Zero abandonament escolar per a un futur amb igualtat d’oportunitats

La directora general de l’Alumnat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Anna Chillida; la directora d’Abandonament Escolar Prematur de la Fundació Bofill, Rosalina Alcalde, el director de l’escola de noves oportunitats Fundació Albir, Jordi Valldeoriola i la directora de la Fundació Impulsa, Alejandra Manau, expliquen com des de diferents àmbits treballen dia a dia per reduir l’abandonament escolar prematur a Catalunya.

Més probabilitat d’estar a l’atur, salaris més baixos, menys possibilitats d’independitzar-se, pitjor salut i, en definitiva, una situació de desavantatge en termes d’oportunitats laborals i també de desenvolupament personal. Així afecta l’abandonament escolar prematur (en endavant, AEP) a milers de joves que deixen els seus estudis abans d’obtenir una educació secundària postobligatòria completa, la qual cosa esdevé un fenomen que provoca la ruptura de trajectòries educatives i de vida de molts alumnes i afecta també greument el desenvolupament social i econòmic del país. Actualment, Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb més AEP de l’Estat espanyol, per darrere de Múrcia i de les illes Balears.

Així ho posa de manifest l’Enquesta de població activa publicada a finals de gener de 2023, en què l’AEP a Catalunya se situa en el 16,9 %, una dada que confirma la directora general de l’Alumnat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Anna Chillida:  “L’abandonament escolar prematur és una preocupació social de primer ordre també dins el Departament, perquè té moltes conseqüències a escala econòmica i social, per a la persona i per al país, i és obvi que és una qüestió que ens ocupa i ens preocupa”. Chillida explica que el Departament d’Educació treballa per continuar reduint l’índex d’AEP, el qual ha disminuït la darrera dècada, del 24,2 % del 2012 al 14,8 % del 2022: “S’han adoptat mesures de prevenció que ajuden a identificar l’abandonament prematur del jove i actuar-hi. I també mesures d’intervenció per donar un recorregut alternatiu davant el possible abandonament, i de compensació, quan un alumne es dona de baixa, per poder oferir-li una via de retorn al sistema educatiu o una sortida professional”. Aquestes mesures esdevenen imprescindibles per complir l’objectiu europeu i reduir l’abandonament per sota del 9 % per al 2030, i impliquen també posar en marxa de manera urgent actuacions orientades específicament a col·lectius més vulnerables, com ja han fet països com Portugal, Grècia o Irlanda.   

“L’abandonament escolar prematur és una preocupació social de primer ordre també dins el Departament, perquè té moltes conseqüències a escala econòmica i social, per a la persona i per al país, i és obvi que és una qüestió que ens ocupa i ens preocupa”

Un repte que persegueix incansablement la Fundació Impulsa. Per això va ser una de les organitzacions convocada a participar en les sessions de treball de la Plataforma Zero Abandonament, tal com explica la directora d’Abandonament Escolar Prematur de la Fundació Bofill, Rosalina Alcalde: “La Fundació Impulsa va ser una de les primeres entitats que vam detectar pel volum de feina que està fent i perquè tracta temes molt vinculats. De seguida vam tenir clar que havia d’estar present a la Plataforma com a agent de pressió tant per visibilitzar la tasca que està fent com per poder-nos aprofitar del coneixement i inspirar accions i bones pràctiques dins la Plataforma”.    

En aquesta línia, cal destacar que el Mètode Impulsa contribueix a evitar l’abandonament escolar, ja que gràcies al suport econòmic i a l’acompanyament que es fa als Impulsers, molts joves amb compromís i motivació però en situació de vulnerabilitat socioeconòmica poden seguir els seus estudis. A més, el 80 % dels joves Impulsers acaben els estudis i obtenen un títol de Formació Professional (FP), molt per sobre de la mitjana catalana (50 %), un èxit que en gran part rau en l’acompanyament individualitzat. Explica aquest acompanyament la directora de la Fundació Impulsa, Alejandra Manau: “Les causes de l’AEP són multifactorials, des de la situació socioeconòmica dels joves, passant pel baix rendiment acadèmic, el desinterès o la falta de motivació, fins a problemes personals o familiars, entre d’altres. Conscients d’aquesta realitat, en el nostre repte de garantir la igualtat d’oportunitats dels joves per tal que puguin continuar els seus estudis, treballem per acompanyar-los també en tots els aspectes transversals, com l’orientació o el fet de comptar amb referents que els guiïn en el seu creixement acadèmic, personal i professional. Així mateix, tenim clar que és imprescindible un treball en xarxa amb tots els agents que contribueixen en el desenvolupament dels joves. En aquest sentit, apostem per la Formació Professional com a itinerari que s’adapta a unes necessitats molt concretes dels joves i que, a la vegada, els proporciona una sortida laboral molt demandada per les empreses”.  

“La Formació Professional […] s’adapta a unes necessitats molt concretes dels joves i, a la vegada, els proporciona una sortida laboral molt demandada per les empreses”

Tot i que són diverses les actuacions encaminades a evitar cronificar i normalitzar els nivells d’AEP actuals, Catalunya se situa al capdavant del rànquing de països europeus, tal com assenyala la directora d’Abandonament Escolar Prematur de la Fundació Bofill, Rosalina Alcalde: “L’abandonament escolar és el colofó final de totes les mancances del sistema educatiu. Hem de parar i pensar seriosament quin model educatiu estem oferint als nostres infants, perquè la situació és preocupant. La part positiva és haver aconseguit visibilitzar el problema de la Plataforma Zero Abandonament, per evitar que els joves abandonin els estudis, la qual cosa pot ajudar a millorar les seves competències, acabar amb la segregació i generar millors formes d’aprenentatge. Tanmateix, per aconseguir tot això, cal garantir la igualtat d’oportunitats educatives i l’èxit escolar”, afirma.    

“L’abandonament escolar és el colofó final de totes les mancances del sistema educatiu. Hem de parar i pensar seriosament quin model educatiu estem oferint als nostres infants”

De fet, una de les mesures importants impulsades per aquesta Plataforma, és la de poder comptar als municipis amb dades d’AEP, tal com explica Anna Chillida: “A partir del curs 2023-2024 compartirem amb els municipis les dades del Departament d’Educació, per tal que aquests en puguin fer un seguiment molt més acurat amb tots els agents socials i municipals, i puguin treballar-hi des dels seus serveis complementaris al Departament. Això facilitarà que l’alumne potencialment abandonador o que ha abandonat pugui reorientar el seu futur i que les accions en aquesta direcció siguin coordinades i vagin en la mateixa línia. Crec que el gran canvi imprescindible està en el treball en xarxa amb el territori, i aquesta compartició amb els municipis pot ser de gran ajuda”.   

