Zero abandonament escolar per a un futur amb igualtat d’oportunitats
La directora general de l’Alumnat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Anna Chillida; la directora d’Abandonament Escolar Prematur de la Fundació Bofill, Rosalina Alcalde, el director de l’escola de noves oportunitats Fundació Albir, Jordi Valldeoriola i la directora de la Fundació Impulsa, Alejandra Manau, expliquen com des de diferents àmbits treballen dia a dia per reduir l’abandonament escolar prematur a Catalunya.
Més probabilitat d’estar a l’atur, salaris més baixos, menys possibilitats d’independitzar-se, pitjor salut i, en definitiva, una situació de desavantatge en termes d’oportunitats laborals i també de desenvolupament personal. Així afecta l’abandonament escolar prematur (en endavant, AEP) a milers de joves que deixen els seus estudis abans d’obtenir una educació secundària postobligatòria completa, la qual cosa esdevé un fenomen que provoca la ruptura de trajectòries educatives i de vida de molts alumnes i afecta també greument el desenvolupament social i econòmic del país. Actualment, Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb més AEP de l’Estat espanyol, per darrere de Múrcia i de les illes Balears.
Així ho posa de manifest l’Enquesta de població activa publicada a finals de gener de 2023, en què l’AEP a Catalunya se situa en el 16,9 %, una dada que confirma la directora general de l’Alumnat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Anna Chillida: “L’abandonament escolar prematur és una preocupació social de primer ordre també dins el Departament, perquè té moltes conseqüències a escala econòmica i social, per a la persona i per al país, i és obvi que és una qüestió que ens ocupa i ens preocupa”. Chillida explica que el Departament d’Educació treballa per continuar reduint l’índex d’AEP, el qual ha disminuït la darrera dècada, del 24,2 % del 2012 al 14,8 % del 2022: “S’han adoptat mesures de prevenció que ajuden a identificar l’abandonament prematur del jove i actuar-hi. I també mesures d’intervenció per donar un recorregut alternatiu davant el possible abandonament, i de compensació, quan un alumne es dona de baixa, per poder oferir-li una via de retorn al sistema educatiu o una sortida professional”. Aquestes mesures esdevenen imprescindibles per complir l’objectiu europeu i reduir l’abandonament per sota del 9 % per al 2030, i impliquen també posar en marxa de manera urgent actuacions orientades específicament a col·lectius més vulnerables, com ja han fet països com Portugal, Grècia o Irlanda.
“L’abandonament escolar prematur és una preocupació social de primer ordre també dins el Departament, perquè té moltes conseqüències a escala econòmica i social, per a la persona i per al país, i és obvi que és una qüestió que ens ocupa i ens preocupa”
Un repte que persegueix incansablement la Fundació Impulsa. Per això va ser una de les organitzacions convocada a participar en les sessions de treball de la Plataforma Zero Abandonament, tal com explica la directora d’Abandonament Escolar Prematur de la Fundació Bofill, Rosalina Alcalde: “La Fundació Impulsa va ser una de les primeres entitats que vam detectar pel volum de feina que està fent i perquè tracta temes molt vinculats. De seguida vam tenir clar que havia d’estar present a la Plataforma com a agent de pressió tant per visibilitzar la tasca que està fent com per poder-nos aprofitar del coneixement i inspirar accions i bones pràctiques dins la Plataforma”.
En aquesta línia, cal destacar que el Mètode Impulsa contribueix a evitar l’abandonament escolar, ja que gràcies al suport econòmic i a l’acompanyament que es fa als Impulsers, molts joves amb compromís i motivació però en situació de vulnerabilitat socioeconòmica poden seguir els seus estudis. A més, el 80 % dels joves Impulsers acaben els estudis i obtenen un títol de Formació Professional (FP), molt per sobre de la mitjana catalana (50 %), un èxit que en gran part rau en l’acompanyament individualitzat. Explica aquest acompanyament la directora de la Fundació Impulsa, Alejandra Manau: “Les causes de l’AEP són multifactorials, des de la situació socioeconòmica dels joves, passant pel baix rendiment acadèmic, el desinterès o la falta de motivació, fins a problemes personals o familiars, entre d’altres. Conscients d’aquesta realitat, en el nostre repte de garantir la igualtat d’oportunitats dels joves per tal que puguin continuar els seus estudis, treballem per acompanyar-los també en tots els aspectes transversals, com l’orientació o el fet de comptar amb referents que els guiïn en el seu creixement acadèmic, personal i professional. Així mateix, tenim clar que és imprescindible un treball en xarxa amb tots els agents que contribueixen en el desenvolupament dels joves. En aquest sentit, apostem per la Formació Professional com a itinerari que s’adapta a unes necessitats molt concretes dels joves i que, a la vegada, els proporciona una sortida laboral molt demandada per les empreses”.
