“La passió, el compromís i les persones són el que acaba fent créixer qualsevol projecte” entrevista a Manel Arroyo

Manel Arroyo ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria allà on conflueixen esport, comunicació i gestió. Periodista de formació, va ser director general i accionista de Dorna Sports, organitzador del MotoGP entre 1992 i 2025, i va formar part de la junta directiva del FC Barcelona entre 2010 i 2018.

Amb una trajectòria marcada per la transformació de l’esport en una indústria global, Arroyo combina visió empresarial, experiència en mitjans i capacitat per llegir els canvis. Es descriu com una persona apassionada i, fruit d’aquesta passió, fa pocs dies ha publicat A pie de pista: pasión y negocio, unes memòries sobre una època que, segons afirma, va canviar per sempre la manera d’entendre, produir i consumir l’esport. Parlem amb ell de la seva experiència, dels reptes que ha afrontat, dels aprenentatges que n’ha extret i dels motius que l’han portat a destinar els beneficis d’aquesta novetat editorial a la Fundació Impulsa.

Et descrius com una persona apassionada. Aquesta passió per la vida et ve de naixement?
Recordo la meva infància amb molta curiositat i moltes ganes de descobrir coses. Créixer a Vic als anys setanta també significava viure en una realitat molt diferent de l’actual. Sortir de la comarca no era tan habitual i, potser per això, qualsevol finestra oberta al món despertava encara més interès. Aquella curiositat és la que m’ha acompanyat tota la vida, i sí, em considero una persona
apassionada perquè tot el que he fet a la vida ho he intentat fer implicant-m’hi al cent per cent; tant si treballava d’electricista, venia recanvis de cotxe, feia de periodista o dirigia projectes internacionals, sempre ho he fet amb la mateixa intensitat.

Què et va portar al món de la comunicació i de l’esport?
Des dels catorze anys col·laborava amb l’Escuderia Osona i, gairebé sense adonar-me’n, vaig començar a fer butlletins, programes sobre motor a Ràdio Vic i a escriure a la premsa local. Tot plegat em va descobrir una professió que em va captivar. Sempre dic que la meva universitat va ser la feina del dia a dia. Vaig aprendre observant, preguntant, escoltant i tenint curiositat. El periodisme és una de les professions més boniques que hi ha, perquè et permet explicar històries que la gent, d’una altra manera, no podria conèixer. Quan vaig començar, encara no existien les eines actuals, i els periodistes érem els fiscals de l’actualitat i els encarregats d’explicar a l’audiència les coses que passaven, de donar context i acostar la informació a la societat. Era una responsabilitat enorme, molt bonica i molt apassionant.

I del que vas aprendre durant aquells anys, què diries que després t’ha servit com a directiu?
Vaig aprendre dues coses que encara avui considero fonamentals. La primera és la humilitat; sempre he intentat fer la feina tan bé com he sabut, sense esperar res a canvi. La segona és el valor del debat; m’agrada envoltar-me de persones que discrepin, que aportin idees diferents i que facin créixer els projectes. Quan acabes una discussió professional amb més preguntes que quan l’has començat, normalment és un bon senyal; vol dir que continues aprenent.

“M’agrada envoltar-me de persones que discrepin, que aportin idees diferents i que facin créixer els projectes”

Vas viure de prop el naixement del Circuit de Barcelona-Catalunya i després la gran transformació de MotoGP. Quin era el gran repte quan vas arribar a Dorna?
Probablement, ningú sabia exactament què calia fer; Dorna començava una etapa nova i necessitava persones que ajudessin a construir un projecte que encara estava per definir. Quan arribes a un lloc nou, ets un desconegut, i el primer repte és demostrar que pots aportar valor. Havíem de convèncer els equips, els pilots, els promotors i totes les persones implicades que les idees que portàvem podien ajudar el Mundial a créixer. No hi va haver una decisió màgica; el que va marcar la diferència va ser la manera d’entendre el projecte: constantment, ens preguntàvem què podíem fer millor, què necessitaven els aficionats i com podíem fer créixer aquest esport sense perdre’n l’essència.

En un món tan canviant, què continua sent imprescindible per connectar amb les persones?
Escoltar. Escoltar els equips, els pilots, les televisions, els promotors, els patrocinadors i també els aficionats. A Dorna vam resumir aquesta manera de treballar amb una idea molt senzilla: Racing Together; els grans projectes només funcionen quan totes les parts avancen en la mateixa direcció.

