El Gironès s’incorpora a la xarxa de territoris d’acció de la Fundació Impulsa

A la foto, d’esquerra a dreta, l’Ambaixador al Gironès, Sr. Josep Maria Bagudà, el President de la Fundació, Sr. Carles Cuyàs, la Presidenta del Consell Comarcal, Sra. Sònia Gràcia, l’Ambaixador al Gironès, Sr. Eduard Batlle i la Directora de la Fundació, Sra. Alejandra Manau

 

Entre 8 i 12 joves del Gironès en situació de vulnerabilitat socioeconòmica, que actualment cursen 4t de la ESO, entraran a formar part de la Fundació Impulsa el curs vinent. Aquests joves rebran una beca econòmica, que els permetrà accedir a cicles de Formació Professional (FP), un ordinador portàtil, el guiatge d’una persona mentora, l’acompanyament del nostre equip psicopedagògic i accés a formacions transversals i professionals per afavorir el seu desenvolupament humà i laboral.

L’inici de l’activitat de la Fundació Impulsa al Gironès ha estat possible gràcies a la implicació de dos Ambaixadors ben establerts a la comarca. En Josep Maria Bagudà, que és assessor d’empreses i Soci al Grup Expense Reduction Analysts, expert en projectes de reducció de despeses, i l’Eduard Batlle, soci Director de La Factoria. Ambdós estan treballant per crear xarxes de confiança i relacions amb el teixit empresarial, institucional i social de la comarca. Una tasca que caldrà ampliar amb la incorporació de noves empreses compromeses amb el territori.

Els Ambaixadors de la Fundació Impulsa són persones arrelades al territori i amb una trajectòria rellevant que, de manera altruista, acosten el projecte de la Fundació Impulsa al teixit empresarial i social.

Sr. Carles Cuyàs, President de la Fundació Impulsa, comenta “Els ambaixadors són una figura clau per al creixement i desenvolupament del projecte, ja que un dels  èxits de la Fundació Impulsa és el treball en xarxa que fa amb diferents agents que aporten el seus recursos econòmics i humans per avançar en la cohesió social i la dinamització del territori. “

Des de la Fundació Impulsa estem treballant de forma intensa amb diferents administracions públiques, empreses i centres d’educació secundària del territori per tal de donar a conèixer el projecte i establir vincles amb tots ells.  En aquest cas, volem fer especial menció al conveni que el passat divendres 26 d’abril vam signar amb el Consell Comarcal del Gironès. A l’acte de signatura hi va assistir la Presidenta de l’ens comarcal, la Sra. Sònia Gràcia, la Gerent del mateix ens, la Sra. Sílvia Bartolí, el President de la nostra Fundació, el Sr. Carles Cuyàs, la Directora de la Fundació, la Sra. Alejandra Manau i els dos Ambaixadors de la Fundació en aquesta comarca. Un acord que emmarca el suport del Consell Comarcal en el procés de selecció dels candidats a través del contacte amb els centres educatius i la valoració socioeconòmica dels joves.

La directora de la Fundació explica “Des de la Fundació Impulsa ja ens hem reunit amb la majoria dels centres educatius de la comarca i aquests ja han presentat un total de 27 candidatures de joves per optar a la Beca Impulsa.“

Per altra banda, també hem mantingut contacte amb els ajuntaments de Girona i de Salt que han mostrat una gran receptivitat envers el projecte, així com amb els tècnics de joventut dels diferents municipis de la comarca. Durant aquest mes d’abril també hem assistit al Consell d’Alcaldes del Consell Comarcal per explicar la nostra tasca a la resta de municipis de la comarca.

Finalment, gràcies a la bona entesa i implicació en el projecte, el Girona HUB amb qui properament també es signarà un conveni de col·laboració, ha cedit les seves instal·lacions a la Fundació Impulsa. Un espai que ha d’esdevenir punt de contacte amb els 8 – 12 joves que es podran becar per aquest proper curs 2024-2025 a la comarca; així com amb la resta d’organitzacions que se sumin al nostre projecte social.

 

Acompanyament integral als joves 

Els Impulsers són joves compromesos i amb gran motivació per continuar la seva formació, però  que es troben en una situació socioeconòmica vulnerable.  Son joves que han finalitzat els estudis de 4t d’ESO i necessiten el suport integral d’una entitat com la Fundació Impulsa per seguir estudiant.

Aquest suport s’ofereix en diferents àmbits: econòmic, a través d’una beca pel finançament dels estudis de Formació Professional; tecnològic, amb la cessió d’un ordinador portàtil;  socioeducatiu, amb l’acompanyament i orientació per part de l’equip psicopedagògic  i  el guiatge d’una persona mentora;  humà, a través de formacions en competències transversals com ara comunicació assertiva o gestió de conflictes i la realització de 25 hores anuals de voluntariat a una entitat social del territori; i  laboral, amb formacions en competències professionals i acompanyament en la inserció en el mercat de treball.

El 85% dels joves Impulsers acaben els estudis  i obtenen un títol de Formació Professional (FP), molt per sobre de la mitjana catalana que se situa entre un 40% i un 50%.

 

La mentoria, clau de l’èxit del Mètode Impulsa

Per tal de poder acompanyar els joves que rebran la Beca Impulsa el curs 2024-2025 la Fundació Impulsa busca persones voluntàries que vulguin fer de mentors. Persones amb trajectòria sòlida i vinculació al territori que acompanyin als joves del Gironès en el seu creixement professional i humà. Per fer-ho, poden inscriure’s aquí.

Formar part del Programa Impulsa Mentoria implica un compromís de mínim un any i òptim de dos i una dedicació d’aproximadament de 5 hores al mes, entre trobades amb el jove, formacions i seguiment amb l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa. A través del pla de formació  els mentors adquireixen coneixements i habilitats (softskills) sobre comunicació, empatia, i escolta activa, entre d’altres.

