“Els joves són la clau de volta; no ens podem permetre perdre’n cap pel camí, i per això són tan importants propostes com la de la Fundació Impulsa”

 

#ProtagonistaImpulsa 

Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Castellterçol, Conseller de Cultura del Consell Comarcal del Moianès i Cap de l’Àrea de ciutat de l’Ajuntament de Ripollet

Format en magisteri, la vida ha portat l’Albert Obrero per diferents camins, com el de ser educador social. Ara, amb 52 anys, combina la seva formació amb la seva passió, i el trobareu a l’Ajuntament de Castellterçol fent de regidor d’Educació, i al Consell Comarcal del Moianès, fent de la cultura una eina al servei de la comunitat. A més, també és cap de l’Àrea de ciutat a l’Ajuntament de Ripollet. La seva aposta per als joves l’ha portat a sumar l’Ajuntament de Castellterçol com a Organització Impulsora de la Fundació Impulsa.

 

Des d’aquesta mirada comunitària i educativa, entens la cultura lligada a l’educació?

Tot depèn de com entenguem la cultura; si és des del punt de vista d’experiència de consum que hem construït les darreres cinc dècades, no. Però si la cultura és el que construïm en les relacions humanes que ens fan ser humans, aleshores sí. Nosaltres treballem la cultura i l’educació indistintament, entenent-les com un entorn de qualitat; tot el que gira al voltant de la cultura forma part de l’ecosistema de la cura de les persones. Si treballem conjuntament des d’aquesta mirada, estem construint un entorn de qualitat que ens sana. La cultura és una eina a l’abast de l’educació. Tot educa.

En quin estat de salut es troben aquests dos àmbits?
Jo soc positiu per definició; si no ho veies des d’un punt de vista positiu, no estaria fent tantes coses. Ara bé, és cert que estem en un moment complex socialment i vivim en un entorn que ens genera moltes pors i inseguretats. Tenim una pauta de por a la pèrdua i un repte com a societat amb els joves, perquè davant d’aquesta societat que recula, que vol assegurar el què té per no perdre-ho, ens trobem amb una generació de joves que no veiem i que quan els veiem, els estigmatitzem.

 

“Davant d’aquesta societat que recula, que vol assegurar el què té per no perdre-ho, ens trobem amb una generació de joves que no veiem i que quan els veiem, els estigmatitzem”

 

Per què aquesta tendència a l’estigmatització dels joves?
Som una societat envellida, dominada per la por i no volem que res es mogui. Els joves signifiquen canvi, no tenir por a equivocar-se, experimentar… En una societat en què el pes demogràfic se’n va a la seixantena, tenim aquest xoc.

Creus que ho tenen complicat per avançar?
Tenim la generació de joves que més malament ho tenen, perquè han de viure el seu projecte vital en un món on la centralitat s’està desdibuixant i no sabem quin serà el model de vida. Es troben que amb 30 anys no poden construir un projecte vital, perquè a la societat on viuen no tenen accés a l’habitatge i perquè les generacions anteriors s’han carregat el planeta. És normal que de tant en tant necessitin revelar-se, i no podem deixar-nos endur per la dinàmica conservadorista i materialista. Ho tenen complicat llevat que les nostres generacions fem espai i alliberem recursos i donem oportunitats.

 

“[Els joves] ho tenen complicat llevat que les nostres generacions fem espai i alliberem recursos i donem oportunitats”

 

Parles de materialisme i por a la pèrdua. Per què aquesta por?

Venim de dues grans guerres basades en pur materialisme i acabem enganxats a coses materials, la qual cosa ens genera aquesta por a perdre. Es reflecteix en coses tan tangibles com l’habitatge, que tot i haver-n’hi de sobres, no n’hi ha de disponible perquè l’acumulem. Vivim en una societat totalment materialista i aquest moment de crisi tan profunda que vivim és una oportunitat per canviar les coses i fer-hi una volta per treballar d’una manera comunitària. Cal revertir el discurs i buscar alternatives; reparar i conduir des de la comunitat.

“Aquest moment de crisi tan profunda que vivim és una oportunitat per canviar les coses i fer-hi una volta per treballar d’una manera comunitària”

 

Quin repte tenim amb els joves?
Estem a les mans dels joves, i sobretot de les joves, perquè la dimensió de gènere és determinant, com ho és també el paper que hi poden tenir les joves immigrants, a les quals hem d’escoltar perquè són les que estan més acostumades a sortir-se’n. Els joves són la clau de volta, no ens podem permetre perdre’n cap pel camí, i per això són tan importants propostes com la de la Fundació Impulsa. L’Administració, tal com està configurada i regulada, és un desastre absolut perquè és rígida i reactiva. Dit això, si es vol, es poden fer moltes coses.

Com ara quines?
Escoltar, recollir idees i donar espai perquè passin. Un exemple: el 2015, quan vam entrar a governar a Castellterçol, ens van demanar posar gespa al camp de futbol. Era un dels darrers camps de gespa que quedava, perquè la inversió que calia fer-hi era elevada i no hi havia acord per poder fer la inversió. Quan vam anar a traslladar aquesta decisió a la junta, ens vam trobar que estava formada per gent molt jove. Ens va sobtar tant que els vam proposar que, si feien un projecte social comunitari en el qual s’incloguessin també les dones, els posaríem l’herba al camp. Vuit anys més tard, és l’activitat amb més potència juvenil al poble. És una de les moltes mostres que si deixem espai i oxigen als joves, ells s’involucren.

És en aquesta línia que com a institució pública heu apostat per donar suport a la tasca de la Fundació Impulsa?
Soc defensor de les col·laboracions no extractives de recursos públics. És necessari treballar amb les propostes que arriben de baix a dalt, vetllant sempre perquè sigui un treball conjunt. Des del vessant de gestió pública, si aconseguim que deu joves que haguessin abandonat els estudis i entrat en el circuit d’ajudes de dependència continuïn formant-se i creant el seu projecte vital, el retorn compensa amb escreix; és una molt bona inversió. I, a més, és una grandíssima oportunitat de reconeixement, de visibilització, de donar-los la paraula, de donar espai i posar-los al centre.

 

 

Com creus que la Fundació Impulsa contribueix a posar els joves al centre?
La Fundació Impulsa està dient als joves que els reconeix, que els veu. Només això ja és transformador. Aquest reconeixement i manera de veure’ls és una manera de dir “t’acompanyo”, i no és fer-ho només amb una beca econòmica, sinó que et posa un mentor. I, a més a més, ara que t’he vist, jove, ara que t’he acompanyat, ara et dic que formes part de la comunitat i que hi has de fer un retorn, el que tu tens és tan valuós que la comunitat et necessita. El missatge que hi ha darrere la tasca de la Fundació Impulsa és brutal: col·loca al centre el jove que està a la perifèria.

 

“El missatge que hi ha darrere la tasca de la Fundació Impulsa és brutal: col·loca al centre el jove que està a la perifèria”

 

Com animaries noves empreses a sumar-se aquest repte?
Ho faria amb una cita de Xavier Marcet, que diferencia entre empreses i negocis. “Les empreses fan projectes i els negocis, diners”. Si el que tu vols fer és una empresa, no l’entendràs el projecte sense ànima social. Va lligat al moment de crisi que estem; si el que vols és construir relat, teixir estructures, fer comunitat, caldrà la consciència social, i per això el millor és donar un cop de mà als joves.

Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…
Oportunitat.

“Ningú no et dona res a canvi de res, però si veuen que ets treballadora, responsable i que t’espaviles, les persones t’ofereixen oportunitats”

#ProtagonistaImpulsa 

Georgina Orero, CFGS Mecànica de Competició
Jove #Impulser de la Garrotxa

La Georgina Orero té 21 anys, viu a Girona amb el seu company i actualment treballa a Rigau Grup liderant la línia de negoci d’electrònica d’automoció d’aquesta empresa, que es dedica també a la serralleria i la seguretat. Des de ben petita ha tingut clar que volia dedicar-se a l’automoció i a la competició i durant cinc anys la Fundació Impulsa l’ha acompanyada a assolir aquest repte.

Una dona amb vocació per l’automoció. Podem dir que trenques estereotips?

