“Penso que el país sencer hauria de treballar en la línia de la Fundació Impulsa”

#ProtagonistaImpulsa  #Bages

L’Imma Riba és Ambaixadora de la Fundació Impulsa al Bages i consellera delegada de la constructora Viscola, una empresa familiar amb seixanta anys de trajectòria, dels quals Riba en fa trenta-sis que hi treballa. Graduada en relacions laborals per la Universitat de Barcelona, explica que el seu pas previ per estudis de formació professional (FP) va ser la millor decisió de la seva vida. 

  • Per què veus en l’FP que vas cursar una decisió tan encertada? 

El fet d’estudiar FP en Administració em va permetre treballar tres anys en una gestoria i això em va fer créixer professionalment i personalment. Sempre he pensat que soc on soc gràcies a aquells tres anys, perquè van confiar en mi donant-me molta responsabilitat. Tot i que això al principi em va espantar, em va fer espavilar. 

“Soc on soc […] perquè van confiar en mi donant-me molta responsabilitat. Tot i que això al principi em va espantar, em va fer espavilar”

  • Tot i tenir feina i formació vas voler continuar estudiant.

Sí, quan vaig acabar l’FP vaig anar a Barcelona a estudiar Relacions Laborals. Com que a l’empresa familiar hi havia feina, durant la setmana també els havia d’ajudar i els caps de setmana me’ls passava estudiant per compaginar-ho amb la feina. Els dos últims anys d’universitat, vaig tenir la sort que una companya em passava apunts i em gravava les classes, i així no havia de baixar cada dia a Barcelona. Vaig haver d’esforçar-me per poder compaginar-ho tot, però no ho vaig viure amb estrès sinó com una superació personal.   

  • De la carrera a l’empresa familiar. Com va anar això? 

Jo no havia d’agafar el relleu a l’empresa familiar, però el meu germà es va morir sobtadament en un accident i jo vaig decidir quedar-me al costat del meu pare. Vam fer un bon equip durant anys; ell era una persona decidida, valenta, treballadora i molt extrovertit, el que compensava la meva visió més prudent i introvertida. Mica en mica em va anar cedint el relleu: al principi estava espantada perquè no el volia defraudar, però amb el temps em vaig adonar que me’n podia sortir. A vegades les circumstàncies et porten a prendre decisions i en aquest cas va anar així.

  • Un repte personal i professional, una dona empresària en el món de la construcció. Ha estat difícil? 

He de dir que sempre m’he sentit respectada, però sí que és veritat que, sobretot en l’entorn més directe, m’adonava que no tenia la mateixa autoritat que el meu pare. Per sort, amb el temps això ha anat canviant i penso que els mitjans de comunicació també hi han tingut un paper important. Malgrat que és un món d’homes (a l’empresa fins fa cinc anys érem només dues dones), em sento bé dirigint. Penso que si als llocs de decisions hi hagués més dones, la seva visió enriquiria aquesta presa de decisions. 

“Penso que si als llocs de decisions hi hagués més dones, la seva visió enriquiria aquesta presa de decisions” 

  • Què en penses del sostre de vidre de les dones?

En el meu cas, crec que ho he tingut més fàcil, perquè ha sigut una successió directa dins l’empresa familiar. És essencial tenir polítiques de gènere realistes; a ningú li agrada aconseguir les coses només pel sol fet de ser dona.

  • En quin moment es troba el sector de la construcció?

Com tot, ara per ara està en un moment delicat per la pujada de preus que està afectant tots els sectors productius. Necessitem persones joves per veure com li donem la volta al negoci, aportar valor diferencial i trobar noves fórmules.

  • Creus que les persones joves tenen aquestes fórmules? 

El que veig és que no estan tan encotillades en el que hem fet fins ara. Hi posen la il·lusió per veure en la novetat oportunitats on nosaltres com a empresa veiem els problemes que suposa sortir d’on ens sentim més segurs. Aquesta visió és molt enriquidora. 

“[Els joves] hi posen la il·lusió per veure en la novetat oportunitats on nosaltres com a empresa veiem els problemes que suposa sortir de la zona de confort. Aquesta visió és molt enriquidora”

  • Què busca i valora Viscola en els treballadors i treballadores? 

Per sobre de tot, el compromís. Quan algú entra en una organització i es compromet, vol dir que farà equip, treballarà pels objectius que li donin i fins i tot intentarà millorar-los. I això va lligat a la fidelitat. També valorem la formació. Per sort, el jovent en té molta i podem estar contents del nivell de formació del país. 

  • Confies molt en les persones joves.

Sí, són el futur. En general, tenen força formació. El que els falta és experiència, perquè el títol universitari malauradament no acostuma a anar lligat a la formació pel que fa a coneixements pràctics, una cosa que sí que passa en el cas de l’FP. Això resta força als títols universitaris i penso que s’hauria d’apostar més perquè els joves sortissin dels estudis amb més experiència pràctica. 

“El títol universitari no acostuma a anar lligat a la formació pel que fa a coneixements pràctics, una cosa que sí que passa en el cas de l’FP”

  • És aquesta aposta pel jovent la que et va portar a ser Ambaixadora de la Fundació Impulsa al Bages? 

Jo ja havia treballat fent de voluntària amb joves, i en una reunió un empresari em va parlar de la Fundació Impulsa i em vaig interessar pel projecte. L’entitat treballa per inculcar uns valors als joves que crec que són essencials tant per a la vida professional com a la personal: l’esforç, la persistència, el compromís amb un mateix i amb l’entorn… Hi ha molt jovent al qual des de casa no el poden acompanyar econòmicament o emocionalment i a la Fundació Impulsa vaig veure aquesta oportunitat per als joves. Penso que el país sencer hauria de treballar en la línia de la Fundació Impulsa.  

  • En una paraula, la Fundació Impulsa és… 

Repte.

 

 

 

“Treballar a CaixaBank m’ha aportat una visió més real de com és la societat i de la importància de les oportunitats”

Jaume Masana, director territorial Catalunya de Caixabank 

#ProtagonistesImpulsa

Llicenciat en Empresarials per ESADE i màster europeu CEUS, en Jaume Massana fa més de trenta anys que treballa en el sector financer: primer en un banc d’inversió americà i després a Capital Risc, Caixa Manresa i a Catalunya Caixa. Actualment és el director territorial de CaixaBank. Té 54 anys i el podreu trobar caminant, corrent o anant en bicicleta per la muntanya.  
-Actualment, ets el director territorial de Catalunya (cosa que implica tot el territori català menys Barcelona i l’àrea metropolitana). Què et va portar a treballar a CaixaBank?

Ja havia ocupat càrrecs de direcció a Caixa Manresa i a Catalunya Caixa, i quan es va fer la fusió amb aquesta darrera entitat, vaig tenir l’oportunitat d’iniciar un nou camí a La Caixa. Estic molt content d’haver-la acceptat i d’estar-hi treballant actualment.

-Què és el que et fa més feliç del càrrec que ocupes?

El nostre accionista més important és la Fundació “la Caixa”, que fa un retorn a la societat i a les persones que més ho necessiten. Treballar amb una entitat que destina els beneficis a retornar-los a la societat i fer que des del territori es col·labori amb el territori és una sort que no tenen altres empreses, que tenen accionistes legítims, però que fan el que volen amb els diners

-Amb nou anys al capdavant de la Direcció Territorial de Catalunya deus haver viscut molts canvis.