I és que, segons Chillida, una de les claus per reduir l’AEP rau en l’acompanyament als joves: “Penso que la clau és l’orientació personal i que, un cop els joves es coneixen a ells mateixos, el sistema pugui donar resposta a aquesta orientació també a través de l’orientació educativa. D’aquí també la importància de personalitzar els itineraris: han de veure que el sistema educatiu els coneix i que els ofereix el que necessiten. I, òbviament, aquí l’FP i tots els itineraris complementaris que permeten personalitzar i flexibilitzar l’educació són una gran aposta. De fet, per això els darrers anys també hem lluitat per revertir els prejudicis d’aquests estudis i l’FP és justament una de les prioritats a revertir en aquesta legislatura”, assegura.   

Un exemple més d’aquest acompanyament personalitzat és el que fa l’escola de noves oportunitats Fundació Albir, especialitzada a impulsar actuacions educatives i professionalitzadores per a persones adolescents i joves que, per la seva situació personal i de recorregut, necessiten una alternativa diferenciadora a l’ensenyament reglat. Ho explica el seu director, Jordi Valldeoriola, que posa de manifest la importància de donar respostes personalitzades a realitats molt diverses “Crec que l’abandonament escolar prematur és el principal repte educatiu que té el nostre país; cal reconnectar joves que veuen severament compromesa la seva educabilitat a conseqüència de diverses qüestions relacionades amb el seu context i que condicionen els seus itineraris formatius. Per combatre aquesta situació, cal elaborar respostes educatives llargues i flexibles com les que donen les escoles de noves oportunitats. És totalment fonamental garantir l’èxit educatiu d’aquests nois i noies si volem tenir una societat cohesionada i pròspera; l’exclusió educativa es transformarà en exclusió laboral i social, i això és sinònim d’una societat desigual i poc equitativa. Les circumstàncies d’aquests joves són molt singulars i no hi ha ‘receptes màgiques’, sinó que cal personalitzar i individualitzar aquest acompanyament i l’orientació personal i formativa”, sentencia.   

“Cal elaborar respostes educatives llargues i flexibles com les que donen les escoles de noves oportunitats. És totalment fonamental garantir l’èxit educatiu d’aquests nois i noies si volem tenir una societat cohesionada i pròspera”

El repte al qual s’enfronta Catalunya en la reducció de l’abandonament escolar prematur és majúscul, però actualment hi ha un consens social i polític ampli al voltant d’aquesta necessitat i la de garantir que tots els joves tinguin les mateixes oportunitats de gaudir d’un futur de qualitat. La Fundació Impulsa, amb la seva tasca diària, continuarà donant oportunitats de futur als joves perquè accedeixin al món formatiu i laboral en igualtat de condicions que la resta i, treballarà de manera transversal amb altres entitats, organitzacions i institucions per tal de reduir l’AEP, i construir una millor societat per a demà.  

 

 

Igualtat d’oportunitats en clau de gènere: trencant el sostre de vidre abans de topar-hi

Dones amb diferents perfils parlen de la seva experiència i de com dia a dia treballen per viure en una societat amb igualtat d’oportunitats independentment del gènere al qual pertanyen. 

La lluita per la igualtat d’oportunitats és compartida per molts sectors socials i en diferents àmbits. Malauradament, encara hi ha moltes esferes de la vida on predominen les desigualtats, i la discriminació per raó de gènere n’és una. “El món no pot permetre’s la pèrdua del talent de la meitat de les persones”, sentenciava la física Rosalyn Yalow, i mostra que aquesta reivindicació encara té molt de camp per recórrer n’és el sostre de vidre amb el qual avui dia topen moltes dones. És una forma més de violència masclista, que arriba en edat adulta, però que es cultiva amb el pas del temps a través de l’adquisició de rols i estereotips de gènere. Per tant, és important tenir-la present des dels diferents àmbits des dels quals s’acompanya la infància i l’adolescència.  

Així ho manifesten entitats que treballen amb joves, com és el cas de la Fundació Impulsa: “Des de la Fundació Impulsa treballem per garantir la igualtat d’oportunitats dels joves pel que fa a­­­­­­­­ accés a estudis de cicles de Formació Professional, però a aquest repte se’n sumen d’altres d’interseccionals, com per exemple el de l’escletxa digital o el de gènere. La discriminació per raó de gènere comença des que naixem i s’amplifica amb el pas del temps”, explica Marta Miró, responsable de Programes de la Fundació Impulsa. En aquesta línia, cal destacar el fet que, segons l’estudi Les dones a Catalunya 2022, elaborat per l’Institut Català de les Dones, en la formació professional s’observa una important segregació de gènere en el si de les diferents àrees de coneixement: de manera molt majoritària, trobem dones en estudis d’imatge personal (89,8%) i de serveis socioculturals i a la comunitat (84,3%), mentre que els homes se situen majoritàriament en els estudis d’informàtica (88,9%) i en transport i manteniment de vehicles (97,1%).  

 

“En la formació professional s’observa una important segregació de gènere en el si de les diferents àrees de coneixement” 

 

Amb aquesta situació conviu la Karen Isabel, estudiant de CFGM de Mecanització, una jove a qui la Fundació Impulsa acompanya a través de la Beca Impulsa: “Al cicle formatiu de Mecanització que estic cursant soc l’única noia de 25 alumnes que hi ha a la classe. Al principi tant per a mi com per a la resta de companys va ser una situació estranya. El primer dia que vaig entrar a l’aula els nois es van sorprendre que fos l’única noia, i a mi se’m feia estrany perquè venia de l’ESO, i allà érem gairebé la meitat de classe de nois i l’altra meitat de noies. Per sort, va ser només al principi i ara em sento bé a l’aula. Amb les meves amigues va passar una mica el mateix: totes han optat per estudis com infermeria o educació i se sorprenien que jo volgués fer el que estudiant, però jo estic contenta que en el seu moment el meu tutor me’n parlés, perquè vaig veure que era un àmbit que m’interessava i m’està agradant molt”, diu. 

 

“Al cicle formatiu de Mecanització que estic cursant soc l’única noia de 25 alumnes que hi ha a la classe”

 

Amb una realitat semblant també conviu la Violant Batlle, cogerenta i directora financera de Mugadas: “La construcció és un sector totalment masculí. Per sort, jo no he topat mai directament amb el sostre de vidre, perquè l’empresa és familiar. Tanmateix, al llarg dels anys he viscut com el tracte canvia en funció si qui ocupa el càrrec és un home o una dona. D’això ja fa anys, però he sentit a dir-me ‘carinyo’ o que em fessin dos petons pel fet de ser dona quan a l’home se li fa una encaixada de mans, per exemple. El sector està ple de micromasclismes i encara massa sovint es cosifica les dones”. Una situació que possiblement radica en el fet que encara són poques les dones que ocupen càrrecs de direcció en aquest sector. Una anomalia que també apunta el mateix estudi elaborat per l’Institut Català de les Dones, segons el qual les branques d’activitat amb més presència de dones són la sanitat i els serveis socials (15,7%), l’educació (10,9%) i el comerç al detall (10,8%). Per contra, els homes es dediquen majoritàriament a la construcció (11,6%) i a altres ocupacions dins de la indústria (9,7%).  