Des del primer any he estat l’única noia a classe, i així al llarg dels cinc anys que he estat fent FP. El cert és que he estat bastant discriminada pels meus companys; els feia ràbia que una dona fos millor que ells. Tot i així, mai m’he sentit sola, perquè he tingut el meu grupet i el professorat m’ha tractat molt bé. En el món de la competició la cosa canvia i sempre tens les càmeres a sobre i et fan entrevistes pel sol fet de ser dona, quan, per altra banda, la realitat és que els directius no s’acaben de creure que puguis ser bona pel fet de ser dona. He viscut situacions en què m’han dit que no perquè no volien dones a l’equip. Per això sempre m’he esforçat i he volgut ser millor en tots els aspectes, per demostrar que el fet de ser dona no em converteix en menys professional ni, per ser-ho, he de tenir menys drets.

D’on et ve aquesta passió?

Des de ben petita corria amb cars, i la meva mare em va dir que ho deixés perquè em podia fer molt mal. Llavors vaig decidir que volia ser mecànica i tota l’etapa d’ESO vaig tenir clar que volia continuar estudiant i fer un cicle formatiu per aconseguir-ho. Vaig tenir molt suport dels meus professors i professores de l’Institut Bosc de la Coma, que es van involucrar molt en els meus estudis i van crear unes optatives gairebé només per a mi i dos companys més, perquè no hi havia optatives d’aquest tipus.

“Vaig decidir que volia ser mecànica i tota l’etapa d’ESO vaig tenir clar que, en acabar, volia continuar estudiant i fer un cicle formatiu per aconseguir-ho”

Pel que dius, el professorat ha estat un bon aliat per assolir aquest repte?

Tots els meus professors sabien que volia fer un cicle molt específic, i per això em van proposar presentar la meva candidatura a les Beques Impulsa, perquè els estudis que volia cursar només els podia fer a l’Escola Tècnica Girona (ETG), i això suposava una despesa que no m’hauria pogut permetre. L’alternativa era cursar FP en qualsevol altre centre on fessin aquest grau, però aquesta opció no em permetia arribar a fer el que jo volia, la part de competició.

La Georgina, junt amb el pilot, a la graella de sortida abans de començar la carrera

 

“L’alternativa era cursar FP en qualsevol altre centre on fessin aquest grau, però aquesta opció no em permetia arribar a fer el que jo volia, la part de competició”

Com ha estat el teu pas per la Formació Professional?

Realment m’ha anat molt bé, érem 15 alumnes, i això permet que el professorat et pugui conèixer molt bé i et pugui personalitzar els estudis. Si veuen que tires, et donen més. A més, en la part pràctica teníem un motor de cotxe per a dues persones, la qual cosa ens permetia practicar molt.

El que més valores de l’FP és la part de pràctiques?

Les pràctiques que vaig poder fer tant en el cicle de grau mitjà com després al cicle de grau superior m’han donat una experiència molt bona, i això em va ajudar moltíssim quan vaig anar a fer pràctiques a una empresa, perquè vaig arribar al taller i gràcies a les pràctiques fetes durant el cicle formatiu era com si hi portés tota la vida; ho tenia tot molt per la mà. Les pràctiques del cicle m’han ajudat molt a l’hora d’estar en un taller al món laboral.

“Vaig arribar al taller i, gràcies a les pràctiques fetes durant el Cicle Formatiu, era com si hi portés tota la vida; ho tenia tot molt per la mà”

Això vol dir que tens un bon record de l’estada de pràctiques a l’empresa?

Sí, va ser una experiència molt bona. Primer, vaig estar en un taller de cotxes i, després, vaig voler fer la segona part de les pràctiques en un taller de motos per agafar experiència que no tenia, perquè sabia que començaria l’especialitat de competició al cicle superior. Va ser una sort haver pogut estar en aquest segon taller a l’hora de cursar CFGS d’Automoció.

La teva experiència en automoció, però, va més enllà de les pràctiques en empresa dins el cicle, oi?

Sí, gràcies a la borsa de treball, he anat de circuit en circuit per campionats de tot Espanya fent pràctiques no remunerades. Això també em va donar l’oportunitat de fer una estada d’un mes a Grècia, a un ral·li. Va ser una experiència molt ‘xula’ i complicada alhora, perquè vaig estar un mes sense anar a classes i tenia la sensació que no ho atraparia tot.

La Georgina al box, esperant que es posi el semàfor en verd perquè el pilot surti a fer tandes al circuit i pugui anar amb els pilots bons.

I si que vas poder?

Sí, per sort, m’ho vaig treure tot. De fet, hi va haver companys a qui el professorat no els van donar aquesta possibilitat de saltar-se un mes sencer de classes perquè era massa temps, però en el meu cas sabien que, quan tornés, em posaria al dia i m’ho acabaria traient tot perquè soc responsable. Ningú no et dona res a canvi de res, però si veuen que ets treballadora, responsable i que t’espaviles, les persones t’ofereixen oportunitats.

Creus que és això el que t’ha permès estar becada i acompanyada per la Fundació Impulsa durant aquests cinc anys?

Sí, i ho he vist també en els mentors que m’han acompanyat en aquest camí. Durant el cicle de grau mitjà, el mentor que vaig tenir em va acompanyar molt. Va haver-hi molts canvis aquell any —l’escola, anar a viure a un altre lloc…—, i ell sempre estava al meu costat i això em va fer sentir molt acompanyada. I després, vaig tenir un mentor que em va ajudar molt en el vessant professional. Ell treballava a l’àrea de contractacions de Cupra i sabia molt bé què es necessitava i m’ajudava molt a buscar feina, a preparar les entrevistes i a fer un bon currículum. De fet, gràcies a la seva ajuda, vaig poder treballar en aquesta empresa, on també vaig aprendre molt.

Pel que expliques, no has tingut mai problemes per trobar feina?

Estic treballant des dels 16 anys i he estat en molts llocs diferents on he adquirit experiència i habilitats. Penso que tinc un bon currículum, i a les entrevistes de feina també valoren molt les competències, una cosa que he anat adquirint de l’experiència i de les formacions que la Fundació Impulsa ofereix als Impulsers. El lloc on estic treballant ara, l’endemà de fer-me l’entrevista ja em van trucar dient-me que podia començar a treballar.

“Penso que tinc un bon currículum, i a les entrevistes de feina també valoren molt les competències, una cosa que he anat adquirint de l’experiència i de les formacions que la Fundació Impulsa ofereix als Impulsers”

La Georgina al Rally Costa Brava reparant uns llums del cotxe per poder córrer una etapa de nit.

 

Estàs satisfeta del camí que has fet?

Estic molt contenta d’haver arribat fins aquí i molt satisfeta del que he aconseguit. Valoro haver-me format perquè m’ha aportat coneixement, i també oportunitats. Com més formada estàs, més oportunitats tens. Ara treballo aquí, però quan comenci la temporada de ral·lis, estaré també fent de verificadora dels campionats d’Espanya i de Catalunya, i això són punts positius per a mi.

“Com més formada estàs, més oportunitats tens”

Què diries a altres joves que no tenen clar si continuar els seus estudis?

Els diria clarament que continuïn els seus estudis i que tinguin en compte que estudiar batxillerat o fer una carrera universitària no ho és tot. He vist molta gent al meu institut que volia fer cicles i a casa seva els han empès a fer primer batxillerat perquè socialment sembla que és millor. Des de la meva perspectiva, els diria que facin el que creguin millor i que deixin de banda aquestes creences perquè hi ha hagut companys que han vingut directament de batxillerat a fer el cicle superior i anaven molt perduts. Crec que, com a estudis pràctics, són molt millors els de l’FP. De fet, en el cas de la mecànica hi ha hagut companys que, després de fer una enginyeria universitària han vingut a fer el cicle superior perquè els faltava la part pràctica.

“Crec que com a estudis pràctics són molt millors els de l’FP. De fet, en el cas de les mecànica hi ha hagut companys que després de fer una enginyeria universitària han vingut a fer el cicle superior perquè els faltava la part pràctica”

Completa la frase… Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Aprenentatge.