Sí, tinc la sort que el sector financer canvia ràpid i està en plena transformació. El que fèiem fa nou anys és molt diferent; l’essència és la mateixa, però al llarg d’aquests nou anys hem crescut amb les integracions d’altres bancs. Hem passat de ser un negoci que tenia interès positiu a negatiu, i hem hagut de buscar altres fonts d’ingressos com la part de les assegurances. Som un banc, però també som la primera companyia d’assegurances de l’Estat.

“Som un banc, però també som la primera companyia d’assegurances de l’Estat”

-En l’àmbit personal, què t’ha aportat el fet de treballar a CaixaBank?

Moltes coses; el que et dona estar en una entitat líder, solvent i potent és que pots pensar i estar molt al dia de tot. CaixaBank és una entitat molt dinàmica, que innova en els models de negocis, els qüestiona, els repensa… També, com que es tracta d’una entitat amb accionistes molt singulars en què l’accionista referent és una fundació, m’ha aportat una visió més real de com és la societat i de la importància de les oportunitats: el món és molt complex i quan t’apropes a les coses veus que no és tan senzill com quan les veus des de lluny. CaixaBank i la Fundació “la Caixa” m’han aportat un coneixement de la realitat que molta gent desconeix.

-A ulls de moltes persones pot resultar xocant que aquesta reflexió vingui d’una entitat bancària.

Sí, és una de les coses que més em frustra: el sector financer és un sector no gaire ben vist socialment i com a empresa gran guanyem en relació amb la grandària; no és que guanyem tant com es diu. És difícil transmetre la labor i la responsabilitat social que tenim com a banc, però no ens queda més remei que continuar-ho intentant: ens hem centrat a incrementar les tasques de voluntariat, la tasca social i també s’ha fet molta difusió entre la clientela. Tanmateix, som conscients que es tracta d’una pluja fina que no acabarem mai i no ens cansarem mai de fer.

“És difícil transmetre la labor i la responsabilitat social que tenim com a banc, però no ens queda més remei que continuar-ho intentant”

-Com es tradueix aquest compromís social a escala territorial?

Cada oficina pot proposar projectes a l’Obra Social de manera descentralitzada, que gestionem des del territori. L’única condició és que entrin dins els paràmetres troncals: el 80% de projectes socials d’ajuda a persones que no tenen recursos. En són exemples la col·laboració amb el Banc dels Aliments, amb Càritas, amb universitats, en recerca o amb la mateixa Fundació Impulsa.

-Què us va portar a incorporar la Fundació Impulsa en aquestes col·laboracions?

La Fundació Impulsa dona resposta a dues necessitats bàsiques: per una banda, facilita que els joves es puguin incorporar al mercat de treball, i per altra, dona resposta a les empreses que també tenen la necessitat d’incorporar persones qualificades. A més a més, tot això té un retorn de cohesió social, perquè, si comptes amb una formació i una feina, entres a la roda de la societat i comences a poder integrar-te. Sense estudis ni feina aquesta roda es trenca i entres en un cercle viciós respecte del cercle virtuós. Per tant, en la tasca de la Fundació Impulsa veiem una ajuda al progrés social i econòmic del territori.

“En la tasca de la Fundació Impulsa veiem una ajuda al progrés social i econòmic del territori”

-Què destacaries del projecte de la Fundació Impulsa?

Quan vaig conèixer-lo, em va impactar que inclou una xarxa de persones de diferents àmbits: part tècnica, empresarial, educativa, d’entitats… Trobo molt interessant que en els projectes hi hagi agents socials i entitats del territori remant en la mateixa direcció. Això em va agradar molt, perquè no és gaire freqüent i és clau per continuar creixent arreu de Catalunya.

-La Fundació Impulsa en una paraula…

Progrés.

La Beca Impulsa vista pels joves, molt més que una aportació econòmica per poder cursar cicles d’FP

Poder continuar estudiant i cursar un cicle d’FP, descobrir el seu futur professional, comptar amb suport emocional i acadèmic, acostar-se al món laboral i créixer personalment són algunes de les fites que han aconseguit aquest curs l’Andrea, el Jose, la Ivana, l’Ikram o la Judit. Es tracta d’alguns dels 247 joves que, gràcies al seu compromís, esforç, motivació i talent, ha becat la Fundació Impulsa i als quals volem dedicar el #ProtagonistaImpulsa que et presentem aquest mes.  

Tots ells han arribat a la Fundació Impulsa després que l’equip docent dels instituts respectius on cursaven el darrer curs d’ESO els proposés sol·licitar la Beca Impulsa. Així ho explica l’Ikram Harbal, Impulser del Berguedà: “Estava fent ESO i un professor em va parlar de la Beca Impulsa. Em va dir que complia els requisits que es demanaven i m’hi vaig apuntar. Tot i que em va costar força l’ESO, tenia clar que volia continuar estudiant i em vaig esforçar molt per treure bones notes. A casa sempre he estat jo qui s’ha encarregat de portar el tema dels papers i això em va portar a voler estudiar Administració”.  

“Tot i que em va costar força l’ESO, tenia clar que volia continuar estudiant i em vaig esforçar molt per treure bones notes” 

Un cop els centres educatius fan efectiva la sol·licitud a la Beca Impulsa, els consells comarcals i els ajuntaments de cada territori són els encarregats de fer una primera selecció seguint criteris econòmics, la qual finalitza amb un procés de selecció exhaustiu per part de l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa. Aquest equip és el que també fa un seguiment dels joves seleccionats durant tot el curs i els assigna una persona voluntària que els fa de mentora per garantir un acompanyament al jove durant tota la seva estada a la Fundació Impulsa. Es tracta d’una de les claus de l’èxit del Mètode Impulsa i, de fet, així ho posen de manifest els mateixos joves becats, que valoren la mentoria com una de les aportacions més enriquidores: “La part dels diners i l’ordinador que donen a la Fundació Impulsa m’ha anat molt bé, perquè, si no, no hauria pogut continuar estudiant. Tanmateix, el que més m’ha ajudat ha estat la mentoria: ha estat imprescindible per a mi comptar amb una persona referent que m’ajuda en dubtes concrets i m’acompanya, i amb qui puc comptar sempre”, explica l’Andrea Nicol, Impulser de la Garrotxa. En aquesta mateixa línia, la Ivana Costa, Impulser d’Osona, també posa de manifest el retorn bidireccional i la importància que té el fet que cada relació de mentoria es forgi a partir de les persones que la conformen: “Amb la meva mentora hem establert una relació en la qual hi ha suficient confiança per explicar els nostres problemes i ens ajudem a resoldre les inquietuds que tenim. Cada relació de mentoria és diferent. ja que les dues persones poden establir si volen que sigui més personal o més professional. Crec que no només una persona adulta pot aportar coses a una persona jove; jo penso que també aporto coses a la meva mentora, i valoro molt que ella m’hagi donat l’oportunitat de mostrar a una persona adulta la meva manera de pensar sense inferioritzar-me pel fet de ser jove”.  