“El sector [de la construcció] està ple de micromasclismes i encara massa sovint es cosifica les dones” 

Es tracta d’unes dades que remarquen que els estereotips i els rols de gènere tenen un impacte en la tipologia de treball que duen a terme les dones i els homes, una realitat davant la qual l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa també treballa per combatre aquestes desigualtats. Ho explica Miró: “Una de les claus del Mètode Impulsa és l’acompanyament que fem als joves a través de la figura de les persones mentores, i per això a través d’aquestes relacions també vetllem per promoure processos empoderadors que contribueixin a la igualtat, la qual cosa vol dir treballar també la perspectiva de gènere en les mentories, proposar-los espais formatius i proporcionar-los eines i recursos que afavoreixin una mentoria social transformadora”, detalla. En aquesta línia és gratificant escoltar testimonis com el de la Karen, que veu el futur amb esperança i optimisme: “Penso que, en el fons, haver optat per uns estudis tan masculinitzats jugarà a favor meu a la llarga, perquè, com que som tan poques les dones que ens dediquem a aquest àmbit, si encaixo amb el que busca l’empresa, ser dona em farà destacar i crec que tindré més oportunitats. Pel que he anat veient i sentint, les dones normalment solem organitzar-nos millor i som més exigents i perfeccionistes a la feina, i això es valora positivament”, assegura.   

“Haver optat per uns estudis tan masculinitzats jugarà a favor meu a la llarga […] ser dona em farà destacar i crec que tindré més oportunitats”  

Els espais de reflexió sobre qüestions de gènere esdevenen necessaris i útils tant per als joves com per als mentors, argumenta Violant Batlle, que també fa de mentora d’un jove de la Fundació Impulsa. “El tema de la perspectiva de gènere és un dels que tinc clar que he de treballar amb el jove a qui acompanyo, però soc conscient que, abans he d’abordar-ne altres, perquè sé que no és un aspecte senzill. M’adono que entre els joves hi ha molt de masclisme; crec que l’educació que reben per part de les famílies en aquest sentit és molt millorable. Tenim una societat molt masclista i hem d’aprendre a deixar d’acceptar i tolerar conductes que no hauríem de permetre. Jo mateixa m’autoqüestiono moltes vegades i per això necessito veure que la relació de mentoria és prou sòlida per abordar aquest tema, perquè no sé com el rebrà el jove. Em costa veure si determinades decisions dels joves es prenen des de la llibertat o des de la pressió social que ens envolta. Per tant, el fet de disposar de materials i espais per reflexionar-hi sempre és de gran ajuda”, assegura. 

“Tenim una societat molt masclista i hem d’aprendre a deixar d’acceptar i tolerar conductes que no hauríem de permetre” 

En aquesta mateixa línia, un article publicat a El Periódico afirma que el 85% del professorat reclama disposar de materials educatius per abordar la violència masclista, el 80% exigeix suport especialitzat en aquests temes que ajudi a incloure’ls a les classes i el 84% demana formació especialitzada. 

Segons l’informe d’evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya 2020, la desigualtat salarial continua sent una de les manifestacions més punyents de la discriminació que pateixen les dones en el món del treball, a més d’una de les principals causes de l’empobriment femení. Malgrat que al llarg dels anys aquesta dada ha anat a la baixa, les dones encara conviuen amb una bretxa salarial del 19,7%, la qual cosa suposa que les dones cobren el 80,3% del salari dels homes. 

Des de la Fundació Impulsaestreballa per revertir aquesta situació, promovent la igualtat d’oportunitats entre els joves, independentment de si són noies o nois i confiant en el seu talent per arribar allà on es proposin.   

El repte majúscul de la salut mental

Professionals vinculades amb l’àmbit de la salut mental com Judith Martínez i Mercè Generó, d’Osonament; Tània Casanova, de Ranura i Eva Sànchez, de la Fundació Grup Horitzó del Berguedà ens ajuden a reflexionar sobre la complexitat a l’hora d’abordar aquest tema  

Ansietat, autolesions, depressions, trastorns alimentaris, esquizofrènies i tendències a l’aïllament són només algunes de les alteracions de salut mental que fan patir joves i famílies. Els casos augmenten i els recursos són insuficients. El darrer informe de l’Observatori dels Drets de la Infància, amb la participació del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, conclou que la sanitat pública no arriba a atendre ni la meitat dels trastorns mentals existents, i tal com recull el mitjà de comunicació Crític en un reportatge sobre joves i salut mental, els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç (CDIAP) i els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) estan saturats. Falta formació en aquest àmbit per a pediatres i docents, i també falten professionals i noves especialitats, les famílies se senten impotents i la ràtio de psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants a Catalunya és de 9, la meitat de la mitjana europea. La probabilitat de patir un trastorn mental s’ha duplicat en cinc anys, incidint doblement en els infants i en les classes socials més vulnerables. De fet, les dades assistencials de l’Hospital Sant Joan de Déu posen de manifest l’increment del 47% dels pacients atesos a urgències per motius de salut mental en el primer trimestre de l’any, en comparació amb el mateix període del 2020, amb un augment del 27% de les temptatives de suïcidi segons el programa Codi Risc Suïcidi. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre el 10% i el 20% dels adolescents experimenten trastorns mentals, la meitat dels quals es manifesten abans dels 14 anys. 

La probabilitat de patir un trastorn mental s’ha duplicat en cinc anys, incidint doblement en els infants i en les classes socials més vulnerables. 

La responsable de l’Àrea de Rehabilitació i Addiccions d’Osonament, Judith Martínez, també parla d’aquesta realitat i posa de manifest els trastorns mentals més freqüents a la comarca: “Dels 106 joves que vam atendre l’any passat, els diagnòstics amb més prevalença són els trastorns psicòtics, entre els quals predomina el d’esquizofrènia, els trastorns de conducta, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i el trastorn de l’espectre autista (TEA). Sovint, aquests trastorns es presenten acompanyats de consum de substàncies”. La situació alarmant no passa desapercebuda pels mateixos joves, que fa poques setmanes sortien al carrer per reivindicar un augment dels recursos en salut mental i una millora de les condicions socials. D’aquesta correlació entre salut mental i condicions socials, en parla la psicopedagoga i psicoterapeuta de Ranura, Tània Casanova: “Hi ha problemes de salut mental que tenen a veure amb injustícies socials i de context social; si la societat fos més igualitària, tot aniria millor. Els joves pateixen i, des de la pandèmia, tot s’ha fet més evident, però no és únicament fruit de la pandèmia: és un tema social, laboral, de les noves tecnologies, del canvi de la definició de la identitat personal combinada amb la identitat digital, de la immediatesa… Qüestions que als joves els afecten particularment perquè es troben en un moment de desenvolupament. Falta educació emocional als centres i persones especialitzades que puguin atendre aquesta necessitat, perquè el professorat no està preparat per fer-ho. Cal més prevenció; actualment, als temes de salut mental només se’ls atén quan la situació ja comença a ser bastant complexa i, tot i això, manquen recursos”, assegura. Que la despesa governamental en salut mental a tot el món representi el 2,1% de la despesa sanitària és una dada prou significativa per adonar-nos que encara hi ha molta feina a fer.  