“Els grans projectes només funcionen quan totes les parts avancen en la mateixa direcció”

Has liderat equips molt diversos al llarg de la teva carrera. Quina és la teva manera d’entendre el lideratge?
No crec en els lideratges individuals. Si no hi ha equip, no hi ha lideratge; i si l’equip no comparteix el projecte, el líder no arribarà gaire lluny. Per a mi el lideratge combina dues coses: autoritat professional i empatia humana. El compromís sempre ha de funcionar en dues direccions; les persones han de comprometre’s amb el projecte, però el projecte també s’ha de comprometre amb les persones.

Quan observes les noves generacions, què creus que poden aportar?
Moltíssim; necessitem l’energia dels joves. No és el mateix afrontar un repte amb trenta anys que amb seixanta. L’experiència aporta perspectiva, però l’empenta i la mirada nova són imprescindibles perquè els projectes continuïn evolucionant. El més intel·ligent és combinar totes dues coses: el llegat dels qui han vingut abans i la força transformadora de les noves generacions.

“L’experiència aporta perspectiva, però l’empenta i la mirada nova són imprescindibles perquè els projectes continuïn evolucionant”

Quines competències haurien de tenir els joves?
Avui dia, la formació és absolutament imprescindible, i hi afegiria dues coses més: actitud i compromís. Quan t’enamores d’un projecte, tot canvia. També crec que és important donar temps al temps: l’experiència acumulada et permet prendre decisions millors i reaccionar amb més eficàcia davant de qualsevol situació.

Quin paper té avui la Formació Professional?
És fonamental. Durant molts anys la Formació Professional no va tenir el reconeixement que mereix, i avui això ha canviat completament: el nivell d’especialització és extraordinari i aporta professionals molt preparats que fan més eficients les empreses, els equips i els processos. La societat necessita aquesta especialització.

“El nivell d’especialització [que ofereix l’FP] és extraordinari i aporta professionals molt preparats que fan més eficients les empreses, els equips i els processos”

Quin consell donaries a un jove que comença?
Que es formi, que escolti molt i que mantingui sempre la curiositat. És molt difícil saber als catorze o quinze anys què voldràs fer tota la vida. Per això és tan important aprendre, parlar amb persones que tenen experiència, conèixer altres realitats i mantenir la ment oberta. El camí es va construint caminant.

Quina responsabilitat tenen les empreses en la formació dels joves?
Tenim una responsabilitat molt gran. Sovint diem que ens falta talent, però també ens hauríem de preguntar què estem fent nosaltres per formar-lo. A nosaltres ens passava que no sempre trobàvem al mercat els perfils que necessitàvem, i vam apostar per formar-los. Penso que les empreses haurien d’apostar més en aquest sentit, però també soc conscient que no totes s’ho poden permetre.

“Sovint diem que ens falta talent, però també ens hauríem de preguntar què estem fent nosaltres per formar-lo”

Fa pocs dies has presentat les teves memòries, «A pie de pista: pasión y negocio». Què t’ha portat a escriure-les?
Fa molts anys que anava prenent notes sobre moments que no volia oblidar. Un bon amic, Albert Roura, em va posar en contacte amb el periodista Julià Guillamon i em van animar a convertir aquelles notes en un llibre, i ell mateix m’ha ajudat a ordenar-les, estructurar-les i donar-hi forma. M’ho he passat molt bé recordant experiències, projectes i persones que han marcat la meva vida, i des del primer moment vaig tenir clar que els beneficis havien de servir per ajudar altres persones.

Per què has decidit destinar els beneficis del teu nou llibre a la Fundació Impulsa?
Conec la feina que fa la Fundació Impulsa i cada vegada que els escolto explicar els seus projectes penso que encara hauria de col·laborar-hi més. Ajudar els joves a trobar oportunitats, orientar-los i acompanyar-los és probablement una de les inversions més importants que podem fer com a societat; jo també he tingut persones que m’han ajudat al llarg del camí. Quan algú et dedica temps, es preocupa per tu i t’acompanya en moments de dubte, això deixa empremta. Ara és el moment de retornar una part de la sort que jo he tingut.

“Ajudar els joves a trobar oportunitats, orientar-los i acompanyar-los és probablement una de les inversions més importants que podem fer com a societat”

Completa la frase. En una paraula, la Fundació Impulsa és…
Exemple.