“L’empresariat està moralment obligat a retornar part del que guanya a la societat”

Salvador Ramon

President de Frime i Ambaixador Impulsa a Terrassa

#ProtagonistesImpulsa 

Salvador Ramon és director de FRIME, el principal distribuïdor de tonyina MSC™ sostenible a Europa. Ramon és la tercera generació d’una família que es dedica al sector del peix i va entrar a formar part de l’empresa amb 17 anys quan tenia només 10 treballadors i treballadores.

Actualment dirigeix un equip de 400 persones i, al llarg d’aquests anys, ha fet, com diu ell, “tots els papers de l’auca”, passant per tots els departaments i aprenent a través de l’autoformació per tal de poder desenvolupar tasques tan variades com tallar peix, fer una factura o portar camions. Aquesta experiència li ha aportat una visió àmplia que l’ha ajudat a fer créixer FRIME fins a aconseguir exportar a més de 90 països i comercialitzar, el 2019, més de 45.000 tones de tonyina, peix espasa i cefalòpodes.

Una de les peculiaritats d’aquesta empresa familiar nascuda a Arenys de Munt és que tot el producte s’elabora a Catalunya i que atén tota la cadena de vendes, des de minoristes fins a distribuïdors. Ramon creu que les empreses tenen un deure amb la societat i aquest és un dels motius que l’ha portat a ser Ambaixador de la Fundació Impulsa a Terrassa. 

La teva relació amb el peix comença el 1936 amb una peixateria propietat del teu avi a la Boqueria i més tard amb l’empresa del teu pare a Mercabarna. Què us va portar a industrialitzar el negoci del peix? 

Vam veure que viure del peix fresc ens generava inestabilitat econòmica, perquè si hi havia mala pesca no podíem oferir producte, i en canvi, havíem d’estar mantenint igualment les nòmines. Aquesta situació ens va fer apostar per la industrialització, i vam desenvolupar la manera de descongelar peix amb l’objectiu que els consumidors el puguin sentir com un peix fresc sense haver de dependre del dia a dia de la pesca. I de mica en mica vam anar construint sales d’elaboració i fàbriques, i ara tenim tres fàbriques a Arenys de Munt, n’estem construint dos a la Roca del Vallès i un frigorífic a Igualada. Som bastant cul inquiets i ens hem dedicat sempre a buscar la clientela i a obrir nous mercats: la demanda no ve mai si no la vas a buscar. 

“Som bastant cul inquiets i ens hem dedicat sempre a buscar la clientela i a obrir nous mercats: la demanda no ve mai si no la vas a buscar.”

És aquesta filosofia la que us ha portat a apostar per noves línies de negoci com la botiga Cal Tonyina o pel restaurant que teniu previst obrir al maig? 

Sí, per a nosaltres la botiga és un retorn als orígens; la concebem com la peixateria del segle XXI i, al nou restaurant, s’hi podran degustar els productes de la botiga cuinats per un xef especialitzat. Amb aquesta obertura busquem fer pròxim i assequible un producte d’altíssima qualitat. Volem fer accessible el consum del peix i popularitzar-lo. La voluntat és que cada poble tingui un Cal Tonyina i a mitjà termini tenim previst obrir-ne un altre a Puigcerdà i a Reus. 

“Amb l’obertura [del restaurant Cal Tonyina] volem fer accessible el consum del peix i popularitzar-lo”.

Amb tot el que expliques, s’entén que el 2018 quedessis finalista al Premi Emprenedor de l’Any d’EY [Ernst & Young]. Què és per a tu l’emprenedoria?

Per a mi l’emprenedoria és veure un negoci o un projecte on ningú més el veu, tenir la capacitat d’analitzar-ho bé, llençar-s’hi de cap quan es té clar i saber-se equivocar per seguir emprenent. 

A banda del que has anat explicant, FRIME també participa en projectes socials com el de la Fundació Impulsa. De fet, tu n’ets Ambaixador a Terrassa. Què us ha fet apostar per aquest projecte?

Sempre he pensat que, si les coses et van bé, has d’agrair-ho d’alguna forma, i amb aquesta voluntat, des de FRIME havíem començat a treballar en un projecte molt similar al que planteja Impulsa. Per això, quan vam saber que ja existia una cosa tan semblant, vam veure que era molt millor sumar-nos-hi que no muntar-ho pel nostre compte. Pensem que és un model de retorn a la societat molt vàlid que potencia la cultura de l’esforç i l’emprenedoria, i aporta un valor que el nostre sistema polític no ha estat capaç de garantir i en canvi sí que n’estem sent capaces les empreses privades. 

“Pensem que [el projecte de la Fundació Impulsa] és un model de retorn a la societat molt vàlid que potencia la cultura de l’esforç i l’emprenedoria, i aporta un valor que el nostre sistema polític no ha estat capaç de garantir”. 

Pel que dius, les iniciatives privades haurien de mirar de suplir la tasca que no fa el Govern?

Jo penso que tot l’empresariat que tingui treballadors i treballadores i família, està moralment obligat a retornar part del que guanya a la societat. Per tant, penso que totes les empreses estan obligades a participar en un projecte com el de la Fundació Impulsa. Com que els governs no han estat capaços de fer-ho, ens n’hem d’encarregar les iniciatives privades, perquè, si no, ens trobarem amb un forat molt gran de persones perdudes. Una part del que es guanya sempre és prescindible i hem de participar-hi; no hi ha excuses. És una inversió que tard o d’hora vindrà de tornada. Les comunitats funcionen així. 

Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és… 

Collonuda. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *