La Vanessa es descriu com una persona molt alegre i optimista, i només cal compartir amb ella una estona per veure que són dos conceptes que la defineixen bé. Vinculada a la Fundació Impulsa des de fa tres anys, durant aquest període ha destacat pel seu compromís, constància i implicació en el seu itinerari formatiu. Després de cursar el grau mitjà d’Electromecànica de Vehicles Automòbils amb molt bons resultats —amb una mitjana de 9 i reconeixement d’excel·lència acadèmica per part de l’Ajuntament d’Igualada—, actualment està cursant el grau superior en el mateix àmbit, mantenint un alt rendiment i complint amb els compromisos de la Beca Impulsa. Des dels set anys té un somni i, amb una seguretat admirable, assegura que té el convenciment que aconseguirà fer-lo realitat.

Què et va portar a estudiar electromecànica?
Des de petita sempre m’han agradat els cotxes. No jugava amb nines, sinó amb cotxes, avions o helicòpters. Quan ens vam traslladar a Igualada, vaig començar a anar a circuits i, amb set anys, ja tenia clar que volia dedicar-me a alguna cosa relacionada amb els cotxes. Des de ben petita deia que volia ser la mecànica de Fernando Alonso, i el pas pels meus estudis ha estat marcat per la idea d’aconseguir el meu somni.

“Des de ben petita deia que volia ser la mecànica de Fernando Alonso, i el pas pels meus estudis ha estat marcat per la idea d’aconseguir el meu somni”

Què és el que t’atrau d’aquest àmbit?
Soc molt inquieta i m’agrada treballar amb les mans, fer coses. Molta gent em deia que, com que era noia, no hauria de voler-me embrutar o que no m’agradaria el món de l’automoció. Per sort, la meva família sempre m’ha donat suport, però a l’escola no sempre ha estat així, i molts professors van intentar treure’m aquesta idea del cap.

Volien que et dediquessis a una altra cosa?
Sí, com que treia molt bones notes, els professors m’aconsellaven fer batxillerat i després alguna carrera, però jo tenia clar que volia fer FP: és un recorregut potser més lent, però et permet assegurar-te que és el que realment t’agrada, i sobretot guanyar experiència.

“Com que treia molt bones notes, els professors m’aconsellaven fer batxillerat i després alguna carrera, però jo tenia clar que volia fer FP”

Recordes quin va ser el moment en què vas decidir aquest camí formatiu?
Sí. A 3r d’ESO ja ho tenia clar, però vaig rebre molts comentaris en contra. Un dia, després d’anar al Saló de l’Ensenyament, me’n vaig cansar i vaig reunir els professors que em deien que no era una bona opció. Els vaig explicar que volia provar-ho, que si m’equivocava ja rectificaria, però que era la meva decisió. Va ser un moment important, perquè em vaig haver de plantar. Ara estic molt contenta d’haver-ho fet i, malgrat els comentaris en contra, haver decidit fer FP, perquè m’ha obert moltes portes. Fins i tot vaig participar en una competició catalana de mecànica de noves tecnologies i vaig quedar quarta entre una vintena de participants.

Has tingut alguna dificultat pel fet de ser dona en un àmbit tan masculinitzat?
En general, amb els companys no he tingut problemes. Al grau mitjà érem quatre noies entre quaranta nois, i ara al grau superior som tres en una classe de trenta, però sempre hi ha hagut molt bon ambient. On sí que vaig trobar moltes dificultats va ser a l’hora de buscar pràctiques. Vaig anar a més de vint tallers i tots em deien que no pel fet de ser noia: em deien que no tenien vestuari per a noies, que no seria capaç de fer la feina o que no tenia prou formació. Em van menystenir molt. Finalment, a l’últim taller on vaig anar em van donar una oportunitat, i va ser clau, perquè, si no, em quedava sense poder fer les pràctiques pel fet de ser noia.

