#ProtagonistaImpulsa 

El Daniel Cortina és Director de Qualitat i membre de l’extended comitè executiu de SEAT-CUPRA, des d’on gestiona totes les àrees de la multinacional. Confia en els joves i això l’ha portat a ser, des de fa uns quants anys, mentor de diferents Impulsers de la Fundació Impulsa. Ens explica la seva experiència i també com veu la societat actual.

Ens fas cinc cèntims del teu dia a dia a SEAT – CUPRA?
Com a Director de Qualitat, soc el responsable d’assegurar la qualitat dels processos i productes, amb el màxim objectiu que els clients estiguin satisfets i contents.

I com ho aconsegueixes això?
Assegurant que els problemes que hi ha es resolguin satisfactòriament, que els processos de fabricació funcionin adequadament, que els requisits dels cotxes del futur també compleixin les expectatives que tenen els clients. Treballo mirant cap al present, amb el que es produeix i es comercialitza, i al futur, perquè els cotxes que vindran es desenvolupin seguint uns requisits que tinguin èxit.

“Treballo mirant cap al present, amb el que es produeix i es comercialitza, i al futur, perquè els cotxes que vindran es desenvolupin seguint uns requisits que tinguin èxit”

Pel que dius interacciones amb moltes persones a la vegada
Sí, treballo amb totes les àrees de l’empresa. Interacciono amb tots els departaments, perquè he d’assegurar que un cotxe surt amb els estàndards de qualitat fixats. Estem parlant d’unes 15.000 persones, més les produccions d’arreu del món.

Quina és la clau per gestionar equips humans tan grans?
Interactuar amb tantes persones no és fàcil, però al final es tracta d’assegurar que tenen les eines i que saben cap on han d’anar. Cal molta capacitat de lideratge, d’empatia i de comunicació per mantenir una interacció constant.

Què t’aporta el fet d’estar en contacte amb tantes persones?
Diversitat. Dins l’empresa hi ha moltes cultures, i no és el mateix treballar amb els alemanys que amb els portuguesos o amb els espanyols. El fet de treballar amb tantes cultures t’aporta coneixement, entendre la diferència en la interacció, com les barreres idiomàtiques influeixen en cada context, és molt enriquidor.

Des d’aquesta mirada tan global, com veus la societat actual?
Viure aquí és un luxe, perquè tenim una societat molt oberta, molt competent, amb moltes ganes de fer les coses bé, cada vegada més preparada, més plural i diversa, i, per tant, més moderna. He vist un canvi molt potent els últims anys; per exemple, quan vaig entrar en aquesta feina no hi havia tantes noies. Era un àmbit molt més masculinitzat, i ara la paritat cada vegada és més present. S’accepten diferents punts de vista, diferents maneres de ser, és una societat més reparada per interactuar amb l’exterior.

“Tenim una societat molt oberta, molt competent, amb moltes ganes de fer les coses bé, cada vegada més preparada, més plural i diversa, i, per tant, més moderna”

Aquest canvi també el veus en els joves?

Els joves avui estan molt millor preparats del que jo estava; l’accés a tanta informació i les possibilitats de moviment fan que tinguin més coneixement del món, de les diferents cultures, de com funciona el tot… Tenen una visió més global del món que nosaltres no teníem, i tot això es nota quan accedeixen al món laboral. També perquè tenen habilitats d’empatia, comunicació, proactivitat… Es nota molt en els joves d’avui; als nostres temps nosaltres no teníem tantes capacitats.

Són aquests els ingredients més importants que poden aportar els joves a la societat actual?
Sí, al final els joves són els que han de fer girar la roda i donar continuïtat; són desenvolupament, innovació, obertura de mirada… La pluralitat i la diversitat són molt importants també perquè donen oportunitats a tothom, i això enriqueix a les organitzacions. Els equips amb diferents maneres de veure el món prenen decisions més justes, en les quals es té més en compte a tothom.

“Els equips amb diferents maneres de veure el món prenen decisions més justes, en les quals es té més e compte a tothom”

És aquesta confiança en els joves el que t’ha portat a ser mentor de la Fundació Impulsa?
Sí, és una manera de conèixer el que ve per darrere nostre, saber què hem de deixar-los perquè els joves puguin continuar el seu camí. Personalment, em satisfà poder ajudar una persona alhora que m’ajuda a poder entendre els meus fills, tot i que són més petits que els Impulsers. M’aporta un plus de realitats que no visc, situacions i històries que llegeixes, però que no les has viscut de prop. És molt enriquidor i m’atreviria a dir que m’aporta més del que jo aporto.

