L’FP i el seu camí cap a un sistema adaptat al món laboral

La Formació Professional (FP) s’ha posicionat els últims anys a Catalunya com una via educativa cada vegada més valorada i demandada. Professionals del sector parlen d’una aposta creixent per l’FP com a via educativa de qualitat, adaptada a les necessitats del mercat laboral i amb una alta inserció professional. I així ho persegueix la nova llei de l’FP, que busca la introducció d’un sistema més flexible i accessible per a tothom.

En aquest context, el sociòleg, investigador i expert en FP, Oriol Homs, posa de manifest que actualment l’FP gaudeix d’una bona salut: “L’FP està en els seus millors moments: hi ha més alumnes que volen estudiar FP i tenim una llei a favor, que suposa a la vegada un repte impressionant”. Homs fa referència a la nova Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la formació professional. Es tracta d’una reforma de l’Estat espanyol que pretén posar fi a la separació entre l’FP educativa i l’FP per a l’ocupació, amb la voluntat de fer-la més flexible, modular i orientada al mercat laboral per acompanyar les persones al llarg de la seva vida. Així ho expressa Francesc Roca, secretari de Formació Professional al Departament d’Educació i Formació Professional: “La nova Llei busca disposar d’un sistema integrat d’FP que permeti a les persones construir un itinerari professional capitalitzable i ascendent”. Per això algunes de les novetats més destacables de la nova Llei són que l’FP dual passa a ser obligatòria i, per tant, tota l’FP inclourà estades a l’empresa; s’estructurarà en cinc graus de formació, per oferir un sistema modular i flexible i adaptar-se a les necessitats de cada persona i sector; oferirà l’acreditació de competències, donant la possibilitat de reconèixer oficialment l’experiència laboral o la formació no reglada; es reforçaran els serveis d’orientació professional, i es potenciarà la col·laboració amb el teixit empresarial per adaptar la formació a les demandes del territori i fomentar la inserció laboral.

“La nova Llei busca disposar d’un sistema integrat d’FP que permeti a les persones construir un itinerari professional capitalitzable i ascendent”

Es tracta d’una reforma amb mirada de futur, que representa una transformació del sistema educatiu i laboral a Espanya, amb un enfocament en la millora de les oportunitats dels joves, tal com explica Manuel Rosillo, president de la Comissió de Formació de Foment del Treball: “El títol de la Llei ja és, en si mateix, una declaració d’intencions en tota regla. D’una banda, pel que fa a ‘ordenar’ el sistema per adequar-lo als nous reptes de formació de les persones al llarg de tota la seva vida, adaptant l’oferta a les necessitats de les empreses; i, d’altra banda, amb la ‘integració’, una aspiració històrica. De la nova Llei, en destacaria sis punts, un dels quals és l’aposta per potenciar l’emprenedoria, la innovació i la sostenibilitat. Una orientació basada en un aspecte que em sembla fonamental, l’acompanyament en el procés d’aprenentatge, clau per minimitzar l’abandonament prematur”. Aquest acompanyament es tradueix en una millor adaptació a les necessitats de cada jove, per oferir-los itineraris més personalitzats que permeten combinar estudis, pràctiques i, fins i tot, microformacions que faciliten l’adquisició de competències específiques i actualitzades, i així obrir la porta a continuar formant-se al llarg de la vida, independentment de l’edat o la situació laboral. La idea pretén que cap jove quedi fora del sistema i en faciliti la reincorporació o la reorientació professional quan sigui necessari, un desig compartit per molts agents, però que suposa a la vegada un repte, tal com explica Homs: “La Llei la veig molt positiva; s’ha fet amb molt de consens, però el problema és que la seva aplicació implica molts més canvis dels previstos, i si no es clarifiquen molt bé aquests canvis, costarà poder-se aplicar bé”, lamenta.

Per la seva banda, el secretari de Formació Professional al Departament d’Educació i Formació Professional, Francesc Roca, posa èmfasi en la necessitat d’aquest acompanyament perquè la nova Llei tingui els seus fruits: “És un repte: les persones han de trobar els seus itineraris, les seves oportunitats i aquí hi tindrà un paper molt important l’acompanyament i l’orientació”. I així ho veu també Joseph Alexandro Elvir Salgado, jove de la Fundació Impulsa, estudiant de CFGM de Soldadura i Caldereria que veu en aquest acompanyament un aspecte imprescindible en la seva trajectòria: “Jo penso que l’acompanyament als joves és fonamental per mantenir-nos motivats i amb compromís davant els estudis, i també el fet de sentir que hi ha un suport al darrere fa que no et sentis tan perdut i tinguis més seguretat en el teu dia a dia; fa que estiguis millor emocionalment”.

“Penso que el gran repte del sistema és l’acompanyament i l’orientació”

Pel que fa a una de les altres grans novetats de la Llei, la implantació de la formació dual obligatòria en tots els cicles, també es planteja com una bona oportunitat tant per a l’estudiantat com per al món empresarial. En parla Rosillo: “En la matèria que ens ocupa, l’escola, l’alumne i l’empresa generen un triangle virtuós que facilita la incorporació de les persones en el mercat laboral. Crec que en això hi ha consens social total”. Això és perquè, tal com detalla Roca, les empreses també han participat en aquesta nova Llei i és imprescindible que hi continuïn exercint el seu paper: “Abans de la publicació del Reial decret, les empreses han participat en l’elaboració dels continguts i ara també és molt important la seva col·laboració i corresponsabilitat per fer possible l’FP dual. En aquest sentit, s’han pres decisions a partir de criteris sectorials i territorials: Catalunya és asimètrica, i aquesta asimetria ens porta a treballar des dels territoris per atraure i retenir talent”. I perquè això sigui possible, segons Homs, cal també un canvi de mentalitat: “Cal incorporar un canvi cultural tant a les empreses, perquè s’hi impliquin, com als centres, que cal que siguin conscients que les empreses també formen, no només els centres educatius”, diu, afirmant que aquesta relació també beneficia l’alumnat: “Als alumnes aquest nou sistema els assegura la transició al món del treball: quan es titulin, tenen assegurat l’accés al lloc de treball, perquè si funcionen a les empreses, aquestes se’ls quedaran”.

Una opinió que comparteix Francesc Busquets, tutor de pràctiques d’FP a l’Institut La Garrotxa: “Tot i que aquesta nova Llei no ens ha aportat cap benefici als cicles que ja fa més de deu anys que apliquem la formació dual (només han retallat hores d’assignatures tècniques en detriment d’assignatures com digitalització o sostenibilitat), el sistema dual afegeix als ensenyaments professionals generalistes del cicle que s’imparteixen a l’aula una bona combinació de coneixements aplicats, aptituds i, sobretot, experiència al nostre alumnat. A la vegada, hi ha una necessitat molt gran de personal qualificat, i això permet a les empreses conèixer els futurs treballadors. A mitjà de curs ja pràcticament tinc tot l’alumnat col·locat a empreses. Tenim un alt percentatge d’inserció d’alumnat que, un cop finalitza els estudis, ja es queden en plantilla a l’empresa”. Aquesta experiència la viu en primera persona el jove Joseph Alexandro Elvir Salgado: “Jo ja he acabat els estudis i ara estic fent les pràctiques en una empresa durant tota la setmana. Això em va molt bé perquè el fet d’aplicar a la vida real el que he après als estudis m’ajuda a entendre millor com funciona tot, a adquirir noves habilitats i a millorar les que ja tinc. A més, també em va bé per aprendre a treballar en equip i fer una xarxa de contactes que em pot ajudar en el futur. De fet, quan acabi les pràctiques, si vull tindré un contracte laboral, perquè m’han ofert la possibilitat de quedar-me a treballar amb ells”, detalla.

“Aplicar a la vida real el que he après als estudis m’ajuda a entendre millor com funciona tot, a adquirir noves habilitats i a millorar les que ja tinc”

Segons l’Informe de l’Observatori de l’FP de CaixaBank Dualiza, la taxa d’inserció laboral dels titulats en FP dual és del 82 %, molt superior a la de l’FP tradicional i molt per sobre de la mitjana juvenil. A més, aquest informe evidencia que els pròxims anys una de cada quatre oportunitats d’ocupació serà per a titulats en FP.

La mentoria social, un acompanyament que transforma vides

Un de cada quatre joves espanyols se sent sol, i el 69% s’hi ha sentit alguna vegada, segons un estudi fet per l’Observatori Estatal de la Soledat no Desitjada – SoledadES a joves d’entre 15 i 29 anys. Els factors que contribueixen a aquesta soledat  són variats i, tal com es posa de manifest en l’article “Joves, pantalles i pedagogia: un triangle de matisos”, les xarxes socials i la manca de connexions interpersonals profundes són un component que contribueix a aquesta soledat, però també l’estrès acadèmic i laboral, així com els canvis en les estructures familiars i socials, que redueixen les oportunitats per als joves d’establir vincles sòlids i duradors, i esdevenen un desafiament que requereix atenció i mesures per revertir la situació.

En aquest context, la mentoria social emergeix com una resposta comunitària efectiva per mitigar els efectes d’aquesta soledat entre els joves. Ho explica la directora de l’Associació Punt de Referència, Rita Grané: “Nosaltres que treballem amb joves darrerament veiem que, cada vegada més, hi ha importants sentiments de soledat no desitjada, i la mentoria trenca aquestes soledats i relaciona les persones, fa xarxes, i això facilita molt la inclusió comunitària”. Una inclusió que té efectes directes també sobre el creixement humà dels joves, tal com assegura Grané: “Hem fet estudis d’impacte i sabem que la mentoria millora l’autoestima i l’autoconfiança; i si millorem això, milloren les expectatives i també l’èxit educatiu, la qual cosa permet assolir un projecte de futur i generar una xarxa relacional, amb les corresponents oportunitats que aquesta xarxa ofereix en moltes ocasions. A més, cal tenir en compte que també suposa una millora en la salut mental, ja que el fet de saber que tens una persona al costat t’aporta equilibri, i això t’ajuda a poder finalitzar uns estudis, perquè tens qui t’acompanya a mantenir l’esforç que suposa estudiar…”.

“la mentoria trenca aquestes soledats i relaciona les persones, fa xarxes, i això facilita molt la inclusió comunitària”

Així ho ha viscut l’Iman, jove mentorada de la Fundació Impulsa: “Recordo que portava molt mala ratxa de suspensos en una assignatura i volia deixar-la per a l’any següent, però la meva mentora em va animar, i vaig sentir que confiava tant en mi que vaig pensar que havia d’aconseguir-ho; vaig posar-hi moltes ganes i al final me’n vaig sortir. Saber que tens algú que t’acompanya i es preocupa per tu fa que no et sentis sola i ajuda molt a aconseguir el que et proposes”, assegura. Unes declaracions que comparteix la responsable psicopedagògica de la Fundació Impulsa, Sandra Llinares, la qual posa de manifest la importància d’entendre la mentoria des d’una visió transversal: “L’èxit del Mètode Impulsa es deu al fet que entenem l’acompanyament als joves de manera global: donem un suport econòmic que ajuda amb les despeses dels estudis, però també estem molt a sobre en l’acompanyament emocional i personal dels joves. Això ho fem a través de la mentoria i també amb formacions per millorar habilitats importants, com l’organització, la gestió del temps o la comunicació. El que realment funciona és que no només ens centrem en el fet que els joves estudiïn, sinó que també els ajudem a confiar en ells mateixos i a saber afrontar els reptes. L’equip tècnic és clau en tot això, perquè assegura que el programa mantingui coherència i qualitat, centrant-se sempre en les necessitats individuals de cada jove. Tot això fa que els joves surtin més preparats per encarar els reptes personals i professionals que es trobaran en el futur”.  Precisament per aquest mètode, la Fundació Impulsa ha rebut el segell de la Coordinadora de Mentoria Social, que certifica que el programa de mentoria segueix uns estàndards rigorosos que asseguren que la relació mentor-jove sigui profitosa, tal com explica Llinares: “Comptem amb un programa ben estructurat, amb objectius clars per a cada jove i per a cada relació de mentoria; impartim molta formació i acompanyament als mentors, perquè se sentin segurs i preparats; i avaluem constantment com evolucionen les relacions i com impacten en els joves, i si alguna cosa no funciona, fem els ajustos necessaris. El segell avala que treballem amb una metodologia de qualitat i amb molt de rigor. Això ens anima a continuar millorant i ajudant més joves a construir el seu futur”, assegura.

“Saber que tens algú que t’acompanya i es preocupa per tu fa que no et sentis sola i ajuda molt a aconseguir el que et proposes”

I justament amb aquesta premissa es treballa també la mentoria del Projecte Rossinyol de la UdG. Ho explica el seu coordinador, Òscar Prieto, que també ressalta la importància de l’acompanyament, sobretot en joves nouvinguts. En el cas dels adolescents que arriben a Catalunya, el procés d’adaptació en el context és difícil, i el fet de tenir una persona propera que genera vincle de confiança fa que se sentin més segurs pel que fa al tema de la llengua, i tenir un espai segur on poden compartir preocupacions també els ajuda a la seva adaptació: des del Projecte Rossinyol tot aquest acompanyament es treballa des d’una òptica del lleure, ja que la feina inicial consisteix a generar vincle, i de mica en mica es van introduint altres aspectes educatius”, explica. Un vincle que, a la vegada, contribueix a trencar estereotips, tal com afirma Karlos Ordóñez Ferrer, coordinador de projectes de Mentoria Social de SOS Racismo Gipuzkoa, una de les poques entitats espanyoles que compta amb l’acreditació de mentoria social: “Nosaltres vam començar a fer mentoria social el 2014: vam veure que a Catalunya ja hi havia projectes que en feien i que tenien molt bons resultats, i ens va semblar interessant nodrir-nos de projectes com els de Punt de Referència o del Projecte Rossinyol de la UdG, entre d’altres, per utilitzar la mentoria social per posar en contacte directe la població autòctona amb la nouvinguda, i esdevenir així una eina poderosa per trencar amb estereotips, discursos d’odi… Molts infants nouvinguts viuen situacions de vulnerabilitat en què les famílies no els poden ajudar prou i tenen una sensació de soledat que els dificulta fer amistats, perquè els paràmetres, els valors i els elements de comunicació són diferents. Davant d’aquestes realitats, la mentoria els facilita una via de comunicació per fer front a les situacions de frustració, d’inseguretat, i l’autoestima és un aspecte que es treballa molt a partir de tenir aquest acompanyament d’algú que no pertany al teu entorn directe, però amb qui es genera una comunicació molt intensa i de confidencialitat que permet a l’infant comptar amb un espai de seguretat”. Això és perquè, a més, la mentoria social, segons Ordóñez, també té un caràcter preventiu: “Tenim estudis que mostren que els infants que han passat per programes de mentoria social tenen menys probabilitat de caure en riscos relacionats amb les drogues i un més alt percentatge d’aquests joves continuen els seus estudis i es plantegen cursar estudis superiors”, assegura.

“La mentoria social (…) és una eina poderosa per trencar amb estereotips, discursos d’odi, etc…”

Així ho demostra la informació facilitada per Punt de Referència, i és que les dades parlen per si soles: el 85% del jovent tutelat i extutelat que ha rebut acompanyament i reforç educatiu per part d’una persona voluntària es planteja continuar estudiant; el 95% del jovent afirma que, gràcies a la mentoria, ha mantingut la motivació pels estudis; i el 100% afirma que ha après a treure millors notes en els treballs i exàmens. Unes dades d’èxit que comparteix també la Fundació Impulsa en el seu àmbit d’actuació amb joves, i és que el 80% dels joves que acompanya Impulsa es graduen, el 93% es preinscriuen en un CFGS i, segons l’enquesta Alumni 2024, el 86% dels graduats treballa, i el 64% desenvolupa tasques relacionades amb els seus estudis, unes xifres darrere les quals hi ha històries de superació personal, tal com explica Llinares: “Per a molts joves amb entorns complicats, el fet de graduar-se és un repte enorme que no seria possible sense el suport tècnic i l’esforç dels mentors. Aquesta xarxa de suport és clau per garantir que els joves puguin construir un futur prometedor. Tanmateix, l’èxit no es mesura només en percentatges; l’èxit és també estar al costat dels joves que no arriben a formar part d’aquest 80%, i cada cas es treballa de manera personalitzada, buscant solucions adaptades i connectant-los amb altres entitats que puguin oferir-los suport. Acompanyar-los, respectar els seus ritmes i deixar les portes obertes perquè, si decideixen reprendre els estudis, sàpiguen que no estan sols, és la definició d’èxit d’aquesta iniciativa. Perquè l’objectiu final és que cap jove quedi enrere”, manifesta.

“[…] El 95% del jovent afirma que, gràcies a la mentoria, ha mantingut la motivació pels estudis”. 

I amb aquest objectiu es desenvolupen els programes de mentoria, que, per reeixir, requereixen un bon plantejament inicial, tal com detalla Llinares: “La clau per tenir una mentoria de qualitat és fer bé tot el procés des del principi. Seleccionem els mentors amb molta cura. Els nostres mentors tenen ganes d’acompanyar un jove i tenen les habilitats per fer-ho: paciència, empatia i ganes d’escoltar. Els donem una formació específica perquè sàpiguen com acompanyar el jove i com gestionar situacions complicades, i estem al seu costat durant tot el procés, fent un seguiment tant dels mentors com dels joves, per assegurar-nos que la relació funcioni, que tots estiguin còmodes, que teixeixin vincle i la relació avanci”.  Així ho ha viscut Berta Baulenas, mentora d’una jove Impulser: “Jo fa sis anys que faig de mentora a la Fundació Impulsa, i només tinc paraules d’elogi per a l’equip que hi ha al darrere, gràcies al qual la mentoria esdevé un bastió molt ferm per apuntalar un propòsit que em sembla encomiable. Penso que precisament l’èxit del Mètode Impulsa és fruit de l’esforç i la dedicació de l’equip que hi ha al darrere, el qual vetlla per la formació dels mentors, per l’acompanyament i per la professionalitat, buscant sempre l’excel·lència. Com a mentora m’he sentit sempre molt acompanyada per part d’Impulsa i penso que treballem sempre per una mateixa fita. Jo he tingut una professió en què m’he dedicat sempre als altres i considero que sempre he rebut més del que he donat, i amb la mentoria social em passa exactament el mateix: considero que ajudar als altres és la satisfacció més gran que podem tenir”, afirma. Això és perquè els beneficis de la mentoria són bidireccionals, ja que la mentoria també té un impacte en les persones voluntàries que dediquen el seu temps a fer aquest acompanyament, tal com assegura Prieto: “Les persones mentores a vegades et diuen que són elles les que veritablement aprenen, i valoren molt els beneficis que els aporta fer mentoria: desenvolupar empatia, la responsabilitat de tenir una persona amb qui generar processos d’aprenentatge i acompanyament, reflexionar de les incoherències d’un mateix… A més, cal destacar que, segons diversos estudis, la mentoria esdevé un element transformador: fer mentoria facilita una ciutadania més activa socialment i ens ajuda a crear una societat més resilient”. 

La mentoria és una estratègia valuosa per a la inclusió social, especialment per a persones en situació de vulnerabilitat. Amb el suport psicopedagògic adequat, els mentors poden ajudar els mentorats a descobrir el seu potencial, superar obstacles i construir un futur més esperançador. Una realitat que hauria de comptar, com reivindica Ordóñez, amb més suport institucional: “Combatre la soledat no desitjada i, per tant, el dret a l’acompanyament hauria de ser un dret bàsic universal: la mentoria social té molt a veure amb la salut mental de les persones, a trencar la soledat no desitjada i a cohesionar la societat. És una eina que està demostrat que funciona i dona bons resultats. Necessitem que les institucions hi donin suport perquè des de les entitats puguem arribar més lluny. És clau poder continuar fent mentories de qualitat, i per això necessitem tota la societat”, assegura, i és que els casos d’èxit i les dades rigoroses demostren que invertir en programes de mentoria no només transforma vides individuals, sinó que també enriqueix les comunitats i la societat en conjunt.

Futur prometedor per la Formació Professional, que es posiciona com a peça fonamental en el mercat laboral

 

La Formació Professional (FP) ha esdevingut una peça clau de l’engranatge educatiu i laboral actual. En un món en constant canvi, on la tecnologia i les necessitats empresarials evolucionen ràpidament, la FP ofereix una resposta àgil i eficient per a la inserció laboral dels joves: el 54,50% dels graduats treballa abans de nou mesos des de la seva graduació, segons l’Estudi sobre la inserció laboral dels graduats d’ensenyaments professionals, de la Generalitat de Catalunya.

Tot i que històricament la FP ha estat percebuda com una opció secundària respecte a l’educació universitària, la realitat actual és una altra, tal com contextualitza el que és el Subdirector General de Formació Professional i Qualificació per l’Ocupació, Miquel Carrión: “La FP arrossegava l’estigma de ser una segona opció; fa uns anys semblava que la via per tenir feina i un futur pròsper passava per cursar estudis superiors i es creia que la via per qui no tenia les capacitats per anar a la Universitat era fer FP. Per sort, aquesta mentalitat ha anat canviant i la FP cada vegada és més una primera opció”, assegura. Unes afirmacions que comparteix el President executiu de l’Agència pública de formació i qualificació professional de Catalunya, Fabian Mohedano: la FP s’ha convertit claríssimament en una primera opció; estem en un procés irruptiu en que la gent s’adona de la importància de la FP i el que abans es veia de segona divisió, ara ha pujat a primera perquè el context ha canviat: les empreses necessiten gent formada en oficis i les famílies s’adonen que la FP és una molt bona sortida, que prepara molt bé. Un fet que constata en primera persona Núria Brachs Fornells, Tècnica d’Ocupació de l’OPE Manlleu: “Ara mateix la FP es troba en un bon moment, perquè les empreses la tornen a reconèixer com una bona manera de trobar personal qualificat i bo tècnicament”, diu.

“estem en un procés irruptiu en que la gent s’adona de la importància de la FP i el que abans es veia de segona divisió, ara ha pujat a primera”

Un canvi de paradigma que s’està donant en la concepció de la FP i també en la planificació dels estudis, que “no es planifiquen en base a les demandes de les famílies, sinó de les empreses, el que implica que les empreses es comprometen a donar un sentit a la feina política”, assegura Mohedano. I així es detalla en l’Informe General de Prospectiva 2023-2026 de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, que determina tres grans línies d’actuació: l’augment de l’oferta de places en aquelles famílies professionals que apunten una necessitat de disposar de més treballadors qualificats en relació amb les places formatives existents actualment (química, informàtica i comunicació, transport i manteniment de vehicles, sanitat i serveis socioculturals i a la comunitat); foment de les vocacions mitjançant l’orientació (marítimo-pesquera, indústries alimentàries, edificació i obra civil, indústries extractives, hostaleria i turisme, Fusta, moble i suro, fabricació mecànica, electricitat i electrònica, instal·lació i manteniment, seguretat i medi ambient, energia i aigua, i comerç i màrqueting; i estabilització de places (agrària, imatge personal, activitats físiques i esportives, imatge i so, arts gràfiques, tèxtil, confecció i pell, arts i artesanies, i administració i gestió).

“Tres gran línies d’actuació en el futur de la FP: l’augment de l’oferta de places, el foment de les vocacions mitjançant l’orientació i l’estabilització de places”

Unes mesures que pretenen donar resposta als reptes que planteja actualment l’FP en la inserció dels joves al món laboral: “La FP és una palanca de transformació de l’economia i partim de la realitat que actualment el 48% dels estudis són superiors, el 25% de nivell mitjà i el 27% de baixa qualificació. El 2026 hem de tenir una baixa qualificació de menys d’un 10% i per tant, cal fer créixer la qualificació mitjana i reduir la baixa qualificació” detalla Mohedano. Una necessitat que també puntualitza Brachs: “hi ha un desencaix molt important entre oferta i demanda; falta mà d’obra, no es troben joves formats en oficis. Tenim població sobretitulada o població amb manca de formació, però la franja del mig, que és en la que hi hauria d’haver més persones, ens falta i les empreses ara mateix necessiten això, gent formada en FP. I molt important també, que aquestes persones tinguin competències transversals: les empreses sempre ens diuen que la feina tècnica ja els hi poden anar ensenyant, però que la motivació l’han de portar de casa, és molt important l’actitud a l’hora d’aconseguir i mantenir una feina”, assegura.

“…hi ha un desencaix molt important entre oferta i demanda; falta mà d’obra, no es troben joves formats en oficis”

Amb aquesta mirada treballa també la Fundació Impulsa, que rema perquè tots els joves puguin accedir amb igualtat d’oportunitats a continuar els seus estudis cursant FP, i és que fruit del Mètode Impulsa, més del 80% dels joves als que acompanya obtenen el títol de Formació Professional, envers el 50% de la mitjana catalana. Unes dades que també posen de manifest la importància de l’acompanyament transversal a aquests joves, tal com explica la Responsable de Talent i Empresa d’Impulsa, Judit Sanchez: “L’acompanyament psicopedagògic de la Fundació Impulsa parteix d’una visió integral del jove. Els impulsers quan comencen a formar part de la Fundació tenen entre 16 i 17 anys i una gran part marxen amb 19 – 20 anys. Es tracta d’una etapa vital que comprèn encara l’adolescència i la post adolescència on l’evolució personal a nivell maduratiu és cabdal. Seguint aquest procés vital, des d’Impulsa se’ls acompanya a nivell socio educatiu a través de la mentoria, en el desenvolupament de la seva consciència emocional, autoestima, habilitats socioemocionals i amb habilitats per a la vida. Aquest acompanyament es realitza des de la figura del tècnic/a referent, les formacions grupals, les accions de voluntariat que els joves es comprometen a dur a terme i la relació de mentoria. A més a més, i des del primer any que formen part de la Fundació, intensificat als darrers quan els joves ja es troben (en la seva majoria) cursant un grau superior, es treballa per la presa de consciència i desenvolupament de les seves competències transversals enfocades al mercat de laboral amb la finalitat de seguir teixint ponts entre els joves impulsers estudiants de FP i el mercat de treball”. I és que l’índex d’inserció laboral dels joves Impulsers se situa per sobre del 80%, molt per sobre del 55% de la mitjana catalana en FP.

“…fruit del Mètode Impulsa, més del 80% dels joves als que acompanya obtenen el títol de Formació Professional, envers el 50% de la mitjana catalana”.

Una mitjana que tot apunta que ha d’anar a l’alça: “Crec que d’aquí cinc anys veurem coses molt potents que ara no ens imaginem. La FP ha esdevingut una peça fonamental en el mercat laboral modern, jugant un paper clau en la formació de professionals qualificats capaços de respondre a les necessitats canviants de les empreses i les indústries. En un món laboral que evoluciona ràpidament, la FP ofereix avantatges significatius tant per als estudiants com per als empresaris, contribuint a un ecosistema econòmic més dinàmic i resilient”, sentencia Mohedano. Una afirmació que també comparteix Brachs: “La FP dota els joves d’un coneixement molt pràctic que aporta un valor diferent al d’un grau universitari, que no és tan terrenal, i això és un valor afegit perquè pots accedir més ràpidament al mercat laboral amb uns coneixements tècnics que no tens quan surts de la universitat. També hi ha l’FP Dual, que facilita als joves estar contractats durant un any en una empresa, i això els aporta molt perquè al darrera d’aquesta contractació hi ha la figura del centre educatiu, els docents, un pla formatiu… És una cosa que tant les empreses com els joves valoren molt positivament”. La inserció laboral dels graduats i graduades en FP dual és del 66% abans de nou mesos des de la seva graduació.

I és que segons Carrión i Mohedano, aquest és un dels grans reptes de la FP: que les empreses entenguin la importància de tenir persones en pràctiques de forma constant, esdevenint un agent formador i part de la governança dels nous models de centre d’FP.

Quin paper tindrà la IA en els estudis d’FP?

A ningú li passa desapercebut que la intel·ligència artificial està penetrant amb força en diferents àmbits i modelant la manera de treballar, d’interactuar i també d’aprendre. I en aquest context no és una excepció la Formació Professional (FP), que s’enfronta al repte de veure quina postura adapta en aquesta irrupció tecnològica.