“El que més m’ha ajudat ha estat la mentoria: ha estat imprescindible per a mi comptar amb una persona referent que m’ajuda en dubtes concrets i m’acompanya, i amb qui puc comptar sempre” 

A banda de l’aportació econòmica i l’acompanyament a través de la mentoria, els joves també destaquen de la Fundació Impulsa les formacions que se’ls ofereixen i a les quals assistir-hi forma part d’un dels compromisos que adquireixen en rebre la Beca Impulsa: “Ajuda molt la part econòmica de la Beca i que t’assignin una persona mentora. A mi també m’han anat molt bé les formacions, m’han semblat molt útils, sobretot les que hem fet sobre emocions, perquè és una cosa de la qual no es parla. Són temes que a l’institut no es tracten a fons i penso que t’ajuden molt a la vida”, assegura la Judit Reyes, Impulser de Sabadell. Es tracta de formacions transversals a través de les quals la Fundació Impulsa aposta per l’orientació dels joves des del punt de vista personal, acadèmic i també laboral, en les quals les empreses poden desenvolupar la seva responsabilitat social corporativa: De la formació sobre el mercat laboral, me’n vaig endur saber fer bé una entrevista, conèixer bé quines plataformes hi ha a l’hora de buscar feina i conèixer que a Internet es poden trobar molts cursos gratuïts, explica el Jose Fernando Macias, Impulser de la Garrotxa. En aquesta aposta per l’orientació laboral, enguany la Fundació Impulsa també ha iniciat la primera Jornada Impulsa Futur, que ha permès als joves acostar-se al món laboral de la mà de responsables de diferents Organitzacions Impulsores que fan possible la tasca del dia a dia de la Fundació, i en l’àmbit acadèmic, per primera vegada, ha ofert classes d’anglès gratuïtes als Impulsers 

“Les formacions, m’han semblat molt útils, sobretot les que hem fet sobre emocions, perquè és una cosa de la qual no es parla”  

El cercle de la xarxa que es teixeix al voltant del Mètode Impulsa, sota el qual s’emparen les Beques Impulsa, es complementa amb hores de voluntariat dels Impulsers a entitats socials del territori com a retorn social de l’ajuda rebuda. Paral·lelament, els joves també fan estades a empreses, que els permeten assolir un aprenentatge, acabar de decidir el seu futur professional i, en alguns casos, inserir-se en el mercat laboral: “Estic fent pràctiques duals a la Residència Montsacopa i m’han servit per adonar-me que no és ben bé al que vull dedicar-me, perquè no em veig treballant en una residència atenent persones grans. En canvi, però, he vist que m’agradaria tirar per la integració social, poder estar en un CRAE o alguna cosa així”, diu l’Andrea, a qui les pràctiques l’han ajudada a reorientar el seu futur professional, mentre que a l’Ikram compaginar feina i estudis l’està ajudant a créixer professionalment: “Estic fent de recepcionista i la feina m’encanta, perquè m’agrada molt l’atenció al client. Els estudis m’estan ajudant a millorar el dia a dia a la feina, perquè veig com puc aplicar-hi el que aprenc a classe, assegura. 

“El vidre està en el seu moment més dolç de la història. Està demostrat que és un dels productes més sostenibles que existeix i tothom vol vidre”

Gerard Albertí, CEO d’Estal

#ProtagonistaImpulsa #BaixEmpordà

De la producció de taps de suro a una marca reconeguda de fabricació i disseny d’ampolles de vidre centrades en la innovació. Aquest és el canvi generacional que va liderar ara fa 25 anys Gerard Albertí, llicenciat en Econòmiques i actual CEO d’Estal, l’empresa amb tecnologia pròpia que exporta a una trentena de països i que amb la seu principal a Sant Feliu de Guíxols ha portat Albertí a ser Ambaixador de la Fundació Impulsa al Baix Empordà.

 

– Com ha estat aquesta transició?

Estal neix com una extensió de l’empresa industrial centenària de taps de suro; es crea per comercialitzar altres productes amb la voluntat d’anar més enllà i durant aquests 25 anys va evolucionant fins a acabar creant una marca pròpia, en la qual ens centrem en l’ampolla de vidre i en el tancament. Estic absolutament content amb el canvi: avui Estal és una empresa amb molt d’èxit i quatre cops més gran que l’empresa original de suro.

“Estic absolutament content amb el canvi: avui Estal és una empresa amb molt d’èxit i quatre cops més gran que l’empresa original de suro”

– Estem parlant d’un canvi de model de negoci?

Vam començar pel món del vi agafant el relleu dels taps de suro, que ja no fabriquem. Vam passar pel món dels olis i dels destil·lats, i després al món de la cosmètica i la perfumeria. Les evolucions més importants que hi ha hagut és que hem passat de ser un distribuïdor a fabricar i dissenyar models propis i ara a innovar en disseny amb tecnologia pròpia que sempre patentem perquè les nostres propostes siguin úniques. Pel que fa a la fabricació, tenim un model de negoci de subcontractació 100%.

– Per tant, podem dir que Estal actualment fabrica i dissenya envasos de vidre?

Sí, nosaltres creem, dissenyem i gestionem projectes des de la idea inicial fins a la producció final, i facilitem la màxima llibertat creativa a l’hora de provar nous materials, tonalitats, textures i aplicar les innovacions tècniques i decoratives més avançades.

“Creem, dissenyem i gestionem projectes des de la idea inicial fins a la producció final”

– Quin consell donaries a empresaris que s’estiguin plantejant nous projectes com el que vas liderar tu?

Per impulsar projectes, cal energia, i quan tens vint i pocs anys és molt fàcil; els canvis et fan menys por i prens més riscos. És important creure en un projecte, estudiar-lo bé i no fer projectes només amb el cor. Cal tenir cap, perquè treballar amb el cor és molt bonic però poc pràctic. Cal passió, motivació, energia i formació per professionalitzar-se. Alguns negocis pequen de manca de professionalització.

“Treballar amb el cor és molt bonic però poc pràctic. Cal passió, motivació, energia i formació per professionalitzar-se”

– És un bon moment per al sector del vidre?

El vidre està en el seu moment més dolç de la història. Està demostrat que és un dels productes més sostenibles que existeix i tothom vol vidre. Estem en un moment perfecte. Grans grups que feien servir molt plàstic estan fent canvis al vidre per ser més sostenibles.

– A banda de ser el CEO d’Estal, ets també Ambaixador de la Fundació Impulsa al Baix Empordà. Què t’ha portat a assumir aquest rol?

El Baix Empordà no està en el seu millor moment, perquè és una comarca molt dedicada al turisme i la pandèmia l’ha afectat especialment, i està en un moment més dèbil del que hauria d’estar. Estal ja feia temps que es volia implicar socialment a la zona; fèiem el que podíem per ajudar a escala local, i quan vam conèixer la Fundació Impulsa vam veure que era la millor manera de ser efectius i vam apostar-hi. La meva tasca com a Ambaixador consisteix a intentar posar en contacte la Fundació Impulsa amb tots els possibles col·laboradors que hi pugui haver a la zona per ajudar l’entitat a créixer al territori; la Fundació Impulsa ofereix un tipus d’ajuda molt específic, molt directe, i això pot motivar moltes empreses a participar-hi, perquè l’objectiu és molt clar i concret.

“Estal ja feia temps que es volia implicar socialment a la zona; fèiem el que podíem per ajudar a escala local i quan vam conèixer la Fundació Impulsa vam veure que era la millor manera de ser efectius i vam apostar-hi”

– Dius que la vostra aposta per la Fundació Impulsa respon a la voluntat d’implicar-vos socialment per ajudar a escala local. Creus que calen més oportunitats formatives per als joves del Baix Empordà?