“Les empreses són l’eix vertebrador de la societat, de la mateixa manera que l’FP ho és de les empreses”

#ProtagonistaImpulsa 

Jordi Rabat
CEO i fundador d’Energy Tools

Bona persona, pencaire i sense por. Així es defineix el Jordi Rabat, CEO i fundador d’Energy Tools, consultoria energètica especialitzada en la compra d’energia, electricitat i gas, que compta amb 35 professionals i una facturació de 3 milions d’euros l’any. Rabat és Ambaixador de la Fundació Impulsa a la Garrotxa i viu amb un lema: “El què no vulguis per tu, no ho vulguis pels altres”.

  • Ens ho expliques?

Penso que, en aquesta vida, amb actitud, coneixement, constància i sent bona persona es pot aconseguir gran part del que et proposis. A Energy Tools l’actitud és un dels pilars; una de les coses que prioritzem és que tot l’equip siguin persones, amb ètica i valors. Per accedir a la nostra empresa, s’han de passar una serie d’ entrevistes, una de les quals és un test psicotècnic mitjançant la metodologia DISC. El Fit Cultural amb l’empresa és clau per formar-ne part, preferim una persona sense coneixement i amb actitud, que un geni sense; més important que conèixer els nostres clients, és aprendre a escoltar-los.

“El Fit Cultural amb l’empresa és clau per formar-ne part, preferim una persona sense coneixements i amb actitud, que un geni sense”

  • Actualment, Energy Tools és líder en el mercat català d’optimització energètica, tant pel que fa a volum d’energia gestionada com de clients. Com s’aconsegueix això?

Oferint un servei d’alt nivel amb una clara aposta per la innovació. Vam començar de zero el 2009, i des del 2010 hem invertit molts recursos en software energètic propi per tal d’automatitzar i optimitzar processos, la qual cosa ens ha permès créixer i augmentar la productivitat. Actualment, gestionem clients de tot l’Estat i per fer-ho, ha estat clau la innovació.

  • És fàcil trobar els valors dels quals parles a la societat actual?

Sí, tot i que és cert que potser falta una mica de cultura de l’esforç. Al final, l’esforç va molt lligat a la necessitat que cadascú té per avançar. Això a vegades es veu molt entre els joves que han tingut les coses fàcils i els que ho han tingut més complicat, que s’esforcen molt més perquè en tenen més necessitat i valoren més les oportunitats.

“L’esforç va molt lligat a la necessitat que cadascú té per avançar”

  • Què té un Impulser que no tingui un altre jove?

Actitud, sense cap mena de dubte. Els joves Impulsers són joves que tenen molta disposició a esforçar-se perquè saben que tenen un compromís amb la Fundació Impulsa. Aquesta actitud es nota quan arriben al món laboral. Fins i tot, el segell Impulser facilita la contractació dels joves, perquè ara ja es comença a conèixer entre el món empresarial que són joves que tenen fusta i actitud per afrontar els reptes que els hi proposin.

  • Quines han estat les dificultats amb què t’has trobat per arribar fins aquí?

La més gran, el fet de canviar de mentalitat. Els problemes que jo tenia quan plegava de treballar abans eren uns, que, si no hagués estat pel meu caràcter, es quedaven allà. I, en canvi, quan jo decideixo iniciar l’aventura sol, fent totes les tasques durant el primer any i mig, em trobo que, quan plego, la feina segueix amb mi.

“El segell Impulser facilita la contractació dels joves, perquè ara ja es comença a conèixer entre el món empresarial que són joves que tenen fusta i actitud per afrontar els reptes que els hi proposin”

  • És aquest convenciment el que et va portar a ser Ambaixador de la Fundació Impulsa a la Garrotxa?

Vinc de l’FP i és això el que em va portar a apostar pel projecte de la Fundació Impulsa: penso que l’FP és l’eix vertebrador de les empreses perquè només un títol universitari no et dona accés a la formació tècnica i l’FP ben encarada genera una qualificació molt gran.

  • Pel que dius, les empreses de la Garrotxa teniu dificultats per trobar persones formades en FP?

Sí, i les empreses no poden avançar si no tenen personal altament qualificat. Una empresa amb una gran visió, però que no compta amb persones tècnicament formades, no té recorregut, i ara estem pagant les conseqüències de no haver apostat en el seu moment per l’FP. Les empreses són l’eix vertebrador de la societat, de la mateixa manera que l’FP ho és de les empreses. Unes empreses fortes donen una societat del benestar més forta, més justa i més equilibrada.

“Una empresa amb una gran visió, però que no disposa de les persones tècnicament formades, no té recorregut”

  • És això el que intentes transmetre a les empreses en el teu rol d’Ambaixador de la Fundació Impulsa a la Garrotxa?

El teixit empresarial ha d’entendre que contribuir al projecte de la Fundació Impulsa té un retorn directe a la societat del benestar, aportant-hi joves formats i qualificats. Quan tu dones un ofici a algú que no té recursos, estàs canviant el seu entorn i impulsant una cadena que et donarà un retorn. És un benefici social i empresarial; hi ha poques fundacions que aconsegueixin aquesta doble acció i la Fundació Impulsa ho fa. És una pràctica d’RSC immillorable. A la Garrotxa, si no hi hagués la Fundació Impulsa, 107 joves no haurien continuat els seus estudis, i no només els han continuat, sinó que s’han graduat en cicles de grau mitjà i superior.

“Quan tu dones un ofici a algú que no té recursos estàs canviant el seu entorn i impulsant una cadena que et donarà un retorn”

  • Completa la frase… Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Una oportunitat.

“Amb cinquanta anys, dos fills, sense gairebé atur i amb 3.000 euros a la butxaca, però amb el suport familiar, inicio l’aventura empresarial de Constantiagrup”

#ProtagonistaImpulsa 

Gabriel Cid
CEO de Constantiagrup

Gabriel Cid és el CEO de Constantiagrup, Organització Impulsora de la Fundació Impulsa que es dedica a la venda, distribució i assessorament de materials auxiliars per a la indústria alimentària (bosses, envasament al buit…) i equips de protecció individual (EPI).

Es tracta d’una empresa familiar que neix el 2006 de la mà del seu actual CEO, fill de comerciant de barri, que des de petit ha viscut el comerç i el tracte personal amb els clients, i ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents empreses. Als cinquanta anys decideix deixar la feina i tirar endavant un projecte propi del qual avui se sent molt satisfet i que avui compta també amb una botiga oberta al públic a Mercabarna.

  • Què et va portar a aventurar-te a crear Constantiagrup?

Els darrers trenta anys de la meva vida laboral els passo treballant a dues grans empreses d’embalatge, i arriba un moment en què veig que necessito un canvi d’aires i deixar de tenir la pressió que es té quan treballes per a grans multinacionals. Decideixo canviar de sector i amb cinquanta anys, dos fills, sense gairebé atur i amb 3.000 euros a la butxaca, però amb el suport familiar, inicio l’aventura empresarial de Constantiagrup.

“Veig que necessito un canvi d’aires i deixar de tenir la pressió que es té quan treballes per a grans multinacionals”

  • Estàs orgullós de la decisió presa?

Totalment; em va canviar del tot la vida. L’experiència d’haver treballat en altres empreses em va aportar coses bones i coses dolentes, i això em va servir per crear Constantiagrup. El que no m’havia agradat vaig canviar-ho perquè qui treballés amb mi no hagués de passar pel que havia hagut de passar jo, i les coses bones també les vaig fer servir per fer que tot funcionés. M’enorgulleix dir que si una persona marxa ara de l’empresa per fer un canvi professional, ho fa plorant, perquè se’n va de casa seva. Ara Constantiagrup està on jo havia somiat que arribés: és una empresa petiteta que dona un servei i que me’n fa estar molt orgullós. Està on ha d’estar: forta, estabilitzada i amb uns clients que confien en nosaltres fins al punt que parlen de nosaltres com a col·laboradors i no proveïdors.

  • Quins creus que han estat els ingredients que t’han acompanyat a fer aquest camí?

He mamat comerç i això m’ha portat una sèrie de valors que m’han estat útils per tirar endavant amb el que creia. Treballar ho ha de fer tothom, a no ser que vinguem de família rica. Ara bé, poder treballar del que t’agrada és un privilegi, perquè aleshores pots donar el 100% de tu i ho gaudeixes molt. Per a mi és imprescindible l’esforç, perquè per molt ben preparat que estiguis, per molt intel·ligent o bo que siguis fent una cosa, sense esforç no s’arriba enlloc. És important tenir formació, perquè et serveix per tenir uns coneixements, però el primer són les ganes, l’esforç i la constància, per això és important també la formació en competències transversals.