[La salut mental] és un tema social, laboral, de les noves tecnologies, del canvi de la definició de la identitat personal combinada amb la identitat digital, de la immediatesa… 

 Amb tot, segons apunta la gerent d’Osonament, Mercè Generó, sembla que les institucions públiques catalanes s’estan posant les piles en aquest àmbit: “Estem treballant colze a colze amb la Generalitat de Catalunya, que des de fa uns mesos, alineant-se amb les recomanacions de l’OMS, desenvolupa el Pacte Nacional de Salut Mental per tal que totes les conselleries s’impliquin en aquest àmbit i s’abordi de manera transversal, fent un canvi de mirada i posant el focus en la prevenció per deixar en segon pla el model intervencionista que hi havia fins ara”, diu. En aquesta línia, Casanova sosté que la salut mental és una qüestió que cal treballar des de la base: “Els temes de salut mental tenen a veure com es constitueix el caràcter i com ens ajuden a desenvolupar-nos: les famílies tenen baixes de maternitat i paternitat molt curtes que no permeten fer una cobertura de la salut mental i de la regulació emocional; si aquest acompanyament es pogués fer ben fet, seria una bona prevenció, però a Espanya actualment no es fa prevenció a la primera infància”.   

Actualment, als temes de salut mental només se’ls atén quan la situació ja comença a ser bastant complexa i, tot i això, manquen recursos 

La correlació entre salut mental i pobresa té un paper molt important a l’hora d’entendre aquest increment qualitatiu i quantitatiu pel que fa als trastorns greus i el malestar emocional que afecta els joves: ho plasma l’Enquesta de salut de Catalunya, que posa en relleu el fet que els joves que viuen en entorns de vulnerabilitat social tenen el doble de risc de patir un problema de salut mental (13,5%) enfront dels de classes més afavorides (6%). Conscients d’aquesta realitat, els programes de la Fundació Impulsa preveuen el treball emocional amb els joves per tal d’incloure en la seva experiència educativa una visió de la salut mental lliure d’estigmes a través de formacions en creixement personal i gestió de les emocions, i també de l’acompanyament de l’equip psicopedagògic de l’entitat. Ho explica la responsable de Programes, Marta Miró, que manifesta que el darrer curs la Fundació Impulsa ha atès una vintena de casos de joves amb problemes de salut mental: “Tenir una bona salut mental és el que garanteix que els joves puguin continuar amb els estudis i tirar endavant el seu projecte de vida i, per tant, és un aspecte que tenim molt present. Ara mateix, el sistema públic en l’àmbit d’intervenció psicològica és poc intensiu i, en cas de detectar la necessitat, intentem poder activar altres serveis, perquè la majoria dels joves no poden accedir a serveis privats de psicologia. En la mateixa línia, en aquests casos des de l’equip psicopedagògic també oferim un acompanyament a la persona mentora, per evitar que se senti responsable de l’evolució del jove”, detalla.  

Els programes de la Fundació Impulsa preveuen el treball emocional amb els joves per tal d’incloure en la seva experiència educativa una visió de la salut mental lliure d’estigmes

Alhora Obertament destaca la importància de la sensibilització entre els joves, ja que hi ha dades que reflecteixen que la realitat a l’entorn educatiu deixa molt espai a l’estigma per raons de salut mental, la qual cosa fa palesa una necessitat de millora: segons l’informe ‘L’estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016’, el 18,9% de les persones amb trastorn mental han estat discriminades per part d’algun docent, i el 29,5%, pels companys i companyes. Això provoca que per la por a ser discriminades, el 51,3% d’aquestes persones decideixen ocultar-ho al professorat, i el 53%, als companys i companyes, cosa que pot comportar la voluntat de retraïment social o d’abandonament del centre. Parla d’aquesta situació la directora de la Fundació Privada del Grup Horitzó del Berguedà, Eva Sànchez: “A la comarca coneixem casos de joves amb problemes i trastorns de salut mental als quals no estem atenent perquè costa molt que en parlin; sovint no són conscients del que els passa o no volen reconèixer-ho per por a l’estigma. Tenim constància d’algun cas d’aïllament a casa fins i tot i, per tant, és molt important que es parli de salut mental i que treballem en la lluita contra l’estigma”.  

Segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, el 75% dels quals comencen abans dels 18 anys. Els darrers vint-i-cinc anys, la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre els adolescents. La macroenquesta més gran que s’ha fet mai a Catalunya sobre salut mental a l’adolescència, amb una mostra de 267.000 joves d’entre 10 i 18 anys, revela que el 5,9% d’enquestats té amb freqüència pensaments sobre autolesionar-se o fer-se mal. 

 

L’orientació personal, acadèmica, i professional, un repte en l’acompanyament als joves per a un futur que els faci sentir realitzats

A ningú se li escapa que, dissortadament, encara són moltes les millores a fer en el sistema educatiu actual per garantir un acompanyament que s’ajusti a les necessitats dels joves. El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya és conscient de la necessitat de regular l’orientació acadèmica i laboral i per aquest motiu està treballant en l’anàlisi de la situació actual per elaborar un decret sobre l’orientació educativa a Catalunya. Cal que l’alumnat disposi dels coneixements, les  competències i les eines necessàries per prendre les millors decisions al llarg de la seva formació i, sobretot, en els moments de transició entre etapes educatives o en el trànsit al món professional. En això consisteix una bona orientació personal, acadèmica i professional. 

El Departament d’educació està treballant en l’anàlisi de la situació actual per elaborar un decret sobre l’orientació educativa a Catalunya 

Carmina Pinya, secretària executiva del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, òrgan consultor del Departament d’Educació, té l’encàrrec de coordinar l’elaboració de la recerca educativa que ha de permetre posar les bases del nou decret i té molt clar que cal treballar de valent per fer front a la situació actual: “Orientar és una tasca molt important i, actualment, molt sovint s’arriba tard; malauradament, en força casos no s’actua fins a 4t d’ESO i habitualment de forma molt impersonal”. Una orientació que, segons Pinya, a banda d’arribar tard, tampoc està prou planificada i clarificada pel que fa als rols dels diferents agents que hi intervenen: “A vegades, es fa servir el criteri que la persona que treu bones notes ha de fer batxillerat i la que no les treu el seu futur ha de ser la formació professional. Tanmateix, el que cal fer és acompanyar els joves a veure què volen ser, què els fa sentir realitzats i que puguin triar professionalitzar-se i dur a terme el seu projecte vital”. 