Hi ha mancança de joves formats a tot arreu i el que he anat aprenent gràcies a la Fundació Impulsa és que hi ha una dissonància entre l’oferta de Formació Professional i el que escullen els joves. Hi ha carreres en les quals falten places i en d’altres en sobren. Sempre he cregut molt en la Formació Professional, perquè és molt específica. És una formació molt necessària que en ocasions s’ha anat perdent. Falta que els joves es formin molt més, però això és a escala general i no específic del Baix Empordà.

– Penses que caldria un replantejament pel que fa a la Formació Professional?

La Formació Professional hauria d’estar més estudiada i adaptada per donar respostes a les necessitats reals de cada zona; ens estem adonant que hi ha certa dissonància. Per exemple, els sectors nàutic i turístic són molt importants al Baix Empordà, però no hi ha prou formació.

“La Formació Professional hauria d’estar més estudiada i adaptada per donar respostes a les necessitats reals de cada zona”

– Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Col·laboració.

“He vist com Mafesa passava de ser un magatzem d’acers a convertir-se en una empresa de serveis metal·lúrgics amb valor afegit”

Jordi Rosell, conseller delegat de Mafesa

#ProtagonistaImpulsa

Des de fa 12 anys, en Jordi Rosell ocupa el càrrec de conseller delegat de Mafesa, l’empresa especialista en ferro i acer fundada el 1958 que treballa per oferir solucions globals en tot tipus d’acers. Rosell té 52 anys i ha viscut sempre des de molt a prop el sector.

De molt jove començà a treballar a Mafesa als estius i va anar aprenent a mesura que veia créixer el que ell anomena una família que s’ha anat fent gran. Es defineix com una persona treballadora que dona molta importància als valors i a la feina ben feta. Amb aquesta mirada, lidera el que modestament considera una empresa de referència en el sector dels acers.

– Amb 64 anys de trajectòria una empresa pot canviar molt. Ha estat així en el cas de Mafesa?

L’empresa va néixer per comercialitzar i distribuir tot tipus de productes fèrrics, el que abans anomenàvem “ferro”, actualment acers. Les etapes de l’empresa han estat moltes i molt diferents però sempre ens hem dedicat al sector de la construcció i al sector industrial.  Els últims 12 anys hem apostat intensament per oferir i potenciar molts més serveis de transformació del producte: talls, formes, acabats, etc. Vam detectar que podíem aportar més valor als nostres clients oferint un producte més acabat i així ho hem fet. He vist com Mafesa passava de ser un magatzem d’acers a convertir-se en una empresa de serveis metal·lúrgics amb valor afegit.

– Per situar-nos una mica més, quin és el vostre client?

Tothom que manipula acers i les empreses del sector de la construcció; des del petit serraller fins a un constructor de naus, o empreses del sector industrial que es dediquen a fer tot tipus de maquinària.  L’acer està a tot arreu: en una barana de balcó, en una màquina de rentar roba o en qualsevol esquelet d’un edifici. Per tant, el ventall de clients que tenim és ampli i, tot i que tenim tots els magatzems a Catalunya —que és on venem majoritàriament—, també tenim clients del sud de França i d’Andorra.

“L’acer està a tot arreu: en una barana de balcó, en una màquina de rentar roba o en qualsevol esquelet d’un edifici. Per tant, el ventall de clients que tenim és ampli ”

– També és de ferro l’estat de salut de Mafesa?

Ara mateix hi ha feina, malgrat el desgavell humà que estem vivint amb la guerra entre Rússia i Ucraïna. Anem treballant amb incerteses de futur ja que no tenim clar si el subministrament de productes pot arribar a parar.  De moment no és el cas, però sí que les conseqüències del conflicte bèl·lic han disparat tots els preus i el nostre sector no podia ser diferent i també hi hagut increments molt importants.

– Podem dir que sou referents en el sector. Quina és la clau?

Nosaltres no parlem gaire de ser referents, deixem aquesta avaluació als nostres clients. La veritat és que la nostra màxima és fer la feina ben feta; ens desvivim pel client, per oferir-li el que necessita encara que no ho tinguem i haguem de buscar la manera de poder donar-li resposta. Quan un client ens demana una cosa, parem màquines. Sabem que la competència ho està fent bé i nosaltres també volem treballar donant el màxim valor en tot el que oferim. Els clients han de rebre sempre el millor tracte, siguin clients petits o grans, tots han d’estar ben tractats, hem de recordar d’on venim; un dia també vàrem començar com un petit magatzem d’acers. No podem desmerèixer ningú

“Quan un client ens demana una cosa, parem màquines […] volem treballar donant el màxim valor en tot el que oferim”

– És fàcil trobar persones disposades a treballar en aquesta direcció?

La veritat és que costa trobar gent amb actitud. No és fàcil trobar persones compromeses que donin valor al fet de treballar. Per norma general, es prioritzen altres coses i hi ha força manca de serietat en el món laboral. Antigament la gent donava molta més importància a uns valors que ara no s’estilen; actualment tot és molt aparador i viure el dia a dia. Per sort, encara tenim incorporacions molt bones, però és cert que, en general, hi ha uns valors que s’han perdut que jo considerava importants i que veig que no ho són per a moltes persones.

“En general, hi ha uns valors que s’han perdut que jo considerava importants i que veig que no ho són per a moltes persones”

– Per què és tan important per a vosaltres la proximitat?

Actualment, tenim centres a Vic, a Seva, a Canovelles, a Palafolls, a Vilamalla i a La Seu d’Urgell. Sempre hem apostat per estar al costat del client  i com moltes vegades comentem, hem crescut amb ells. La proximitat geogràfica és important per poder donar un servei més àgil i de qualitat tenint en compte les característiques dels nostres productes, complicats de transportar.  La proximitat per Mafesa però no és solament una realitat geogràfica, és una qüestió d’actitud i de manera de ser. Som una empresa familiar de gent propera i directe que ens agrada el tracte personal i que creiem en les persones com a factor diferencial.

– Parles de pèrdua de valors. És aquesta inquietud la que ha portat Mafesa a implicar-se en projectes socials?

Hauríem de lluitar per fer entendre que hi ha valors imprescindibles com a societat més enllà de la imatge que volem donar, perquè, si no, desapareix la profunditat que tenim com a persones, i això és molt trist.  En l’àmbit de l’empresa sempre hem anat col·laborant amb entitats, i ens centrem en temes socials perquè és en el que creiem. Veiem que és una de les mancances de la societat: si no millorem socialment, tindrem problemes en el futur.

“Hauríem de lluitar per fer entendre que hi ha valors imprescindibles com a societat […] Si no millorem socialment, tindrem problemes en el futur”

– Una de les vostres apostes socials és la col·laboració amb la Fundació Impulsa. Per què?

Vaig veure néixer el projecte i penso que és una idea molt bona amb una gent jove collonuda que podria estar fent altres coses, i que està apostant pel futur i per fer-lo millor. Crec que  és un projecte molt interessant, perquè hi ha implicat un sector de la població que està exclòs per causes alienes a ells i que poden ser molt potents. Potser si aquesta aposta pel futur l’estigués tirant endavant una institució no tindria el mateix valor. Que hi hagi empresaris al darrere del projecte de la Fundació Impulsa fa que tinguin una visió més consolidada, amb voluntat de deixar una petjada important a la societat. Ho fan perquè hi creuen i no perquè els toqui.