De fet, el mateix Departament d’Educació ja ha creat una guia en què s’assenten les bases per orientar els docents sobre la manera com es pot aprofitar el potencial d’aquesta tecnologia en el món educatiu. David Ferreiro és professor d’Informàtica de cicles formatius de grau mitjà i grau superior a La Salle Manlleu i explica com a la seva assignatura la IA ja és una eina més entre les que l’alumnat utilitza cada dia: “Seria absurd prohibir-los fer els exercicis amb IA, perquè a l’aula tenen Internet al seu abast i la IA ha vingut per quedar-se. Crec que és una bona eina sempre que els fem conscients que ha de ser això, una eina que faciliti l’aprenentatge; no és perquè els faci la feina i ja està”. És precisament en aquesta línia que el mateix Ferreiro detalla que per a ell la IA també està sent de gran ajuda: “Jo mateix he integrat la IA en la preparació de les classes, la qual cosa em permet agilitzar aquesta part i poder dedicar més temps a l’atenció individualitzada”.

Una realitat que també fa valer Carles Argemí, consultor en màrqueting digital internacional i IA: “La IA suposa un augment en la productivitat en tots nivells, també a l’hora de preparar les classes, tant els continguts com la creació d’exercicis, correccions… Hi ha moltes tasques en què pot incidir per reduir hores de dedicació a processos repetitius, cosa que alhora permet disposar de més temps per dedicar a una atenció més individualitzada a l’alumne”. En aquesta mateixa línia, hi ha camp per córrer per tal de personalitzar els estudis o fer-los més atractius segons les necessitats i els interessos de l’alumnat, i també, per oferir materials que acostin l’alumnat a la vida laboral, facilitant-los exemples més reals.

“Hi ha moltes tasques en què pot incidir per reduir hores de dedicació a processos repetitius, cosa que alhora permet disposar de més temps per dedicar a una atenció més individualitzada a l’alumne”

I és que, tal com afirma Argemí, la IA no és nova, tot i que actualment es troba en un bon moment per continuar-se desplegant: “La IA fa molts anys que s’està treballant, però el fet de posar-la a l’abast de tothom a través de ChatGPT fa que es trobi en un moment molt dolç. Ara bé, un cop democratitzat aquest ús, el que cal és que les persones es formin correctament per fer-la servir d’una manera òptima: l’augment de productivitat que ens pot proporcionar és brutal. La IA pot contribuir a viure i treballar millor”. Una realitat que també puntualitza el president de Fundació.cat, Genís Roca: “Fa cinquanta anys que els especialistes treballen amb la IA i ara ha arribat a la ciutadania, però la IA es troba en un estat una mica immadur perquè s’ha popularitzat d’una manera precipitada per treure-la ràpidament al mercat per motius de finançament. Tanmateix, s’han deixat en un segon terme les qüestions econòmiques i legals, com passa amb tot en l’àmbit digital, i quan agafa volum, s’hi comença a posar ordre. Pensem que cada imatge generada consumeix tanta energia com una bateria de mòbil, i això és insostenible. Ara ve l’etapa d’intentar optimitzar per abaratir i ser més eficients i començar a facturar”.

“la IA es troba en un estat una mica immadur perquè s’ha popularitzat d’una manera precipitada per treure-la ràpidament al mercat per motius de finançament”

Que la IA des de fa anys ha vingut per quedar-se, és una opinió compartida per diferents experts i professionals. Malgrat això, el moment actual no permet encara diagnosticar clarament quin rol adquirirà en el dia a dia, tal com afirma Roca: “Les empreses estan encara en fase d’exploració i són prudents a l’hora d’implementar la IA perquè encara genera dubtes i incerteses, sobretot des del punt de vista legal. Es podran fer moltes coses amb la IA, i és el que s’explorarà durant els deu anys vinents”. Aquesta idea la comparteix Argemí, tot i que és partidari d’una implementació més immediata: “Ara mateix, un alumne amb la mateixa titulació que un altre, però que hagi cursat FP utilitzant eines d’IA, suposa un punt de diferenciació respecte del que no conegui com usar la IA, i això les empreses ja és un factor que comencen a tenir en compte. Aquí la Formació Professional és important que es posi les piles per donar resposta a aquesta demanda que anirà en augment”.

“… la Formació Professional és important que es posi les piles per donar resposta a aquesta demanda que anirà en augment”.

Com tot en el món digital i tecnològic, el camí que prengui els pròxims anys la IA esdevindrà un reflex de la societat, i de l’aposta que aquesta vulgui assumir en els reptes d’entendre els algoritmes, caldrà ser capaços de partir d’un compromís ètic; potenciar l’alfabetització mediàtica i informacional; fer pedagogia; vetllar per la transparència; explorar perfils professionals; renovar plans d’estudi; continuar investigant, i apostar per la innovació.

 

 

 

Joves, pantalles i pedagogia: un triangle de matisos

El 81% dels joves d’entre 14 i 35 anys pateix de nomofòbia, la por a estar sense el mòbil, i el 20% presenta símptomes d’insomni, segons un informe de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre els mòbils i el consum de vídeos. El 31,6% inverteix més de 5 hores diàries a l’ús d’Internet i a les xarxes socials, segons l’Institut de Salut Global de Barcelona, i el 44,3% dels adolescents utilitza les xarxes per no sentir-se sol, un component, el relacional, que adquireix més pes amb l’edat, segons l’informe d’UNICEF.

El posicionament del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya respecte l’ús dels mòbils als centres educatius, o la proliferació de diferents moviments sota el lema “Adolescència Lliure de Mòbils” (ALM) —creat al barri de Poblenou de Barcelona i ràpidament estès entre famílies de diferents poblacions de tot el territori català i espanyol — són només alguns indicadors de la creixent preocupació per l’ús de les pantalles, especialment en la infància i l’adolescència.

Seguint el que va publicar recentment la Societat Catalana de Pediatria de Catalunya sobre el fet que no és fins a la darrera etapa de l’adolescència que el cervell desenvolupa més habilitats i té una certa maduresa, el moviment ALM posa el focus en l’ús dels dispositius mòbils i en la necessitat de retardar-ne l’edat d’accés fins al 16 anys, així com també fer molta pedagogia entre les famílies. Ho explica Lluna Porta, docent, pedagoga i psicoterapeuta, portaveu i coordinadora del moviment ALM i una de les quatre famílies participants a Generació porno, la docusèrie emesa per TV3 en què es parlava directament dels problemes que es produeixen a causa de l’accés dels infants i joves a aquest món a través de les pantalles: “Crec que la mainada es mereix una infantesa lliure de mòbils, perquè l’aparell no els aporta res que necessitin per al seu desenvolupament i, en canvi, els treu molt del realment necessari per a un desenvolupament sa (en aquestes etapes clau).

Amb aquests dispositius estem donant als nostres fills accés al món adult en solitari. No som anti-mòbils, però defensem endarrerir-ne la seva tinença i fer molta pedagogia entre les famílies. Als 16 anys una persona ja ha desenvolupat l’empatia i el desig sexual, però als 10 encara no. Per tant, si tenen accés a continguts pornogràfics, el seu desig sexual es formarà a partir d’aquestes imatges violentes. Hem de tenir present que -com explica Mònica Alario en el seu doctorat- el 88% dels vídeos pornogràfics gratuïts contenen violència cap a la dona. Generació porno ha estat una manera de despertar consciències a gran escala, però fa anys que estic preocupada per aquesta problemàtica i també hi ha moltes altres famílies i docents a qui els amoïna el tema. Un centre lliure de mòbils beneficia l’aprenentatge i el nivell d’atenció a l’aula i allibera el professor de fer de policia, i també millora la sociabilització de l’alumnat al pati”.

“Crec que la mainada es mereix una infantesa lliure de mòbils, perquè l’aparell no els aporta res que necessitin per al seu desenvolupament i, en canvi, els treu molt del realment necessari per a un desenvolupament sa”

En aquest sentit, David Bueno, doctor en Biologia i professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona, també es mostra partidari de fer pedagogia: “Estic convençut que cal certa regulació als centres educatius, però el que no veig clar és que es prohibeixin els mòbils fins als 16 anys, perquè la tecnologia està a tot arreu i, per tant, el que hem de fer és que els joves aprenguin a utilitzar-la. I per fer-ho, també cal fer pedagogia a les famílies ja a l’etapa pediàtrica: cal que les famílies coneguin què provoca l’excés de pantalles i el fet de suplir el joc tradicional per la tecnologia en edats tan primerenques.

Una postura que comparteix el Professor Miquel Casas, catedràtic de Psiquiatria Honorari de la UAB i director del Programa SJD MIND Escoles, de l’Hospital Sant Joan de Déu: “Estigmatitzar les pantalles i dir que només es poden utilitzar a partir dels 16 anys és un error. Les pantalles són ja una forma plenament instaurada de comunicació social i cada vegada ho seran més; no podem endarrerir fins als 16 anys o fins a la majoria d’edat el correcte aprenentatge del seu ús per part dels joves. Seria posar-los en inferioritat de condicions respecte dels que ho aprenguessin a partir d’educació secundària. Ara bé, les famílies tenen l’obligació de controlar, i la societat regular. Sí que soc totalment contrari als mòbils als centres educatius, excepte quan l’escola consideri fer-ne ús perquè sigui puntualment necessari”.

En aquesta línia, Bueno assegura que fins als sis anys la mainada no hauria de fer servir la tecnologia: “En aquestes edats el cervell està integrant tots els òrgans dels sentits, i aquests dispositius només treballen a partir de dos sentits, que, a més, són tan absorbents que et fan desconnectar de la resta”.

