Dones amb diferents perfils parlen de la seva experiència i de com dia a dia treballen per viure en una societat amb igualtat d’oportunitats independentment del gènere al qual pertanyen.
La lluita per la igualtat d’oportunitats és compartida per molts sectors socials i en diferents àmbits. Malauradament, encara hi ha moltes esferes de la vida on predominen les desigualtats, i la discriminació per raó de gènere n’és una. “El món no pot permetre’s la pèrdua del talent de la meitat de les persones”, sentenciava la física Rosalyn Yalow, i mostra que aquesta reivindicació encara té molt de camp per recórrer n’és el sostre de vidre amb el qual avui dia topen moltes dones. És una forma més de violència masclista, que arriba en edat adulta, però que es cultiva amb el pas del temps a través de l’adquisició de rols i estereotips de gènere. Per tant, és important tenir-la present des dels diferents àmbits des dels quals s’acompanya la infància i l’adolescència.
Així ho manifesten entitats que treballen amb joves, com és el cas de la Fundació Impulsa: “Des de la Fundació Impulsa treballem per garantir la igualtat d’oportunitats dels joves pel que fa a accés a estudis de cicles de Formació Professional, però a aquest repte se’n sumen d’altres d’interseccionals, com per exemple el de l’escletxa digital o el de gènere. La discriminació per raó de gènere comença des que naixem i s’amplifica amb el pas del temps”, explica Marta Miró, responsable de Programes de la Fundació Impulsa. En aquesta línia, cal destacar el fet que, segons l’estudi Les dones a Catalunya 2022, elaborat per l’Institut Català de les Dones, en la formació professional s’observa una important segregació de gènere en el si de les diferents àrees de coneixement: de manera molt majoritària, trobem dones en estudis d’imatge personal (89,8%) i de serveis socioculturals i a la comunitat (84,3%), mentre que els homes se situen majoritàriament en els estudis d’informàtica (88,9%) i en transport i manteniment de vehicles (97,1%).
“En la formació professional s’observa una important segregació de gènere en el si de les diferents àrees de coneixement”
Amb aquesta situació conviu la Karen Isabel, estudiant de CFGM de Mecanització, una jove a qui la Fundació Impulsa acompanya a través de la Beca Impulsa: “Al cicle formatiu de Mecanització que estic cursant soc l’única noia de 25 alumnes que hi ha a la classe. Al principi tant per a mi com per a la resta de companys va ser una situació estranya. El primer dia que vaig entrar a l’aula els nois es van sorprendre que fos l’única noia, i a mi se’m feia estrany perquè venia de l’ESO, i allà érem gairebé la meitat de classe de nois i l’altra meitat de noies. Per sort, va ser només al principi i ara em sento bé a l’aula. Amb les meves amigues va passar una mica el mateix: totes han optat per estudis com infermeria o educació i se sorprenien que jo volgués fer el que estudiant, però jo estic contenta que en el seu moment el meu tutor me’n parlés, perquè vaig veure que era un àmbit que m’interessava i m’està agradant molt”, diu.
“Al cicle formatiu de Mecanització que estic cursant soc l’única noia de 25 alumnes que hi ha a la classe”
Amb una realitat semblant també conviu la Violant Batlle, cogerenta i directora financera de Mugadas: “La construcció és un sector totalment masculí. Per sort, jo no he topat mai directament amb el sostre de vidre, perquè l’empresa és familiar. Tanmateix, al llarg dels anys he viscut com el tracte canvia en funció si qui ocupa el càrrec és un home o una dona. D’això ja fa anys, però he sentit a dir-me ‘carinyo’ o que em fessin dos petons pel fet de ser dona quan a l’home se li fa una encaixada de mans, per exemple. El sector està ple de micromasclismes i encara massa sovint es cosifica les dones”. Una situació que possiblement radica en el fet que encara són poques les dones que ocupen càrrecs de direcció en aquest sector. Una anomalia que també apunta el mateix estudi elaborat per l’Institut Català de les Dones, segons el qual les branques d’activitat amb més presència de dones són la sanitat i els serveis socials (15,7%), l’educació (10,9%) i el comerç al detall (10,8%). Per contra, els homes es dediquen majoritàriament a la construcció (11,6%) i a altres ocupacions dins de la indústria (9,7%).