“Que hi hagi empresaris al darrere del projecte de la Fundació Impulsa fa que tinguin una visió més consolidada, amb voluntat de deixar una petjada important a la societat

– Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Futur.

“El més important quan crees una companyia són els seus valors i el fet de crear riquesa en el territori del qual l’extreus”

Ernest Pérez-Mas, CEO de Parlem

#ProtagonistesImpulsa

Ernest Pérez-Mas té 58 anys i domina vuit idiomes. S’ha format en enginyeria en telecomunicacions, és diplomat en Màrqueting i Vendes per ESADE, i ha cursat un Programa de Direcció General a IESE. Té una trajectòria de 20 anys treballant per a multinacionals nord-americanes obrint mercats a Europa, i ha fundat sis companyies, una de les quals és Parlem, que està liderant actualment.

El temps que no dedica a Parlem la primera operadora de telecomunicacions catalana el podreu trobar llegint, al gimnàs, navegant sobre el seu patí de vela o fent vi en un celler que té al Penedès.

– Podem dir que Parlem neix en un viatge d’AVE Madrid-Barcelona. Ens ho expliques?

Més o menys. L’endemà de la gran manifestació de l’11 de Setembre de 2012 vaig anar a Madrid a una fira i em vaig adonar que no hi havia cap operador mòbil de telecomunicacions en català, malgrat que els catalans tenim un pes important en l’economia de l’Estat; i durant el viatge de tornada vaig començar a escriure el pla de negoci i a pensar en possibles inversors.

“[El 2012] em vaig adonar que no hi havia cap operador mòbil de telecomunicacions en català, malgrat que els catalans tenim un pes important en l’economia de l’Estat”

– Va ser fàcil trobar persones disposades a invertir en el projecte?

Gens. Em va costar molt trobar gent amb diners disposats a apostar-hi. Vaig fer 50 entrevistes i al final només va creure en mi el Joan Font, de Bon Preu, i en Joaquim Carandell; això em va ajudar a aconseguir implicar MásMóvil quan encara eren molt petits. Més tard, quan ja estàvem operant, s’hi van afegir nou famílies catalanes i després uns 800 clients van esdevenir-ne accionistes. En van fer un projecte col·lectiu, però els inicis van ser complicats. Al començament costa que la gent cregui en les idees i en els PowerPoints.

“Els inicis van ser complicats. Al començament costa que la gent cregui en les idees i en els PowerPoints”

– Malgrat la dificultat, vas persistir en la idea de negoci. Per què?

Qualsevol país té les seves empreses punteres en els sectors principals i les telecomunicacions són un mercat que, a escala catalana, està al voltant dels 5 mil milions d’euros. El fet que el 95% d’aquest valor estigui distribuït entre tres o quatre companyies ens ho hauria de fer pensar com a país, i vaig decidir crear una companyia per canviar la situació.

– Estem parlant d’una aposta pels valors i pel territori?

Parlem és una companyia centrada en la relació qualitat-preu. No venem per tenir el producte més complet a un preu molt car ni oferim un preu molt barat, i això vol dir que ens hem de centrar en el valor que donem al client. Aquest gran valor són els valors en els quals creu el client: proximitat, transparència, catalanitat. A banda del servei, oferim un posicionament amb relació a la llengua i al país. El més important quan crees una companyia són els seus valors i el fet de crear riquesa en el territori del qual l’extreus; si no, és una companyia extractora de riquesa i no una creadora de riquesa.

“Parlem és una companyia centrada en la relació qualitat-preu […] això vol dir que ens hem de centrar en el valor que donem al client. Aquest gran valor són els valors en els quals creu el client: proximitat, transparència, catalanitat”

Què destacaries dels set anys de trajectòria de Parlem?

Els inicis difícils, les vegades que hem estat a punt de plegar per manca de recursos, perquè costa molt aixecar recursos mentre vas creixent. També la importància d’adaptar-nos als canvis del mercat i als models de negocis, i el fet que cada any durant sis anys consecutius hem crescut el doble, la qual cosa ens ha portat a aparèixer al Financial Times com una de les 200 companyies que més creixen d’Europa.

– Quines han estat les claus d’aquest creixement continuat?

Com deia, el fet d’adaptar-nos a les necessitats del mercat, juntament amb un servei al client com si fóssim una empresa de qualsevol estat d’Europa amb una catalanitat desacomplexada; un preu competitiu, i un servei qualificat amb un 4,7 sobre 5. El nostre nombre de baixes és un terç del que tenen les grans operadores, i això vol dir que donem un bon servei a un preu adequat i en català.

“El nostre nombre de baixes és un terç del que tenen les grans operadores, i això vol dir que donem un bon servei a un preu adequat i en català”

– A banda de l’activisme lingüístic, Parlem també contribueix a l’eliminació de l’escletxa digital. En què consisteix aquesta implicació?

Com més grans ens fem més crec que hem de ser capaços de retornar a la societat on hem nascut algun benefici. Catalunya té una consciència social molt arrelada i no vol que les persones es quedin enrere, i a mi m’agrada treballar per fer desaparèixer l’escletxa digital. Actualment estem implicats amb mitja dotzena d’iniciatives socials com ApadrinaTic de Ctecno; estem fent de mentors en algunes escoles; donem suport al congrés Stem Women; col·laborem amb l’Ajuntament de Barcelona donant servei gratuït a 500 línies de fibra i mòbil per facilitar l’accés a la xarxa a joves de la Guineueta; col·laborem amb el Casal d’infants del Raval, i també som Organització Impulsora de la Fundació Impulsa.

“Catalunya té una consciència social molt arrelada i no vol que les persones es quedin enrere, i a mi m’agrada treballar per fer desaparèixer l’escletxa digital”

– La col·laboració amb la Fundació Impulsa és una de les darreres apostes socials que heu fet. Què us ha portat a confiar-hi?

Ens va arribar a través d’un dels membres d’AUSA Futur, i ens van dir que la Fundació Impulsa és gent honesta i que fa un ús molt adequat dels recursos, que en destina la totalitat a l’usuari final sense pèrdues de gestió, i això ens va encantar.

“La Fundació Impulsa és gent honesta i que fa un ús molt adequat dels recursos, que en destina la totalitat a l’usuari final sense pèrdues de gestió, i això ens va encantar”

– Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Acompanyament.

“Sense la Fundació Impulsa ara tindria una vida molt diferent: no tindria feina, ni documentació, ni estudis”

Richmond Oti, Impulser
#ProtagonistaImpulsa #Osona

El Richmond té 21 anys i en fa sis que viu a Vic, on actualment està compaginant la feina a una empresa amb els estudis de cicle formatiu de grau superior en Automatització i Robòtica Industrial. El jove Impulser va arribar de Ghana quan tenia quinze anys sense conèixer ningú ni parlar català, però amb les idees clares: volia estudiar i no ha parat fins a aconseguir-ho.

Tal com explica el mateix jove, en aquest repte de superació personal hi ha tingut un paper important la Beca Impulsa i el vincle que ha establert amb la seva mentora, amb qui ha construït una relació d’amistat.

– Què et va portar a venir fins a Vic?