“Treballar del que t’agrada és un privilegi, perquè aleshores pots donar el 100% de tu i ho gaudeixes molt”

  • El nom de l’empresa té a veure amb aquests valors?

Sí, sempre he pensat que l’única manera per tirar endavant un projecte és amb constància, esforç i treball, buscant com millorar cada dia. És important no oblidar mai d’on venim, estiguem on estiguem, perquè d’on vens és el que tu saps i els inicis de tot. Jo continuo tenint les mateixes amistats, continuo tenint la mateixa relació amb les persones, continuo fent les coses que he fet tota la vida. És important saber l’esforç que has fet i quins són els teus orígens: tots comencem de zero i que es triomfi més o menys no ha de canviar la teva essència. A mi em va ajudar molt també la confiança en les persones i fer equip; penso que és imprescindible.

  • Quines han estat les dificultats amb les que t’has trobat per arribar fins aquí?

La més gran, el fet de canviar de mentalitat. Els problemes que jo tenia quan plegava de treballar abans eren uns, que, si no hagués estat pel meu caràcter, es quedaven allà. I, en canvi, quan jo decideixo iniciar l’aventura sol, fent totes les tasques durant el primer any i mig, em trobo que, quan plego, la feina segueix amb mi.

  • Dius que aquesta ha estat la dificultat més gran. Vols dir que n’has tingut d’altres?

Sí, quan vaig començar a tenir treballadors i havia de delegar, em va costar molt. És difícil adonar-te que hi ha altres maneres de treballar diferents de la teva i que la teva no sempre és la millor. També va ser una dificultat el fet que jo no tenia els diners per comprar els materials que necessitava, i en aquell moment els proveïdors van haver de fer un acte de fe confiant en mi quan els demanava gènere per poder tirar endavant el projecte. Per sort, van ser més els que em van dir que sí, que no pas que no, i és un dels moments més bonics que recordo, però també dels més difícils, perquè els ho demanava a canvi de la fe que havien de tenir en mi. Ells han estat el pilar de Constantiagrup; fa dotze anys que hi treballo.

“En aquell moment, els proveïdors van haver de fer un acte de fe confiant en mi […] és un dels moments més bonics que recordo, però també dels més difícils, perquè els ho demanava a canvi de la fe que havien de tenir en mi”

  • El que expliques posa en valor la importància de fer xarxa. És fàcil això a la societat actual?

Penso que temps enrere es feia més, però ara som molts i hi ha una competitivitat que no em sembla sana. Des que som a Mercabarna m’he adonat que allà, per exemple, es generen una sèrie de relacions que et faciliten el dia a dia i tothom intenta ajudar-se. El vincle amb els altres és important i només s’aconsegueix buscant la confiança de les persones que t’envolten amb les que creus que hi pot haver una ajuda mútua; a Mercabarna hi ha molta corresponsabilitat a nivell empresarial i això és una cosa que trobo a faltar a la societat.

“A Mercabarna hi ha molta corresponsabilitat a nivell empresarial i això és una cosa que trobo a faltar a la societat” 

  • Constantiagrup forma part de la xarxa d’Organitzacions Impulsores de la Fundació Impulsa. Què et va portar a sumar-te al projecte?

Vaig conèixer la Fundació Impulsa a través d’en Salva Ramon, Ambaixador de la Fundació a Terrassa; me’n parlava amb els ulls que li brillaven i això em va fer adonar que hi creia i que tot el que me n’explicava era des del cor.  Vaig veure que el projecte donava resposta al meu pensament de com ajudar a la societat i crec que el que ofereix la Fundació Impulsa és el millor que es pot donar a una persona jove: formació i que, a més, aquesta formació sigui un ofici. És una cosa que no li traurà ningú. Hi ha gent que no pot aprofundir en el que li agrada o treballar-hi i no hi ha res millor que col·laborar a fer realitat el somni d’un jove a ser el que vol ser.

“Crec que el que ofereix la Fundació Impulsa és el millor que es pot donar a una persona jove […] no hi ha res millor que col·laborar a fer realitat el somni d’un jove a ser el que vol ser”

  • Parles de tenir un ofici. Creus que és important a dia d’avui?

Jo ho trobo imprescindible, i aquí s’ha comès un error, perquè durant molts anys s’ha vist la Formació Professional (FP) com una cosa per a qui no valia, eren uns estudis que feien vergonya. El desprestigi de l’FP és una de les errades més grans que s’han comès en ensenyament i ara ens trobem que no hi ha gent prou formada en oficis i fan falta a la societat.

“El desprestigi de l’FP és una de les errades més grans que s’han comès en ensenyament i ara ens trobem que no hi ha gent prou formada en oficis i fan falta a la societat”

  • En una paraula. Per a tu, la FundacióImpulsa és…

Diana (ha trobat el punt clau en el qual es pot ajudar les persones, fent que, amb una ajuda, els joves puguin ser autosuficients).

“El voluntariat corporatiu és una bona manera de reforçar la responsabilitat social corporativa i contribueix a fer que tota l’organització formi part dels valors de l’empresa”

#ProtagonistaImpulsa 

Jaume Cané
Country representative de Freudenberg Group a Espanya

El Jaume Cané és el country representative de Freudenberg Group a Espanya, la multinacional i Organització Impulsora de la Fundació Impulsa amb més de 170 anys de trajectòria, que ofereix una gamma de solucions tècniques creatives diversificades: des de productes de neteja, com Vileda, fins a components d’automoció.

A més,  Cané s’ha estrenat enguany com a mentor d’un jove de la Fundació Impulsa, una experiència que comparteix amb sis treballadors i treballadores més del grup empresarial, que també han començat a fer voluntariat corporatiu fent mentoria social amb la Fundació Impulsa. 

Com s’inicia la relació de Freudenberg amb la Fundació Impulsa?

Un treballador de Freudenberg ja feia de mentor i em va explicar les possibilitats de col·laboració amb la Fundació Impulsa. El projecte ens va agradar de seguida i vam signar-hi un conveni de col·laboració sumant-nos com a Organització Impulsora i incorporant-nos al Programa Impulsa Mentoria per promocionar el voluntariat entre els treballadors i treballadores de la companyia.

Havies viscut ja l’experiència de fer mentoria? 

Personalment, havia mentoritzat empreses, però a un jove no ho havia fet mai i està sent una experiència interessant. A part d’acompanyar-lo i compartir-hi inquietuds, s’està convertint en algú amb qui estic creant un vincle. És curiós com dues persones que no es coneixen de res, amb vides molt diferents i que es posen en contacte a través d’un tercer, poden arribar a trobar tantes coses en comú. Habitualment, establim relacions amb gent d’àmbits propers i de cop, començar una relació així tan desconeguda en la que et compromets és una situació nova i enriquidora.

Actualment, sou uns quants treballadors i treballadores que esteu fent voluntariat corporatiu a través de la mentoria de la Fundació Impulsa.

Sí, ens agrada contribuir en iniciatives que treballen per millorar l’entorn, forma part de l’ADN del nostre grup, i la nostra política empresarial implica sempre no limitar-nos a fer aportacions econòmiques, sinó implicar-hi també els treballadors. Així ho hem fet també amb el projecte de la Fundació Impulsa, iniciant aquesta col·laboració de mentoria social. Estem a seixanta països i no només hi som per treballar, sinó que formem part de la comunitat i, per tant, hem de contribuir al fet que tothom tingui unes condicions de vida millors.

“Formem part de la comunitat i, per tant, hem de contribuir al fet que tothom tingui unes condicions de vida millors”

Creieu que la mentoria social és una bona manera per contribuir a millorar l’entorn? 

Fer mentoria és una manera d’estar més connectats amb el que ens envolta, de ser millor veïns. La responsabilitat de les empreses no acaba només en l’impost de societats; ens nodrim de l’entorn i hi hem de tornar coses. El voluntariat corporatiu és una bona manera de reforçar la responsabilitat social corporativa i fer que tota l’organització formi part dels valors de l’empresa.

Penses que això també es beneficiós per als treballdors i les treballadores?