“Les pantalles són ja una forma plenament instaurada de comunicació social i cada vegada ho seran més”

De fet, potser la pedagogia és un dels primers reptes pendents de la societat actual, i és que, segons l’informe d’UNICEF “L’impacte de la tecnologia en l’adolescència”, en el qual han participat 50.000 adolescents, només el 29,1% dels joves afirma que els seus tutors els posen normes sobre l’ús de les pantalles, malgrat que 1 de cada 4 té discussions a casa cada setmana per l’ús del mòbil i el 36,7% afirma que els seus tutors acostumen a utilitzar-lo durant els àpats. Així mateix, s’ha comprovat que bona part de les pràctiques de risc en línia són més freqüents entre els adolescents que porten el mòbil a classe cada dia i entre els que els seus progenitors no controlen o supervisen l’ús que fan d’Internet. Una tesis que també defensa el Periodista i Director del Departament de Documentals 3Cat, David Bassa Cabanas, autor del llibre ‘Pantalles, que no et dominin!’: “Saber gestionar les pantalles és el gran repte intergeneracional, perquè al final, la principal responsabilitat és de les persones adultes, que en tenim tant interioritzat l’ús que no en som conscients. A més, quan parlem de mòbils hi ha un problema d’enfocament, perquè en realitat estem parlant de pantalles en general, i aquest canvi de mirada obre un debat molt més complex. Per això és important endreçar conceptes, explicar, debatre, i treballar l’esperit crític. Els adolescents – i els adults- han de saber que la xarxa és eterna i ingovernable pel que fa a la petjada digital, i que el contingut que hi fem circular és per a tota la vida”.

“Quan parlem de mòbils hi ha un problema d’enfocament, perquè en realitat estem parlant de pantalles en general i, aquest canvi de mirada obre un debat molt més complex”

La problemàtica de les pantalles és una realitat que es coneix des de fa anys. Tanmateix, no hi ha hagut proves científiques clares fins a l’actualitat, quan ja es palpen les conseqüències en els joves: “Els primers infants que han utilitzat les pantalles des del naixement són els adolescents d’avui, i ara es poden fer estudis que demostren que aquests infants són joves més impulsius, amb menys tolerància a la frustració i menys resiliència, i també s’hi veuen canvis en les emocions i en la gestió d’aquestes”, apunta Bueno.

 

Zero abandonament escolar per a un futur amb igualtat d’oportunitats

La directora general de l’Alumnat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Anna Chillida; la directora d’Abandonament Escolar Prematur de la Fundació Bofill, Rosalina Alcalde, el director de l’escola de noves oportunitats Fundació Albir, Jordi Valldeoriola i la directora de la Fundació Impulsa, Alejandra Manau, expliquen com des de diferents àmbits treballen dia a dia per reduir l’abandonament escolar prematur a Catalunya.

Més probabilitat d’estar a l’atur, salaris més baixos, menys possibilitats d’independitzar-se, pitjor salut i, en definitiva, una situació de desavantatge en termes d’oportunitats laborals i també de desenvolupament personal. Així afecta l’abandonament escolar prematur (en endavant, AEP) a milers de joves que deixen els seus estudis abans d’obtenir una educació secundària postobligatòria completa, la qual cosa esdevé un fenomen que provoca la ruptura de trajectòries educatives i de vida de molts alumnes i afecta també greument el desenvolupament social i econòmic del país. Actualment, Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb més AEP de l’Estat espanyol, per darrere de Múrcia i de les illes Balears.

Així ho posa de manifest l’Enquesta de població activa publicada a finals de gener de 2023, en què l’AEP a Catalunya se situa en el 16,9 %, una dada que confirma la directora general de l’Alumnat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Anna Chillida:  “L’abandonament escolar prematur és una preocupació social de primer ordre també dins el Departament, perquè té moltes conseqüències a escala econòmica i social, per a la persona i per al país, i és obvi que és una qüestió que ens ocupa i ens preocupa”. Chillida explica que el Departament d’Educació treballa per continuar reduint l’índex d’AEP, el qual ha disminuït la darrera dècada, del 24,2 % del 2012 al 14,8 % del 2022: “S’han adoptat mesures de prevenció que ajuden a identificar l’abandonament prematur del jove i actuar-hi. I també mesures d’intervenció per donar un recorregut alternatiu davant el possible abandonament, i de compensació, quan un alumne es dona de baixa, per poder oferir-li una via de retorn al sistema educatiu o una sortida professional”. Aquestes mesures esdevenen imprescindibles per complir l’objectiu europeu i reduir l’abandonament per sota del 9 % per al 2030, i impliquen també posar en marxa de manera urgent actuacions orientades específicament a col·lectius més vulnerables, com ja han fet països com Portugal, Grècia o Irlanda.   

“L’abandonament escolar prematur és una preocupació social de primer ordre també dins el Departament, perquè té moltes conseqüències a escala econòmica i social, per a la persona i per al país, i és obvi que és una qüestió que ens ocupa i ens preocupa”

Un repte que persegueix incansablement la Fundació Impulsa. Per això va ser una de les organitzacions convocada a participar en les sessions de treball de la Plataforma Zero Abandonament, tal com explica la directora d’Abandonament Escolar Prematur de la Fundació Bofill, Rosalina Alcalde: “La Fundació Impulsa va ser una de les primeres entitats que vam detectar pel volum de feina que està fent i perquè tracta temes molt vinculats. De seguida vam tenir clar que havia d’estar present a la Plataforma com a agent de pressió tant per visibilitzar la tasca que està fent com per poder-nos aprofitar del coneixement i inspirar accions i bones pràctiques dins la Plataforma”.    

En aquesta línia, cal destacar que el Mètode Impulsa contribueix a evitar l’abandonament escolar, ja que gràcies al suport econòmic i a l’acompanyament que es fa als Impulsers, molts joves amb compromís i motivació però en situació de vulnerabilitat socioeconòmica poden seguir els seus estudis. A més, el 80 % dels joves Impulsers acaben els estudis i obtenen un títol de Formació Professional (FP), molt per sobre de la mitjana catalana (50 %), un èxit que en gran part rau en l’acompanyament individualitzat. Explica aquest acompanyament la directora de la Fundació Impulsa, Alejandra Manau: “Les causes de l’AEP són multifactorials, des de la situació socioeconòmica dels joves, passant pel baix rendiment acadèmic, el desinterès o la falta de motivació, fins a problemes personals o familiars, entre d’altres. Conscients d’aquesta realitat, en el nostre repte de garantir la igualtat d’oportunitats dels joves per tal que puguin continuar els seus estudis, treballem per acompanyar-los també en tots els aspectes transversals, com l’orientació o el fet de comptar amb referents que els guiïn en el seu creixement acadèmic, personal i professional. Així mateix, tenim clar que és imprescindible un treball en xarxa amb tots els agents que contribueixen en el desenvolupament dels joves. En aquest sentit, apostem per la Formació Professional com a itinerari que s’adapta a unes necessitats molt concretes dels joves i que, a la vegada, els proporciona una sortida laboral molt demandada per les empreses”.  

“La Formació Professional […] s’adapta a unes necessitats molt concretes dels joves i, a la vegada, els proporciona una sortida laboral molt demandada per les empreses”

Tot i que són diverses les actuacions encaminades a evitar cronificar i normalitzar els nivells d’AEP actuals, Catalunya se situa al capdavant del rànquing de països europeus, tal com assenyala la directora d’Abandonament Escolar Prematur de la Fundació Bofill, Rosalina Alcalde: “L’abandonament escolar és el colofó final de totes les mancances del sistema educatiu. Hem de parar i pensar seriosament quin model educatiu estem oferint als nostres infants, perquè la situació és preocupant. La part positiva és haver aconseguit visibilitzar el problema de la Plataforma Zero Abandonament, per evitar que els joves abandonin els estudis, la qual cosa pot ajudar a millorar les seves competències, acabar amb la segregació i generar millors formes d’aprenentatge. Tanmateix, per aconseguir tot això, cal garantir la igualtat d’oportunitats educatives i l’èxit escolar”, afirma.    

“L’abandonament escolar és el colofó final de totes les mancances del sistema educatiu. Hem de parar i pensar seriosament quin model educatiu estem oferint als nostres infants”

De fet, una de les mesures importants impulsades per aquesta Plataforma, és la de poder comptar als municipis amb dades d’AEP, tal com explica Anna Chillida: “A partir del curs 2023-2024 compartirem amb els municipis les dades del Departament d’Educació, per tal que aquests en puguin fer un seguiment molt més acurat amb tots els agents socials i municipals, i puguin treballar-hi des dels seus serveis complementaris al Departament. Això facilitarà que l’alumne potencialment abandonador o que ha abandonat pugui reorientar el seu futur i que les accions en aquesta direcció siguin coordinades i vagin en la mateixa línia. Crec que el gran canvi imprescindible està en el treball en xarxa amb el territori, i aquesta compartició amb els municipis pot ser de gran ajuda”.   

I és que, segons Chillida, una de les claus per reduir l’AEP rau en l’acompanyament als joves: “Penso que la clau és l’orientació personal i que, un cop els joves es coneixen a ells mateixos, el sistema pugui donar resposta a aquesta orientació també a través de l’orientació educativa. D’aquí també la importància de personalitzar els itineraris: han de veure que el sistema educatiu els coneix i que els ofereix el que necessiten. I, òbviament, aquí l’FP i tots els itineraris complementaris que permeten personalitzar i flexibilitzar l’educació són una gran aposta. De fet, per això els darrers anys també hem lluitat per revertir els prejudicis d’aquests estudis i l’FP és justament una de les prioritats a revertir en aquesta legislatura”, assegura.   