“Orientar és una tasca molt important i, actualment, molt sovint s’arriba tard; malauradament, en força casos no s’actua fins a 4t d’ESO i habitualment de forma molt impersonal” 

Per la seva banda, Anna Tobajas, coordinadora pedagògica de Cicles de Formació Professional de l’Institut de Vic, manifesta que malgrat la feina que s’està fent en l’àmbit de l’orientació acadèmica, la situació que es viu als instituts encara mostra mancances en el sistema: “Tant a 3r com a 4t d’ESO es fa molta feina pel que fa a orientació en la presa de decisions, però com a receptors d’aquest alumnat que ve a cursar cicles d’FP ens trobem que molts ho fan sense saber gaire què els agrada i què no. El primer trimestre d’FP el dediquem bàsicament a fer reorientacions d’alumnat que canvia de cicle i d’alumnes que havien començat batxillerat i s’acaben canviant a formació professional. Són molt joves i estaria bé que abans poguessin fer una immersió; se’ls demana escollir un ofici quan el seu contacte amb el món laboral és nul i potser els ajudaria conèixer-lo abans de triar. A tot plegat, també cal afegir-hi que l’oferta de cicles és la que és i sovint acaben apuntant-se als estudis escollits per qüestions pràctiques. 

“El primer trimestre d’FP el dediquem bàsicament a fer reorientacions d’alumnat que canvia de cicle i d’alumnes que havien començat batxillerat i s’acaben canviant a formació professional” 

L’informe Anàlisi del context de l’alumnat de quart d’ESO. Curs 2020-2021 elaborat pel Departament d’Educació constata aquesta manca d’eines de l’alumnat per decidir amb criteri el seu futur professional, i mostra que les expectatives que els joves tenen sobre el seu futur coincideixen pràcticament del tot amb les dels seus pares i mares o tutors i tutores legals. Aproximadament el 56% del miler d’alumnes que respon l’enquesta espera aconseguir titulacions universitàries. Aquest percentatge és pràcticament el mateix que el que s’obté quan la pregunta es refereix a les expectatives dels pares o tutors legals, tot i que les mares o tutores legals, esperen assolir estudis universitaris en tres punts més. La segona opció majoritària és la de cicles formatius de grau superior (CFGS), amb percentatges propers al 20%, tant en l’alumnat (24%), com en els seus pares o tutors legals (14,6%) i en les seves mares o tutores legals (15,2%). El mateix informe també posa de manifest que més d’un de cada tres alumnes vol ser “professional de l’àmbit científic, tecnològic, social o humanístic” i prefereixen els llocs directius en empreses o en l’Administració pública, així com els de “tècnic/a i professionals de suport”. Les categories professionals menys desitjades per l’alumnat són les de “treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres”, “operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors” i les “ocupacions elementals”. 

Revertir aquesta situació passa, segons Pinya, per iniciar l’orientació ja a Educació Infantil: “l’orientació hauria de començar des de molt petits i s’ha de fer per infusió; sempre estem orientant, i des de l’educació infantil, quan comencen a fer àmbits o racons, ja caldria que el ventall d’oficis fos més ampli: poques vegades hi ha representada la indústria, la mecànica o la ramaderia amb una visió modernitzada d’aquestes feines. Cal una mirada molt més transversal i des de diferents agents per fer que l’orientació no sigui una prioritat puntual sinó que es faci en el dia a dia, amb el que anem fent i a mesura que anem creixent, i que ens permeti poder prendre decisions sobre el nostre futur”. 

“L’orientació hauria de començar des de molt petits i s’ha de fer per infusió; sempre estem orientant” 

La situació d’incertesa i desconcert en el món acadèmic i professional s’agreuja en joves en situació de vulnerabilitat social. De fet, amb la voluntat de contribuir a millorar aquest acompanyament en l’orientació acadèmica i laboral, la Fundació Impulsa va organitzar el passat mes d’abril la primera Jornada Impulsa Futur, que va comptar amb la implicació de 25 empreses i 60 professionals de diferents sectors, que van acostat el món laboral als gairebé 300 joves assistents amb l’objectiu d’ajudar-los a prendre decisions sobre el seu futur. 

L’escletxa digital, una forma més de desigualtat social

Ernest Pérez-Mas, CEO de Parlem, i Joan Paré, soci Fundador de Quopiam ens acompanyen a reflexionar sobre com afecta l’escletxa digital als joves amb dificultats socioeconòmiques

El món està en canvi constant i aquesta realitat es veu reflectida també en l’ús, cada vegada més accelerat, de la tecnologia en les diferents esferes de la vida quotidiana.

Aquesta situació contribueix a l’increment de les oportunitats i malauradament suposa també un augment de les desigualtats socials. Parlem de l’escletxa digital, que —tal com apunta l’informe La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials impulsat per la Taula del Tercer Sector a Catalunya— no només es conforma de desigualtats digitals sinó que s’entrecreua amb altres esferes de les desigualtats socials.

Així, les persones que parteixen d’una situació d’exclusió veuen agreujada la seva realitat amb els canvis tecnològics, els quals contribueixen a augmentar la situació de desigualtat i generen impactes sobre la percepció de dificultat per assolir coneixements en l’àmbit digital. Parlem de conseqüències sobre l’autoestima; l’interès per aprendre; la utilitat percebuda dels mitjans digitals; la percepció de necessitat envers aquests coneixements; el grau de competència individual (capital cultural); el grau de suport de l’entorn (capital social), o els objectius perseguits amb l’ús: “Tal com està evolucionant la societat, en què els serveis cada vegada estan més orientats a moure’s i a informar-se a través de la tecnologia, no poder accedir-hi vol dir quedar-se fora del mercat i no tenir accés a la majoria dels serveis més essencials”, sentencia Joan Paré, soci fundador de Quopiam Informàtica, SL.

“No poder accedir-hi [a la tecnologia] vol dir no tenir accés a la majoria de serveis assistencials”

En aquest sentit, segons l’Índex de l’Economia i la Societat Digitals (DESI) 2021, Espanya es troba molt per sobre de la mitjana en tots els indicadors d’administració electrònica, la qual cosa fa pensar que, efectivament, a les persones que es veuen afectades per l’escletxa digital —ja sigui per manca d’accés, d’ús o de qualitat de l’ús— se’ls agreuja també el seu dia a dia. Una situació, comenta Parés, que s’ha constatat amb la pandèmia de la COVID-19 i que ratifica l’article “La brecha digital y nuevas formas académicas en la escuela rural española durante el confinamiento”, segons el qual els grups socials més vulnerables han tingut més dificultats per continuar amb l’educació en línia i, tot i que la falta de competències és la problemàtica més estesa per poder continuar estudiant, les condicions estructurals com l’accés a les tecnologies són especialment rellevants entre els grups socials més vulnerables.