 

La Mentoria Impulsa, també una proposta de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) per a empreses

A més a més dels mentors que s’impliquen a títol particular, la Fundació Impulsa també ofereix el Programa Impulsa Mentoria com una  modalitat de col·laboració per a les empreses. Es tracta d’una proposta de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) per a organitzacions que vulguin involucrar els seus treballadors fent de mentors a través de voluntariat corporatiu.

La mentoria és una experiència que fomenta el compromís i la pertinença dels treballadors vers l’empresa. A través de les diverses formacions i de l’experiència de la pròpia mentoria, els treballadors adquireixen unes competències transversals que li serviran tant en l’àmbit laboral com en d’altres àmbits de la vida.

Més d’un centenar de persones participen a la xerrada divulgativa a càrrec del periodista David Bassa sobre l’ús de les pantalles en els joves

Molts pares s’autoconvencen que han de donar un mòbil al seu fill per poder connectar amb ell en la franja horària que no està a l’institut i son estones que els pares no son a casa. Bassa afirma que aquest és un raonament fals, perquè els joves no utilitzen el mòbil per trucar sinó que per a ells és una eina per jugar i/o connectar-se a tot l’univers de les xarxes. 

Així de contundent va ser Bassa a la xerrada divulgativa que vam organitzar des de la Fundació Impulsa, per vuitè any consecutiu, amb la participació d’un centenar de persones d’arreu del territori i provinents de diferents àmbits i interessos. Bassa afirma que el debat ha de centrar-nos en la pregunta, potser estrambòtica de “Té sentit que els nostres fills a les aules tinguin una play-station portàtil?”. Està clar que no. Internet no és dolent per ell mateix, però sí que ens planteja una eina que a dia d’avui és molt difícil de gestionar. En un procés de similituds, podríem equiparar internet amb un ganivet. Si bé és cert que és una eina vital per a moltes necessitats culinàries, mai el deixaríem a un infant sense supervisió i aprenentatge previ. El mateix passa, doncs, amb internet. 

Segons UNICEF, un 32% dels adolescents entre 12 i 18 anys passen 5 hores diàries connectats a les pantalles, i el cap de setmana augmenta en un 50%, i un 20% hi estan connectats tot el dia del cap de setmana. Només 1 de cada 4 pares limiten el temps d’ús de les pantalles. Només un 13% supervisen el contingut del que visualitzen els joves a través de les pantalles. Un 37% dels pares utilitzen el mòbil en els àpats, un 59% dels adolescents reconeix que dorm amb el mòbil a l’habitació i, finalment, un 20% de joves es connecten a partir de mitjanit. 

Per posar focus en més dades, abrumadores, segons un recent estudi de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Girona, el 60% dels adolescents assegura que a casa no hi ha cap norma sobre l’ús dels mòbils. Amb aquestes dades, Bassa assegura que  “hi ha una dimissió dels pares en vers l’ús que se’n fa amb les pantalles en els joves.” El focus son les pantalles, però cal que els pares prenguem consciència, també, de quina responsabilitat tenim en vers les conseqüències que tenen aquestes en els nostres fills”. 

Els videojocs atrauen perquè aquests utilitzen la gamificació, és a dir, una dinàmica de “repte – recompensa” que manté enganxats als joves. Aquest tipus de dinàmiques disparen la dopamina i fa que els joves, químicament, se sentin en un estat d’entusiasme i de màxima concentració que equivaldria a les drogues. 

L’ús habitual de les pantalles canvia l’estructura mental de la persona i habitua el cervell a passar d’una cosa a l’altra molt ràpidament, sistemàtica que desacostuma el cervell a tenir la capacitat d’estar concentrat a fer molta estona una mateixa tasca. D’això se n’ha començat a parlar sota el concepte de la “Síndrome de la demència digital”, el que seria la pèrdua de memòria i la incapacitat per estar concentrat molta estona en una mateixa acció.  

Un estudi del Centre Sofia conclou que el 45% dels joves han consumit porno entre els 12 i els 15 anys i un 25% ho ha fet abans dels 12 anys. En base aquestes dades, així com en programes com “Generació porno” de TV3, els pares volen evitar acceptar una realitat que tenen si o si a la vida dels seus joves. L’entorn en el que es troben està ple de paranys perquè d’una manera o altra es topin amb el porno, per exemple. “Intentar evitar aquesta realitat és només negar-se a fer front a un problema real“ afirma Bassa. 

A títol de consells, Bassa recomana que quan entreguem el mòbil a un jove, és imprescindible signar un contracte on s’estableixin les principals normes d’ús del dispositiu. Aquest contracte ha de ser llegit i consensuat per ambdues parts i en cas de no compliment, hi ha d’haver càstigs. “No hi ha cap altre dispositiu a la història que hagi afectat tant a la humanitat i, menys, en edats tan prematures” assegura Bassa.  

Com a tancament de la xerrada, Bassa fa dues peticions per solucionar aquesta problemàtica: primer que els governants posin sancions a les grans empreses digitals que utilitzen les dades amb algoritmes que inciten als joves a un consum addictiu, així com l’accés a continguts no adequats per les seva edat; i, en segon lloc, que els pares prenguin consciència que son el model a seguir pels seus fills i que si aquests no son els primers a actuar en bones praxis digitals, serà molt difícil que els fills les portin a terme. 

 

Celebrem Sant Jordi venent roses i llibretes solidàries a 4 ciutats

Durant la Diada de Sant Jordi vam ser presents a Vic, Igualada, Sabadell i Olot amb parades al carrer. Persones de l’equip, ajudades per joves Impulsers, van muntar parades per a vendre roses i llibretes solidàries. Aquestes llibretes son úniques ja que contenen il·lustracions i textos inèdits dels joves Impulsers que estan cursant un cicle de Formació Professional gràcies a la Beca Impulsa i expressen què és per a ells el seu pas per la Fundació.

