A ningú se li escapa que, dissortadament, encara són moltes les millores a fer en el sistema educatiu actual per garantir un acompanyament que s’ajusti a les necessitats dels joves. El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya és conscient de la necessitat de regular l’orientació acadèmica i laboral i per aquest motiu està treballant en l’anàlisi de la situació actual per elaborar un decret sobre l’orientació educativa a Catalunya. Cal que l’alumnat disposi dels coneixements, les  competències i les eines necessàries per prendre les millors decisions al llarg de la seva formació i, sobretot, en els moments de transició entre etapes educatives o en el trànsit al món professional. En això consisteix una bona orientació personal, acadèmica i professional. 

El Departament d’educació està treballant en l’anàlisi de la situació actual per elaborar un decret sobre l’orientació educativa a Catalunya 

Carmina Pinya, secretària executiva del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, òrgan consultor del Departament d’Educació, té l’encàrrec de coordinar l’elaboració de la recerca educativa que ha de permetre posar les bases del nou decret i té molt clar que cal treballar de valent per fer front a la situació actual: “Orientar és una tasca molt important i, actualment, molt sovint s’arriba tard; malauradament, en força casos no s’actua fins a 4t d’ESO i habitualment de forma molt impersonal”. Una orientació que, segons Pinya, a banda d’arribar tard, tampoc està prou planificada i clarificada pel que fa als rols dels diferents agents que hi intervenen: “A vegades, es fa servir el criteri que la persona que treu bones notes ha de fer batxillerat i la que no les treu el seu futur ha de ser la formació professional. Tanmateix, el que cal fer és acompanyar els joves a veure què volen ser, què els fa sentir realitzats i que puguin triar professionalitzar-se i dur a terme el seu projecte vital”. 

“Orientar és una tasca molt important i, actualment, molt sovint s’arriba tard; malauradament, en força casos no s’actua fins a 4t d’ESO i habitualment de forma molt impersonal” 

Per la seva banda, Anna Tobajas, coordinadora pedagògica de Cicles de Formació Professional de l’Institut de Vic, manifesta que malgrat la feina que s’està fent en l’àmbit de l’orientació acadèmica, la situació que es viu als instituts encara mostra mancances en el sistema: “Tant a 3r com a 4t d’ESO es fa molta feina pel que fa a orientació en la presa de decisions, però com a receptors d’aquest alumnat que ve a cursar cicles d’FP ens trobem que molts ho fan sense saber gaire què els agrada i què no. El primer trimestre d’FP el dediquem bàsicament a fer reorientacions d’alumnat que canvia de cicle i d’alumnes que havien començat batxillerat i s’acaben canviant a formació professional. Són molt joves i estaria bé que abans poguessin fer una immersió; se’ls demana escollir un ofici quan el seu contacte amb el món laboral és nul i potser els ajudaria conèixer-lo abans de triar. A tot plegat, també cal afegir-hi que l’oferta de cicles és la que és i sovint acaben apuntant-se als estudis escollits per qüestions pràctiques. 

“El primer trimestre d’FP el dediquem bàsicament a fer reorientacions d’alumnat que canvia de cicle i d’alumnes que havien començat batxillerat i s’acaben canviant a formació professional” 

L’informe Anàlisi del context de l’alumnat de quart d’ESO. Curs 2020-2021 elaborat pel Departament d’Educació constata aquesta manca d’eines de l’alumnat per decidir amb criteri el seu futur professional, i mostra que les expectatives que els joves tenen sobre el seu futur coincideixen pràcticament del tot amb les dels seus pares i mares o tutors i tutores legals. Aproximadament el 56% del miler d’alumnes que respon l’enquesta espera aconseguir titulacions universitàries. Aquest percentatge és pràcticament el mateix que el que s’obté quan la pregunta es refereix a les expectatives dels pares o tutors legals, tot i que les mares o tutores legals, esperen assolir estudis universitaris en tres punts més. La segona opció majoritària és la de cicles formatius de grau superior (CFGS), amb percentatges propers al 20%, tant en l’alumnat (24%), com en els seus pares o tutors legals (14,6%) i en les seves mares o tutores legals (15,2%). El mateix informe també posa de manifest que més d’un de cada tres alumnes vol ser “professional de l’àmbit científic, tecnològic, social o humanístic” i prefereixen els llocs directius en empreses o en l’Administració pública, així com els de “tècnic/a i professionals de suport”. Les categories professionals menys desitjades per l’alumnat són les de “treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres”, “operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors” i les “ocupacions elementals”. 

Revertir aquesta situació passa, segons Pinya, per iniciar l’orientació ja a Educació Infantil: “l’orientació hauria de començar des de molt petits i s’ha de fer per infusió; sempre estem orientant, i des de l’educació infantil, quan comencen a fer àmbits o racons, ja caldria que el ventall d’oficis fos més ampli: poques vegades hi ha representada la indústria, la mecànica o la ramaderia amb una visió modernitzada d’aquestes feines. Cal una mirada molt més transversal i des de diferents agents per fer que l’orientació no sigui una prioritat puntual sinó que es faci en el dia a dia, amb el que anem fent i a mesura que anem creixent, i que ens permeti poder prendre decisions sobre el nostre futur”. 