Jo penso que sí, el voluntariat els fa millors persones i, a més, els treballadors tenen la satisfacció de veure que estan ajudant a altres i contribueixen a fer una societat una mica millor. Si t’enriqueixes emocionalment, et sents més realitzat. Crec que treballar en un lloc on no només es pensa a fer diners, sinó que hi ha un compromís social i els valors són importants, aporta orgull i satisfacció. 

De fet, m’ha sorprès que la majoria de mentors que s’han sumat a fer voluntariat corporatiu són càrrecs directius, amb responsabilitats elevades dins l’empresa, que habitualment són els que tenen la vida més atapeïda. Suposo que és per aquest esperit de lideratge que han volgut implicar-se en el projecte. 

Poses molt d’èmfasi en la necessitat de fer una societat millor. Com creus que hi contribueix la Fundació Impulsa?

Nosaltres, com a grup alemany, ja fa molts anys que sabem que la Formació Professional (FP) és una molt bona aposta formativa que contribueix a fer que les empreses funcionin. Al nostre centre formatiu d’Alemanya tenim 300 alumnes d’FP. Allà la formació professional està molt estesa i aquí malauradament no gaire. A Catalunya falten persones formades en FP; se’n parla cada vegada més, però falta una aposta en aquest sentit. Per tant, projectes com el de la Fundació Impulsa, que estimulen que els joves estudiïn FP i puguin trobar una sortida laboral, són necessaris.

“Projectes com el de la Fundació Impulsa, que estimulen que els joves estudiïn FP i puguin trobar una sortida laboral, són necessaris”

Creus que tenir treballadors i treballadores formats en FP és una de les claus de l’èxit de Freudenberg?

La clau de l’èxit de Freudenberg es troba en la innovació i la diversificació. El 33% dels productes que fabriquem tenen menys de quatre anys d’antiguitat. La recerca de talent és una de les coses que més ens preocupa i ens ocupa, i les persones formades en FP estan en aquest lloc. La innovació no surt només d’un despatx o un laboratori, sinó de la millora que cada persona pot oferir en la seva feina, i tenir gent molt ben preparada en totes les escales del procés productiu és essencial. A la indústria la gent ben preparada en FP és la que millor tira endavant i aporta en els projectes.

“Tenir gent molt ben preparada en totes les escales del procés productiu és essencial. A la indústria la gent ben preparada en FP és la que millor tira endavant i aporta en els projectes”

Recomanaries a altres empreses que vulguin enfortir la seva RSC fer voluntariat corporatiu amb la Fundació Impulsa?

. Amb la mentoria de la Fundació Impulsa dones suport a l’ocupació i a promocionar i professionalitzar l’FP, la qual cosa acabarà beneficiant altres empreses i, per tant, a mitjà termini no només serà beneficiós per a l’empresa, sinó que ho serà per a tot l’entorn. El Mètode Impulsa està molt ben treballat: darrere la mentoria social de l’entitat hi ha un treball molt gran en xarxa i una coordinació molt ben estructurada des del punt de vista organitzatiu. 

En una paraula, per a tu la Fundació Impulsa és… 
Eficient.

“Estudiar no és només aconseguir una titulació específica, és desenvolupar-se com a persona”

#ProtagonistaImpulsa 

Impulser de CFGS en Desenvolupament d’Aplicacions Web  

L’Arturo Pérez Almohalla és un dels molts Impulsers que dona sentit a la tasca de la Fundació Impulsa. Fa tres anys va accedir als programes de l’entitat i actualment està cursant un cicle formatiu de grau superior (CFGS) en Desenvolupament d’Aplicacions Web a l’Institut Cirvianum. Sempre l’ha motivat aprendre i a l’ESO tenia clar que volia continuar estudiant. Saber que l’equip docent d’aleshores l’havia escollit per ser candidat a formar part dels programes de la Fundació Impulsa el va fer sentir afortunat.  

  • Com arribes a la Fundació Impulsa?  

A 4t d’ESO els professors em van explicar que existia la Beca Impulsa, a la qual només podien optar dues persones, i que m’havien escollit per ser una d’aquestes. Vaig iniciar el procediment per poder accedir-hi i vaig passar-lo. Per mi va ser un privilegi que m’escollissin i em donessin aquesta oportunitat tant des del centre on estudiava com per part de la Fundació Impulsa.  

 

  • Per què creus que et van escollir per optar a aquesta beca?  

Suposo que va ser perquè complia amb el perfil: tenia una bona relació amb el meu entorn, em comunicava bé, era constant i tenia bon rendiment en els estudis. La pandèmia em va fer trontollar una mica i adaptar-me a les classes virtuals em va costar, però tenia clar que volia continuar aprenent i al final vaig trobar la manera.  

 

  • Pel que dius, penses que és important estudiar i formar-se? 

 Sí, els coneixements són molt importants, perquè, si no et formes, no aconsegueixes les coses extra que t’aporta el fet de formar-te. Estudiar no és només aconseguir una titulació específica, és desenvolupar-se com a persona, entendre què t’agrada i què no, ser més clar a l’hora d’expressar-te i millorar-te a tu mateix. T’ajuda a avançar com a persona.  

 

  • Creus que la Fundació Impulsa t’ha ajudat en aquest sentit? 

Totalment! El meu pas per la Fundació Impulsa ha estat i està sent una experiència molt enriquidora: el començament va ser molt fàcil, perquè em van acollir molt bé, i amb el temps m’adono que estic aprenent en tot el procés. El Mètode Impulsa és un model exemplar, perquè està molt ben preparat; et fa sentir molt bé.  

 

“El meu pas per la Fundació Impulsa ha estat i està sent una experiència molt enriquidora” 

 

  • A què et refereixes quan dius que el Mètode Impulsa és exemplar? 

Penso que és un encert que es potenciï els joves de moltes altres maneres de les que poden aportar les típiques beques econòmiques. A través d’aquesta beca i del Mètode Impulsa proporciona un coneixement extra a la persona i li fa un seguiment molt important per acompanyar-la a continuar endavant i a evolucionar com a persona. Impulsar els estudis d’aquesta manera és el que hauria de fer tothom, perquè els problemes no sempre són econòmics, sinó també d’estat anímic, de conèixer-te a tu mateix, d’aprendre a gestionar el temps… 

 

“[…] els problemes no sempre són econòmics, sinó també d’estat anímic, de conèixer-te a tu mateix, d’aprendre a gestionar el temps…” 

 

  • Si haguessis de quedar-te amb una de les coses que t’ha aportat el teu pas per la Fundació Impulsa, quina seria? 

Una de les experiències que més m’ha agradat ha estat el voluntariat. És una cosa que possiblement no m’hauria plantejat de fer i que forma part indispensable dels compromisos que adquireixes amb la Fundació Impulsa, en què hem de fer 25 hores de voluntariat a l’any a alguna entitat del territori. A mi, realment, m’ha descobert un altre món i a la vegada m’ha acostat al món laboral.  

 

  • Com has viscut l’experiència? 

He fet el voluntariat a la Creu Roja de Vic i m’ha permès experimentar i conèixer moltes coses a través de la meva estada, ja que hi he fet tasques molt variades i també m’ha servit per conèixer-me millor a mi mateix. He passat gran part del temps al Banc dels Aliments, on he hagut de parlar molts idiomes diferents i desenvolupar diferents competències. Mai havia viscut situacions en què, per exemple, hagués de parlar anglès tant sí com no i a més amb persones desconegudes on la comunicació era clau per poder entendre’ls i ajudar-los. També m’he ocupat de fer gestions administratives i tot plegat m’ha estat molt útil. Ara em vull centrar en els estudis, però quan pugui segurament tornaré a implicar-me en alguna entitat, perquè fent voluntariat no tens res a perdre i molt a guanyar.  

 

“[Fer voluntariat] m’ha permès experimentar i conèixer moltes coses (…) i també m’ha servit per conèixer-me millor a mi mateix” 

  

  • Amb quines dificultats t’has trobat al llarg d’aquests darrers tres anys?  

 Considero que he tingut bastants problemes amb el professorat. He topat amb avaluacions injustes, i això és molt frustrant, perquè tu creus que has fet la feina i quan veus que no se’t valora l’esforç et desanimes. La Fundació Impulsa i el meu mentor em van ajudar molt a veure com podia gestionar aquesta frustració i entendre com reconduir la situació.  

