L’escletxa digital, una forma més de desigualtat social

Ernest Pérez-Mas, CEO de Parlem, i Joan Paré, soci Fundador de Quopiam ens acompanyen a reflexionar sobre com afecta l’escletxa digital als joves amb dificultats socioeconòmiques

El món està en canvi constant i aquesta realitat es veu reflectida també en l’ús, cada vegada més accelerat, de la tecnologia en les diferents esferes de la vida quotidiana. Aquesta situació contribueix a l’increment de les oportunitats i malauradament suposa també un augment de les desigualtats socials. Parlem de l’escletxa digital, que —tal com apunta l’informe La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials impulsat per la Taula del Tercer Sector a Catalunya— no només es conforma de desigualtats digitals sinó que s’entrecreua amb altres esferes de les desigualtats socials. 

 

Així, les persones que parteixen d’una situació d’exclusió veuen agreujada la seva realitat amb els canvis tecnològics, els quals contribueixen a augmentar la situació de desigualtat i generen impactes sobre la percepció de dificultat per assolir coneixements en l’àmbit digital. Parlem de conseqüències sobre l’autoestima; l’interès per aprendre; la utilitat percebuda dels mitjans digitals; la percepció de necessitat envers aquests coneixements; el grau de competència individual (capital cultural); el grau de suport de l’entorn (capital social), o els objectius perseguits amb l’ús: “Tal com està evolucionant la societat, en què els serveis cada vegada estan més orientats a moure’s i a informar-se a través de la tecnologia, no poder accedir-hi vol dir quedar-se fora del mercat i no tenir accés a la majoria dels serveis més essencials”, sentencia Joan Paré, soci fundador de Quopiam Informàtica, SL.  

 

“No poder accedir-hi [a la tecnologia] vol dir no tenir accés a la majoria de serveis assistencials” 

 

En aquest sentit, segons l’Índex de l’Economia i la Societat Digitals (DESI) 2021,  Espanya es troba molt per sobre de la mitjana en tots els indicadors d’administració electrònica, la qual cosa fa pensar que, efectivament, a les persones que es veuen afectades per l’escletxa digital —ja sigui per manca d’accés, d’ús o de qualitat de l’ús— se’ls agreuja també el seu dia a dia. Una situació, comenta Parés, que s’ha constatat amb la pandèmia de la COVID-19 i que ratifica l’article “La brecha digital y nuevas formas académicas en la escuela rural española durante el confinamiento”, segons el qual els grups socials més vulnerables han tingut més dificultats per continuar amb l’educació en línia i, tot i que la falta de competències és la problemàtica més estesa per poder continuar estudiant, les condicions estructurals com l’accés a les tecnologies són especialment rellevants entre els grups socials més vulnerables.  

 

Els grups socials més vulnerables han tingut més dificultats per continuar amb l’educació 

 
És el cas dels joves amb dificultats socioeconòmiques, als quals beca i acompanya la Fundació Impulsa. De fet, és important tenir en compte que dels 247 alumnes becats per la Fundació Impulsa el curs 2021-2022, el 30% utilitza només la xarxa wifi de llocs públics com a única via de connexió a la xarxa, i una quinzena de famílies no disposen de connexió a internet a les seves llars —aquestes dades corroboren la manca d’accés a la tecnologia per part d’alguns sectors poblacionals. Com apunta Ernest Pérez-Mas, CEO de la companyia de telecomunicacions Parlem, es tracta d’un factor clarament limitant del seu ascens social: “Encara que sembli impossible, hi ha zones a Catalunya on hi ha mancances en l’accés a la tecnologia, i això és molt crític, perquè sense la tecnologia no arriba la informació per accedir a la societat ni per formar-se. És fonamental poder disposar d’ordinador, de telèfon mòbil i d’accés a internet; es tracta d’un mateix paquet i és bàsic per impedir que hi hagi una escletxa digital”. 

 

“La manca d’accés a la tecnologia […] és un factor clarament limitant per l’ascens social” 

 

En aquesta línia, l’informe La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials també apunta com l’accés a les TIC resulta imprescindible per poder seguir amb normalitat els estudis de les persones enquestades, entre les quals, si bé l’accés al telèfon mòbil és molt destacat (93%), les dades d’accés a l’ordinador mostren que més del 20% dels enquestats no poden accedir a aquest dispositiu. Aquesta situació la viuen també molts joves becats per la Fundació Impulsa, tal com explica Marc Pérez, un dels Impulsers becats que actualment estudia el cicle formatiu de grau superior d’Ensenyament i Animació Socioesportiva: “La Beca Impulsa m’ha ajudat a molts nivells, i el fet que m’hagin proporcionat un ordinador ha estat bàsic per poder cursar els meus estudis, ja que és l’eina de treball que fem servir cada dia”, assegura. 

 

La Beca Impulsa m’ha ajudat a molts nivells, i el fet que m’hagin proporcionat un ordinador ha estat bàsic per poder cursar els meus estudis” 

 

És precisament amb la voluntat d’oferir un acompanyament transversal que la Fundació Impulsa, més enllà del suport econòmic i l’acompanyament humà, vetlla també perquè cada jove disposi gratuïtament d’un ordinador, amb l’objectiu de promoure la igualtat d’oportunitats dels joves, també pel que fa a la tecnologia, i garantir així l’accés a l’educació com a dret universal. 

Deixa un comentari