“L’orientació hauria de començar des de molt petits i s’ha de fer per infusió; sempre estem orientant” 

La situació d’incertesa i desconcert en el món acadèmic i professional s’agreuja en joves en situació de vulnerabilitat social. De fet, amb la voluntat de contribuir a millorar aquest acompanyament en l’orientació acadèmica i laboral, la Fundació Impulsa va organitzar el passat mes d’abril la primera Jornada Impulsa Futur, que va comptar amb la implicació de 25 empreses i 60 professionals de diferents sectors, que van acostat el món laboral als gairebé 300 joves assistents amb l’objectiu d’ajudar-los a prendre decisions sobre el seu futur. 

Des de sempre, les persones hem treballat amb la finalitat de poder viure. I aquesta segueix sent una necessitat bàsica. Però la societat ha canviat i, ara, és freqüent trobar cada vegada més persones que volen obtenir de la feina alguna cosa més que cobrar a final de mes.

Aquesta realitat, sumada a la importància de fer xarxa per afrontar els reptes socials, posa sobre la taula el paper imprescindible que tenen les empreses en l’aposta pel voluntariat corporatiu.

La societat ha canviat i, ara, és freqüent trobar cada vegada més persones que volen obtenir de la feina alguna cosa més que cobrar a final de mes.

Així ho explica Marta Calvo, responsable de Persones i Organització de JMC Group, una entitat que ha trobat en el voluntariat corporatiu una bona via per donar cobertura a les necessitats del personal que hi treballa: “En general, la societat cada vegada es dirigeix més cap a la sostenibilitat i es preocupa més per temes socials, i les persones esperem alguna cosa més que diners. Això es veu molt en el jovent, que cerca feines que li permetin ser propietari del seu temps per poder organitzar-se la jornada laboral en funció d’altres interessos i que els aporti qualitat de vida. Per això, entre d’altres accions, nosaltres creiem molt en el voluntariat corporatiu com a eina per treballar intensament els valors del grup i també com a via per retenir talent”. Aquesta teoria també la sosté la mànager de la Fundació Quadpack, Marta Gil, que la veu com una opció que haurien d’oferir totes les empreses: “El voluntariat corporatiu avui dia és imprescindible; treballar la implicació ciutadana en xarxa és la sortida més efectiva. Les empreses tenim l’obligació d’incentivar que els treballadors i les treballadores s’impliquin en projectes així, perquè és una manera de generar impacte en els llocs on treballem. Hem de ser part activa del nostre voltant”, afirma.

“El voluntariat corporatiu avui dia és imprescindible; treballar la implicació ciutadana en xarxa és la sortida més efectiva. Les empreses […] hem de ser part activa del nostre voltant”

En aquesta línia, el voluntariat corporatiu ha esdevingut una tendència amb trajectòria i potencial demostrat que cada dia suma més adeptes. I és que, a banda d’esdevenir una eina per retenir talent, desplegar els valors empresarials i generar un retorn social a l’àrea d’influència també contribueix a la vinculació dels treballadors i les treballadores i a l’orgull de pertinença a l’empresa, així com també a la satisfacció personal: “Totes les persones volem ajudar i tenim sensibilitat i empatia, però a vegades no sabem com sumar-nos-hi i ajudar. El voluntariat corporatiu pot donar aquest impuls i suport perquè els treballadors i les treballadores puguin canalitzar el seu interès i la seva solidaritat. Per al personal, és molt positiu saber que l’empresa a la qual dediquen el temps i els esforços té en compte la societat que l’envolta i que els pot ajudar a gestionar inquietuds”, matisa Gil, que explica com l’experiència es multiplica quan a aquesta l’acompanya la mentoria social com la que ofereix la Fundació Impulsa: “Poder oferir projectes recurrents en el temps, juntament amb la mentoria fa que les activitats de voluntariat tinguin encara major impacte; el meu somni seria que l’activitat d’acompanyament al jovent fos recurrent per a tots els treballadors i les treballadores de Quadpack. És la nostra activitat estrella!”, assegura. Un desig compartit per Marta Calvo, de JMC Group: “Els treballadors i les treballadores que estan participant en el programa de mentoria de la Fundació Impulsa sempre diuen que tant de bo continuï existint quan tinguin criatures. Certament, aquesta iniciativa és una molt bona oportunitat per al jovent”.

“Per al personal, és molt positiu saber que l’empresa a la qual dedica temps i els esforços té en compte la societat que l’envolta i que el pot ajudar a gestionar inquietuds”

El programa de mentoria que ofereix la Fundació Impulsa permet a les empreses desenvolupar la política de RSC vinculant-se a un projecte social arrelat al territori, i incentivar els treballadors i les treballadores a través d’una experiència personal poc intensiva en hores. Una experiència, però, que genera un gran impacte en el jovent mentorat i fomenta el compromís i la pertinença dels treballadors i les treballadores amb l’empresa.

