-me a treballar per, més endavant, preparar-me les oposicions a bomber. Sempre he tingut passió per l’entorn, i arran d’uns incendis que hi va haver al peu de casa, al massís del Montgrí, em va cridar l’atenció fer-me bomber: penso que és una feina molt bonica en què, a banda de treballar, fas pinya, crees vincles i una petita família, mentre contribueixes a cuidar el territori.

Creus que és important crear vincles?
M’agrada molt la frase que diu que “sol vas més ràpid, però acompanyat vas més lluny”. Penso que és molt certa. Tot i que tendim a l’individualisme, som éssers sociables i sempre ens necessitem els uns als altres. És una idea que sempre he tingut molt present i, quan vaig conèixer la Fundació Impulsa, encara vaig trobar més sentit a aquesta idea.

“Tot i que tendim a l’individualisme, som éssers sociables i sempre ens necessitem els uns als altres […] i, quan vaig conèixer la Fundació Impulsa, encara vaig trobar més sentit a aquesta idea”

Què és el que més valores del que t’aporta el teu pas per la Fundació?
L’acompanyament del meu mentor i de la tècnica de referència. I m’ajuda molt també la part del Programa de Creixement Humà; a escala personal, és molt enriquidor perquè aprenem a gestionar problemes, emocions… És una cosa a la qual avui en dia no es dona massa importància. Jo no havia rebut mai aquest tipus d’ajuda i és molt gratificant comptar amb aquestes formacions en creixement personal.

Com t’han ajudat aquestes formacions en competències transversals?
Durant la setmana d’exàmens, per exemple, estava molt estressat. Sempre m’ajuda anar a córrer per la muntanya, però estic lesionat i no podia anar-hi. Per sort havia treballat com havia de gestionar aquest estrès d’altres maneres. És un aprenentatge que també serveix molt en l’àmbit laboral, així com el treball que hem fet d’aprendre a escoltar proactivament i entendre que hi ha diferents punts de vista, perquè a les empreses convius amb altres companys i sempre poden sorgir coses. És important saber gestionar problemes i resoldre’ls de manera efectiva. A vegades, em fixo en companys d’estudis i penso que hi ha joves als quals els aniria bé treballar aquestes competències transversals per aprendre que les emocions no t’han de controlar, sinó que has de ser tu qui les controlis.

Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…
Optimisme.