Durant la jornada vam poder explicar el nostre projecte social a totes les persones que van interessar-se i va ser una bona manera de visibilitzar la tasca de la Fundació en una diada tan especial. Agraïment a totes les persones que van passar per les parades, les que van comprar roses i/o llibretes, o que simplement van venir a saludar-nos.

 

 

Joves, pantalles i pedagogia: un triangle de matisos

El 81% dels joves d’entre 14 i 35 anys pateix de nomofòbia, la por a estar sense el mòbil, i el 20% presenta símptomes d’insomni, segons un informe de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre els mòbils i el consum de vídeos. El 31,6% inverteix més de 5 hores diàries a l’ús d’Internet i a les xarxes socials, segons l’Institut de Salut Global de Barcelona, i el 44,3% dels adolescents utilitza les xarxes per no sentir-se sol, un component, el relacional, que adquireix més pes amb l’edat, segons l’informe d’UNICEF.

El posicionament del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya respecte l’ús dels mòbils als centres educatius, o la proliferació de diferents moviments sota el lema “Adolescència Lliure de Mòbils” (ALM) —creat al barri de Poblenou de Barcelona i ràpidament estès entre famílies de diferents poblacions de tot el territori català i espanyol — són només alguns indicadors de la creixent preocupació per l’ús de les pantalles, especialment en la infància i l’adolescència.

Seguint el que va publicar recentment la Societat Catalana de Pediatria de Catalunya sobre el fet que no és fins a la darrera etapa de l’adolescència que el cervell desenvolupa més habilitats i té una certa maduresa, el moviment ALM posa el focus en l’ús dels dispositius mòbils i en la necessitat de retardar-ne l’edat d’accés fins al 16 anys, així com també fer molta pedagogia entre les famílies. Ho explica Lluna Porta, docent, pedagoga i psicoterapeuta, portaveu i coordinadora del moviment ALM i una de les quatre famílies participants a Generació porno, la docusèrie emesa per TV3 en què es parlava directament dels problemes que es produeixen a causa de l’accés dels infants i joves a aquest món a través de les pantalles: “Crec que la mainada es mereix una infantesa lliure de mòbils, perquè l’aparell no els aporta res que necessitin per al seu desenvolupament i, en canvi, els treu molt del realment necessari per a un desenvolupament sa (en aquestes etapes clau).

Amb aquests dispositius estem donant als nostres fills accés al món adult en solitari. No som anti-mòbils, però defensem endarrerir-ne la seva tinença i fer molta pedagogia entre les famílies. Als 16 anys una persona ja ha desenvolupat l’empatia i el desig sexual, però als 10 encara no. Per tant, si tenen accés a continguts pornogràfics, el seu desig sexual es formarà a partir d’aquestes imatges violentes. Hem de tenir present que -com explica Mònica Alario en el seu doctorat- el 88% dels vídeos pornogràfics gratuïts contenen violència cap a la dona. Generació porno ha estat una manera de despertar consciències a gran escala, però fa anys que estic preocupada per aquesta problemàtica i també hi ha moltes altres famílies i docents a qui els amoïna el tema. Un centre lliure de mòbils beneficia l’aprenentatge i el nivell d’atenció a l’aula i allibera el professor de fer de policia, i també millora la sociabilització de l’alumnat al pati”.

“Crec que la mainada es mereix una infantesa lliure de mòbils, perquè l’aparell no els aporta res que necessitin per al seu desenvolupament i, en canvi, els treu molt del realment necessari per a un desenvolupament sa”

En aquest sentit, David Bueno, doctor en Biologia i professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona, també es mostra partidari de fer pedagogia: “Estic convençut que cal certa regulació als centres educatius, però el que no veig clar és que es prohibeixin els mòbils fins als 16 anys, perquè la tecnologia està a tot arreu i, per tant, el que hem de fer és que els joves aprenguin a utilitzar-la. I per fer-ho, també cal fer pedagogia a les famílies ja a l’etapa pediàtrica: cal que les famílies coneguin què provoca l’excés de pantalles i el fet de suplir el joc tradicional per la tecnologia en edats tan primerenques.

Una postura que comparteix el Professor Miquel Casas, catedràtic de Psiquiatria Honorari de la UAB i director del Programa SJD MIND Escoles, de l’Hospital Sant Joan de Déu: “Estigmatitzar les pantalles i dir que només es poden utilitzar a partir dels 16 anys és un error. Les pantalles són ja una forma plenament instaurada de comunicació social i cada vegada ho seran més; no podem endarrerir fins als 16 anys o fins a la majoria d’edat el correcte aprenentatge del seu ús per part dels joves. Seria posar-los en inferioritat de condicions respecte dels que ho aprenguessin a partir d’educació secundària. Ara bé, les famílies tenen l’obligació de controlar, i la societat regular. Sí que soc totalment contrari als mòbils als centres educatius, excepte quan l’escola consideri fer-ne ús perquè sigui puntualment necessari”.

En aquesta línia, Bueno assegura que fins als sis anys la mainada no hauria de fer servir la tecnologia: “En aquestes edats el cervell està integrant tots els òrgans dels sentits, i aquests dispositius només treballen a partir de dos sentits, que, a més, són tan absorbents que et fan desconnectar de la resta”.