Jo sempre he tingut clar que volia estudiar. En el seu moment volia fer medicina, però, quan vaig acabar l’ESO a Ghana, no teníem diners perquè jo pogués seguir estudiant i me’n vaig anar a Líbia amb el meu tiet a buscar-ne: pensava que allà podria trobar feina i tornar a Ghana a estudiar.

– I no va ser així?

Un cop a Líbia, vaig adonar-me que era molt complicat poder-hi treballar, perquè era massa jove, i a això s’hi va sumar el fet que van disparar el meu tiet a la cama, i com que no tenia dret a anar a l’hospital, es va acabar morint. Aleshores jo em vaig quedar sol en un centre de refugiats a Itàlia i la meva mare em va dir que intentés anar a Catalunya, on vivia el meu pare, a qui jo no coneixia.

“Em vaig quedar sol en un centre de refugiats a Itàlia i la meva mare em va dir que intentés anar a Catalunya, on vivia el meu pare, a qui jo no coneixia”

– Va ser aleshores quan vas decidir venir cap aquí?

Sí. Vaig posar-me en contacte amb ell i em va dir que vingués, que m’ajudaria a buscar una manera per poder estudiar. Al centre de refugiats d’Itàlia ens donaven 65 € al mes i amb aquests diners vaig anar estalviant per poder anar fins a Girona, i després fins a Vic.

– Un cop aquí, vas poder seguir estudiant com tu volies?

Quan vaig arribar aquí, vaig haver de tornar a fer l’ESO i també vaig anar al Consorci per a la Normalització Lingüística per aprendre català, perquè jo només parlava anglès. Va arribar un dia que el meu pare em va dir que havia de treballar i, com que jo havia vingut aquí per estudiar, al final em va fer fora de casa. Li vaig explicar a la Roser, la meva professora d’aleshores, i ella va iniciar els tràmits perquè Càritas em pogués ajudar. Em van deixar un pis, on he viscut des de llavors; vaig començar estant jo sol i ara visc amb quatre companys més. A més, la Roser també em va explicar que existia la Beca Impulsa que em podia ajudar a continuar els estudis quan acabés l’ESO i vaig començar els tràmits per poder accedir-hi. Jo tenia clar que volia seguir estudiant —havia vingut a Catalunya per aquest motiu—, però no m’ho podia permetre econòmicament.

“Jo tenia clar que volia seguir estudiant —havia vingut a Catalunya per aquest motiu—, però no m’ho podia permetre econòmicament”

– Ara estàs estudiant i treballant a la vegada. Com ha estat això?

Després de fer tot el procés de selecció, vaig poder entrar al Programa de la Fundació Impulsa i des d’allà m’han ajudat econòmicament i també personalment. La Fundació Impulsa és un 10! Et dona suport econòmic, un portàtil, et permet entrar en contacte amb el món laboral i t’acompanya a tot arreu. És que és un 10 perquè dona oportunitats a la gent que ho necessita! Gràcies al Programa també he pogut conèixer l’empresa on estic treballant.

“La Fundació Impulsa és un 10! Et dona suport econòmic, un portàtil, et permet entrar en contacte amb el món laboral i t’acompanya a tot arreu”

– Creus que el teu pas per la Fundació Impulsa ha marcat un abans i un després en la teva vida?

Totalment! El dia que jo vaig entrar a la Fundació no tenia diners, i ara, gràcies a ells, puc viure i estic estudiant. Sense la Fundació Impulsa ara tindria una vida molt diferent: no tindria feina, ni documentació, ni estudis.

– Dius que la Fundació, a banda del suport econòmic, t’ha acompanyat a tot arreu. A què et refereixes?

A part dels diners i l’ordinador, la Fundació també fa cursos i ensenya tècniques que sempre m’han ajudat molt. A més a més, t’assignen una mentora i, per mi, la meva mentora és com una segona mare: cada dia em truca, em convida amb la seva família. Quan em vaig haver d’operar, em va acompanyar cada dia; quan vaig començar a treballar, em va donar consells; m’ajuda a organitzar els meus estudis. Sempre es preocupa per mi i, gràcies a ella, també he conegut molta gent i m’ha ajudat a tenir un cercle d’amistats. És una persona que m’ha donat molt.

“La meva mentora és com una segona mare […] Sempre es preocupa per mi i, gràcies a ella, també he conegut molta gent i m’ha ajudat a tenir un cercle d’amistats. És una persona que m’ha donat molt”

– Creus que tu també li has aportat alguna cosa a ella?

[Riu] No ho sé. Ella em diu que sí, que la meva experiència li ha fet veure la vida d’una manera diferent, que ha après molt de la importància de conèixer bé les persones i no prejutjar-les, i també del valor de tenir clar què volem fer a la vida.

– Quin és el teu proper repte?

Estic molt orgullós del camí que he recorregut fins ara i estic molt content del que tinc. M’agrada l’empresa on estic, Fredvic, i em vull centrar a acabar robòtica. D’aquí deu anys, m’agradaria muntar una empresa o comprar-me un pis i m’agradaria en algun moment poder portar la meva mare i les meves germanes a Catalunya, encara que fos només de visita.

Si vols ajudar més joves com en Richmond

 

“Tenim xarxes comercials pròpies, molt potencial humà i fem molta feina per aconseguir arribar directament al client”

Gemma Anglada, coordinadora de Recursos Humans i de l’Àrea Comercial de les empreses MITSA i BIB

#ProtagonistesImpulsa #LaGarrotxa

La Gemma Anglada té 57 anys i és la coordinadora de Recursos Humans i de l’Àrea Comercial de les empreses MITSA i BIB, un grup empresarial amb 35 anys d’experiència en el sector tèxtil, amb seu a la Garrotxa, que ha esdevingut l’únic a Europa que compta amb un procés de fabricació totalment vertical: la seva tasca s’inicia amb el fil i finalitza amb la distribució dels productes acabats a les botigues, passant pels departaments de tintura, blanqueig, laminació i confecció de les diferents gammes de productes.

El grup va començar inicialment amb MITSA com a empresa dedicada als laminats i acabats tèxtils, i de mica en mica es va anar especialitzant a través de BIB, fins a desenvolupar la marca comercial BSensible, amb la qual comercialitzen llençols i coixineres exclusives per vestir el llit i protegir-lo. Actualment compten amb uns 70 treballadors i treballadores entre les dues empreses, facturen al voltant de 12 milions d’euros anuals i exporten a més d’una cinquantena de països sense passar per distribuïdores. Un dels eixos de MITSA i BIB és el seu compromís amb la sostenibilitat i la societat, i en aquesta línia, a banda de contribuir puntualment en diferents iniciatives locals, les dues empreses col·laboren amb la Fundació Impulsa des dels seus inicis, a través d’una donació econòmica anual i del Programa Impulsa Mentoria: la mateixa Gemma, juntament amb un altre treballador, fan de mentors d’un un jove Impulser cadascun.

– MITSA és líder en tèxtils de punt laminats per a la protecció de llit. Com ho heu aconseguit això?

Sí, nosaltres oferim llençols i coixineres, i també tot un seguit d’altres teixits tècnics aplicables a diferents àmbits. Es tracta d’una tela que només la podem fabricar nosaltres, feta amb fibra d’origen natural. Aquest tipus de teixit contribueix a l’acceleració de la regeneració de les cèl·lules de la pell i té grans propietats antibacterianes que inhibeixen la proliferació dels bacteris i dels fongs de manera natural i lliure de substàncies nocives, la qual cosa fa també que es redueixin les males olors. Són uns protectors ideals, perquè actuen igual que la nostra pell i, a més a més, serveixen també com a llençol de sota i protegeixen de forma eficaç el matalàs i el coixí.