Què creus que aportes tu als joves Impulsers als quals has acompanyat com a mentor?
Serenitat i enfocament en la mesura justa; ajudar-los a pensar, a reflexionar… tranquil·litat, energia i motivació per tirar endavant, a fer-los veure que són realment bons i només depèn d’ells fer el que es proposin.

Com ha estat la teva experiència?
Al llarg dels anys que fa que estic fent de mentor he conviscut amb diferents joves; algunes relacions de mentoria són amb joves més estàndards, que tenen clar què volen fer, que només necessiten una mica d’acompanyament. Però també hi ha joves amb realitats molt complexes; amb situacions familiars molt complicades, moltes dificultats econòmiques per tirar endavant, problemes d’inseguretat, i, fins i tot, també casos més complicats amb problemes més profunds que han necessitat ajuda externa. En totes les relacions penso que és imprescindible l’empatia i poder-los motivar.

“Hi ha joves amb realitats molt complexes; amb situacions familiars molt complicades, moltes dificultats econòmiques per tirar endavant, problemes d’inseguretat, i, fins i tot, també casos més complicats”

Com valores en aquest pas per la Fundació Impulsa l’acompanyament que fa l’equip tant als joves com a les persones que feu mentoria?
La figura de la tècnica de referència és molt important; elles són les vertaderes professionals, fan una feina espectacular. Organitzen molt bé la mentoria i, sense ser intrusives, ens ajuden i aporten un punt de vista molt important.

De les experiències que has viscut acompanyant Impulsers, et quedaries amb alguna vivència en concret?
Totes les relacions de mentoria m’han aportat situacions enriquidores; cadascuna de les trobades és una injecció de realitat que et fa sortir impactat. Potser em quedaria amb el missatge d’agraïment que em va fer un dels joves en acabar la mentoria amb ell, el recordaré sempre. O bé quan un jove em va explicar com havia arribat a Espanya.

“Totes les relacions de mentoria m’han aportat situacions enriquidores; cadascuna de les trobades és una injecció de realitat que et fa sortir impactat”

Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…
Dinamitzadora.

 

#ProtagonistaImpulsa 

L’Helena Jornet és la gerent i responsable d’Helena Jornet Finques, una empresa familiar de Sant Feliu de Guíxols amb més de trenta anys d’experiència en serveis immobiliaris: especialistes en compravenda, lloguer d’immobles, lloguer vacacional, gestió de comunitats, administració de finques i tota mena d’assegurances. La seva relació amb la Fundació Impulsa s’inicia arran de l’organització de la festa solidària #JornetFest, de la qual Impulsa va ser beneficiària l’any passat amb una recaptació de més de 20.000 euros per destinar a les Beques Impulsa.

Com neix Helena Jornet Finques?
A finals de la dècada dels vuitanta i per casualitat, vaig tenir l’oportunitat de comercialitzar una promoció d’habitatges a s’Agaró, a la platja de Sant Pol, i de seguida vaig descobrir que aquesta feina m’apassionava. Tant em va captivar que després de més de trenta anys d’experiència i dedicació al sector immobiliari, puc dir que es va acabar convertint en la feina de la meva vida. Amb el temps i en plena crisi del sector, vaig decidir emprendre la meva empresa, Helena Jornet Finques, una immobiliària que inicialment s’especialitzava en la compravenda i el lloguer de propietats a la Costa Brava. I ho vaig fer amb dues oficines: una davant del monestir de Sant Feliu de Guíxols, i l’altra davant la plaça del mercat de Santa Cristina d’Aro. Com deia al principi, m’agraden les emocions fortes, i sempre he tingut el suport d’en Cesc, el meu marit, i això m’ha permès prendre decisions valentes. A més, em sento molt orgullosa que els meus dos fills comparteixin la passió per aquesta feina i formin part de l’equip.