“Les pantalles són ja una forma plenament instaurada de comunicació social i cada vegada ho seran més”

De fet, potser la pedagogia és un dels primers reptes pendents de la societat actual, i és que, segons l’informe d’UNICEF “L’impacte de la tecnologia en l’adolescència”, en el qual han participat 50.000 adolescents, només el 29,1% dels joves afirma que els seus tutors els posen normes sobre l’ús de les pantalles, malgrat que 1 de cada 4 té discussions a casa cada setmana per l’ús del mòbil i el 36,7% afirma que els seus tutors acostumen a utilitzar-lo durant els àpats. Així mateix, s’ha comprovat que bona part de les pràctiques de risc en línia són més freqüents entre els adolescents que porten el mòbil a classe cada dia i entre els que els seus progenitors no controlen o supervisen l’ús que fan d’Internet. Una tesis que també defensa el Periodista i Director del Departament de Documentals 3Cat, David Bassa Cabanas, autor del llibre ‘Pantalles, que no et dominin!’: “Saber gestionar les pantalles és el gran repte intergeneracional, perquè al final, la principal responsabilitat és de les persones adultes, que en tenim tant interioritzat l’ús que no en som conscients. A més, quan parlem de mòbils hi ha un problema d’enfocament, perquè en realitat estem parlant de pantalles en general, i aquest canvi de mirada obre un debat molt més complex. Per això és important endreçar conceptes, explicar, debatre, i treballar l’esperit crític. Els adolescents – i els adults- han de saber que la xarxa és eterna i ingovernable pel que fa a la petjada digital, i que el contingut que hi fem circular és per a tota la vida”.

“Quan parlem de mòbils hi ha un problema d’enfocament, perquè en realitat estem parlant de pantalles en general i, aquest canvi de mirada obre un debat molt més complex”

La problemàtica de les pantalles és una realitat que es coneix des de fa anys. Tanmateix, no hi ha hagut proves científiques clares fins a l’actualitat, quan ja es palpen les conseqüències en els joves: “Els primers infants que han utilitzat les pantalles des del naixement són els adolescents d’avui, i ara es poden fer estudis que demostren que aquests infants són joves més impulsius, amb menys tolerància a la frustració i menys resiliència, i també s’hi veuen canvis en les emocions i en la gestió d’aquestes”, apunta Bueno.

 

Joves i mentors de la Fundació Impulsa visiten empreses en el marc de les Jornades d’Impulsa Futur 2024

Durant aquest mes d’abril hem iniciat les visites a empreses, dins les jornades d’Impulsa Futur. Aquestes visites son espais de trobada compartits entre jove i mentor a diferents empreses que formen part de la xarxa d’Organitzacions Impulsores. És el primer any que realitzem aquest tipus d’activitats i està tenint una molt bona resposta ja que serveix d’aprenentatge, formació i aproximació real al mercat de treball pels joves Impulsers, així com conèixer diferents sectors i àrees d’interès, i ampliar el ventall de coneixements del món empresarial.

Des de la Fundació Impulsa volem donar les gràcies a totes les empreses que ens han permès fer aquestes visites, que enguany ja sumen més de 18 arreu del territori. Fins a la data, les visites realitzades han estat:

  • Osonament. Visita a les instal·lacions que tenen a Vic de manera que els joves Impulsers han pogut copsar de primera mà les tasques socials que realitza l’entitat i, en concret, la figura del integrador/a social. Un lloc de treball que generava molt d’interès entre els joves Impulsers ja que per les tasques que realitza i les competències professionals vinculades és una sortida professional molt demandada per estudiar en un futur.
  • Hospital d’Olot. Visita de les instal·lacions a càrrec de Joel Piqué (ex-mentor de la Fundació) qui ha ensenyat la zona del laboratori, la farmàcia i la sala immersiva on es realitzen les teràpies de psicologia, neuropsicologia i logopèdia. Una visita que ha interessat molt als joves Impulsers de la comarca de la Garrotxa i del Baix Empordà, els quals estan estudiant Atenció a Persones en Situació de Dependència, Cures Auxiliars d’Infermeria, Higiene Bucodental i Integració Social.
  • Array Plastics. Visita a les instal·lacions a Vic a càrrec de Guerau Carné, Director General, i la Irene Balasch, Departament de RRHH. A la visita hi han assistit joves de diverses branques tècniques com mecanització i administració i han pogut copsar de primera mà la planta de producció i els diversos departaments de l’empresa.
  • Grup Boix. Visita de les instal·lacions al Berguedà per conèixer a fons el treball responsable d’aquesta empresa per assegurar la protecció, la regeneració i la supervivència dels boscos.
  • Tané Hermetics. Visita de les instal·lacions a càrrec de Jaume Tané, tercera generació de propietaris de l’empresa. La visita ha estat molt complerta ja que s’han pogut veure tots els diferents departaments de l’empresa, així com la planta de producció i els tallers a la zona d’acabats, fusteria, mecanitzats, etc. La major part dels joves eren provinents de la comarca de La Garrotxa els quals estan estudiant diferents branques tècniques com manteniment, mecanització, administració i gestió i d’altres menys relacionades amb l’empresa però amb ganes de conèixer una empresa de la comarca.
  • Freudenberg. Visita a càrrec de mentors que treballen al grup multinacional juntament amb els joves que acompanyen. En un inici, un dels mentors, en Jaumé Cané va realitzar una explicació general del grup, les competències que busquen des de l’empresa, la importància de l’actitud davant de nous reptes, així com, tenir curiositat i disposició per l’aprenentatge al llarg de tota la trajectòria professional. Acte seguit, es va fer la visita a la planta de Vileda de la mà d’un dels tècnics que hi treballa, per veure el procés de fabricació dels diversos productes que hi fabriquen, així com, l’automatització de la planta.
  • Llar Residència de Manlleu. Visita a càrrec de la Cristina (responsable de l’àrea d’habitatge) i la Núria (integradora social de la mateixa àrea), les quals han parlat de la importància del treball centrat en la persona i que aquesta sigui la responsable i protagonista del seu propi procés. També han posat focus en les competències que es tenen, així com seguir desenvolupant-ne de noves al llarg de la trajectòria professional vinculades amb el tracte amb les persones, com és el treball en equip, la gestió emocional, l’assertivitat, etc. La residència està en funcionament des del 2005 amb una capacitat per 30 persones.
  • Restaurant Les Cols. Visita al restaurant d’Olot que elabora cuina d’estacionalitat i que aprofita el seu entorn rural per a fer gaudir d’un espai de natura i tranquil·litat. Els joves Impulsers van poder estar a la cuina i conèixer com funciona un restaurant des de dins.
  • Muelles i Resortes Bosch. La visita l’ha realitzat l’Alicia Bosch (gerent i mentora de la nostra Fundació) la qual ens ha parlat de la importància de voler aprendre, ja que concretament el món dels motlles no s’explica de forma específica en els cicles de formació professional. Els joves han pogut veure la fàbrica i els diversos processos industrials que tenen implementats, així com s’ha posat focus a explicar quines competències ha de tenir un treballador d’aquest tipus de fàbriques.
  • Formatges Montbrú. Visita a càrrec d’Oriol Antúnez (gerent) qui ens va explicar l’evolució del negoci, des de que van iniciar-ho els seus pares a la Masia on vivien fins a arribar a ser una de les formatgeries més importants de Catalunya. Durant la visita els joves Impulsers han pogut veure tot el procés de producció dels diferents tipus de formatges que fan, des de l’arribada de la llet fins a la part final d’etiquetatge i posterior distribució. L’Oriol ha destacat la importància, no només de tenir una formació tècnica, sinó també de l’actitud, la implicació, la motivació i les ganes d’aprendre.
  • Clínica Tres Torres. A la visita hi han assistit joves de Terrassa i Sabadell principalment de la branca sanitària acompanyats dels seus mentors. La visita s’ha fet a càrrec de l’ambaixadora Tània Nadal, la Maria José, responsable d’infermeria i l’Ana responsable d’admissions. Durant la visita s’ha pogut veure les diverses àrees de l’hospital des d’admissions, farmàcia, planta, infermeria, etc. S’ha explicat el testimoni i trajectòria dins de l’àmbit sanitari donant molta importància a la capacitat d’empatia davant del pacient, el treball en equip perquè tot funcioni com un engranatge i el compromís en vers el lloc de treball i la gent amb la que has de tractar.
  • Proquimia. La Silvia Coll, responsable de RRHH, va fer una visita als joves de les branques de gestió administrativa, comerç internacional, laboratori d’anàlisis i control de qualitat, manteniment electromecànic i mecanització i, també, 2 mentores. La Sílvia va explicar la història de l’empresa, l’expansió territorial, els productes que desenvolupen i les diferents àrees de treball. Es va parlar, també, sobre quines són aquelles competències que més es valoren a l’hora de seleccionar a noves persones treballadores i, posteriorment, es va poder conèixer el testimoni de tres treballadors/es que havien estudiat un FP que explicaren la seva pròpia experiència en les diferents formacions i la seva posterior incorporació a Proquimia. Finalment, es va visitar les instal·lacions amb el cap de manteniment on els joves Impulsers van poder fer algunes preguntes sobre diferents productes i les diverses fases de la producció.
  • Lamirsa. A la visita hi van assistir joves de Sabadell i Terrassa, majoritàriament estudiants de Formació Professional de la branca informàtica, així com l’acompanyament d’alguns mentors. Primer es va fer una presentació prèvia de l’empresa, i seguidament es va fer un recorregut pels laboratoris i la fàbrica. Al llarg de tota la visita es va posar èmfasi en quines variables d’IT son necessàries per optimitzar els processos i la fabricació, així com van animar als joves a dedicar-se a la part d’informàtica industrial, on hi ha molt camí per recórrer.
  • TGO DX. La Gerent de la companyia va començar la visita explicant qui eren com empresa i les diferents unitats de negoci que tenen dins del grup. Després els joves van poder veure els més de 100 vehicles que tenen, alguns dels seus models, perquè veiessin les diferències entre busos de llarg recorregut, interurbans i urbans. Finalment van visitar el taller mecànic, on el seu responsable va explicar com funcionen i totes les parts del taller.
  • Ondulados Carme. La visita ha anat a càrrec del seu director i ha comptat amb la participació de joves de l’Anoia i alguns mentors. Primer s’ha explicat l’empresa i el seu model de negoci en el món del cartró. S’ha posat de manifest la importància de les competències que se’t demanen quan vas a buscar feina a una empresa, sabent que és molt necessari tenir una formació, una bona actitud, ganes de seguir aprenent. S’ha visitat totes les instal·lacions i les joves s’han sorprès del procés de com de grans bobines de paper poden fer diferents tipus de cartró.
  • Prensoland. La visita ha anat a càrrec de l’Elisabet Matavacas, RRHH Manager i de Josep Subirachs, Àrea Manager. Primer es va fer una explicació de l’empresa, on es va remarcar la importància dels idiomes més enllà de la formació tècnica reglada, sobretot donant rellevància a les parelles linguístiques d’Impulsa com una oportunitat per tenir més capacitat davant les empreses internacionals que tenim al costat. Després es va visitar la part de disseny de la maquinària tan a nivell electrònic com mecànic i també l’anàlisi de les peces. Finalment, a càrrec del Ricard Campasol els joves van poder passejar pel taller on es fa la fabricació de la maquinària. En aquest cas, el Ricard va transmetre la passió que sent per la feina que fa i va comentar que quan “baixa al taller i sent l’olor a metall li puja l’adrelanalina”, ell fa més de 50 anys que treballa a Prensoland, començant com a peó del taller i actualment és un dels socis. Els joves van poder veure com solden peces i com ensemblen totes les parts per finalment ajudaran a fabricar la màquina que va al client

La Cambra a l’Anoia i la Fundació Impulsa s’uneixen per impulsar la formació professional a la comarca

La Fundació Impulsa i la Cambra de Comerç de Barcelona a l’Anoia signen un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar iniciatives en l’àmbit de la formació professional dirigides al jovent de la comarca i permetre assolir els objectius de responsabilitat social corporativa de les empreses.