Els grups socials més vulnerables han tingut més dificultats per continuar amb l’educació

És el cas dels joves amb dificultats socioeconòmiques, als quals beca i acompanya la Fundació Impulsa. De fet, és important tenir en compte que dels 247 alumnes becats per la Fundació Impulsa el curs 2021-2022, el 30% utilitza només la xarxa wifi de llocs públics com a única via de connexió a la xarxa, i una quinzena de famílies no disposen de connexió a internet a les seves llars —aquestes dades corroboren la manca d’accés a la tecnologia per part d’alguns sectors poblacionals. Com apunta Ernest Pérez-Mas, CEO de la companyia de telecomunicacions Parlem, es tracta d’un factor clarament limitant del seu ascens social: “Encara que sembli impossible, hi ha zones a Catalunya on hi ha mancances en l’accés a la tecnologia, i això és molt crític, perquè sense la tecnologia no arriba la informació per accedir a la societat ni per formar-se. És fonamental poder disposar d’ordinador, de telèfon mòbil i d’accés a internet; es tracta d’un mateix paquet i és bàsic per impedir que hi hagi una escletxa digital”.

“La manca d’accés a la tecnologia […] és un factor clarament limitant per l’ascens social”

En aquesta línia, l’informe La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials també apunta com l’accés a les TIC resulta imprescindible per poder seguir amb normalitat els estudis de les persones enquestades, entre les quals, si bé l’accés al telèfon mòbil és molt destacat (93%), les dades d’accés a l’ordinador mostren que més del 20% dels enquestats no poden accedir a aquest dispositiu. Aquesta situació la viuen també molts joves becats per la Fundació Impulsa, tal com explica Marc Pérez, un dels Impulsers becats que actualment estudia el cicle formatiu de grau superior d’Ensenyament i Animació Socioesportiva: “La Beca Impulsa m’ha ajudat a molts nivells, i el fet que m’hagin proporcionat un ordinador ha estat bàsic per poder cursar els meus estudis, ja que és l’eina de treball que fem servir cada dia”, assegura.

“La Beca Impulsa m’ha ajudat a molts nivells, i el fet que m’hagin proporcionat un ordinador ha estat bàsic per poder cursar els meus estudis”

És precisament amb la voluntat d’oferir un acompanyament transversal que la Fundació Impulsa, més enllà del suport econòmic i l’acompanyament humà, vetlla també perquè cada jove disposi gratuïtament d’un ordinador, amb l’objectiu de promoure la igualtat d’oportunitats dels joves, també pel que fa a la tecnologia, i garantir així l’accés a l’educació com a dret universal.

 

El voluntariat corporatiu, una eina que enforteix la RSC de les empreses

Des de sempre, les persones hem treballat amb la finalitat de poder viure. I aquesta segueix sent una necessitat bàsica. Però la societat ha canviat i, ara, és freqüent trobar cada vegada més persones que volen obtenir de la feina alguna cosa més que cobrar a final de mes.

Aquesta realitat, sumada a la importància de fer xarxa per afrontar els reptes socials, posa sobre la taula el paper imprescindible que tenen les empreses en l’aposta pel voluntariat corporatiu.

La societat ha canviat i, ara, és freqüent trobar cada vegada més persones que volen obtenir de la feina alguna cosa més que cobrar a final de mes.

Així ho explica Marta Calvo, responsable de Persones i Organització de JMC Group, una entitat que ha trobat en el voluntariat corporatiu una bona via per donar cobertura a les necessitats del personal que hi treballa: “En general, la societat cada vegada es dirigeix més cap a la sostenibilitat i es preocupa més per temes socials, i les persones esperem alguna cosa més que diners. Això es veu molt en el jovent, que cerca feines que li permetin ser propietari del seu temps per poder organitzar-se la jornada laboral en funció d’altres interessos i que els aporti qualitat de vida. Per això, entre d’altres accions, nosaltres creiem molt en el voluntariat corporatiu com a eina per treballar intensament els valors del grup i també com a via per retenir talent”. Aquesta teoria també la sosté la mànager de la Fundació Quadpack, Marta Gil, que la veu com una opció que haurien d’oferir totes les empreses: “El voluntariat corporatiu avui dia és imprescindible; treballar la implicació ciutadana en xarxa és la sortida més efectiva. Les empreses tenim l’obligació d’incentivar que els treballadors i les treballadores s’impliquin en projectes així, perquè és una manera de generar impacte en els llocs on treballem. Hem de ser part activa del nostre voltant”, afirma.

“El voluntariat corporatiu avui dia és imprescindible; treballar la implicació ciutadana en xarxa és la sortida més efectiva. Les empreses […] hem de ser part activa del nostre voltant”

En aquesta línia, el voluntariat corporatiu ha esdevingut una tendència amb trajectòria i potencial demostrat que cada dia suma més adeptes. I és que, a banda d’esdevenir una eina per retenir talent, desplegar els valors empresarials i generar un retorn social a l’àrea d’influència també contribueix a la vinculació dels treballadors i les treballadores i a l’orgull de pertinença a l’empresa, així com també a la satisfacció personal: “Totes les persones volem ajudar i tenim sensibilitat i empatia, però a vegades no sabem com sumar-nos-hi i ajudar. El voluntariat corporatiu pot donar aquest impuls i suport perquè els treballadors i les treballadores puguin canalitzar el seu interès i la seva solidaritat. Per al personal, és molt positiu saber que l’empresa a la qual dediquen el temps i els esforços té en compte la societat que l’envolta i que els pot ajudar a gestionar inquietuds”, matisa Gil, que explica com l’experiència es multiplica quan a aquesta l’acompanya la mentoria social com la que ofereix la Fundació Impulsa: “Poder oferir projectes recurrents en el temps, juntament amb la mentoria fa que les activitats de voluntariat tinguin encara major impacte; el meu somni seria que l’activitat d’acompanyament al jovent fos recurrent per a tots els treballadors i les treballadores de Quadpack. És la nostra activitat estrella!”, assegura. Un desig compartit per Marta Calvo, de JMC Group: “Els treballadors i les treballadores que estan participant en el programa de mentoria de la Fundació Impulsa sempre diuen que tant de bo continuï existint quan tinguin criatures. Certament, aquesta iniciativa és una molt bona oportunitat per al jovent”.

“Per al personal, és molt positiu saber que l’empresa a la qual dedica temps i els esforços té en compte la societat que l’envolta i que el pot ajudar a gestionar inquietuds”

El programa de mentoria que ofereix la Fundació Impulsa permet a les empreses desenvolupar la política de RSC vinculant-se a un projecte social arrelat al territori, i incentivar els treballadors i les treballadores a través d’una experiència personal poc intensiva en hores. Una experiència, però, que genera un gran impacte en el jovent mentorat i fomenta el compromís i la pertinença dels treballadors i les treballadores amb l’empresa.