 

  • Ha estat important per a tu la figura del mentor?  

Sí! El mentor m’ha estat de gran ajuda, perquè poder parlar amb algú quan ho necessites va molt bé. A més, és una persona que ha passat per les mateixes situacions que jo i comptar amb aquesta figura aporta experiència i coneixements; és un suport emocional que també valoro molt, perquè és qui t’ajuda en moments que ho necessites. M’ha aportat idees clares de què havia de fer i com en els estudis i també a les pràctiques, em va ajudar a fer el currículum i a tenir una idea clara de què es busca en un candidat.  

 

“El mentor aporta experiència i coneixements; és un suport emocional que també valoro molt” 

 

  • Quins són els teus reptes de futur?  

 Vull aconseguir millorar la meva disciplina i continuar amb els estudis, formar-me com a persona i aconseguir una feina que em permeti viure.  

 

 

“El Mètode Impulsa dota els joves dels ingredients essencials per tirar endavant”

#ProtagonistaImpulsa #Sabadell 

La Mercè Jover és directora de l’Institut de Sabadell, on també fa de professora de francès. Quan va agafar la direcció del centre tenia clar que, fruit de la seva experiència com a docent i coordinadora, volia promoure algun projecte enfocat a acompanyar l’alumnat de 4t d’ESO amb dificultats socioeconòmiques que els dificultaven continuar estudiant. En conèixer el projecte de la Fundació Impulsa, va creure que no era necessari crear-ne un altre. 

 

  • Què vas veure en el projecte de la Fundació Impulsa? 

Com que era coordinadora a l’Institut i tenia alumnat de diferents cursos, coneixia bé la realitat d’un centre educatiu des de diferents perspectives i havia vist com alumnes motivats amb ganes d’estudiar, però amb situacions molt complicades a casa, prenien la decisió de posar-se a treballar perquè no podien assumir una formació per continuar estudiant, per manca de recursos econòmics. No tenir un suport com el que els ofereix la Fundació Impulsa fa que molts joves no siguin capaços de valorar que poden tenir una altra oportunitat en els estudis. Jo tenia clar que calia fer alguna cosa per revertir la situació i quan vaig conèixer el projecte de la Fundació Impulsa vaig veure que venia com l’anell al dit perquè cobreix una necessitat que no estava coberta. Hi ha una infraestructura al darrere que s’adapta molt bé al moment actual, és una aposta de futur molt clara. 

“No comptar amb un suport com el que els ofereix la Fundació Impulsa fa que molts joves no siguin capaços de valorar que poden tenir una altra oportunitat en els estudis” 

  • Què diferencia el Programa Impulsa d’altres ajudes a joves? 

El tracte de qualitat que es té en tots els moments del procés. Les reunions i relacions amb la Fundació Impulsa són d’un tracte exquisit: escolten, coneixen com són els joves, l’adolescència, com funcionen els centres educatius. L’equip de la Fundació Impulsa trepitja el mateix terra que nosaltres, persegueix els mateixos objectius i creu en els joves. Es fa una aposta per acompanyar-los i aconseguir els objectius que es marquen, i tot plegat esdevé un recurs molt complet de principi a fi. Aplaudeixo el procés i la professionalitat: es parla el mateix llenguatge que els docents.  

“L’equip de la Fundació Impulsa trepitja el mateix terra que nosaltres, persegueix els mateixos objectius i creu en els joves”

  • Coneixes de primera mà el món dels adolescents. Com és un jove d’avui?  

Són persones amb molts interessos, curiositats i imaginació. Actuen fent dreceres, usen un altre llenguatge, eines més àgils. Un jove, per definició, és innovador, perquè té necessitats diferents de les nostres i, per donar-hi resposta, crea recursos. És interessant escoltar les seves reflexions, perquè sovint tenen raó i va bé veure els seus punts de vista. 

 

  • Per què és important que els joves es formin?  

Perquè després poden escollir, i com més formació, més opcions tindran a la vida de ser el que vulguin ser en el món laboral. També en l’àmbit cultural és molt important tenir formació perquè acaba donant valor en l’àmbit personal. Sempre els convidem a continuar-se formant al llarg de la vida, per ampliar perspectives, vetllar per la formació del futur i contribuir a la societat, a banda de la satisfacció personal que en poden obtenir. 

“Com més formació, més opcions tindran a la vida de ser el que vulguin ser en el món laboral” 

  • Com veus el futur? 

Soc de caràcter optimista i no el veig malament: els joves se saben buscar la vida; nosaltres pensem en una estructura social relativament antiga, però ells van empenyent i creant noves realitats. Som nosaltres que veiem el futur difícil, però ells mateixos crearan el futur; no em preocupa. 

 

  • Convius amb molts adolescents i expliques que alguns no ho tenen fàcil. Quin penses que és l’ingredient essencial per acompanyar-los a tirar endavant? 

Tenir poc fa que et guanyis la vida, i en aquest sentit les Beques Impulsa són fet i fet el que necessiten: l’ajuda econòmica justa i un referent social. Si tenen massa no funciona, no fa falta regalar tant: el Mètode Impulsa dota els joves dels ingredients essencials per tirar endavant. Els joves, i en especial els que es troben en situacions delicades, tenen moltes coses a dir a la societat, tenen molta força i el que passa és que a vegades, en un moment determinat, els fa falta que els donin suport. Poden aportar la motivació, la força de voluntat que es necessita per dur a terme un objectiu, poden ser referents positius perquè han superat unes dificultats molt dures com no tenir prou per menjar, patir maltractaments o malalties greus, i tot i així se n’han sortit. La societat els ha d’ajudar des de les institucions, des de l’institut, fer-los creure que són vàlids i donar-los la seguretat i la confiança que poden seguir. 

 

  •  Com han ajudat les Beques Impulsa als joves del teu centre? 

Sovint per fer el pas de passar de 4t d’ESO a Cicles Formatius els falta el punt de confiança. No pot ser que hi hagi alumnat amb potencial que deixi d’estudiar només perquè els falta aquest punt de confiança. És molt important la figura del mentor a partir del primer any de cicles formatius, perquè hi ha un acompanyament al darrere, un referent positiu que és clau en aquesta edat i que no sempre tenen a l’abast. He viscut casos de joves que, pel sol fet de saber que algú creia en ells i que optaven a rebre la Beca Impulsa, s’han activat i han canviat l’actitud davant els estudis. 

 

  • Pots posar algun exemple en concret?   

Hi havia una noia amb molt de talent a la qual des del centre no podíem ajudar, malgrat que veiem molt clar el seu potencial. En saber que optava a la Beca Impulsa, va canviar l’actitud davant els estudis: es va motivar i va obtenir un rendiment que no només li va permetre acabar el curs, sinó que, fins i tot, va acabar traient nota per accedir al Batxillerat artístic. Visualitzar que comptava amb un suport i tota la xarxa que hi ha darrere el Mètode Impulsa la va fer activar, va agafar seguretat i confiança en ella mateixa i va fer una transformació en saber que algú li estava donant una oportunitat. Tot i que al final no va acabar utilitzant la Beca, el fet de poder-hi optar la va ajudar a arribar on ella sola no s’ho hauria ni plantejat. 

 

  • En una paraula, per a tu la Fundació Impulsa és…  

Acompanyament. 

  

  

“Penso que el país sencer hauria de treballar en la línia de la Fundació Impulsa”

#ProtagonistaImpulsa  #Bages

L’Imma Riba és Ambaixadora de la Fundació Impulsa al Bages i consellera delegada de la constructora Viscola, una empresa familiar amb seixanta anys de trajectòria, dels quals Riba en fa trenta-sis que hi treballa. Graduada en relacions laborals per la Universitat de Barcelona, explica que el seu pas previ per estudis de formació professional (FP) va ser la millor decisió de la seva vida. 

  • Per què veus en l’FP que vas cursar una decisió tan encertada? 

El fet d’estudiar FP en Administració em va permetre treballar tres anys en una gestoria i això em va fer créixer professionalment i personalment. Sempre he pensat que soc on soc gràcies a aquells tres anys, perquè van confiar en mi donant-me molta responsabilitat. Tot i que això al principi em va espantar, em va fer espavilar. 