“El sector [de la construcció] està ple de micromasclismes i encara massa sovint es cosifica les dones”
Es tracta d’unes dades que remarquen que els estereotips i els rols de gènere tenen un impacte en la tipologia de treball que duen a terme les dones i els homes, una realitat davant la qual l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa també treballa per combatre aquestes desigualtats. Ho explica Miró: “Una de les claus del Mètode Impulsa és l’acompanyament que fem als joves a través de la figura de les persones mentores, i per això a través d’aquestes relacions també vetllem per promoure processos empoderadors que contribueixin a la igualtat, la qual cosa vol dir treballar també la perspectiva de gènere en les mentories, proposar-los espais formatius i proporcionar-los eines i recursos que afavoreixin una mentoria social transformadora”, detalla. En aquesta línia és gratificant escoltar testimonis com el de la Karen, que veu el futur amb esperança i optimisme: “Penso que, en el fons, haver optat per uns estudis tan masculinitzats jugarà a favor meu a la llarga, perquè, com que som tan poques les dones que ens dediquem a aquest àmbit, si encaixo amb el que busca l’empresa, ser dona em farà destacar i crec que tindré més oportunitats. Pel que he anat veient i sentint, les dones normalment solem organitzar-nos millor i som més exigents i perfeccionistes a la feina, i això es valora positivament”, assegura.
“Haver optat per uns estudis tan masculinitzats jugarà a favor meu a la llarga […] ser dona em farà destacar i crec que tindré més oportunitats”
Els espais de reflexió sobre qüestions de gènere esdevenen necessaris i útils tant per als joves com per als mentors, argumenta Violant Batlle, que també fa de mentora d’un jove de la Fundació Impulsa. “El tema de la perspectiva de gènere és un dels que tinc clar que he de treballar amb el jove a qui acompanyo, però soc conscient que, abans he d’abordar-ne altres, perquè sé que no és un aspecte senzill. M’adono que entre els joves hi ha molt de masclisme; crec que l’educació que reben per part de les famílies en aquest sentit és molt millorable. Tenim una societat molt masclista i hem d’aprendre a deixar d’acceptar i tolerar conductes que no hauríem de permetre. Jo mateixa m’autoqüestiono moltes vegades i per això necessito veure que la relació de mentoria és prou sòlida per abordar aquest tema, perquè no sé com el rebrà el jove. Em costa veure si determinades decisions dels joves es prenen des de la llibertat o des de la pressió social que ens envolta. Per tant, el fet de disposar de materials i espais per reflexionar-hi sempre és de gran ajuda”, assegura.
“Tenim una societat molt masclista i hem d’aprendre a deixar d’acceptar i tolerar conductes que no hauríem de permetre”
En aquesta mateixa línia, un article publicat a El Periódico afirma que el 85% del professorat reclama disposar de materials educatius per abordar la violència masclista, el 80% exigeix suport especialitzat en aquests temes que ajudi a incloure’ls a les classes i el 84% demana formació especialitzada.
Segons l’informe d’evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya 2020, la desigualtat salarial continua sent una de les manifestacions més punyents de la discriminació que pateixen les dones en el món del treball, a més d’una de les principals causes de l’empobriment femení. Malgrat que al llarg dels anys aquesta dada ha anat a la baixa, les dones encara conviuen amb una bretxa salarial del 19,7%, la qual cosa suposa que les dones cobren el 80,3% del salari dels homes.
Des de la Fundació Impulsaestreballa per revertir aquesta situació, promovent la igualtat d’oportunitats entre els joves, independentment de si són noies o nois i confiant en el seu talent per arribar allà on es proposin.