“M’agraden les emocions fortes i sempre he tingut el suport d’en Cesc, el meu marit, i això m’ha permès prendre decisions valentes”

Sou una empresa familiar que no ha parat de créixer…
Les nostres tres oficines actuals les vam adquirir al cap d’uns anys. Tot va començar quan vam obrir les portes de l’oficina de la Rambla de Sant Feliu de Guíxols, cantonada amb el passeig del Mar, una ubicació privilegiada que ens va permetre créixer i ampliar els nostres serveis, el nostre equip i la nostra cartera de clients i de propietats. Tant va ser així que més endavant vam obrir les portes d’una altra oficina situada al costat d’un edifici emblemàtic de Sant Feliu, el Casino, també davant del Passeig, que ens va permetre consolidar-nos. L’estiu del 2019, vam obrir les portes de la nova oficina al passeig marítim de Sant Antoni de Calonge i a tocar de Palamós, que ens ha permès continuar oferint els nostres serveis immobiliaris i continuar creixent a la Costa Brava, amb més producte i amb més volum. Som una empresa familiar, i el nostre equip és el que ens fa especials: estic envoltada de grans professionals, una quinzena d’experts en els seus camps.

Una professionalitat que heu vist premiada en diverses ocasions.
El 2019 vam rebre el premi cinc estrelles a millor immobiliària en màrqueting de l’Estat espanyol, un premi que van revalidar-nos el 2020 i ens van atorgar dos premis més, el de millor immobiliària i el de millor web immobiliària de l’Estat espanyol. A més, van nominar el web com un dels millors del continent europeu. A tot això, cal afegir-hi que el jurat dels Luxury Lifestyle Awards, els premis més rellevants del sector del luxe, ens ha escollit com la millor immobiliària de luxe de la Costa Brava amb el premi Best Luxury Real Estate Agency Costa Brava. Estem en una cerca constant de l’excel·lència,; per això, per a nosaltres, aquests premis que hem rebut són un reconeixement a la perseverança, a la passió i a la feina ben feta del nostre equip. Estic segura que és precisament això el que ens permetrà superar totes les adversitats.

Prova de la importància de buscar maneres de superar les adversitats, n’és la bona resposta que va tenir la primera edició del Jornet Fest. Com neix aquesta iniciativa?
Hem apostat sempre per fer un màrqueting molt relacionat amb la cultura i l’acció social, perquè és el que ens mou. Pensem que és important poder revertir el nostre dia a dia en accions d’aquest tipus i després de la pandèmia vam veure la necessitat de fer alguna cosa per animar l’entorn que ens envolta. Tothom estava desanimat i cansat, i vam voler fer una festa per celebrar la vida.

“Després de la pandèmia vam veure la necessitat de fer alguna cosa per animar l’entorn que ens envolta”

Un bon lema, el de celebrar la vida. Per què creieu que és important?
Perquè el ritme diari ens fa perdre de vista moltes coses i no valorar el que tenim. Aquesta festa va ser com fer una parada per valorar-ho i agafar energia per gestionar la bogeria de la rutina diària: la vida és molt bonica i ho hem de celebrar i no perdre-ho de vista.

Per això heu donat continuïtat a la Jornet Fest?
Sí, hi va haver molta feina, però ens ho vam passar molt bé i va participar-hi moltíssima gent. És una festa que, en la primera edició, es va fer grossa sense haver-ho previst, i això ens va portar a decidir que l’any següent li faríem un gir per donar-li un caire solidari. A vegades les coses més boniques surten així, de la improvisació i d’anar-hi treballant conjuntament. Després d’aquesta decisió, la voluntat és cada any anar apadrinant més entitats que generin un impacte positiu al Baix Empordà.

“La voluntat és cada any anar apadrinant més entitats que generin un impacte positiu al Baix Empordà”

Què us va portar a apostar per la Fundació Impulsa com a entitat beneficiària de l’any passat?

Primer de tot, el fet de conèixer de primera mà la feina de les persones que ho fan possible: quan ens van venir a presentar el projecte li vam trobar molt de sentit. A vegades pensem en grans malalties i no veiem tan necessàries aquestes ajudes, però realment ho són. A més a més, feia poc que havien entrat al Baix Empordà i ens va semblar que fan una tasca imprescindible que creiem que és important que continuï creixent.

“Quan ens van venir a presentar el projecte (de la Fundació Impulsa), li vam trobar molt de sentit […] fan una tasca imprescindible que creiem que és important que continuï creixent”

Què destacaries de la tasca de la Fundació Impulsa?
El fet que donin oportunitats als joves que estan fent bé la seva feina, però que, per motius socioeconòmics, necessiten un acompanyament que els impulsi a continuar endavant. Comptar amb aquests joves és molt important perquè poden aportar molt valor a la societat.