“Soc on soc […] perquè van confiar en mi donant-me molta responsabilitat. Tot i que això al principi em va espantar, em va fer espavilar”

  • Tot i tenir feina i formació vas voler continuar estudiant.

Sí, quan vaig acabar l’FP vaig anar a Barcelona a estudiar Relacions Laborals. Com que a l’empresa familiar hi havia feina, durant la setmana també els havia d’ajudar i els caps de setmana me’ls passava estudiant per compaginar-ho amb la feina. Els dos últims anys d’universitat, vaig tenir la sort que una companya em passava apunts i em gravava les classes, i així no havia de baixar cada dia a Barcelona. Vaig haver d’esforçar-me per poder compaginar-ho tot, però no ho vaig viure amb estrès sinó com una superació personal.   

  • De la carrera a l’empresa familiar. Com va anar això? 

Jo no havia d’agafar el relleu a l’empresa familiar, però el meu germà es va morir sobtadament en un accident i jo vaig decidir quedar-me al costat del meu pare. Vam fer un bon equip durant anys; ell era una persona decidida, valenta, treballadora i molt extrovertit, el que compensava la meva visió més prudent i introvertida. Mica en mica em va anar cedint el relleu: al principi estava espantada perquè no el volia defraudar, però amb el temps em vaig adonar que me’n podia sortir. A vegades les circumstàncies et porten a prendre decisions i en aquest cas va anar així.

  • Un repte personal i professional, una dona empresària en el món de la construcció. Ha estat difícil? 

He de dir que sempre m’he sentit respectada, però sí que és veritat que, sobretot en l’entorn més directe, m’adonava que no tenia la mateixa autoritat que el meu pare. Per sort, amb el temps això ha anat canviant i penso que els mitjans de comunicació també hi han tingut un paper important. Malgrat que és un món d’homes (a l’empresa fins fa cinc anys érem només dues dones), em sento bé dirigint. Penso que si als llocs de decisions hi hagués més dones, la seva visió enriquiria aquesta presa de decisions. 

“Penso que si als llocs de decisions hi hagués més dones, la seva visió enriquiria aquesta presa de decisions” 

  • Què en penses del sostre de vidre de les dones?

En el meu cas, crec que ho he tingut més fàcil, perquè ha sigut una successió directa dins l’empresa familiar. És essencial tenir polítiques de gènere realistes; a ningú li agrada aconseguir les coses només pel sol fet de ser dona.

  • En quin moment es troba el sector de la construcció?

Com tot, ara per ara està en un moment delicat per la pujada de preus que està afectant tots els sectors productius. Necessitem persones joves per veure com li donem la volta al negoci, aportar valor diferencial i trobar noves fórmules.

  • Creus que les persones joves tenen aquestes fórmules? 

El que veig és que no estan tan encotillades en el que hem fet fins ara. Hi posen la il·lusió per veure en la novetat oportunitats on nosaltres com a empresa veiem els problemes que suposa sortir d’on ens sentim més segurs. Aquesta visió és molt enriquidora. 

“[Els joves] hi posen la il·lusió per veure en la novetat oportunitats on nosaltres com a empresa veiem els problemes que suposa sortir de la zona de confort. Aquesta visió és molt enriquidora”

  • Què busca i valora Viscola en els treballadors i treballadores? 

Per sobre de tot, el compromís. Quan algú entra en una organització i es compromet, vol dir que farà equip, treballarà pels objectius que li donin i fins i tot intentarà millorar-los. I això va lligat a la fidelitat. També valorem la formació. Per sort, el jovent en té molta i podem estar contents del nivell de formació del país. 

  • Confies molt en les persones joves.

Sí, són el futur. En general, tenen força formació. El que els falta és experiència, perquè el títol universitari malauradament no acostuma a anar lligat a la formació pel que fa a coneixements pràctics, una cosa que sí que passa en el cas de l’FP. Això resta força als títols universitaris i penso que s’hauria d’apostar més perquè els joves sortissin dels estudis amb més experiència pràctica. 

“El títol universitari no acostuma a anar lligat a la formació pel que fa a coneixements pràctics, una cosa que sí que passa en el cas de l’FP”

  • És aquesta aposta pel jovent la que et va portar a ser Ambaixadora de la Fundació Impulsa al Bages? 

Jo ja havia treballat fent de voluntària amb joves, i en una reunió un empresari em va parlar de la Fundació Impulsa i em vaig interessar pel projecte. L’entitat treballa per inculcar uns valors als joves que crec que són essencials tant per a la vida professional com a la personal: l’esforç, la persistència, el compromís amb un mateix i amb l’entorn… Hi ha molt jovent al qual des de casa no el poden acompanyar econòmicament o emocionalment i a la Fundació Impulsa vaig veure aquesta oportunitat per als joves. Penso que el país sencer hauria de treballar en la línia de la Fundació Impulsa.  

  • En una paraula, la Fundació Impulsa és… 

Repte.

 

 

 

“Treballar a CaixaBank m’ha aportat una visió més real de com és la societat i de la importància de les oportunitats”

Jaume Masana, director territorial Catalunya de Caixabank 

#ProtagonistesImpulsa

Llicenciat en Empresarials per ESADE i màster europeu CEUS, en Jaume Massana fa més de trenta anys que treballa en el sector financer: primer en un banc d’inversió americà i després a Capital Risc, Caixa Manresa i a Catalunya Caixa. Actualment és el director territorial de CaixaBank. Té 54 anys i el podreu trobar caminant, corrent o anant en bicicleta per la muntanya.  
-Actualment, ets el director territorial de Catalunya (cosa que implica tot el territori català menys Barcelona i l’àrea metropolitana). Què et va portar a treballar a CaixaBank?

Ja havia ocupat càrrecs de direcció a Caixa Manresa i a Catalunya Caixa, i quan es va fer la fusió amb aquesta darrera entitat, vaig tenir l’oportunitat d’iniciar un nou camí a La Caixa. Estic molt content d’haver-la acceptat i d’estar-hi treballant actualment.

-Què és el que et fa més feliç del càrrec que ocupes?

El nostre accionista més important és la Fundació “la Caixa”, que fa un retorn a la societat i a les persones que més ho necessiten. Treballar amb una entitat que destina els beneficis a retornar-los a la societat i fer que des del territori es col·labori amb el territori és una sort que no tenen altres empreses, que tenen accionistes legítims, però que fan el que volen amb els diners

-Amb nou anys al capdavant de la Direcció Territorial de Catalunya deus haver viscut molts canvis.

Sí, tinc la sort que el sector financer canvia ràpid i està en plena transformació. El que fèiem fa nou anys és molt diferent; l’essència és la mateixa, però al llarg d’aquests nou anys hem crescut amb les integracions d’altres bancs. Hem passat de ser un negoci que tenia interès positiu a negatiu, i hem hagut de buscar altres fonts d’ingressos com la part de les assegurances. Som un banc, però també som la primera companyia d’assegurances de l’Estat.

“Som un banc, però també som la primera companyia d’assegurances de l’Estat”

-En l’àmbit personal, què t’ha aportat el fet de treballar a CaixaBank?

Moltes coses; el que et dona estar en una entitat líder, solvent i potent és que pots pensar i estar molt al dia de tot. CaixaBank és una entitat molt dinàmica, que innova en els models de negocis, els qüestiona, els repensa… També, com que es tracta d’una entitat amb accionistes molt singulars en què l’accionista referent és una fundació, m’ha aportat una visió més real de com és la societat i de la importància de les oportunitats: el món és molt complex i quan t’apropes a les coses veus que no és tan senzill com quan les veus des de lluny. CaixaBank i la Fundació “la Caixa” m’han aportat un coneixement de la realitat que molta gent desconeix.

-A ulls de moltes persones pot resultar xocant que aquesta reflexió vingui d’una entitat bancària.

Sí, és una de les coses que més em frustra: el sector financer és un sector no gaire ben vist socialment i com a empresa gran guanyem en relació amb la grandària; no és que guanyem tant com es diu. És difícil transmetre la labor i la responsabilitat social que tenim com a banc, però no ens queda més remei que continuar-ho intentant: ens hem centrat a incrementar les tasques de voluntariat, la tasca social i també s’ha fet molta difusió entre la clientela. Tanmateix, som conscients que es tracta d’una pluja fina que no acabarem mai i no ens cansarem mai de fer.