Un exemple més d’aquest acompanyament personalitzat és el que fa l’escola de noves oportunitats Fundació Albir, especialitzada a impulsar actuacions educatives i professionalitzadores per a persones adolescents i joves que, per la seva situació personal i de recorregut, necessiten una alternativa diferenciadora a l’ensenyament reglat. Ho explica el seu director, Jordi Valldeoriola, que posa de manifest la importància de donar respostes personalitzades a realitats molt diverses “Crec que l’abandonament escolar prematur és el principal repte educatiu que té el nostre país; cal reconnectar joves que veuen severament compromesa la seva educabilitat a conseqüència de diverses qüestions relacionades amb el seu context i que condicionen els seus itineraris formatius. Per combatre aquesta situació, cal elaborar respostes educatives llargues i flexibles com les que donen les escoles de noves oportunitats. És totalment fonamental garantir l’èxit educatiu d’aquests nois i noies si volem tenir una societat cohesionada i pròspera; l’exclusió educativa es transformarà en exclusió laboral i social, i això és sinònim d’una societat desigual i poc equitativa. Les circumstàncies d’aquests joves són molt singulars i no hi ha ‘receptes màgiques’, sinó que cal personalitzar i individualitzar aquest acompanyament i l’orientació personal i formativa”, sentencia.   

“Cal elaborar respostes educatives llargues i flexibles com les que donen les escoles de noves oportunitats. És totalment fonamental garantir l’èxit educatiu d’aquests nois i noies si volem tenir una societat cohesionada i pròspera”

El repte al qual s’enfronta Catalunya en la reducció de l’abandonament escolar prematur és majúscul, però actualment hi ha un consens social i polític ampli al voltant d’aquesta necessitat i la de garantir que tots els joves tinguin les mateixes oportunitats de gaudir d’un futur de qualitat. La Fundació Impulsa, amb la seva tasca diària, continuarà donant oportunitats de futur als joves perquè accedeixin al món formatiu i laboral en igualtat de condicions que la resta i, treballarà de manera transversal amb altres entitats, organitzacions i institucions per tal de reduir l’AEP, i construir una millor societat per a demà.  

 

 

Igualtat d’oportunitats en clau de gènere: trencant el sostre de vidre abans de topar-hi

Dones amb diferents perfils parlen de la seva experiència i de com dia a dia treballen per viure en una societat amb igualtat d’oportunitats independentment del gènere al qual pertanyen. 

La lluita per la igualtat d’oportunitats és compartida per molts sectors socials i en diferents àmbits. Malauradament, encara hi ha moltes esferes de la vida on predominen les desigualtats, i la discriminació per raó de gènere n’és una. “El món no pot permetre’s la pèrdua del talent de la meitat de les persones”, sentenciava la física Rosalyn Yalow, i mostra que aquesta reivindicació encara té molt de camp per recórrer n’és el sostre de vidre amb el qual avui dia topen moltes dones. És una forma més de violència masclista, que arriba en edat adulta, però que es cultiva amb el pas del temps a través de l’adquisició de rols i estereotips de gènere. Per tant, és important tenir-la present des dels diferents àmbits des dels quals s’acompanya la infància i l’adolescència.  

Així ho manifesten entitats que treballen amb joves, com és el cas de la Fundació Impulsa: “Des de la Fundació Impulsa treballem per garantir la igualtat d’oportunitats dels joves pel que fa a­­­­­­­­ accés a estudis de cicles de Formació Professional, però a aquest repte se’n sumen d’altres d’interseccionals, com per exemple el de l’escletxa digital o el de gènere. La discriminació per raó de gènere comença des que naixem i s’amplifica amb el pas del temps”, explica Marta Miró, responsable de Programes de la Fundació Impulsa. En aquesta línia, cal destacar el fet que, segons l’estudi Les dones a Catalunya 2022, elaborat per l’Institut Català de les Dones, en la formació professional s’observa una important segregació de gènere en el si de les diferents àrees de coneixement: de manera molt majoritària, trobem dones en estudis d’imatge personal (89,8%) i de serveis socioculturals i a la comunitat (84,3%), mentre que els homes se situen majoritàriament en els estudis d’informàtica (88,9%) i en transport i manteniment de vehicles (97,1%).  

 

“En la formació professional s’observa una important segregació de gènere en el si de les diferents àrees de coneixement” 

 

Amb aquesta situació conviu la Karen Isabel, estudiant de CFGM de Mecanització, una jove a qui la Fundació Impulsa acompanya a través de la Beca Impulsa: “Al cicle formatiu de Mecanització que estic cursant soc l’única noia de 25 alumnes que hi ha a la classe. Al principi tant per a mi com per a la resta de companys va ser una situació estranya. El primer dia que vaig entrar a l’aula els nois es van sorprendre que fos l’única noia, i a mi se’m feia estrany perquè venia de l’ESO, i allà érem gairebé la meitat de classe de nois i l’altra meitat de noies. Per sort, va ser només al principi i ara em sento bé a l’aula. Amb les meves amigues va passar una mica el mateix: totes han optat per estudis com infermeria o educació i se sorprenien que jo volgués fer el que estudiant, però jo estic contenta que en el seu moment el meu tutor me’n parlés, perquè vaig veure que era un àmbit que m’interessava i m’està agradant molt”, diu. 

 

“Al cicle formatiu de Mecanització que estic cursant soc l’única noia de 25 alumnes que hi ha a la classe”

 

Amb una realitat semblant també conviu la Violant Batlle, cogerenta i directora financera de Mugadas: “La construcció és un sector totalment masculí. Per sort, jo no he topat mai directament amb el sostre de vidre, perquè l’empresa és familiar. Tanmateix, al llarg dels anys he viscut com el tracte canvia en funció si qui ocupa el càrrec és un home o una dona. D’això ja fa anys, però he sentit a dir-me ‘carinyo’ o que em fessin dos petons pel fet de ser dona quan a l’home se li fa una encaixada de mans, per exemple. El sector està ple de micromasclismes i encara massa sovint es cosifica les dones”. Una situació que possiblement radica en el fet que encara són poques les dones que ocupen càrrecs de direcció en aquest sector. Una anomalia que també apunta el mateix estudi elaborat per l’Institut Català de les Dones, segons el qual les branques d’activitat amb més presència de dones són la sanitat i els serveis socials (15,7%), l’educació (10,9%) i el comerç al detall (10,8%). Per contra, els homes es dediquen majoritàriament a la construcció (11,6%) i a altres ocupacions dins de la indústria (9,7%).  

“El sector [de la construcció] està ple de micromasclismes i encara massa sovint es cosifica les dones” 

Es tracta d’unes dades que remarquen que els estereotips i els rols de gènere tenen un impacte en la tipologia de treball que duen a terme les dones i els homes, una realitat davant la qual l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa també treballa per combatre aquestes desigualtats. Ho explica Miró: “Una de les claus del Mètode Impulsa és l’acompanyament que fem als joves a través de la figura de les persones mentores, i per això a través d’aquestes relacions també vetllem per promoure processos empoderadors que contribueixin a la igualtat, la qual cosa vol dir treballar també la perspectiva de gènere en les mentories, proposar-los espais formatius i proporcionar-los eines i recursos que afavoreixin una mentoria social transformadora”, detalla. En aquesta línia és gratificant escoltar testimonis com el de la Karen, que veu el futur amb esperança i optimisme: “Penso que, en el fons, haver optat per uns estudis tan masculinitzats jugarà a favor meu a la llarga, perquè, com que som tan poques les dones que ens dediquem a aquest àmbit, si encaixo amb el que busca l’empresa, ser dona em farà destacar i crec que tindré més oportunitats. Pel que he anat veient i sentint, les dones normalment solem organitzar-nos millor i som més exigents i perfeccionistes a la feina, i això es valora positivament”, assegura.   

“Haver optat per uns estudis tan masculinitzats jugarà a favor meu a la llarga […] ser dona em farà destacar i crec que tindré més oportunitats”  

Els espais de reflexió sobre qüestions de gènere esdevenen necessaris i útils tant per als joves com per als mentors, argumenta Violant Batlle, que també fa de mentora d’un jove de la Fundació Impulsa. “El tema de la perspectiva de gènere és un dels que tinc clar que he de treballar amb el jove a qui acompanyo, però soc conscient que, abans he d’abordar-ne altres, perquè sé que no és un aspecte senzill. M’adono que entre els joves hi ha molt de masclisme; crec que l’educació que reben per part de les famílies en aquest sentit és molt millorable. Tenim una societat molt masclista i hem d’aprendre a deixar d’acceptar i tolerar conductes que no hauríem de permetre. Jo mateixa m’autoqüestiono moltes vegades i per això necessito veure que la relació de mentoria és prou sòlida per abordar aquest tema, perquè no sé com el rebrà el jove. Em costa veure si determinades decisions dels joves es prenen des de la llibertat o des de la pressió social que ens envolta. Per tant, el fet de disposar de materials i espais per reflexionar-hi sempre és de gran ajuda”, assegura. 

“Tenim una societat molt masclista i hem d’aprendre a deixar d’acceptar i tolerar conductes que no hauríem de permetre” 

En aquesta mateixa línia, un article publicat a El Periódico afirma que el 85% del professorat reclama disposar de materials educatius per abordar la violència masclista, el 80% exigeix suport especialitzat en aquests temes que ajudi a incloure’ls a les classes i el 84% demana formació especialitzada. 

Segons l’informe d’evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya 2020, la desigualtat salarial continua sent una de les manifestacions més punyents de la discriminació que pateixen les dones en el món del treball, a més d’una de les principals causes de l’empobriment femení. Malgrat que al llarg dels anys aquesta dada ha anat a la baixa, les dones encara conviuen amb una bretxa salarial del 19,7%, la qual cosa suposa que les dones cobren el 80,3% del salari dels homes. 

Des de la Fundació Impulsaestreballa per revertir aquesta situació, promovent la igualtat d’oportunitats entre els joves, independentment de si són noies o nois i confiant en el seu talent per arribar allà on es proposin.   