El text de l’acord, que ha estat signat pel president de la Fundació Impulsa, Carles Cuyàs, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona a l’Anoia, Xavier Badia, és el primer pas per establir un programa d’acció comú entre totes dues entitats que promogui sinergies i ofereixi suport mutu per tal que es puguin compartir recursos i potenciar el treball en xarxa. En concret, ambdues entitats s’emplacen a col·laborar mútuament per al desenvolupament de projectes i programes relacionats amb la formació professional, amb la formació transversal i l’acompanyament de l’alumnat, el mentoratge de la Fundació Impulsa i l’enfortiment del teixit empresarial de l’Anoia.

A l’acte de signatura també hi ha assistit l’ambaixador de la Fundació Impulsa a l’Anoia, Xavier Carles de l’empresa Grup Carles. Amb aquesta aliança, la Fundació Impulsa reafirma el seu objectiu de promoure la igualtat d’oportunitats dels/de les joves acompanyant-los/les en la seva formació i creixement personal. El Mètode Impulsa esdevé una peça clau per evitar l’abandonament acadèmic, potenciar el desenvolupament del joves que es troben en situació social i econòmica vulnerable i acompanyar-los a la seva inserció laboral.

La comarca de l’Anoia ha estat de nova incorporació aquest curs 2023 – 24 i des d’aquest primer any, 6 joves han rebut la beca i acompanyament de la Fundació Impulsa per a cursar un Cicle de Formació Professional. En el procés de selecció que s’està portant a terme actualment, hi ha hagut 21 sol·licituds de joves per optar a la Beca Impulsa.

 

La Fundació Impulsa rep 270 candidatures a la Beca Impulsa per cursar estudis de Formació Professional el proper curs 2024 – 2025

Pel proper curs 2024 – 2025, s’han rebut les sol·licituds dels joves que actualment estan cursant 4t d’ESO i que volen rebre la Beca de la Fundació Impulsa. A data d’avui, i a l’espera del tancament del procés d’entrada de candidatures, s’han rebut 270 sol·licituds: 21 de l’Anoia, 27 del Berguedà, 22 del Bages, 30 del Baix Empordà, 44 d’Osona, 21 del Moianès, 33 de la Garrotxa, 39 de Terrassa i 33 de Sabadell. Amb el procés encara obert, la Fundació preveu en les properes setmanes que es puguin arribar a les prop de 300 sol·licituds. L’ajut que dona la Fundació Impulsa es destina a joves amb motivació i compromís, però en situació de vulnerabilitat, perquè puguin cursar cicles de Formació Professional mitjançant un acompanyament integral.

El procés de selecció dels joves per accedir a la Beca Impulsa es basa en criteris econòmics i de motivació. La primera tria dels joves es fa a través dels centres educatius, els quals seleccionen l’alumnat susceptible d’aquesta beca; posteriorment els Consells Comarcals i els Ajuntaments fan la valoració socioeconòmica; i, finalment, l’anàlisi motivacional es porta a terme des del nostre equip psicopedagògic el qual, a través d’entrevistes individuals a cada candidat, analitza que els joves tinguin un compromís amb la Fundació, motivació pels estudis, voluntat d’esforç, constància, habilitats comunicatives i autoconeixement i una vocació pels estudis de FP. 

Lluis Vila, Coordinador Pedagògic de l’Institut de Taradell comenta que la Beca Impulsa és una oportunitat única pels joves que tenen una situació complicada. “És donar confiança a un jove a que pugui formar-se, malgrat les dificultats socioeconòmiques que pugui tenir. També reforça el valor de potenciar la formació professional, així com l’agraïment que sempre donen les famílies quan veuen un futur laboral de qualitat pels seus fills.” 

Sandra Llinarès, Responsable de l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa, comenta “És a través del procés de selecció que vetllem perquè els recursos que oferim als joves de la Fundació Impulsa es destinin a aquells que realment els necessiten i que tenen el potencial per aprofitar-los al màxim, com ho és l’acompanyament psicopedagògic, la mentoria, la quantia econòmica i les formacions. El procés de selecció també ens permet entendre les necessitats individuals, reptes i aspiracions de cada jove,  de manera que una vegada comencen a formar part de la Fundació Impulsa, els podem proporcionar l’ajut i acompanyament ajustat a la seva mesura.”   

Els joves seleccionats per rebre la Beca Impulsa tindran el suport d’un mentor, persones que de manera altruista assumeixen aquest rol en el creixement humà i acadèmic dels joves Impulsers, i que alhora seran acompanyats per l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa. Un engranatge vital que assegura l’èxit del Mètode Impulsa. 

Aquest curs la Fundació Impulsa serà present a 8 comarques així com també a dos municipis del Vallès Occidental (Terrassa i Sabadell). L’entitat es finança gràcies al suport de més de 170 Organitzacions Impulsores que de forma altruista creuen en el Mètode Impulsa i; alhora també  compta amb la col·laboració dels Consells Comarcals, diverses institucions públiques, centres educatius i entitats socials. 

Des del curs 2015 -2016, des de la Fundació Impulsa s’han acompanyat més de 560 joves als diferents territoris on és present l’entitat,  85% dels quals han finalitzat els cicles de FP (versus el 50% de la mitjana catalana) i un 74% troben feina vinculada amb els seus estudis. 

 

 

Aquest Sant Jordi regaleu als vostres treballadors la Rosa i la Llibreta Solidària de la Fundació Impulsa

Aquest Sant Jordi us podeu implicar encara més en la formació i el futur professional dels joves Impulsers regalant als vostres treballadors la rosa i la Llibreta Solidària de la Fundació Impulsa
En motiu de la Diada de Sant Jordi, hem tornat a editar una nova Llibreta Solidària i la posem a la vostra disposició perquè la pugueu regalar als vostres treballadors/es, conjuntament amb una rosa. És una llibreta especial per a nosaltres ja que recull il·lustracions i textos creats pels joves Impulsers que actualment estan cursant un cicle formatiu. Amb breus escrits i dibuixos han volgut mostrar la motivació amb la que encaren el seu futur, així com el que representa el seu pas per la nostra fundació.

