Més d’un centenar de persones participen a la xerrada divulgativa a càrrec del periodista David Bassa sobre l’ús de les pantalles en els joves
Molts pares s’autoconvencen que han de donar un mòbil al seu fill per poder connectar amb ell en la franja horària que no està a l’institut i son estones que els pares no son a casa. Bassa afirma que aquest és un raonament fals, perquè els joves no utilitzen el mòbil per trucar sinó que per a ells és una eina per jugar i/o connectar-se a tot l’univers de les xarxes.
Així de contundent va ser Bassa a la xerrada divulgativa que vam organitzar des de la Fundació Impulsa, per vuitè any consecutiu, amb la participació d’un centenar de persones d’arreu del territori i provinents de diferents àmbits i interessos. Bassa afirma que el debat ha de centrar-nos en la pregunta, potser estrambòtica de “Té sentit que els nostres fills a les aules tinguin una play-station portàtil?”. Està clar que no. Internet no és dolent per ell mateix, però sí que ens planteja una eina que a dia d’avui és molt difícil de gestionar. En un procés de similituds, podríem equiparar internet amb un ganivet. Si bé és cert que és una eina vital per a moltes necessitats culinàries, mai el deixaríem a un infant sense supervisió i aprenentatge previ. El mateix passa, doncs, amb internet.
Segons UNICEF, un 32% dels adolescents entre 12 i 18 anys passen 5 hores diàries connectats a les pantalles, i el cap de setmana augmenta en un 50%, i un 20% hi estan connectats tot el dia del cap de setmana. Només 1 de cada 4 pares limiten el temps d’ús de les pantalles. Només un 13% supervisen el contingut del que visualitzen els joves a través de les pantalles. Un 37% dels pares utilitzen el mòbil en els àpats, un 59% dels adolescents reconeix que dorm amb el mòbil a l’habitació i, finalment, un 20% de joves es connecten a partir de mitjanit.
Per posar focus en més dades, abrumadores, segons un recent estudi de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Girona, el 60% dels adolescents assegura que a casa no hi ha cap norma sobre l’ús dels mòbils. Amb aquestes dades, Bassa assegura que “hi ha una dimissió dels pares en vers l’ús que se’n fa amb les pantalles en els joves.” El focus son les pantalles, però cal que els pares prenguem consciència, també, de quina responsabilitat tenim en vers les conseqüències que tenen aquestes en els nostres fills”.
Els videojocs atrauen perquè aquests utilitzen la gamificació, és a dir, una dinàmica de “repte – recompensa” que manté enganxats als joves. Aquest tipus de dinàmiques disparen la dopamina i fa que els joves, químicament, se sentin en un estat d’entusiasme i de màxima concentració que equivaldria a les drogues.
L’ús habitual de les pantalles canvia l’estructura mental de la persona i habitua el cervell a passar d’una cosa a l’altra molt ràpidament, sistemàtica que desacostuma el cervell a tenir la capacitat d’estar concentrat a fer molta estona una mateixa tasca. D’això se n’ha començat a parlar sota el concepte de la “Síndrome de la demència digital”, el que seria la pèrdua de memòria i la incapacitat per estar concentrat molta estona en una mateixa acció.
Un estudi del Centre Sofia conclou que el 45% dels joves han consumit porno entre els 12 i els 15 anys i un 25% ho ha fet abans dels 12 anys. En base aquestes dades, així com en programes com “Generació porno” de TV3, els pares volen evitar acceptar una realitat que tenen si o si a la vida dels seus joves. L’entorn en el que es troben està ple de paranys perquè d’una manera o altra es topin amb el porno, per exemple. “Intentar evitar aquesta realitat és només negar-se a fer front a un problema real“ afirma Bassa.
A títol de consells, Bassa recomana que quan entreguem el mòbil a un jove, és imprescindible signar un contracte on s’estableixin les principals normes d’ús del dispositiu. Aquest contracte ha de ser llegit i consensuat per ambdues parts i en cas de no compliment, hi ha d’haver càstigs. “No hi ha cap altre dispositiu a la història que hagi afectat tant a la humanitat i, menys, en edats tan prematures” assegura Bassa.
Com a tancament de la xerrada, Bassa fa dues peticions per solucionar aquesta problemàtica: primer que els governants posin sancions a les grans empreses digitals que utilitzen les dades amb algoritmes que inciten als joves a un consum addictiu, així com l’accés a continguts no adequats per les seva edat; i, en segon lloc, que els pares prenguin consciència que son el model a seguir pels seus fills i que si aquests no son els primers a actuar en bones praxis digitals, serà molt difícil que els fills les portin a terme.