El repte majúscul de la salut mental

Professionals vinculades amb l’àmbit de la salut mental com Judith Martínez i Mercè Generó, d’Osonament; Tània Casanova, de Ranura i Eva Sànchez, de la Fundació Grup Horitzó del Berguedà ens ajuden a reflexionar sobre la complexitat a l’hora d’abordar aquest tema  

Ansietat, autolesions, depressions, trastorns alimentaris, esquizofrènies i tendències a l’aïllament són només algunes de les alteracions de salut mental que fan patir joves i famílies. Els casos augmenten i els recursos són insuficients. El darrer informe de l’Observatori dels Drets de la Infància, amb la participació del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, conclou que la sanitat pública no arriba a atendre ni la meitat dels trastorns mentals existents, i tal com recull el mitjà de comunicació Crític en un reportatge sobre joves i salut mental, els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç (CDIAP) i els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) estan saturats. Falta formació en aquest àmbit per a pediatres i docents, i també falten professionals i noves especialitats, les famílies se senten impotents i la ràtio de psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants a Catalunya és de 9, la meitat de la mitjana europea. La probabilitat de patir un trastorn mental s’ha duplicat en cinc anys, incidint doblement en els infants i en les classes socials més vulnerables. De fet, les dades assistencials de l’Hospital Sant Joan de Déu posen de manifest l’increment del 47% dels pacients atesos a urgències per motius de salut mental en el primer trimestre de l’any, en comparació amb el mateix període del 2020, amb un augment del 27% de les temptatives de suïcidi segons el programa Codi Risc Suïcidi. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre el 10% i el 20% dels adolescents experimenten trastorns mentals, la meitat dels quals es manifesten abans dels 14 anys. 

La probabilitat de patir un trastorn mental s’ha duplicat en cinc anys, incidint doblement en els infants i en les classes socials més vulnerables. 

La responsable de l’Àrea de Rehabilitació i Addiccions d’Osonament, Judith Martínez, també parla d’aquesta realitat i posa de manifest els trastorns mentals més freqüents a la comarca: “Dels 106 joves que vam atendre l’any passat, els diagnòstics amb més prevalença són els trastorns psicòtics, entre els quals predomina el d’esquizofrènia, els trastorns de conducta, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i el trastorn de l’espectre autista (TEA). Sovint, aquests trastorns es presenten acompanyats de consum de substàncies”. La situació alarmant no passa desapercebuda pels mateixos joves, que fa poques setmanes sortien al carrer per reivindicar un augment dels recursos en salut mental i una millora de les condicions socials. D’aquesta correlació entre salut mental i condicions socials, en parla la psicopedagoga i psicoterapeuta de Ranura, Tània Casanova: “Hi ha problemes de salut mental que tenen a veure amb injustícies socials i de context social; si la societat fos més igualitària, tot aniria millor. Els joves pateixen i, des de la pandèmia, tot s’ha fet més evident, però no és únicament fruit de la pandèmia: és un tema social, laboral, de les noves tecnologies, del canvi de la definició de la identitat personal combinada amb la identitat digital, de la immediatesa… Qüestions que als joves els afecten particularment perquè es troben en un moment de desenvolupament. Falta educació emocional als centres i persones especialitzades que puguin atendre aquesta necessitat, perquè el professorat no està preparat per fer-ho. Cal més prevenció; actualment, als temes de salut mental només se’ls atén quan la situació ja comença a ser bastant complexa i, tot i això, manquen recursos”, assegura. Que la despesa governamental en salut mental a tot el món representi el 2,1% de la despesa sanitària és una dada prou significativa per adonar-nos que encara hi ha molta feina a fer.  

[La salut mental] és un tema social, laboral, de les noves tecnologies, del canvi de la definició de la identitat personal combinada amb la identitat digital, de la immediatesa… 

 Amb tot, segons apunta la gerent d’Osonament, Mercè Generó, sembla que les institucions públiques catalanes s’estan posant les piles en aquest àmbit: “Estem treballant colze a colze amb la Generalitat de Catalunya, que des de fa uns mesos, alineant-se amb les recomanacions de l’OMS, desenvolupa el Pacte Nacional de Salut Mental per tal que totes les conselleries s’impliquin en aquest àmbit i s’abordi de manera transversal, fent un canvi de mirada i posant el focus en la prevenció per deixar en segon pla el model intervencionista que hi havia fins ara”, diu. En aquesta línia, Casanova sosté que la salut mental és una qüestió que cal treballar des de la base: “Els temes de salut mental tenen a veure com es constitueix el caràcter i com ens ajuden a desenvolupar-nos: les famílies tenen baixes de maternitat i paternitat molt curtes que no permeten fer una cobertura de la salut mental i de la regulació emocional; si aquest acompanyament es pogués fer ben fet, seria una bona prevenció, però a Espanya actualment no es fa prevenció a la primera infància”.   

Actualment, als temes de salut mental només se’ls atén quan la situació ja comença a ser bastant complexa i, tot i això, manquen recursos 

La correlació entre salut mental i pobresa té un paper molt important a l’hora d’entendre aquest increment qualitatiu i quantitatiu pel que fa als trastorns greus i el malestar emocional que afecta els joves: ho plasma l’Enquesta de salut de Catalunya, que posa en relleu el fet que els joves que viuen en entorns de vulnerabilitat social tenen el doble de risc de patir un problema de salut mental (13,5%) enfront dels de classes més afavorides (6%). Conscients d’aquesta realitat, els programes de la Fundació Impulsa preveuen el treball emocional amb els joves per tal d’incloure en la seva experiència educativa una visió de la salut mental lliure d’estigmes a través de formacions en creixement personal i gestió de les emocions, i també de l’acompanyament de l’equip psicopedagògic de l’entitat. Ho explica la responsable de Programes, Marta Miró, que manifesta que el darrer curs la Fundació Impulsa ha atès una vintena de casos de joves amb problemes de salut mental: “Tenir una bona salut mental és el que garanteix que els joves puguin continuar amb els estudis i tirar endavant el seu projecte de vida i, per tant, és un aspecte que tenim molt present. Ara mateix, el sistema públic en l’àmbit d’intervenció psicològica és poc intensiu i, en cas de detectar la necessitat, intentem poder activar altres serveis, perquè la majoria dels joves no poden accedir a serveis privats de psicologia. En la mateixa línia, en aquests casos des de l’equip psicopedagògic també oferim un acompanyament a la persona mentora, per evitar que se senti responsable de l’evolució del jove”, detalla.  

Els programes de la Fundació Impulsa preveuen el treball emocional amb els joves per tal d’incloure en la seva experiència educativa una visió de la salut mental lliure d’estigmes

Alhora Obertament destaca la importància de la sensibilització entre els joves, ja que hi ha dades que reflecteixen que la realitat a l’entorn educatiu deixa molt espai a l’estigma per raons de salut mental, la qual cosa fa palesa una necessitat de millora: segons l’informe ‘L’estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016’, el 18,9% de les persones amb trastorn mental han estat discriminades per part d’algun docent, i el 29,5%, pels companys i companyes. Això provoca que per la por a ser discriminades, el 51,3% d’aquestes persones decideixen ocultar-ho al professorat, i el 53%, als companys i companyes, cosa que pot comportar la voluntat de retraïment social o d’abandonament del centre. Parla d’aquesta situació la directora de la Fundació Privada del Grup Horitzó del Berguedà, Eva Sànchez: “A la comarca coneixem casos de joves amb problemes i trastorns de salut mental als quals no estem atenent perquè costa molt que en parlin; sovint no són conscients del que els passa o no volen reconèixer-ho per por a l’estigma. Tenim constància d’algun cas d’aïllament a casa fins i tot i, per tant, és molt important que es parli de salut mental i que treballem en la lluita contra l’estigma”.  

Segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, el 75% dels quals comencen abans dels 18 anys. Els darrers vint-i-cinc anys, la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre els adolescents. La macroenquesta més gran que s’ha fet mai a Catalunya sobre salut mental a l’adolescència, amb una mostra de 267.000 joves d’entre 10 i 18 anys, revela que el 5,9% d’enquestats té amb freqüència pensaments sobre autolesionar-se o fer-se mal. 

 

L’orientació personal, acadèmica, i professional, un repte en l’acompanyament als joves per a un futur que els faci sentir realitzats

A ningú se li escapa que, dissortadament, encara són moltes les millores a fer en el sistema educatiu actual per garantir un acompanyament que s’ajusti a les necessitats dels joves. El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya és conscient de la necessitat de regular l’orientació acadèmica i laboral i per aquest motiu està treballant en l’anàlisi de la situació actual per elaborar un decret sobre l’orientació educativa a Catalunya. Cal que l’alumnat disposi dels coneixements, les  competències i les eines necessàries per prendre les millors decisions al llarg de la seva formació i, sobretot, en els moments de transició entre etapes educatives o en el trànsit al món professional. En això consisteix una bona orientació personal, acadèmica i professional. 

El Departament d’educació està treballant en l’anàlisi de la situació actual per elaborar un decret sobre l’orientació educativa a Catalunya 

Carmina Pinya, secretària executiva del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, òrgan consultor del Departament d’Educació, té l’encàrrec de coordinar l’elaboració de la recerca educativa que ha de permetre posar les bases del nou decret i té molt clar que cal treballar de valent per fer front a la situació actual: “Orientar és una tasca molt important i, actualment, molt sovint s’arriba tard; malauradament, en força casos no s’actua fins a 4t d’ESO i habitualment de forma molt impersonal”. Una orientació que, segons Pinya, a banda d’arribar tard, tampoc està prou planificada i clarificada pel que fa als rols dels diferents agents que hi intervenen: “A vegades, es fa servir el criteri que la persona que treu bones notes ha de fer batxillerat i la que no les treu el seu futur ha de ser la formació professional. Tanmateix, el que cal fer és acompanyar els joves a veure què volen ser, què els fa sentir realitzats i que puguin triar professionalitzar-se i dur a terme el seu projecte vital”. 