Clam per revalorar la Formació Professional (FP)

Els sectors primari, secundari i terciari tenen almenys dues coses en comú: tots tres necessiten formació professional especialitzada i es troben amb dificultats a l’hora de poder comptar amb persones qualificades per cobrir funcions concretes.

Aquesta és una realitat compartida entre l’empresariat català, que veu afectat el dia a dia dels seus negocis per la manca de persones graduades en formació professional (FP): “Ens preocupa el buit que hi ha en la formació d’aprenents d’oficis. Hi ha hagut un desfasament d’uns anys ençà entre el món laboral i el món educatiu. Durant una sèrie de dècades, s’ha prioritzat molt la formació universitària i s’ha desprestigiat l’FP, però ara calen persones amb aquesta formació”, lamenta Gemma Anglada, la coordinadora de Recursos Humans de Manufactures Industrials Tortellà, SA i de Bedding Industrial Begudà, SL. Aquesta situació s’agreuja en el cas de les empreses amb horaris més complexos: “Com que hi ha molta demanda, el jovent format en FP pot triar i prefereix treballar en empreses amb horaris que els encaixin. Això fa que a les empreses que necessitem, per exemple, cobrir torns de caps de setmana o de nit, ens costi molt trobar persones per a aquestes vacants”, explica Fernando Ortega, director general de Servycat.

“Ens preocupa el buit que hi ha en la formació d’aprenents d’oficis. Hi ha hagut un desfassament d’uns anys ençà entre el món laboral i el món educatiu.”

En aquesta línia, cal tenir en compte que les persones graduades en FP tenen una taxa d’atur quatre vegades inferior a la mitjana de joves de Catalunya. Així ho apunta l’Estudi sobre la inserció laboral dels graduats d’ensenyaments professionals, de la Generalitat de Catalunya en què es posa de manifest també que, durant el curs 2017-2018, va augmentar el nombre de graduats d’FP, el 56% dels quals treballa abans de nou mesos després de graduar-se.

Malgrat aquestes dades, la formació en FP a Catalunya i a Espanya segueix sent molt més baixa que a la resta d’Europa, on la franja que estudia formació professional és la més voluminosa, per sobre d’altres estudis superiors. Així ho explica Jordi Antiga, el director de l’Institut La Garrotxa, d’Olot, el qual, tot i això, es mostra esperançat: “A Catalunya, de mica en mica va agafant més força la concepció sobre l’FP i vull pensar que estem en un moment de canvi i de revaloració d’aquests ensenyaments, perquè el sector productiu necessita persones formades en FP i cal que aquesta formació agafi el paper i la força que li correspon”, diu. Aquesta tesi també la sosté Ramon Serra, el coordinador de pràctiques d’FP dual de l’Escola Xarxa, de Berga: “Cal canviar de mentalitat: sembla que a FP hi vagi qui no sap què vol fer o qui no vol estudiar, i això no és cert. Estem en una societat d’aparentar i sembla que anar a la universitat dona més prestigi, però pot ser més bon professional una persona que ha fet FP que un enginyer d’universitat que no ha estat mai a peu de fàbrica”, assegura.

“El sector productiu necessita persones formades en FP i cal que aquesta formació agafi el paper i la força que li correspon.”

Un exemple d’aquesta realitat és la que viu també l’empresa Estfred, que veu dificultada la seva activitat de transport de mercaderies per manca de personal. Des de l’empresa reivindiquen la necessitat de rejovenir el sector i facilitar l’obtenció del permís de conducció per poder cobrir aquests llocs de treball. En aquesta mateixa línia, Servycat destaca també el plus que suposa per a les empreses poder comptar amb persones joves: “Per al jovent, fer servir un tester és com entrar a Instagram, i això és un valor afegit per a la persona que està acostumada a treballar amb les eines de sempre. Combinar la visió, els coneixements i l’aire nou de persones joves que venen d’FP amb l’experiència de tota la vida de les persones que treballen amb nosaltres des de fa anys, suposa una potencialitat molt bèstia a l’hora de fer coses”, sentencia Fernando Ortega. En aquest sentit, també assegura que, si hi hagués més places d’FP, el mercat podria absorbir-les sense problema, i reivindica la necessitat de revalorar els estudis i ampliar l’oferta formativa per donar resposta a una demanda creixent entre l’empresariat català.

Donar resposta a aquesta demanda creixent de formació en FP és el principal repte al que ha de fer front la Fundació Impulsa. L’entitat promou l’accés de joves amb talent que es troben en una situació econòmica complicada a estudis de Formació Professional i els acompanya en aquest procés fent xarxa amb les seves famílies, les empreses, els mentors i mentores, les entitats, els centres educatius i les institucions.

Els vincles i l’intercanvi de coneixement com a eines transformadores, essència de la mentoria social

Es coneix menys del que seria òptim, i la trajectòria és més rellevant a nivell internacional, però, per sort, cada vegada hi ha més entitats i organitzacions que es doten de la mentoria social com a eina d’intervenció comunitària. De fet, es tracta d’una de les més potents, ja que parteix de l’aprenentatge, el coneixement compartit, el creixement personal i l’intercanvi experiencial com a factors multiplicadors amb capacitat transformadora.

El veïnat, els monitors i les monitores o el sector docent són alguns dels col·lectius de persones adultes externes a l’àmbit familiar que tenen un paper important en la inclusió social i en el benestar dels grups més vulnerables. Així ho posen de manifest diferents estudis científics (DuBois i Silverthorn, 2005; Sánchez, Esparza i Colón, 2008; Portes, Aparicio i Haller, 2016) i és en aquesta línia que treballen moltes entitats com la Fundació Impulsa, la qual, a través dels seus programes de mentoria, promou aquest tipus de llaços entre la comunitat.

Ho explica la directora de programes, Marta Miró: “La mentoria va a l’alça justament pel fet que permet que les persones es donin suport entre elles amb el coneixement que ja tenen. És un actiu molt potent que ben gestionat pot canviar vides: tots hem rebut alguna mentoria natural en algun moment o altre, i, per tant, el que fem des de la Fundació és facilitar un procés entre dues persones que estableixen un vincle que inicialment no sorgeix de manera natural, però que molt sovint acaba esdevenint una relació molt potent i transformadora”.