Llibreta de 100 folis de color blanc, imprès amb paper reciclat.

Oferim 3 opcions solidàries:

I perquè pugueu fer un primer tastet de com és la llibreta, us deixem dues pàgines amb il·lustracions de joves Impulsers.

 Podeu fer la vostra comanda

 

David Bassa serà el ponent aquest 17 d’abril a la xerrada divulgativa de la Fundació Impulsa la qual tractarà sobre l’ús de les pantalles, el gran repte intergeneracional. Aquesta xerrada es durà a terme en format online i és gratuïta i oberta a tothom

INSCRIU-TE

David Bassa, director del departament de documentals de TV3, parlarà sobre l’ús de les pantalles i com s’han de gestionar per a fer-ne un ús responsable i conscient. Un repte que posa a prova totes les generacions i alhora és essencial conèixer-ne els beneficis i els riscos.

La realitat d’avui és que les pantalles obren un nou món a l’abast de tothom, joves i adults. Les tauletes, els mòbils, els ordinadors, la televisió intel·ligent, les xarxes socials… infinitat de canals per connectar-se aquí i arreu del món. Com diu Bassa “Saber gestionar les pantalles és el gran repte intergeneracional, perquè al final, la principal responsabilitat és de les persones adultes, que en tenim tant interioritzat l’ús que no en som conscients. A més, quan parlem de mòbils hi ha un problema d’enfocament, perquè en realitat estem parlant de pantalles en general, i aquest canvi de mirada obre un debat molt més complex. Per això és important endreçar conceptes, explicar, debatre, i treballar l’esperit crític. Els adolescents – i els adults- han de saber que la xarxa és eterna i ingovernable pel que fa a la petjada digital, i que el contingut que hi fem circular és per a tota la vida”.

David Bassa és periodista i pare de l’Otger i el Berenguer, nens en l’etapa de l’adolescència. Va ser director dels serveis informatius de Televisió de Catalunya i actualment dirigeix el departament de documentals. Recentment ha publicat amb Marta Narberhaus ‘Pantalles. Que no et dominin! Guia pràctica per saber navegar entre pantalles’.

Donat que les places són limitades, cal inscriure’s prèviament clicant aquí. Un cop formalitzada la inscripció, el dia abans rebreu l’enllaç per connectar-vos a la plataforma Teams. Recomanem descarregar l’aplicació.

Llegeix l’entrevista que el diari ARA va fer-li a l’autor en relació al llibre.

Aquesta xerrada divulgativa és la vuitena que organitzem, havent comptat en edicions anteriors amb persones de renom com Jordi Bernabeu (“L’ús de les pantalles” de 2017), Jaume Funes (“Ajudar als adolescents a imaginar-se en el futur” de 2018), Fran Rojas (“Adolescents avui” al 2020), Juanjo Fernandez (“Acompanyar els adolescents per impulsar el seu camí” de 2021), Ferran Tort (“Escolta activa” al 2022) i Sònia Méndez (“Eines pràctiques per a facilitar la regulació emocional en l’adolescència” al 2023).

El Mètode Impulsa vetlla per l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 5 que pretén aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes

La igualtat de gènere no només és un dret humà fonamental, sinó que és un dels pilars essencials per construir un món pacífic, pròsper i sostenible. En les darreres dècades s’han aconseguit alguns avenços, però el món està lluny d’assolir aquest ODS per al 2030. Les dones i les nenes constitueixen la meitat de la població mundial i, per tant, també la meitat del seu potencial. Però l’actual desigualtat de gènere preval i estanca el progrés social. 

A les portes del dia Internacional de les Dones, des de la Fundació Impulsa volem recordar que dins la nostra tasca social vetllem per garantir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. 

Segons l’informe “Indicadors d’Igualtat de Gènere” presentat per la Cambra de Comerç de Barcelona aquest inici de març 2024, l’avenç cap a la igualtat s’ha estancat els darrers vuit anys. Tot i que la dona té un nivell formatiu superior als homes i les noies joves tenen menys fracàs escolar (12% enfront del 15,8% dels homes), el cert és  que continua existint una important bretxa salarial. Les dades de l’informe ens mostren que les dones guanyen per hora un 13,3% menys que els homes i signen la majoria dels contractes a temps parcial (76% del total).  

 

Des de la nostra entitat, impulsem diferents iniciatives per reduir aquestes desigualtats i alhora fomentar el compliment de l’ODS 5: 

 

Perspectiva de gènere 

En l’àmbit de la formació professional cal promoure una reflexió estratègica per trencar els estereotips preconcebuts i lluitar contra les desigualtats de gènere, tant en l’àmbit formatiu com professional.  

Segons l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, la perspectiva de gènere, pren especial rellevància en la definició de la trajectòria formativa i professional de les persones. Així doncs, que un jove decideixi formar-se en una àrea o una altra, no solament tindrà en consideració allò que més li agradi, sinó que també hi haurà intrínsec uns factors en clau de gènere. Segons l’estudi Les dones a Catalunya 2022, elaborat per l’Institut Català de les Dones, en la formació professional s’observa una important segregació de gènere en el si de les diferents àrees de coneixement: de manera molt majoritària, trobem dones en estudis d’imatge personal (89,8%) i de serveis socioculturals i a la comunitat (84,3%), mentre que els homes se situen majoritàriament en els estudis d’informàtica (88,9%) i en transport i manteniment de vehicles (97,1%). 

El 94,5% dels joves Impulsers que cursen estudis d’FP relacionats amb cures són noies. 

Com a part del Mètode Impulsa, incorporem la perspectiva de gènere, en les formacions realitzades als joves Impulsers i mentors; així com també es dota d‘eines i recursos per evitar la discriminació en qualsevol dels àmbits en els que actuem. Tanmateix, promocionem a aquells joves Impulsers que vulguin cursar cicles formatius que no segueixin la normativitat  de gènere; perquè entenem que els joves poden arribar allà on es proposin sense bretxes ni barreres. 