Es coneix menys del que seria òptim, i la trajectòria és més rellevant a nivell internacional, però, per sort, cada vegada hi ha més entitats i organitzacions que es doten de la mentoria social com a eina d’intervenció comunitària. De fet, es tracta d’una de les més potents, ja que parteix de l’aprenentatge, el coneixement compartit, el creixement personal i l’intercanvi experiencial com a factors multiplicadors amb capacitat transformadora.

El veïnat, els monitors i les monitores o el sector docent són alguns dels col·lectius de persones adultes externes a l’àmbit familiar que tenen un paper important en la inclusió social i en el benestar dels grups més vulnerables. Així ho posen de manifest diferents estudis científics (DuBois i Silverthorn, 2005; Sánchez, Esparza i Colón, 2008; Portes, Aparicio i Haller, 2016) i és en aquesta línia que treballen moltes entitats com la Fundació Impulsa, la qual, a través dels seus programes de mentoria, promou aquest tipus de llaços entre la comunitat.

Ho explica la directora de programes, Marta Miró: “La mentoria va a l’alça justament pel fet que permet que les persones es donin suport entre elles amb el coneixement que ja tenen. És un actiu molt potent que ben gestionat pot canviar vides: tots hem rebut alguna mentoria natural en algun moment o altre, i, per tant, el que fem des de la Fundació és facilitar un procés entre dues persones que estableixen un vincle que inicialment no sorgeix de manera natural, però que molt sovint acaba esdevenint una relació molt potent i transformadora”.

“La mentoria va a l’alça justament pel fet que permet que les persones entre elles es donin suport amb el coneixement que ja tenen. És un actiu molt potent que ben gestionat pot canviar vides”

En aquesta mateixa línia, Miró també destaca el fet que la mentoria es desplega de manera transgeneracional: “És evident que inicialment la persona mentora té un paper experiencial molt més ampli a nivell tant de vida com de professionalitat, trajectòria… I això és el que permet guiar el jovent en el seu creixement personal. Però es treballa intensament perquè les relacions esdevinguin sempre el màxim d’horitzontal possibles, posant la persona jove al centre i desenvolupant la mentoria sempre des de l’acompanyament. En la majoria dels casos, l’aprenentatge és bidireccional”, detalla. Un aprenentatge bidireccional que esdevé un dels potencials més grans de la mentoria social, ja que els beneficis compartits entre el jovent i qui fa la mentoria són una de les grans riqueses: “El jovent s’emporta un nou punt de vista, la possibilitat d’ampliar la xarxa de contactes i el fet de gaudir d’experiències que possiblement no hauria compartit, sumat a l’impacte que suposa en la seva autoestima el fet de comptar amb algú com la figura del mentor o mentora. I per a qui fa la mentoria, també esdevé un aprenentatge a diferents nivells”, assegura Miró.

Per aconseguir aquest repte majúscul, la Fundació Impulsa compta amb un pla formatiu i d’acompanyament destinat a la mentoria i conduït per professionals de l’àmbit de la psicologia, a través de processos molt ben definits que, a la vegada, tenen la peculiaritat de poder adaptar-se a les diferents realitats amb les quals es treballa: “És molt clau el procés: tenim la borsa de jovent i la de mentoria. Per a la del jovent, primer coneixem molt bé la persona a través tant de la sol·licitud que fa per formar part del programa Impulsa, com d’una entrevista personal i d’una entrevista conjunta amb els seus familiars. I per a la de mentoria, definim molt bé el perfil ideal capaç d’acompanyar el jovent i li oferim un pla de formació que s’adapta a la fase de la mentoria en què es troben i a la seva evolució, proporcionant-li un treball en habilitats i competències, i acompanyant-lo amb la facilitació d’eines i recursos.”

En aquest sentit, cal destacar que el fet que el 90% del jovent Impulser acabi els estudis i obtingui un títol de formació professional (FP), en bona part, és gràcies a aquest acompanyament individualitzat de la mà de la figura del mentor, que estimula el pensament i la reflexió del jovent i l’ajuda a detectar i fer front als conflictes.

Projectes com «Big Brothers Big Sisters», dels EUA i «Perach», d’Israel, són els referents del programa «Nightingale», de Malmö, a Suècia, que va introduir-se a Espanya per primera vegada fa 13 anys de la mà de Jordi Feu, professor de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Girona. Paral·lelament, també cal destacar la creació de la Coordinadora de Mentoria Social el 2012, a la qual la Fundació Impulsa està en procés d’adherir-s’hi. El seu objectiu és enfortir els programes de mentoria de les entitats, perquè esdevinguin una metodologia eficaç a l’hora de reduir la marginalitat i l’exclusió de la infància i la joventut en situació de risc social a Catalunya.