“Tenir estudis superiors t’obre portes; si no, perds la possibilitat d’escalar dins una empresa” entrevista a Abderrahmane Eddarai

L’Abderrahmane Eddarai és un jove Alumni de la Fundació Impulsa. Amb 21 anys, té al cap un projecte de vida que implica muntar un negoci propi i independitzar-se. Amb l’acompanyament de la Beca Impulsa, Eddari va cursar estudis superiors i avui treballa del que li agrada. A més, gaudeix d’una estabilitat socioeconòmica que no hauria imaginat anys enrere, quan ara fa 12 anys va marxar del Marroc per començar una nova vida en terres catalanes. Explica amb un somriure que està satisfet del camí recorregut i, amb la mirada posada en el futur, comparteix un trosset de la seva vida.

Com és el teu primer contacte amb el món laboral? 
Al llarg dels anys he treballat en diferents feines que no tenien res a veure amb els meus estudis, com per exemple vaig estar en una pastisseria. Però el meu primer
contacte real amb la feina que m’agrada va ser a la feina on estic actualment. També havia fet pràctiques de mecànic, però ara estic a Norauto amb un contracte laboral i
n’estic molt content, tant de la feina en si com de l’ambient i els companys que tinc. I ells també estan contents amb mi.

Parles de la mecànica com el teu hobby. Sempre has tingut clar que volies estudiar això? 
Sempre m’han agradat els cotxes, tant els petits com els grans, qualsevol cosa que tingui motor i rodes m’encanta des que tenia tres anys. Recordo que la meva
mare em regalava cotxets de plàstic i els obria per veure què hi havia dins. No tenia clar què m’agradaria fer, però sí que m’agradava el tema de l’automoció, i vaig
començar a fer un cicle mitjà d’Electromecànica durant dos anys. Llavors vaig veure que volia acabar la formació i he fet els altres dos anys de grau superior d’Automoció.

Pel que dius, durant l’ESO ja tenies la mirada posada a continuar els estudis? 
Sí, no sabia com fer-ho, perquè la situació econòmica a casa no era fàcil, però sí que tenia clar que volia continuar estudiant, i quan la meva professora em va oferir la
Beca Impulsa com a solució que em permetria fer-ho, vaig estar molt content. També vaig pensar que era una recompensa al meu esforç durant l’ESO, perquè, si no, no me l’haurien ofert.

“Vaig pensar que [la Beca Impulsa] era una recompensa al meu esforç durant l’ESO, perquè, si no, no me l’haurien ofert”

Per què creus que és important estudiar? 
Qui estudia ho té més fàcil que qui no estudia: quan vaig entrar al cicle formatiu, hi havia un company de 30 anys que feia mecànica pesada i no podia ascendir pel
simple fet de no tenir estudis superiors. Això em va fer adonar de la importància de continuar formant-me. Tenir estudis superiors t’obre portes; si no, perds la
possibilitat d’escalar dins una empresa.

Què t’ha aportat el teu pas per la Fundació Impulsa? 
Amb la Fundació Impulsa he tingut moltes oportunitats, sobretot gràcies a les persones que m’han acompanyat: des dels tècnics de referència fins als mentors que
he tingut, així com les formacions que hem fet. I, a més a més, els diners han estat un gran suport. Saber que tenia una part coberta m’ha ajudat molt, i també poder
disposar d’un ordinador: m’ha estat de gran utilitat al llarg dels quatre anys de formació, i encara funciona perfectament. En general, comptar amb la Fundació
Impulsa ha estat de gran suport i la veritat és que no sé com me n’hauria sortit sense Impulsa; li estic molt agraït. Mai oblidaré la Fundació Impulsa, ja que ha format part
de la meva vida durant quatre anys. Estic molt content amb els tècnics de referència que m’han acompanyat en aquest camí: la Judit, la Lídia i el Ton, unes grans persones a les quals els estic molt agraït.

“Comptar amb la Fundació Impulsa ha estat de gran suport i la veritat és que no sé com me n’hauria sortit sense Impulsa; li estic molt agraït”

Què destacaries d’Impulsa? 
Durant aquest temps, he tingut dos mentors increïbles que m’han acompanyat. Primer, la Roser, amb qui ens vèiem un cop per setmana i podíem estar parlant tota la
tarda; el temps ens passava volant i no ens avorríem mai. Parlàvem sobre els estudis, la família… Era increïble tenir-la al costat. I després, durant el cicle formatiu de grau superior vaig tenir el Dani com a mentor, una persona important dins el món de l’automoció que em va ajudar a assolir coses que mai havia pensat que podria fer, i estic molt content d’haver-lo conegut. Tinc el seu contacte i qualsevol cosa que necessito sé que hi és; i, com la Roser, també és una persona meravellosa.

“[El meu mentor] em va ajudar a assolir coses que mai havia pensat que podria fer, i estic molt content d’haver-lo conegut”

Quines són les dificultats més grans amb què t’has trobat? 
En el meu cas, ho he passat bastant malament i no he tingut les coses fàcils. Suposo que tothom es troba amb obstacles, però jo, per exemple, sempre he portat a
sobre el problema de la manca de papers. Vaig venir aquí de molt petit i, tot i que he tingut la sort que no m’han posat dificultats per estudiar, hauria volgut treballar abans i per falta de papers no vaig poder fer-ho. Hi ha companys de la meva edat que han pogut fer coses que jo no he pogut fer, o tenir experiències que jo no he pogut
viure per falta de papers. Això ha estat un obstacle, i també el problema de l’habitatge, que és molt generalitzat.

“Ho he passat bastant malament i no he tingut les coses fàcils […] sempre he portat a sobre el problema de la manca de papers”

Estàs content amb el camí recorregut fins ara? 
Sí, tinc una feina estable amb un contracte, un lloc on viure; estic tranquil. Crec que les coses més importants les he aconseguides.

Com veus el teu futur? 
És complicat. Vull tantes coses que no sé què arribaré a fer, però la meva relació amb el món de la mecànica sí que vull que duri tota la vida. Quan tingui estalvis i
prou experiència, m’agradaria tenir un negoci propi, independitzar-me i formar una família.

Completa la frase. En una paraula, la Fundació Impulsa és…
Família.