Adolescència i intel·ligència artificial: la ponència de Jordi Bernabeu a la 10a Xerrada Divulgativa de la Fundació Impulsa
Jordi Bernabeu, psicòleg clínic especialitzat en salut mental adolescent i coautor del llibre Viure entre pantalles, entendre i acompanyar els joves en el món digital, va ser el ponent de la desena Xerrada Divulgativa organitzada per la Fundació Impulsa.
Sota el títol «Adolescència i intel·ligència artificial: reptes educatius en un nou context digital», la sessió va reunir de manera virtual famílies, docents, mentors i professionals de l’educació amb l’objectiu de reflexionar sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en el desenvolupament dels joves i d’adquirir criteris per acompanyar-los.
«Segurament ara el problema no és l’ús, sinó amb quins criteris volem que aprenguin a fer-la servir», va afirmar Bernabeu en l’arrencada de la seva exposició.
La IA com a nova realitat que ja és aquí
Bernabeu va situar l’audiència davant d’una realitat: els adolescents estan incorporant la intel·ligència artificial generativa —ChatGPT, Gemini, copilots— de manera normalitzada a la seva vida quotidiana, i ho fan amb una intensitat que creix a mesura que avancen de curs i que la demanda acadèmica augmenta. La proposta de la xerrada no era respondre des de l’alarma ni des de la complaença, sinó des d’una mirada clínica, prudent i honesta: «partint del que sabem, del que coneixem i del que intuïm».
Per emmarcar el debat Bernabeu va fer un recorregut pels darrers vint anys de convivència digital —dels videojocs a les xarxes socials, del mòbil a la IA— per defensar una idea central: si amb el telèfon mòbil, que portem dues dècades incorporant, encara no tenim consens científic sobre molts dels seus efectes, hem d’abordar la intel·ligència artificial amb la mateixa humilitat i rigor. I ho hem de fer ara: «estaria bé que ja poguéssim tenir un debat serè i posar-nos les piles ràpidament».
Tres grans preocupacions: pensament, confiança i vincle emocional
A partir de la recerca disponible —incipient però ja significativa—, Bernabeu va identificar els principals riscos que la intel·ligència artificial planteja en l’etapa adolescent:
- La delegació del pensament (cognitive offloading): demanar a la IA allò que podríem resoldre nosaltres mateixos ens descarrega, però pot impedir entrenar principis cognitius fonamentals. «El problema no és utilitzar la IA sinó utilitzar-la sense haver mobilitzat abans els principis bàsics que necessitaríem saber fer per nosaltres mateixos.»
- El biaix de la confiança: quan les respostes són fluides i ben escrites, tendim a acceptar-les sense qüestionar-les. Un text ben escrit no és necessàriament un text que respon allò que s’ha demanat, ni que sigui fiable.
- L’antropomorfisme i el suport emocional: la IA cada vegada s’assembla més a una conversa humana. Els estudis mostren que molts adolescents la fan servir com a espai de consulta emocional i validen les respostes que reben.
«La intel·ligència artificial respon, però no acompanya. Pot aconsellar però no pot substituir l’escolta genuïna d’una persona.»
El gran factor protector: el vincle humà
Per contextualitzar els riscos Bernabeu va posar sobre la taula una idea que la recerca en salut mental fa anys que reforça: el principal factor protector davant qualsevol dificultat, inclosa la digital, és el factor social percebut. No estar sol. Sentir-se part d’una història familiar, escolar, d’amistats…
Ho va il·lustrar amb un exemple: en un estudi creuat amb dades PISA, els nois i noies que explicaven que sopaven cada dia en família treien de mitjana 40 punts més a les proves. No és casual que sopar en família faci treure millors notes, però sí que ho és el missatge de fons: un adolescent que se sent part d’una història, acompanyat i estructurat, desenvolupa la seva vida d’una forma molt més consistent. I en termes digitals, el gran factor protector tampoc no té tant a veure amb les normes i els límits com amb la qualitat de la comunicació i del vincle.
«Segurament té molt més valor una bona sobretaula que no que el diumenge tota la família no disposi de telèfon mòbil.»
Criteris per a un ús que faci pensar, no que pensi per tu
La sessió va tancar amb un conjunt d’orientacions pràctiques articulades al voltant d’una idea guia: el repte de la intel·ligència artificial és ètic, no digital. No es tracta de si la podrem fer servir o no, sinó de quines capacitats estem deixant d’entrenar que hauríem de conservar com a persones.
Alguns dels criteris que va proposar:
- Aplicar la síndrome del full en blanc: abans de demanar a la IA, tenir almenys algunes idees estructurades pròpies. Que sigui un punt de partida, no un punt d’arribada.
- Preguntar en lloc d’ordenar: formular la consulta com una qüestió oberta estimula respostes que fan pensar, no respostes que tanquen.
- Mantenir sempre una mirada crítica sobre el resultat: verificar, contrastar, i poder explicar el procés que hi ha darrere.
- Entendre la IA com a complement, mai com a substitut: «quan pel fet de ser online deixem de ser offline, és quan hi ha un problema».
- I sobretot: «disposar sempre de persones al teu voltant que et facin pensar, que et facin sentir part d’una història». La IA respon dubtes; les persones acompanyen processos.
Amb aquesta desena edició la Fundació Impulsa va celebrar una dècada de Xerrades Divulgatives dedicades a posar sobre la taula els reptes educatius i socials que afecten directament els adolescents i joves amb els quals treballem. El missatge de Jordi Bernabeu connecta plenament amb la nostra manera d’entendre l’acompanyament: des del coneixement rigorós, des de la proximitat i sempre amb la mirada posada en el desenvolupament integral dels joves.
Des de la Fundació Impulsa, agraïm sincerament a Jordi Bernabeu la seva ponència i a totes les persones assistents per formar part, un cop més, d’aquest espai de reflexió.