Enguany tornarà a haver-hi un #JornetFest?
Sí, serà el 18 de juliol al Village del Porta Ferrada, festival del qual som patrocinadors des de fa molts anys. Aquest any, l’entitat beneficiària serà la Fundació Eurofirms, pel seu projecte que apadrina persones amb diversitat funcional i els ofereix beques per formar-se en el sector tecnològic. Aviat faltaran moltes persones formades en aquest àmbit, hi haurà més demanda que oferta, i creiem que és una molt bona manera de donar oportunitats a aquestes persones en situació de vulnerabilitat perquè puguin construir el seu futur.

Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…
Un tresor.

#ProtagonistaImpulsa 

Georgina Orero, CFGS Mecànica de Competició
Jove #Impulser de la Garrotxa

La Georgina Orero té 21 anys, viu a Girona amb el seu company i actualment treballa a Rigau Grup liderant la línia de negoci d’electrònica d’automoció d’aquesta empresa, que es dedica també a la serralleria i la seguretat. Des de ben petita ha tingut clar que volia dedicar-se a l’automoció i a la competició i durant cinc anys la Fundació Impulsa l’ha acompanyada a assolir aquest repte.

Una dona amb vocació per l’automoció. Podem dir que trenques estereotips?

Des del primer any he estat l’única noia a classe, i així al llarg dels cinc anys que he estat fent FP. El cert és que he estat bastant discriminada pels meus companys; els feia ràbia que una dona fos millor que ells. Tot i així, mai m’he sentit sola, perquè he tingut el meu grupet i el professorat m’ha tractat molt bé. En el món de la competició la cosa canvia i sempre tens les càmeres a sobre i et fan entrevistes pel sol fet de ser dona, quan, per altra banda, la realitat és que els directius no s’acaben de creure que puguis ser bona pel fet de ser dona. He viscut situacions en què m’han dit que no perquè no volien dones a l’equip. Per això sempre m’he esforçat i he volgut ser millor en tots els aspectes, per demostrar que el fet de ser dona no em converteix en menys professional ni, per ser-ho, he de tenir menys drets.

D’on et ve aquesta passió?

Des de ben petita corria amb cars, i la meva mare em va dir que ho deixés perquè em podia fer molt mal. Llavors vaig decidir que volia ser mecànica i tota l’etapa d’ESO vaig tenir clar que volia continuar estudiant i fer un cicle formatiu per aconseguir-ho. Vaig tenir molt suport dels meus professors i professores de l’Institut Bosc de la Coma, que es van involucrar molt en els meus estudis i van crear unes optatives gairebé només per a mi i dos companys més, perquè no hi havia optatives d’aquest tipus.

“Vaig decidir que volia ser mecànica i tota l’etapa d’ESO vaig tenir clar que, en acabar, volia continuar estudiant i fer un cicle formatiu per aconseguir-ho”

Pel que dius, el professorat ha estat un bon aliat per assolir aquest repte?

Tots els meus professors sabien que volia fer un cicle molt específic, i per això em van proposar presentar la meva candidatura a les Beques Impulsa, perquè els estudis que volia cursar només els podia fer a l’Escola Tècnica Girona (ETG), i això suposava una despesa que no m’hauria pogut permetre. L’alternativa era cursar FP en qualsevol altre centre on fessin aquest grau, però aquesta opció no em permetia arribar a fer el que jo volia, la part de competició.

 

“L’alternativa era cursar FP en qualsevol altre centre on fessin aquest grau, però aquesta opció no em permetia arribar a fer el que jo volia, la part de competició”

Com ha estat el teu pas per la Formació Professional?

Realment m’ha anat molt bé, érem 15 alumnes, i això permet que el professorat et pugui conèixer molt bé i et pugui personalitzar els estudis. Si veuen que tires, et donen més. A més, en la part pràctica teníem un motor de cotxe per a dues persones, la qual cosa ens permetia practicar molt.

El que més valores de l’FP és la part de pràctiques?