“Aquest tipus de teixit contribueix a l’acceleració de la regeneració de les cèl·lules de la pell i té grans propietats antibacterianes.”

– Com va néixer la idea d’apostar per aquest sector?

Els fundadors de les dues empreses ja es dedicaven al sector i van començar a fabricar laminats i acabats tèxtils. De mica en mica es van anar especialitzant i van anar millorant el producte. Es tracta d’un sector que va a l’alça, perquè cada vegada és més important disposar de teixits com els que oferim nosaltres, com per exemple en el cas del sector turístic: cada vegada pren més importància comptar amb roba de llit com la nostra, ja que un matalàs no es pot rentar i és important protegir-lo al màxim possible.

-De fet, la demanda us ha portat a exportar a més de cinquanta països i ho feu amb la peculiaritat de no passar per cap distribuïdora. Quin és el procés?

Comencem amb el fil i finalitzem amb la distribució del producte acabat a les botigues. Tenim xarxes comercials pròpies, molt potencial humà i fem molta feina per aconseguir arribar directament al client. Som una empresa local i treballem molt centrats en el compromís mediambiental i humà.

– Justament en el vessant de compromís humà trobem les dues empreses com a col·laboradores de la Fundació Impulsa. Què us va portar a apostar per aquest projecte?

Quan ens van explicar el projecte, ens va agradar molt que sigui una idea local i propera, i que l’objectiu passi per poder ajudar i donar oportunitats de futur a un col·lectiu en situació de vulnerabilitat social. Vam implicar-nos-hi perquè teníem ganes de poder contribuir a la formació de joves de la comarca. Ens va semblar que és una manera de fer molt lligada: no es tracta de donar uns diners i ja està, sinó que hi ha unes famílies al darrere, una tutorització per part del professorat, la figura dels mentors i mentores; hi ha un contacte molt directe amb l’equip de la Fundació que ho gestiona i amb tots els agents implicats, i això ens va fer decidir a col·laborar-hi.

– Per què creieu que és important contribuir a la formació dels joves?

Perquè és imprescindible per poder tirar endavant el teixit social d’una zona; és preocupant que hi hagi joves que quedin despenjats, i en l’àmbit empresarial ens preocupa també el buit que hi ha en la formació d’aprenents d’oficis. Durant una sèrie de dècades, s’ha prioritzat molt la formació universitària i s’ha desprestigiat la formació professional, i calen persones amb aquesta formació. Veiem que en l’àmbit polític es poden anar fent intents per resoldre aquest problema, però, per sort, ara Impulsa està contribuint a cobrir aquest buit i vam pensar que contribuir-hi era una bona ajuda que podíem oferir.

“Durant una sèrie de dècades, s’ha prioritzat molt la formació universitària i s’ha desprestigiat la formació professional, i [a les empreses] ens calen persones amb aquesta formació”.

-Penseu que les empreses obtenen algun retorn col·laborant amb Impulsa?

Sí, a banda de la satisfacció personal, al grup de mentors ens dona l’oportunitat de conèixer una població de jovent a qui més endavant potser podrem oferir feina, o al revés, potser seran ells mateixos que, després d’haver-nos conegut, s’interessaran per incorporar-se a l’equip de les nostres empreses.

“[La participació en el projecte d’Impulsa] ens dona l’oportunitat de conèixer una població de jovent a qui més endavant potser podrem oferir feina o al revés, potser seran ells mateixos que, després d’haver-nos conegut, s’interessaran per incorporar-se a l’equip de les nostres empreses”.

– Quin aspecte destacaríeu de la tasca que fa la Fundació?

És un projecte molt humà, molt necessari, i jo a les empreses que encara no hi participen els diria que escoltin el que se’ls proposa, que és una experiència que funciona. Es tracta d’una aposta per un col·lectiu al qual s’ofereixen unes oportunitats de futur que segurament no tindrien, i Impulsa està sent capaç de moure diferents agents per ajudar que aquest jovent no es despengi. La manera com s’està estenent el projecte a les comarques és perquè s’està fent una molt bona feina; es veu una eficàcia al darrere, perquè són molt clars i estan duent a terme les accions que diuen, i això és la base: apostar per unes idees i tirar-les endavant.

“És un projecte molt humà, molt necessari, i jo a les empreses que encara no hi participen els diria que escoltin el que se’ls proposa, que és una experiència que funciona”

– Per a vosaltres, la Fundació Impulsa en una paraula és…

Futur.

“La pandèmia ha tingut un impacte brutal en la consciència sobre el consum de proximitat”

Oriol Antúnez, Director de Formatges Montbrú

#ProtagonistesImpulsa #Moianès

Oriol Antúnez és el director de Formatges Montbrú, la formatgeria familiar del Moianès que, amb més de 30 anys de vida, s’ha posicionat com a millor empresa agroalimentària innovadora de Catalunya el 2019 per la creació i el desenvolupament d’un nou producte lacti, el Cheesefuet.

Formatges Montbrú també ha estat guardonada pel Sarró de cabra, considerat el millor formatge de cabra de pell florida del món pel prestigiós certamen internacional World Cheese Awards. Actualment l’empresa elabora més de 25 tipus de formatges —de búfala, de cabra, d’ovella i ecològics— i compta amb 40 treballadors i treballadores a l’obrador, i amb 40 ramaders i ramaderes. Antúnez fa 25 anys que es dedica a l’empresa familiar i explica que la decisió d’apostar per Formatges Montbrú davant la incertesa de no saber què podia estudiar va ser un dels moments més feliços de la seva vida.

– Valores molt la decisió d’haver-te decantat per la tradició familiar. Juntament amb la tradició, la qualitat i la innovació són dos dels pilars fonamentals de l’empresa. Com es fa per trobar l’equilibri entre conceptes que aparentment podrien xocar, com la tradició i la innovació?

Aquesta part d’innovació ve donada pel fet que som un equip que ens agrada “liar-nos”, provar coses noves, experimentar i treure productes nous periòdicament. Al mateix temps, però, dediquem molts esforços a respectar i ser el màxim fidedignes al producte primigeni que es va començar a fer a la masia. Els espais i les màquines evidentment han canviat, però respectem la tradició.

– Hi ha tradició formatgera a Catalunya?

No, però s’està fent molta cultura del formatge, perquè estan naixent moltes iniciatives que ofereixen formatges molt variats i això en fa créixer la cultura. En canvi, altres comunitats que sí que tenen tradició, com que s’han centrat en un sol formatge i no han innovat, no han generat aquesta cultura del formatge. De fet, som els que més a prop estem de França i allà hi ha molta tradició formatgera, i amb productes nostres com el Cheesefuet és un dels llocs on estem creant més expectació, perquè tenen tanta tradició i cultura que busquen coses noves que no els ofereix el seu mercat.

“S’està fent molta cultura del formatge, perquè estan naixent moltes iniciatives que ofereixen formatges molt variats”

– Tot i que el 80% de les vostres vendes se centra a Catalunya i a les Balears, també sou presents a una vintena de països. És difícil entrar a altres mercats?