“És difícil transmetre la labor i la responsabilitat social que tenim com a banc, però no ens queda més remei que continuar-ho intentant”

-Com es tradueix aquest compromís social a escala territorial?

Cada oficina pot proposar projectes a l’Obra Social de manera descentralitzada, que gestionem des del territori. L’única condició és que entrin dins els paràmetres troncals: el 80% de projectes socials d’ajuda a persones que no tenen recursos. En són exemples la col·laboració amb el Banc dels Aliments, amb Càritas, amb universitats, en recerca o amb la mateixa Fundació Impulsa.

-Què us va portar a incorporar la Fundació Impulsa en aquestes col·laboracions?

La Fundació Impulsa dona resposta a dues necessitats bàsiques: per una banda, facilita que els joves es puguin incorporar al mercat de treball, i per altra, dona resposta a les empreses que també tenen la necessitat d’incorporar persones qualificades. A més a més, tot això té un retorn de cohesió social, perquè, si comptes amb una formació i una feina, entres a la roda de la societat i comences a poder integrar-te. Sense estudis ni feina aquesta roda es trenca i entres en un cercle viciós respecte del cercle virtuós. Per tant, en la tasca de la Fundació Impulsa veiem una ajuda al progrés social i econòmic del territori.

“En la tasca de la Fundació Impulsa veiem una ajuda al progrés social i econòmic del territori”

-Què destacaries del projecte de la Fundació Impulsa?

Quan vaig conèixer-lo, em va impactar que inclou una xarxa de persones de diferents àmbits: part tècnica, empresarial, educativa, d’entitats… Trobo molt interessant que en els projectes hi hagi agents socials i entitats del territori remant en la mateixa direcció. Això em va agradar molt, perquè no és gaire freqüent i és clau per continuar creixent arreu de Catalunya.

-La Fundació Impulsa en una paraula…

Progrés.

La Beca Impulsa vista pels joves, molt més que una aportació econòmica per poder cursar cicles d’FP

Poder continuar estudiant i cursar un cicle d’FP, descobrir el seu futur professional, comptar amb suport emocional i acadèmic, acostar-se al món laboral i créixer personalment són algunes de les fites que han aconseguit aquest curs l’Andrea, el Jose, la Ivana, l’Ikram o la Judit. Es tracta d’alguns dels 247 joves que, gràcies al seu compromís, esforç, motivació i talent, ha becat la Fundació Impulsa i als quals volem dedicar el #ProtagonistaImpulsa que et presentem aquest mes.  

Tots ells han arribat a la Fundació Impulsa després que l’equip docent dels instituts respectius on cursaven el darrer curs d’ESO els proposés sol·licitar la Beca Impulsa. Així ho explica l’Ikram Harbal, Impulser del Berguedà: “Estava fent ESO i un professor em va parlar de la Beca Impulsa. Em va dir que complia els requisits que es demanaven i m’hi vaig apuntar. Tot i que em va costar força l’ESO, tenia clar que volia continuar estudiant i em vaig esforçar molt per treure bones notes. A casa sempre he estat jo qui s’ha encarregat de portar el tema dels papers i això em va portar a voler estudiar Administració”.  

“Tot i que em va costar força l’ESO, tenia clar que volia continuar estudiant i em vaig esforçar molt per treure bones notes” 

Un cop els centres educatius fan efectiva la sol·licitud a la Beca Impulsa, els consells comarcals i els ajuntaments de cada territori són els encarregats de fer una primera selecció seguint criteris econòmics, la qual finalitza amb un procés de selecció exhaustiu per part de l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa. Aquest equip és el que també fa un seguiment dels joves seleccionats durant tot el curs i els assigna una persona voluntària que els fa de mentora per garantir un acompanyament al jove durant tota la seva estada a la Fundació Impulsa. Es tracta d’una de les claus de l’èxit del Mètode Impulsa i, de fet, així ho posen de manifest els mateixos joves becats, que valoren la mentoria com una de les aportacions més enriquidores: “La part dels diners i l’ordinador que donen a la Fundació Impulsa m’ha anat molt bé, perquè, si no, no hauria pogut continuar estudiant. Tanmateix, el que més m’ha ajudat ha estat la mentoria: ha estat imprescindible per a mi comptar amb una persona referent que m’ajuda en dubtes concrets i m’acompanya, i amb qui puc comptar sempre”, explica l’Andrea Nicol, Impulser de la Garrotxa. En aquesta mateixa línia, la Ivana Costa, Impulser d’Osona, també posa de manifest el retorn bidireccional i la importància que té el fet que cada relació de mentoria es forgi a partir de les persones que la conformen: “Amb la meva mentora hem establert una relació en la qual hi ha suficient confiança per explicar els nostres problemes i ens ajudem a resoldre les inquietuds que tenim. Cada relació de mentoria és diferent. ja que les dues persones poden establir si volen que sigui més personal o més professional. Crec que no només una persona adulta pot aportar coses a una persona jove; jo penso que també aporto coses a la meva mentora, i valoro molt que ella m’hagi donat l’oportunitat de mostrar a una persona adulta la meva manera de pensar sense inferioritzar-me pel fet de ser jove”.  

“El que més m’ha ajudat ha estat la mentoria: ha estat imprescindible per a mi comptar amb una persona referent que m’ajuda en dubtes concrets i m’acompanya, i amb qui puc comptar sempre” 

A banda de l’aportació econòmica i l’acompanyament a través de la mentoria, els joves també destaquen de la Fundació Impulsa les formacions que se’ls ofereixen i a les quals assistir-hi forma part d’un dels compromisos que adquireixen en rebre la Beca Impulsa: “Ajuda molt la part econòmica de la Beca i que t’assignin una persona mentora. A mi també m’han anat molt bé les formacions, m’han semblat molt útils, sobretot les que hem fet sobre emocions, perquè és una cosa de la qual no es parla. Són temes que a l’institut no es tracten a fons i penso que t’ajuden molt a la vida”, assegura la Judit Reyes, Impulser de Sabadell. Es tracta de formacions transversals a través de les quals la Fundació Impulsa aposta per l’orientació dels joves des del punt de vista personal, acadèmic i també laboral, en les quals les empreses poden desenvolupar la seva responsabilitat social corporativa: De la formació sobre el mercat laboral, me’n vaig endur saber fer bé una entrevista, conèixer bé quines plataformes hi ha a l’hora de buscar feina i conèixer que a Internet es poden trobar molts cursos gratuïts, explica el Jose Fernando Macias, Impulser de la Garrotxa. En aquesta aposta per l’orientació laboral, enguany la Fundació Impulsa també ha iniciat la primera Jornada Impulsa Futur, que ha permès als joves acostar-se al món laboral de la mà de responsables de diferents Organitzacions Impulsores que fan possible la tasca del dia a dia de la Fundació, i en l’àmbit acadèmic, per primera vegada, ha ofert classes d’anglès gratuïtes als Impulsers 

“Les formacions, m’han semblat molt útils, sobretot les que hem fet sobre emocions, perquè és una cosa de la qual no es parla”  

El cercle de la xarxa que es teixeix al voltant del Mètode Impulsa, sota el qual s’emparen les Beques Impulsa, es complementa amb hores de voluntariat dels Impulsers a entitats socials del territori com a retorn social de l’ajuda rebuda. Paral·lelament, els joves també fan estades a empreses, que els permeten assolir un aprenentatge, acabar de decidir el seu futur professional i, en alguns casos, inserir-se en el mercat laboral: “Estic fent pràctiques duals a la Residència Montsacopa i m’han servit per adonar-me que no és ben bé al que vull dedicar-me, perquè no em veig treballant en una residència atenent persones grans. En canvi, però, he vist que m’agradaria tirar per la integració social, poder estar en un CRAE o alguna cosa així”, diu l’Andrea, a qui les pràctiques l’han ajudada a reorientar el seu futur professional, mentre que a l’Ikram compaginar feina i estudis l’està ajudant a créixer professionalment: “Estic fent de recepcionista i la feina m’encanta, perquè m’agrada molt l’atenció al client. Els estudis m’estan ajudant a millorar el dia a dia a la feina, perquè veig com puc aplicar-hi el que aprenc a classe, assegura.