Les pràctiques que vaig poder fer tant en el cicle de grau mitjà com després al cicle de grau superior m’han donat una experiència molt bona, i això em va ajudar moltíssim quan vaig anar a fer pràctiques a una empresa, perquè vaig arribar al taller i gràcies a les pràctiques fetes durant el cicle formatiu era com si hi portés tota la vida; ho tenia tot molt per la mà. Les pràctiques del cicle m’han ajudat molt a l’hora d’estar en un taller al món laboral.

“Vaig arribar al taller i, gràcies a les pràctiques fetes durant el Cicle Formatiu, era com si hi portés tota la vida; ho tenia tot molt per la mà”

Això vol dir que tens un bon record de l’estada de pràctiques a l’empresa?

Sí, va ser una experiència molt bona. Primer, vaig estar en un taller de cotxes i, després, vaig voler fer la segona part de les pràctiques en un taller de motos per agafar experiència que no tenia, perquè sabia que començaria l’especialitat de competició al cicle superior. Va ser una sort haver pogut estar en aquest segon taller a l’hora de cursar CFGS d’Automoció.

La teva experiència en automoció, però, va més enllà de les pràctiques en empresa dins el cicle, oi?

Sí, gràcies a la borsa de treball, he anat de circuit en circuit per campionats de tot Espanya fent pràctiques no remunerades. Això també em va donar l’oportunitat de fer una estada d’un mes a Grècia, a un ral·li. Va ser una experiència molt ‘xula’ i complicada alhora, perquè vaig estar un mes sense anar a classes i tenia la sensació que no ho atraparia tot.

I si que vas poder?

Sí, per sort, m’ho vaig treure tot. De fet, hi va haver companys a qui el professorat no els van donar aquesta possibilitat de saltar-se un mes sencer de classes perquè era massa temps, però en el meu cas sabien que, quan tornés, em posaria al dia i m’ho acabaria traient tot perquè soc responsable. Ningú no et dona res a canvi de res, però si veuen que ets treballadora, responsable i que t’espaviles, les persones t’ofereixen oportunitats.

Creus que és això el que t’ha permès estar becada i acompanyada per la Fundació Impulsa durant aquests cinc anys?

Sí, i ho he vist també en els mentors que m’han acompanyat en aquest camí. Durant el cicle de grau mitjà, el mentor que vaig tenir em va acompanyar molt. Va haver-hi molts canvis aquell any —l’escola, anar a viure a un altre lloc…—, i ell sempre estava al meu costat i això em va fer sentir molt acompanyada. I després, vaig tenir un mentor que em va ajudar molt en el vessant professional. Ell treballava a l’àrea de contractacions de Cupra i sabia molt bé què es necessitava i m’ajudava molt a buscar feina, a preparar les entrevistes i a fer un bon currículum. De fet, gràcies a la seva ajuda, vaig poder treballar en aquesta empresa, on també vaig aprendre molt.

Pel que expliques, no has tingut mai problemes per trobar feina?

Estic treballant des dels 16 anys i he estat en molts llocs diferents on he adquirit experiència i habilitats. Penso que tinc un bon currículum, i a les entrevistes de feina també valoren molt les competències, una cosa que he anat adquirint de l’experiència i de les formacions que la Fundació Impulsa ofereix als Impulsers. El lloc on estic treballant ara, l’endemà de fer-me l’entrevista ja em van trucar dient-me que podia començar a treballar.

“Penso que tinc un bon currículum, i a les entrevistes de feina també valoren molt les competències, una cosa que he anat adquirint de l’experiència i de les formacions que la Fundació Impulsa ofereix als Impulsers”

 

Estàs satisfeta del camí que has fet?

Estic molt contenta d’haver arribat fins aquí i molt satisfeta del que he aconseguit. Valoro haver-me format perquè m’ha aportat coneixement, i també oportunitats. Com més formada estàs, més oportunitats tens. Ara treballo aquí, però quan comenci la temporada de ral·lis, estaré també fent de verificadora dels campionats d’Espanya i de Catalunya, i això són punts positius per a mi.

“Com més formada estàs, més oportunitats tens”

Què diries a altres joves que no tenen clar si continuar els seus estudis?