A més a més, algunes de les mentores son dones al capdavant de projectes professionals amb responsabilitats, les quals esdevenen un referent real i positiu pels joves Impulsers. I, sens dubte, en tot el procés del Mètode Impulsa, vetllem per garantir la paritat de gènere, tant pel que fa al nombre de nois i noies Impulsores , com de mentors i mentores. 

 

Sostre de vidre i terra enganxós 

Segons l’informe d’evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya 2021 actualitzat a principis d’aquest 2024, la desigualtat salarial continua sent una de les manifestacions més punyents de la discriminació que pateixen les dones en el món del treball, a més de ser una de les principals causes de l’empobriment femení. Segons el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, la desigualtat salarial persisteix i les darreres dades disponibles ens mostren que les dones a Catalunya guanyen un 20% menys que els homes. Per això és cabdal dissenyar polítiques i iniciatives que promoguin la igualtat de gènere. 

20% és la bretxa salarial entre dones i homes 

Els guanys salarials al llarg de la distribució salarial mostren l’existència d’un “terra enganxós” i “un sostre de vidre”, és a dir, una dificultat major de les dones per créixer laboral i salarialment. Si bé és cert, que la bretxa salarial més baixa s’observa entre els joves d’entre 25 i 34 anys, situant-se en un 14%. 

 

El mercat de treball 

Segons l’informe trimestral de pèrspectiva de gènere de la Generalitat de Catalunya, l’ocupació femenina puja en quatre grans sectors, encapçalats per l’agricultura (+17,3%), seguida per la indústria (+8,9%), la construcció (+3,5%) i el sector serveis (+0,2%). Interanualment, l’ocupació femenina presenta un ritme d’ascens que pràcticament duplica el masculí (+5,8% en front d’un +3,1%); no obstant, la taxa d’atur femenina de més de 16 anys és superior a la masculina (situant-se en un 9 i 8,1% respectivament). 

En l’àmbit de la Formació Professional, observem que la taxa d’ocupació de les persones titulades en FP és del 42,2%, segons el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), gairebé quatre punts per sobre dels titulats universitaris. A més, segons l’Observatori de la Formació Professional, el 46,19% de les ofertes d’ocupació requerien alguna titulació d’FP. 

4,4% són les noies Impulsers escullen FP de l’àmbit tecnològic 

Analitzant els cicles formatius en clau de gènere, segons un informe de l’Agència FPCat, es conclou que les dones estan  perdent oportunitats laborals a causa de la seva baixa participació en uns cicles formatius amb elevats índex d’inserció en el mercat de treball. La masculinització dels entorns laborals i la falta de visibilitat de referents femenins expliquen per què pràcticament nou de cada deu estudiants d’FP inicial de disciplines STEM són homes.  

De fet, en l’estudi d’Andreu Termes (Formació Professional a Barcelona: gènere, trajectòries i inserció) es demostra que l’imaginari col·lectiu predetermina els valors i hàbits d’homes i dones i, per extensió, l’orientació de la trajectòria formativa i professional reforça les expectatives associades al gènere. I així és com els estereotips de gènere acaben distorsionant les expectatives i aspiracions de les dones, les quals veuen infravalorada la seva autoimatge i autoconfiança en els camps STEM, històricament masculinitzats. 

 

En el marc del 8 de març i apostant per treballar en l’acompliment de l’Objectiu 5 dels ODS, està clar que les dones pateixen un seguit de desigualtats, dins i fora del món del treball, que resulten en greuges comparatius respecte dels homes.  Des de la Fundació Impulsa es treballa per revertir aquesta situació, promovent la igualtat d’oportunitats entre els joves, independentment de si són noies o nois i confiant en el seu talent per arribar allà on es proposin.  

 

Coneix el testimoni d’algunes persones implicades amb la Fundació a través de l’article “Igualtat d’Oportunitats en clau de gènere: trencant el sostre de vidre abans de topar-hi” que vam publicar en un Impulsa Coneixement el passat 8 de març de 2023. 

Coneix tots els nostres compromisos en vers els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

 

Activitats portades a terme en el marc del 8M d’enguany:

💜 1 de cada 10 noies escull un cicle de formació professional de la branca STEM
💜 14% és la taxa d’abandonament escolar prematur femení (versus 19,5% masculí)
💜 76% són les dones que tenen contractacions a temps parcial
💜 20% és la bretxa salarial entre dones i homes

Des de la Fundació seguirem promovent que joves amb motivació, però amb una situació de vulnerabilitat, puguin arribar allà on es proposin sense bretxes ni barreres. Per això, també us exposem 4 dades de la nostra entitat:
💜 Encara queda camí per recórrer doncs un 4% són les noies Impulsers que trien cicles socialment associats a nois
💜 Encara queda camí per recórrer doncs un 95% dels Impulsers que cursen estudis d’FP relacionats amb cures són noies
💜 58% de les persones mentores son dones
💜 54% dels joves Impulsers són noies

 

També donem veu a joves Impulsers que actualment estan cursant un Cicle de Formació Professional, en el qual el gènere femení té una representació minoritària
💜 Ona Gonzales, jove Impulser que estudia CFGM d’Electromecànica de vehicles automòbils
💜 Lucia Aguilar, jove Impulser que estudia CFGM de sistemes microinformàtics i xarxes
💜 Vanessa Laura, jove Impulser que estudia CFGM d’Electromecànica de Vehicles Automòbils
💜 Nayra López, jove Impulser que estudia CFGM de mecanització

 

Política de privacitat

Confiem en els joves

Carrer del Bisbe Morgades, 46
08500 Vic. Barcelona
hola@fundacioimpulsa.org
www.fundacioimpulsa.org