“Orientar és una tasca molt important i, actualment, molt sovint s’arriba tard; malauradament, en força casos no s’actua fins a 4t d’ESO i habitualment de forma molt impersonal” 

Per la seva banda, Anna Tobajas, coordinadora pedagògica de Cicles de Formació Professional de l’Institut de Vic, manifesta que malgrat la feina que s’està fent en l’àmbit de l’orientació acadèmica, la situació que es viu als instituts encara mostra mancances en el sistema: “Tant a 3r com a 4t d’ESO es fa molta feina pel que fa a orientació en la presa de decisions, però com a receptors d’aquest alumnat que ve a cursar cicles d’FP ens trobem que molts ho fan sense saber gaire què els agrada i què no. El primer trimestre d’FP el dediquem bàsicament a fer reorientacions d’alumnat que canvia de cicle i d’alumnes que havien començat batxillerat i s’acaben canviant a formació professional. Són molt joves i estaria bé que abans poguessin fer una immersió; se’ls demana escollir un ofici quan el seu contacte amb el món laboral és nul i potser els ajudaria conèixer-lo abans de triar. A tot plegat, també cal afegir-hi que l’oferta de cicles és la que és i sovint acaben apuntant-se als estudis escollits per qüestions pràctiques. 

“El primer trimestre d’FP el dediquem bàsicament a fer reorientacions d’alumnat que canvia de cicle i d’alumnes que havien començat batxillerat i s’acaben canviant a formació professional” 

L’informe Anàlisi del context de l’alumnat de quart d’ESO. Curs 2020-2021 elaborat pel Departament d’Educació constata aquesta manca d’eines de l’alumnat per decidir amb criteri el seu futur professional, i mostra que les expectatives que els joves tenen sobre el seu futur coincideixen pràcticament del tot amb les dels seus pares i mares o tutors i tutores legals. Aproximadament el 56% del miler d’alumnes que respon l’enquesta espera aconseguir titulacions universitàries. Aquest percentatge és pràcticament el mateix que el que s’obté quan la pregunta es refereix a les expectatives dels pares o tutors legals, tot i que les mares o tutores legals, esperen assolir estudis universitaris en tres punts més. La segona opció majoritària és la de cicles formatius de grau superior (CFGS), amb percentatges propers al 20%, tant en l’alumnat (24%), com en els seus pares o tutors legals (14,6%) i en les seves mares o tutores legals (15,2%). El mateix informe també posa de manifest que més d’un de cada tres alumnes vol ser “professional de l’àmbit científic, tecnològic, social o humanístic” i prefereixen els llocs directius en empreses o en l’Administració pública, així com els de “tècnic/a i professionals de suport”. Les categories professionals menys desitjades per l’alumnat són les de “treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres”, “operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors” i les “ocupacions elementals”. 

Revertir aquesta situació passa, segons Pinya, per iniciar l’orientació ja a Educació Infantil: “l’orientació hauria de començar des de molt petits i s’ha de fer per infusió; sempre estem orientant, i des de l’educació infantil, quan comencen a fer àmbits o racons, ja caldria que el ventall d’oficis fos més ampli: poques vegades hi ha representada la indústria, la mecànica o la ramaderia amb una visió modernitzada d’aquestes feines. Cal una mirada molt més transversal i des de diferents agents per fer que l’orientació no sigui una prioritat puntual sinó que es faci en el dia a dia, amb el que anem fent i a mesura que anem creixent, i que ens permeti poder prendre decisions sobre el nostre futur”. 

“L’orientació hauria de començar des de molt petits i s’ha de fer per infusió; sempre estem orientant” 

La situació d’incertesa i desconcert en el món acadèmic i professional s’agreuja en joves en situació de vulnerabilitat social. De fet, amb la voluntat de contribuir a millorar aquest acompanyament en l’orientació acadèmica i laboral, la Fundació Impulsa va organitzar el passat mes d’abril la primera Jornada Impulsa Futur, que va comptar amb la implicació de 25 empreses i 60 professionals de diferents sectors, que van acostat el món laboral als gairebé 300 joves assistents amb l’objectiu d’ajudar-los a prendre decisions sobre el seu futur. 

L’escletxa digital, una forma més de desigualtat social

Ernest Pérez-Mas, CEO de Parlem, i Joan Paré, soci Fundador de Quopiam ens acompanyen a reflexionar sobre com afecta l’escletxa digital als joves amb dificultats socioeconòmiques

El món està en canvi constant i aquesta realitat es veu reflectida també en l’ús, cada vegada més accelerat, de la tecnologia en les diferents esferes de la vida quotidiana.

Aquesta situació contribueix a l’increment de les oportunitats i malauradament suposa també un augment de les desigualtats socials. Parlem de l’escletxa digital, que —tal com apunta l’informe La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials impulsat per la Taula del Tercer Sector a Catalunya— no només es conforma de desigualtats digitals sinó que s’entrecreua amb altres esferes de les desigualtats socials.

Així, les persones que parteixen d’una situació d’exclusió veuen agreujada la seva realitat amb els canvis tecnològics, els quals contribueixen a augmentar la situació de desigualtat i generen impactes sobre la percepció de dificultat per assolir coneixements en l’àmbit digital. Parlem de conseqüències sobre l’autoestima; l’interès per aprendre; la utilitat percebuda dels mitjans digitals; la percepció de necessitat envers aquests coneixements; el grau de competència individual (capital cultural); el grau de suport de l’entorn (capital social), o els objectius perseguits amb l’ús: “Tal com està evolucionant la societat, en què els serveis cada vegada estan més orientats a moure’s i a informar-se a través de la tecnologia, no poder accedir-hi vol dir quedar-se fora del mercat i no tenir accés a la majoria dels serveis més essencials”, sentencia Joan Paré, soci fundador de Quopiam Informàtica, SL.

“No poder accedir-hi [a la tecnologia] vol dir no tenir accés a la majoria de serveis assistencials”

En aquest sentit, segons l’Índex de l’Economia i la Societat Digitals (DESI) 2021, Espanya es troba molt per sobre de la mitjana en tots els indicadors d’administració electrònica, la qual cosa fa pensar que, efectivament, a les persones que es veuen afectades per l’escletxa digital —ja sigui per manca d’accés, d’ús o de qualitat de l’ús— se’ls agreuja també el seu dia a dia. Una situació, comenta Parés, que s’ha constatat amb la pandèmia de la COVID-19 i que ratifica l’article “La brecha digital y nuevas formas académicas en la escuela rural española durante el confinamiento”, segons el qual els grups socials més vulnerables han tingut més dificultats per continuar amb l’educació en línia i, tot i que la falta de competències és la problemàtica més estesa per poder continuar estudiant, les condicions estructurals com l’accés a les tecnologies són especialment rellevants entre els grups socials més vulnerables.

Els grups socials més vulnerables han tingut més dificultats per continuar amb l’educació

És el cas dels joves amb dificultats socioeconòmiques, als quals beca i acompanya la Fundació Impulsa. De fet, és important tenir en compte que dels 247 alumnes becats per la Fundació Impulsa el curs 2021-2022, el 30% utilitza només la xarxa wifi de llocs públics com a única via de connexió a la xarxa, i una quinzena de famílies no disposen de connexió a internet a les seves llars —aquestes dades corroboren la manca d’accés a la tecnologia per part d’alguns sectors poblacionals. Com apunta Ernest Pérez-Mas, CEO de la companyia de telecomunicacions Parlem, es tracta d’un factor clarament limitant del seu ascens social: “Encara que sembli impossible, hi ha zones a Catalunya on hi ha mancances en l’accés a la tecnologia, i això és molt crític, perquè sense la tecnologia no arriba la informació per accedir a la societat ni per formar-se. És fonamental poder disposar d’ordinador, de telèfon mòbil i d’accés a internet; es tracta d’un mateix paquet i és bàsic per impedir que hi hagi una escletxa digital”.

“La manca d’accés a la tecnologia […] és un factor clarament limitant per l’ascens social”

En aquesta línia, l’informe La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials també apunta com l’accés a les TIC resulta imprescindible per poder seguir amb normalitat els estudis de les persones enquestades, entre les quals, si bé l’accés al telèfon mòbil és molt destacat (93%), les dades d’accés a l’ordinador mostren que més del 20% dels enquestats no poden accedir a aquest dispositiu. Aquesta situació la viuen també molts joves becats per la Fundació Impulsa, tal com explica Marc Pérez, un dels Impulsers becats que actualment estudia el cicle formatiu de grau superior d’Ensenyament i Animació Socioesportiva: “La Beca Impulsa m’ha ajudat a molts nivells, i el fet que m’hagin proporcionat un ordinador ha estat bàsic per poder cursar els meus estudis, ja que és l’eina de treball que fem servir cada dia”, assegura.

“La Beca Impulsa m’ha ajudat a molts nivells, i el fet que m’hagin proporcionat un ordinador ha estat bàsic per poder cursar els meus estudis”

És precisament amb la voluntat d’oferir un acompanyament transversal que la Fundació Impulsa, més enllà del suport econòmic i l’acompanyament humà, vetlla també perquè cada jove disposi gratuïtament d’un ordinador, amb l’objectiu de promoure la igualtat d’oportunitats dels joves, també pel que fa a la tecnologia, i garantir així l’accés a l’educació com a dret universal.

 

Política de privacitat

Confiem en els joves

Carrer del Bisbe Morgades, 46
08500 Vic. Barcelona
hola@fundacioimpulsa.org
www.fundacioimpulsa.org