Els diria clarament que continuïn els seus estudis i que tinguin en compte que estudiar batxillerat o fer una carrera universitària no ho és tot. He vist molta gent al meu institut que volia fer cicles i a casa seva els han empès a fer primer batxillerat perquè socialment sembla que és millor. Des de la meva perspectiva, els diria que facin el que creguin millor i que deixin de banda aquestes creences perquè hi ha hagut companys que han vingut directament de batxillerat a fer el cicle superior i anaven molt perduts. Crec que, com a estudis pràctics, són molt millors els de l’FP. De fet, en el cas de la mecànica hi ha hagut companys que, després de fer una enginyeria universitària han vingut a fer el cicle superior perquè els faltava la part pràctica.

“Crec que com a estudis pràctics són molt millors els de l’FP. De fet, en el cas de les mecànica hi ha hagut companys que després de fer una enginyeria universitària han vingut a fer el cicle superior perquè els faltava la part pràctica”

Completa la frase… Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Aprenentatge.

#ProtagonistaImpulsa 

Gabriel Cid
CEO de Constantiagrup

Gabriel Cid és el CEO de Constantiagrup, Organització Impulsora de la Fundació Impulsa que es dedica a la venda, distribució i assessorament de materials auxiliars per a la indústria alimentària (bosses, envasament al buit…) i equips de protecció individual (EPI).

Es tracta d’una empresa familiar que neix el 2006 de la mà del seu actual CEO, fill de comerciant de barri, que des de petit ha viscut el comerç i el tracte personal amb els clients, i ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents empreses. Als cinquanta anys decideix deixar la feina i tirar endavant un projecte propi del qual avui se sent molt satisfet i que avui compta també amb una botiga oberta al públic a Mercabarna.

• Què et va portar a aventurar-te a crear Constantiagrup?

Els darrers trenta anys de la meva vida laboral els passo treballant a dues grans empreses d’embalatge, i arriba un moment en què veig que necessito un canvi d’aires i deixar de tenir la pressió que es té quan treballes per a grans multinacionals. Decideixo canviar de sector i amb cinquanta anys, dos fills, sense gairebé atur i amb 3.000 euros a la butxaca, però amb el suport familiar, inicio l’aventura empresarial de Constantiagrup.

“Veig que necessito un canvi d’aires i deixar de tenir la pressió que es té quan treballes per a grans multinacionals”

• Estàs orgullós de la decisió presa?

Totalment; em va canviar del tot la vida. L’experiència d’haver treballat en altres empreses em va aportar coses bones i coses dolentes, i això em va servir per crear Constantiagrup. El que no m’havia agradat vaig canviar-ho perquè qui treballés amb mi no hagués de passar pel que havia hagut de passar jo, i les coses bones també les vaig fer servir per fer que tot funcionés. M’enorgulleix dir que si una persona marxa ara de l’empresa per fer un canvi professional, ho fa plorant, perquè se’n va de casa seva. Ara Constantiagrup està on jo havia somiat que arribés: és una empresa petiteta que dona un servei i que me’n fa estar molt orgullós. Està on ha d’estar: forta, estabilitzada i amb uns clients que confien en nosaltres fins al punt que parlen de nosaltres com a col·laboradors i no proveïdors.

• Quins creus que han estat els ingredients que t’han acompanyat a fer aquest camí?

He mamat comerç i això m’ha portat una sèrie de valors que m’han estat útils per tirar endavant amb el que creia. Treballar ho ha de fer tothom, a no ser que vinguem de família rica. Ara bé, poder treballar del que t’agrada és un privilegi, perquè aleshores pots donar el 100% de tu i ho gaudeixes molt. Per a mi és imprescindible l’esforç, perquè per molt ben preparat que estiguis, per molt intel·ligent o bo que siguis fent una cosa, sense esforç no s’arriba enlloc. És important tenir formació, perquè et serveix per tenir uns coneixements, però el primer són les ganes, l’esforç i la constància, per això és important també la formació en competències transversals.

“Treballar del que t’agrada és un privilegi, perquè aleshores pots donar el 100% de tu i ho gaudeixes molt”

• El nom de l’empresa té a veure amb aquests valors?

Sí, sempre he pensat que l’única manera per tirar endavant un projecte és amb constància, esforç i treball, buscant com millorar cada dia. És important no oblidar mai d’on venim, estiguem on estiguem, perquè d’on vens és el que tu saps i els inicis de tot. Jo continuo tenint les mateixes amistats, continuo tenint la mateixa relació amb les persones, continuo fent les coses que he fet tota la vida. És important saber l’esforç que has fet i quins són els teus orígens: tots comencem de zero i que es triomfi més o menys no ha de canviar la teva essència. A mi em va ajudar molt també la confiança en les persones i fer equip; penso que és imprescindible.