“La Formació Professional […] s’adapta a unes necessitats molt concretes dels joves i, a la vegada, els proporciona una sortida laboral molt demandada per les empreses”
Tot i que són diverses les actuacions encaminades a evitar cronificar i normalitzar els nivells d’AEP actuals, Catalunya se situa al capdavant del rànquing de països europeus, tal com assenyala la directora d’Abandonament Escolar Prematur de la Fundació Bofill, Rosalina Alcalde: “L’abandonament escolar és el colofó final de totes les mancances del sistema educatiu. Hem de parar i pensar seriosament quin model educatiu estem oferint als nostres infants, perquè la situació és preocupant. La part positiva és haver aconseguit visibilitzar el problema de la Plataforma Zero Abandonament, per evitar que els joves abandonin els estudis, la qual cosa pot ajudar a millorar les seves competències, acabar amb la segregació i generar millors formes d’aprenentatge. Tanmateix, per aconseguir tot això, cal garantir la igualtat d’oportunitats educatives i l’èxit escolar”, afirma.
“L’abandonament escolar és el colofó final de totes les mancances del sistema educatiu. Hem de parar i pensar seriosament quin model educatiu estem oferint als nostres infants”
De fet, una de les mesures importants impulsades per aquesta Plataforma, és la de poder comptar als municipis amb dades d’AEP, tal com explica Anna Chillida: “A partir del curs 2023-2024 compartirem amb els municipis les dades del Departament d’Educació, per tal que aquests en puguin fer un seguiment molt més acurat amb tots els agents socials i municipals, i puguin treballar-hi des dels seus serveis complementaris al Departament. Això facilitarà que l’alumne potencialment abandonador o que ha abandonat pugui reorientar el seu futur i que les accions en aquesta direcció siguin coordinades i vagin en la mateixa línia. Crec que el gran canvi imprescindible està en el treball en xarxa amb el territori, i aquesta compartició amb els municipis pot ser de gran ajuda”.
I és que, segons Chillida, una de les claus per reduir l’AEP rau en l’acompanyament als joves: “Penso que la clau és l’orientació personal i que, un cop els joves es coneixen a ells mateixos, el sistema pugui donar resposta a aquesta orientació també a través de l’orientació educativa. D’aquí també la importància de personalitzar els itineraris: han de veure que el sistema educatiu els coneix i que els ofereix el que necessiten. I, òbviament, aquí l’FP i tots els itineraris complementaris que permeten personalitzar i flexibilitzar l’educació són una gran aposta. De fet, per això els darrers anys també hem lluitat per revertir els prejudicis d’aquests estudis i l’FP és justament una de les prioritats a revertir en aquesta legislatura”, assegura.
Un exemple més d’aquest acompanyament personalitzat és el que fa l’escola de noves oportunitats Fundació Albir, especialitzada a impulsar actuacions educatives i professionalitzadores per a persones adolescents i joves que, per la seva situació personal i de recorregut, necessiten una alternativa diferenciadora a l’ensenyament reglat. Ho explica el seu director, Jordi Valldeoriola, que posa de manifest la importància de donar respostes personalitzades a realitats molt diverses “Crec que l’abandonament escolar prematur és el principal repte educatiu que té el nostre país; cal reconnectar joves que veuen severament compromesa la seva educabilitat a conseqüència de diverses qüestions relacionades amb el seu context i que condicionen els seus itineraris formatius. Per combatre aquesta situació, cal elaborar respostes educatives llargues i flexibles com les que donen les escoles de noves oportunitats. És totalment fonamental garantir l’èxit educatiu d’aquests nois i noies si volem tenir una societat cohesionada i pròspera; l’exclusió educativa es transformarà en exclusió laboral i social, i això és sinònim d’una societat desigual i poc equitativa. Les circumstàncies d’aquests joves són molt singulars i no hi ha ‘receptes màgiques’, sinó que cal personalitzar i individualitzar aquest acompanyament i l’orientació personal i formativa”, sentencia.
“Cal elaborar respostes educatives llargues i flexibles com les que donen les escoles de noves oportunitats. És totalment fonamental garantir l’èxit educatiu d’aquests nois i noies si volem tenir una societat cohesionada i pròspera”
El repte al qual s’enfronta Catalunya en la reducció de l’abandonament escolar prematur és majúscul, però actualment hi ha un consens social i polític ampli al voltant d’aquesta necessitat i la de garantir que tots els joves tinguin les mateixes oportunitats de gaudir d’un futur de qualitat. La Fundació Impulsa, amb la seva tasca diària, continuarà donant oportunitats de futur als joves perquè accedeixin al món formatiu i laboral en igualtat de condicions que la resta i, treballarà de manera transversal amb altres entitats, organitzacions i institucions per tal de reduir l’AEP, i construir una millor societat per a demà.
