L’orientació personal, acadèmica, i professional, un repte en l’acompanyament als joves per a un futur que els faci sentir realitzats 

A ningú se li escapa que, dissortadament, encara són moltes les millores a fer en el sistema educatiu actual per garantir un acompanyament que s’ajusti a les necessitats dels joves. El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya és conscient de la necessitat de regular l’orientació acadèmica i laboral i per aquest motiu està treballant en l’anàlisi de la situació actual per elaborar un decret sobre l’orientació educativa a Catalunya. Cal que l’alumnat disposi dels coneixements, les  competències i les eines necessàries per prendre les millors decisions al llarg de la seva formació i, sobretot, en els moments de transició entre etapes educatives o en el trànsit al món professional. En això consisteix una bona orientació personal, acadèmica i professional. 

El Departament d’educació està treballant en l’anàlisi de la situació actual per elaborar un decret sobre l’orientació educativa a Catalunya 

Carmina Pinya, secretària executiva del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, òrgan consultor del Departament d’Educació, té l’encàrrec de coordinar l’elaboració de la recerca educativa que ha de permetre posar les bases del nou decret i té molt clar que cal treballar de valent per fer front a la situació actual: “Orientar és una tasca molt important i, actualment, molt sovint s’arriba tard; malauradament, en força casos no s’actua fins a 4t d’ESO i habitualment de forma molt impersonal”. Una orientació que, segons Pinya, a banda d’arribar tard, tampoc està prou planificada i clarificada pel que fa als rols dels diferents agents que hi intervenen: “A vegades, es fa servir el criteri que la persona que treu bones notes ha de fer batxillerat i la que no les treu el seu futur ha de ser la formació professional. Tanmateix, el que cal fer és acompanyar els joves a veure què volen ser, què els fa sentir realitzats i que puguin triar professionalitzar-se i dur a terme el seu projecte vital”. 

“Orientar és una tasca molt important i, actualment, molt sovint s’arriba tard; malauradament, en força casos no s’actua fins a 4t d’ESO i habitualment de forma molt impersonal” 

Per la seva banda, Anna Tobajas, coordinadora pedagògica de Cicles de Formació Professional de l’Institut de Vic, manifesta que malgrat la feina que s’està fent en l’àmbit de l’orientació acadèmica, la situació que es viu als instituts encara mostra mancances en el sistema: “Tant a 3r com a 4t d’ESO es fa molta feina pel que fa a orientació en la presa de decisions, però com a receptors d’aquest alumnat que ve a cursar cicles d’FP ens trobem que molts ho fan sense saber gaire què els agrada i què no. El primer trimestre d’FP el dediquem bàsicament a fer reorientacions d’alumnat que canvia de cicle i d’alumnes que havien començat batxillerat i s’acaben canviant a formació professional. Són molt joves i estaria bé que abans poguessin fer una immersió; se’ls demana escollir un ofici quan el seu contacte amb el món laboral és nul i potser els ajudaria conèixer-lo abans de triar. A tot plegat, també cal afegir-hi que l’oferta de cicles és la que és i sovint acaben apuntant-se als estudis escollits per qüestions pràctiques. 

“El primer trimestre d’FP el dediquem bàsicament a fer reorientacions d’alumnat que canvia de cicle i d’alumnes que havien començat batxillerat i s’acaben canviant a formació professional” 

L’informe Anàlisi del context de l’alumnat de quart d’ESO. Curs 2020-2021 elaborat pel Departament d’Educació constata aquesta manca d’eines de l’alumnat per decidir amb criteri el seu futur professional, i mostra que les expectatives que els joves tenen sobre el seu futur coincideixen pràcticament del tot amb les dels seus pares i mares o tutors i tutores legals. Aproximadament el 56% del miler d’alumnes que respon l’enquesta espera aconseguir titulacions universitàries. Aquest percentatge és pràcticament el mateix que el que s’obté quan la pregunta es refereix a les expectatives dels pares o tutors legals, tot i que les mares o tutores legals, esperen assolir estudis universitaris en tres punts més. La segona opció majoritària és la de cicles formatius de grau superior (CFGS), amb percentatges propers al 20%, tant en l’alumnat (24%), com en els seus pares o tutors legals (14,6%) i en les seves mares o tutores legals (15,2%). El mateix informe també posa de manifest que més d’un de cada tres alumnes vol ser “professional de l’àmbit científic, tecnològic, social o humanístic” i prefereixen els llocs directius en empreses o en l’Administració pública, així com els de “tècnic/a i professionals de suport”. Les categories professionals menys desitjades per l’alumnat són les de “treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres”, “operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors” i les “ocupacions elementals”. 

 

Revertir aquesta situació passa, segons Pinya, per iniciar l’orientació ja a Educació Infantil: “l’orientació hauria de començar des de molt petits i s’ha de fer per infusió; sempre estem orientant, i des de l’educació infantil, quan comencen a fer àmbits o racons, ja caldria que el ventall d’oficis fos més ampli: poques vegades hi ha representada la indústria, la mecànica o la ramaderia amb una visió modernitzada d’aquestes feines. Cal una mirada molt més transversal i des de diferents agents per fer que l’orientació no sigui una prioritat puntual sinó que es faci en el dia a dia, amb el que anem fent i a mesura que anem creixent, i que ens permeti poder prendre decisions sobre el nostre futur”. 

“L’orientació hauria de començar des de molt petits i s’ha de fer per infusió; sempre estem orientant” 

La situació d’incertesa i desconcert en el món acadèmic i professional s’agreuja en joves en situació de vulnerabilitat social. De fet, amb la voluntat de contribuir a millorar aquest acompanyament en l’orientació acadèmica i laboral, la Fundació Impulsa va organitzar el passat mes d’abril la primera Jornada Impulsa Futur, que va comptar amb la implicació de 25 empreses i 60 professionals de diferents sectors, que van acostat el món laboral als gairebé 300 joves assistents amb l’objectiu d’ajudar-los a prendre decisions sobre el seu futur.