El fet que a Catalunya no hi hagi cap DO [denominació d’origen] més enllà del formatge Urgèlia (Cadí) fa que resulti complicat entrar a altres països, perquè la gent fora d’aquí compra formatges que ja tenen molta tradició. Tot i això, nosaltres apostem decididament per anar-nos fent un nom i estem fent un treball comercial important als Estats Units, Europa i Canadà. Ara per ara, som presents a botigues gurmet molt especialitzades i amb una representació discreta, i la voluntat és anar-nos obrint mercat també en sectors no tan especialitzats.

– Què creus que aporta la vostra formatgeria a escala social?

La nostra filosofia. Les empreses es poden plantejar de moltes maneres i, en el nostre cas, el plantejament ha passat sempre per fer un producte de valor afegit, però que, alhora, aporti valor a tota la cadena: al sector ramader, als treballadors i treballadores, a la nostra clientela; i que tots aquests valors beneficiïn el nostre entorn. Al final, podem dir que Formatges Montbrú és un projecte transformador. Tenim la capacitat de transformar coses amb les mans ja des del moment que podem convertir una matèria primera en una cosa viva, i no només transformem, sinó que tenim el repte que allò que transformem sempre sigui de la màxima qualitat possible. Qui compra un formatge Montbrú està comprant un tros de territori, una estima cap a una feina, el saber fer de tot un equip.

“Formatges Montbrú és un projecte transformador. Tenim la capacitat de transformar coses amb les mans ja des del moment que podem convertir una matèria primera en una cosa viva”

– És amb aquesta voluntat transformadora que us heu sumat a la iniciativa de la Fundació Impulsa?

Sí, de seguida vam veure que es tracta d’un projecte molt sòlid pel que significa i el que aporta: més enllà de les beques, el fet que el jovent pugui comptar amb una mentoria és impagable. Si tot el jovent d’aquest país tingués l’oportunitat de participar-hi, tindríem un futur esperançador.

– Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Un privilegi.

“L’empresariat està moralment obligat a retornar part del que guanya a la societat”

Salvador Ramon, President de Frime i Ambaixador Impulsa a Terrassa

#ProtagonistaImpulsa #Terrassa

Salvador Ramon és director de FRIME, el principal distribuïdor de tonyina MSC™ sostenible a Europa. Ramon és la tercera generació d’una família que es dedica al sector del peix i va entrar a formar part de l’empresa amb 17 anys quan tenia només 10 treballadors i treballadores.

Actualment dirigeix un equip de 400 persones i, al llarg d’aquests anys, ha fet, com diu ell, “tots els papers de l’auca”, passant per tots els departaments i aprenent a través de l’autoformació per tal de poder desenvolupar tasques tan variades com tallar peix, fer una factura o portar camions. Aquesta experiència li ha aportat una visió àmplia que l’ha ajudat a fer créixer FRIME fins a aconseguir exportar a més de 90 països i comercialitzar, el 2019, més de 45.000 tones de tonyina, peix espasa i cefalòpodes.

Una de les peculiaritats d’aquesta empresa familiar nascuda a Arenys de Munt és que tot el producte s’elabora a Catalunya i que atén tota la cadena de vendes, des de minoristes fins a distribuïdors. Ramon creu que les empreses tenen un deure amb la societat i aquest és un dels motius que l’ha portat a ser Ambaixador de la Fundació Impulsa a Terrassa.

– La teva relació amb el peix comença el 1936 amb una peixateria propietat del teu avi a la Boqueria i més tard amb l’empresa del teu pare a Mercabarna. Què us va portar a industrialitzar el negoci del peix?

Vam veure que viure del peix fresc ens generava inestabilitat econòmica, perquè si hi havia mala pesca no podíem oferir producte, i en canvi, havíem d’estar mantenint igualment les nòmines. Aquesta situació ens va fer apostar per la industrialització, i vam desenvolupar la manera de descongelar peix amb l’objectiu que els consumidors el puguin sentir com un peix fresc sense haver de dependre del dia a dia de la pesca. I de mica en mica vam anar construint sales d’elaboració i fàbriques, i ara tenim tres fàbriques a Arenys de Munt, n’estem construint dos a la Roca del Vallès i un frigorífic a Igualada. Som bastant cul inquiets i ens hem dedicat sempre a buscar la clientela i a obrir nous mercats: la demanda no ve mai si no la vas a buscar.

“Som bastant cul inquiets i ens hem dedicat sempre a buscar la clientela i a obrir nous mercats: la demanda no ve mai si no la vas a buscar”

– És aquesta filosofia la que us ha portat a apostar per noves línies de negoci com la botiga Cal Tonyina o pel restaurant que teniu previst obrir al maig?

Sí, per a nosaltres la botiga és un retorn als orígens; la concebem com la peixateria del segle XXI i, al nou restaurant, s’hi podran degustar els productes de la botiga cuinats per un xef especialitzat. Amb aquesta obertura busquem fer pròxim i assequible un producte d’altíssima qualitat. Volem fer accessible el consum del peix i popularitzar-lo. La voluntat és que cada poble tingui un Cal Tonyina i a mitjà termini tenim previst obrir-ne un altre a Puigcerdà i a Reus.

“Amb l’obertura [del restaurant Cal Tonyina] volem fer accessible el consum del peix i popularitzar-lo”

– Amb tot el que expliques, s’entén que el 2018 quedessis finalista al Premi Emprenedor de l’Any d’EY [Ernst & Young]. Què és per a tu l’emprenedoria?

Per a mi l’emprenedoria és veure un negoci o un projecte on ningú més el veu, tenir la capacitat d’analitzar-ho bé, llençar-s’hi de cap quan es té clar i saber-se equivocar per seguir emprenent.

– A banda del que has anat explicant, FRIME també participa en projectes socials com el de la Fundació Impulsa. De fet, tu n’ets Ambaixador a Terrassa. Què us ha fet apostar per aquest projecte?

Sempre he pensat que, si les coses et van bé, has d’agrair-ho d’alguna forma, i amb aquesta voluntat, des de FRIME havíem començat a treballar en un projecte molt similar al que planteja Impulsa. Per això, quan vam saber que ja existia una cosa tan semblant, vam veure que era molt millor sumar-nos-hi que no muntar-ho pel nostre compte. Pensem que és un model de retorn a la societat molt vàlid que potencia la cultura de l’esforç i l’emprenedoria, i aporta un valor que el nostre sistema polític no ha estat capaç de garantir i en canvi sí que n’estem sent capaces les empreses privades.

“Pensem que [el projecte de la Fundació Impulsa] és un model de retorn a la societat molt vàlid que potencia la cultura de l’esforç i l’emprenedoria, i aporta un valor que el nostre sistema polític no ha estat capaç de garantir”

– Pel que dius, les iniciatives privades haurien de mirar de suplir la tasca que no fa el Govern?

Jo penso que tot l’empresariat que tingui treballadors i treballadores i família, està moralment obligat a retornar part del que guanya a la societat. Per tant, penso que totes les empreses estan obligades a participar en un projecte com el de la Fundació Impulsa. Com que els governs no han estat capaços de fer-ho, ens n’hem d’encarregar les iniciatives privades, perquè, si no, ens trobarem amb un forat molt gran de persones perdudes. Una part del que es guanya sempre és prescindible i hem de participar-hi; no hi ha excuses. És una inversió que tard o d’hora vindrà de tornada. Les comunitats funcionen així.

– Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Collonuda.