• Quines han estat les dificultats amb les que t’has trobat per arribar fins aquí?

La més gran, el fet de canviar de mentalitat. Els problemes que jo tenia quan plegava de treballar abans eren uns, que, si no hagués estat pel meu caràcter, es quedaven allà. I, en canvi, quan jo decideixo iniciar l’aventura sol, fent totes les tasques durant el primer any i mig, em trobo que, quan plego, la feina segueix amb mi.

• Dius que aquesta ha estat la dificultat més gran. Vols dir que n’has tingut d’altres?

Sí, quan vaig començar a tenir treballadors i havia de delegar, em va costar molt. És difícil adonar-te que hi ha altres maneres de treballar diferents de la teva i que la teva no sempre és la millor. També va ser una dificultat el fet que jo no tenia els diners per comprar els materials que necessitava, i en aquell moment els proveïdors van haver de fer un acte de fe confiant en mi quan els demanava gènere per poder tirar endavant el projecte. Per sort, van ser més els que em van dir que sí, que no pas que no, i és un dels moments més bonics que recordo, però també dels més difícils, perquè els ho demanava a canvi de la fe que havien de tenir en mi. Ells han estat el pilar de Constantiagrup; fa dotze anys que hi treballo.

“En aquell moment, els proveïdors van haver de fer un acte de fe confiant en mi […] és un dels moments més bonics que recordo, però també dels més difícils, perquè els ho demanava a canvi de la fe que havien de tenir en mi”

• El que expliques posa en valor la importància de fer xarxa. És fàcil això a la societat actual?

Penso que temps enrere es feia més, però ara som molts i hi ha una competitivitat que no em sembla sana. Des que som a Mercabarna m’he adonat que allà, per exemple, es generen una sèrie de relacions que et faciliten el dia a dia i tothom intenta ajudar-se. El vincle amb els altres és important i només s’aconsegueix buscant la confiança de les persones que t’envolten amb les que creus que hi pot haver una ajuda mútua; a Mercabarna hi ha molta corresponsabilitat a nivell empresarial i això és una cosa que trobo a faltar a la societat.

“A Mercabarna hi ha molta corresponsabilitat a nivell empresarial i això és una cosa que trobo a faltar a la societat” 

• Constantiagrup forma part de la xarxa d’Organitzacions Impulsores de la Fundació Impulsa. Què et va portar a sumar-te al projecte?

Vaig conèixer la Fundació Impulsa a través d’en Salva Ramon, Ambaixador de la Fundació a Terrassa; me’n parlava amb els ulls que li brillaven i això em va fer adonar que hi creia i que tot el que me n’explicava era des del cor.  Vaig veure que el projecte donava resposta al meu pensament de com ajudar a la societat i crec que el que ofereix la Fundació Impulsa és el millor que es pot donar a una persona jove: formació i que, a més, aquesta formació sigui un ofici. És una cosa que no li traurà ningú. Hi ha gent que no pot aprofundir en el que li agrada o treballar-hi i no hi ha res millor que col·laborar a fer realitat el somni d’un jove a ser el que vol ser.

“Crec que el que ofereix la Fundació Impulsa és el millor que es pot donar a una persona jove […] no hi ha res millor que col·laborar a fer realitat el somni d’un jove a ser el que vol ser”

• Parles de tenir un ofici. Creus que és important a dia d’avui?

Jo ho trobo imprescindible, i aquí s’ha comès un error, perquè durant molts anys s’ha vist la Formació Professional (FP) com una cosa per a qui no valia, eren uns estudis que feien vergonya. El desprestigi de l’FP és una de les errades més grans que s’han comès en ensenyament i ara ens trobem que no hi ha gent prou formada en oficis i fan falta a la societat.

“El desprestigi de l’FP és una de les errades més grans que s’han comès en ensenyament i ara ens trobem que no hi ha gent prou formada en oficis i fan falta a la societat”

• En una paraula. Per a tu, la FundacióImpulsa és…

Diana (ha trobat el punt clau en el qual es pot ajudar les persones, fent que, amb una ajuda, els joves puguin ser autosuficients).