“La mentoria va a l’alça justament pel fet que permet que les persones entre elles es donin suport amb el coneixement que ja tenen. És un actiu molt potent que ben gestionat pot canviar vides”

En aquesta mateixa línia, Miró també destaca el fet que la mentoria es desplega de manera transgeneracional: “És evident que inicialment la persona mentora té un paper experiencial molt més ampli a nivell tant de vida com de professionalitat, trajectòria… I això és el que permet guiar el jovent en el seu creixement personal. Però es treballa intensament perquè les relacions esdevinguin sempre el màxim d’horitzontal possibles, posant la persona jove al centre i desenvolupant la mentoria sempre des de l’acompanyament. En la majoria dels casos, l’aprenentatge és bidireccional”, detalla. Un aprenentatge bidireccional que esdevé un dels potencials més grans de la mentoria social, ja que els beneficis compartits entre el jovent i qui fa la mentoria són una de les grans riqueses: “El jovent s’emporta un nou punt de vista, la possibilitat d’ampliar la xarxa de contactes i el fet de gaudir d’experiències que possiblement no hauria compartit, sumat a l’impacte que suposa en la seva autoestima el fet de comptar amb algú com la figura del mentor o mentora. I per a qui fa la mentoria, també esdevé un aprenentatge a diferents nivells”, assegura Miró.

Per aconseguir aquest repte majúscul, la Fundació Impulsa compta amb un pla formatiu i d’acompanyament destinat a la mentoria i conduït per professionals de l’àmbit de la psicologia, a través de processos molt ben definits que, a la vegada, tenen la peculiaritat de poder adaptar-se a les diferents realitats amb les quals es treballa: “És molt clau el procés: tenim la borsa de jovent i la de mentoria. Per a la del jovent, primer coneixem molt bé la persona a través tant de la sol·licitud que fa per formar part del programa Impulsa, com d’una entrevista personal i d’una entrevista conjunta amb els seus familiars. I per a la de mentoria, definim molt bé el perfil ideal capaç d’acompanyar el jovent i li oferim un pla de formació que s’adapta a la fase de la mentoria en què es troben i a la seva evolució, proporcionant-li un treball en habilitats i competències, i acompanyant-lo amb la facilitació d’eines i recursos.”

En aquest sentit, cal destacar que el fet que el 90% del jovent Impulser acabi els estudis i obtingui un títol de formació professional (FP), en bona part, és gràcies a aquest acompanyament individualitzat de la mà de la figura del mentor, que estimula el pensament i la reflexió del jovent i l’ajuda a detectar i fer front als conflictes.


Projectes com «Big Brothers Big Sisters», dels EUA i «Perach», d’Israel, són els referents del programa «Nightingale», de Malmö, a Suècia, que va introduir-se a Espanya per primera vegada fa 13 anys de la mà de Jordi Feu, professor de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Girona. Paral·lelament, també cal destacar la creació de la Coordinadora de Mentoria Social el 2012, a la qual la Fundació Impulsa està en procés d’adherir-s’hi. El seu objectiu és enfortir els programes de mentoria de les entitats, perquè esdevinguin una metodologia eficaç a l’hora de reduir la marginalitat i l’exclusió de la infància i la joventut en situació de risc social a Catalunya.

L’empoderament del jovent a través del suport empresarial

La xarxa social té un paper imprescindible en la constitució de la intel·ligència emocional, i tot i que es parla sovint de la importància de les emocions, només cal mirar al nostre voltant per comprovar que l’educació emocional segueix sent una assignatura pendent en la societat actual. Així ho reclamen nombrosos professionals de la psicologia, i es fa visible en el dia a dia de la joventut.

Aquesta mancança s’agreuja en contextos amb dificultats socioeconòmiques i de vulnerabilitat social, i ha estat encara més evident els darrers mesos com a conseqüència de la situació generada per la COVID-19. Posar-hi remei és un repte complex, però l’objectiu dels col·lectius socials és perseverar-hi. Les entitats del tercer sector esdevenen fonamentals per assolir-ho, però també compten amb nombroses empreses que dia a dia aposten per contribuir al foment de la cohesió social.

Segons l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19: Principals resultats referents a la població jove, del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, la joventut està sent i serà el col·lectiu més afectat per la pandèmia a nivell tant emocional com econòmic: més de la meitat dels joves estan molt preocupats pel seu futur, i el 65% creu que l’economia trigarà a recuperar-se. Unes dades poc esperançadores, i més si es té en compte que abans de la pandèmia ja era el col·lectiu amb una taxa de desocupació més elevada (27’4%).

A nivell emocional, aquest informe alerta que la joventut registra els pitjors resultats en els indicadors d’estat d’ànim negatius, com la tristesa, l’angoixa, l’avorriment i la incertesa. Tot un seguit de dades complementades per l’estudi Las consecuencias psicológicas de la COVID-19 y el confinamiento, elaborat per investigadors i investigadores de sis universitats catalanes i espanyoles.

Aquesta radiografia fa més necessària que mai una intervenció comunitària capaç de construir nous models de societat que passin per la participació, el compromís, la corresponsabilitat, la integració i l’aposta per la gent jove, especialment pels més vulnerables. Diversos estudis demostren la influència altament significativa dels suports socials en la constitució de la intel·ligència emocional, fet que esdevé cabdal en el cas del jovent. Així ho manifesten també membres d’aquest col·lectiu, com Núria Olivés, exalumna de la Fundació Impulsa: “A vegades, ens adonem que no podem; ens trobem davant una situació fosca i, de cop, hi ha alguna cosa que ens ajuda a il·luminar el camí i ens fa seguir”. I en el seu cas, aquesta ajuda l’ha rebut a través dels programes d’acompanyament de la Fundació, que es poden dur a terme gràcies a la implicació i col·laboració del teixit empresarial i social mitjançant una combinació integral que ofereix una oportunitat de futur als joves amb vulnerabilitat social. En aquesta línia, la Fundació Impulsa considera que el fet de comptar amb el suport empresarial facilita l’empoderament del jovent, el qual s’emmiralla en uns referents que hi confien, i això els ajuda a treure la seva millor versió, a estudiar amb il·lusió i a tenir somnis de futur. Segons la Fundació, aquest procés suposa un creixement emocional que no seria possible sense l’equip que hi ha al darrere, sense la mentoria i sense les empreses que aposten per fer realitat aquests somnis a través de donacions, accions de voluntariat corporatiu i de tot el que faci falta, perquè creuen en el futur de la joventut.

En aquesta línia, cal destacar l’aposta pel nou programa «Impulsa Oportunitats», un projecte que eixampla l’oferta existent i treballa per vincular la formació de competències transversals i del mercat laboral amb experiències professionals reals a empreses. Un treball de bracet amb el teixit empresarial que dota l’alumnat de l’adquisició de competències per al món laboral, com a eina imprescindible a l’hora d’aconseguir una feina i mantenir-la. Això suposa un doble guany per a les empreses, les quals, més enllà del seu creixement emocional, contribueixen a l’aprenentatge permanent d’un jovent que molt possiblement acabarà sent la garantia de futur d’aquestes empreses.

Política de privacitat

Confiem en els joves

Carrer del Bisbe Morgades, 46
08500 Vic. Barcelona
hola@fundacioimpulsa.org
www.fundacioimpulsa.org