“Vaig anar a més de vint tallers a demanar per fer les pràctiques, i tots em deien que no pel fet de ser noia, […] em van menystenir molt”

Malgrat les dificultats, no t’has rendit i has completat al grau mitjà amb molts bons resultats i ara estàs cursant el grau superior. Quin ha estat el repte més gran?
Des del punt de vista acadèmic, el grau mitjà no l’he viscut com un gran repte, perquè és un àmbit que m’entusiasma i m’hi he esforçat molt. El més difícil han estat els comentaris de l’entorn, que no afectaven el meu rendiment, però sí que eren molestos. Ara el grau superior sí que està sent més complex, perquè és més exigent i, a més, m’estic preparant bé per poder accedir a la Universitat, i compaginar estudis i pràctiques. Aquesta preparació no és gens fàcil. Però tinc clar que vull arribar-hi ben preparada i faré tot el que estigui a les meves mans per aconseguir-ho. És el meu somni des de petita: arribar al món de la mecànica de competició; i aquesta és la meva motivació principal per continuar-m’hi esforçant.

Com vas conèixer la Fundació Impulsa?
Jo feia 4t d’ESO quan la Fundació Impulsa va començar a treballar amb joves de l’Anoia, i el meu tutor, que sabia que jo volia fer FP, no va dubtar a proposar-me accedir a la Beca que ofereix Impulsa.

Què ha significat per a tu comptar amb la Fundació Impulsa?
Doncs la veritat és que poder comptar amb la Fundació Impulsa ha significat molt per a mi, perquè, més enllà de la part econòmica, que òbviament és una gran ajuda, sempre he comptat amb una tècnica de referència d’Impulsa i amb el meu mentor, i m’han ajudat moltíssim; han estat un suport molt gran. I també valoro moltíssim les formacions que ofereixen des d’Impulsa, sobretot les de gestió emocional, que, en moments complicats com quan no trobava lloc on fer les pràctiques, em van servir molt per saber gestionar la situació.

“Valoro moltíssim les formacions que ofereixen des d’Impulsa, sobretot les de gestió emocional, que, en moments complicats com quan no trobava lloc on fer les pràctiques, em van servir molt per saber gestionar la situació”

Hi ha algun moment del teu pas per la Fundació Impulsa que t’hagi marcat en especial?
Tots els moments compartits amb la tècnica i amb el mentor han estat importants; el fet de saber que hi ha algú al darrere que es preocupa per tu, que t’escolta i que t’ajuda, és un suport molt important. De fet, ara que ja no faig mentoria de manera formal, tot i que la relació continua, trobo a faltar aquells moments de conversa tranquil·la, de compartir estones: recordo com un moment molt especial el dia que vam acabar la mentoria i el meu mentor em va dir que passés el que passés no em rendís, perquè ell sabia que jo podria fer el que em proposés. És un consell senzill, però en el context i la manera com m’ho va dir va ser un moment molt important per mi.

“El meu mentor em va dir que passés el que passés, no em rendís, perquè ell sabia que jo podria fer el que em proposés. És un consell senzill, però en el context i la manera com m’ho va dir, va ser un moment molt important per mi”

A banda de la mentoria i les formacions, Impulsa també t’ha portat a fer voluntariat. Com ho has viscut?
Vaig fer de monitora i d’animadora en diferents activitats, ajudava en el muntatge i desmuntatge d’esdeveniments i dinamitzava activitats. Acompanyava persones amb necessitats especials, i aquesta experiència m’ha aportat molt perquè m’ha fet veure que realment, malgrat les dificultats, és molt important riure i compartir moments que permeten que tothom hi pugui gaudir. És una sensació que trobo molt bonica i realment m’ha omplert molt.

Si mires enrere, creus que has canviat des que vas començar amb Impulsa?
La veritat és que sí, perquè abans era molt tímida i tancada. Amb el suport d’Impulsa i les formacions que ens han ofert, he après a ser més oberta, a relativitzar i a no preocupar-me tant pel que diran. Ara soc més segura i més tranquil·la.

“Amb el suport d’Impulsa i les formacions, he après a ser més oberta, a relativitzar i a no preocupar-me tant pel què diran. Ara soc més segura i més tranquil·la”

Com t’imagines el teu futur?
M’imagino estudiant i treballant en el que m’agrada, viatjant pel món com a enginyera de competició. És la meva meta, i estic segura que ho aconseguiré.

Completa la frase. En una paraula, la Fundació Impulsa és…
Impuls. És molt bàsica, però té molt sentit: impuls als estudis, al creixement personal… a la vida.