Jordi Rosell, conseller delegat de Mafesa

#ProtagonistaImpulsa

Des de fa 12 anys, en Jordi Rosell ocupa el càrrec de conseller delegat de Mafesa, l’empresa especialista en ferro i acer fundada el 1958 que treballa per oferir solucions globals en tot tipus d’acers. Rosell té 52 anys i ha viscut sempre des de molt a prop el sector.

De molt jove començà a treballar a Mafesa als estius i va anar aprenent a mesura que veia créixer el que ell anomena una família que s’ha anat fent gran. Es defineix com una persona treballadora que dona molta importància als valors i a la feina ben feta. Amb aquesta mirada, lidera el que modestament considera una empresa de referència en el sector dels acers.

– Amb 64 anys de trajectòria una empresa pot canviar molt. Ha estat així en el cas de Mafesa?

L’empresa va néixer per comercialitzar i distribuir tot tipus de productes fèrrics, el que abans anomenàvem “ferro”, actualment acers. Les etapes de l’empresa han estat moltes i molt diferents però sempre ens hem dedicat al sector de la construcció i al sector industrial.  Els últims 12 anys hem apostat intensament per oferir i potenciar molts més serveis de transformació del producte: talls, formes, acabats, etc. Vam detectar que podíem aportar més valor als nostres clients oferint un producte més acabat i així ho hem fet. He vist com Mafesa passava de ser un magatzem d’acers a convertir-se en una empresa de serveis metal·lúrgics amb valor afegit.

– Per situar-nos una mica més, quin és el vostre client?

Tothom que manipula acers i les empreses del sector de la construcció; des del petit serraller fins a un constructor de naus, o empreses del sector industrial que es dediquen a fer tot tipus de maquinària.  L’acer està a tot arreu: en una barana de balcó, en una màquina de rentar roba o en qualsevol esquelet d’un edifici. Per tant, el ventall de clients que tenim és ampli i, tot i que tenim tots els magatzems a Catalunya —que és on venem majoritàriament—, també tenim clients del sud de França i d’Andorra.

“L’acer està a tot arreu: en una barana de balcó, en una màquina de rentar roba o en qualsevol esquelet d’un edifici. Per tant, el ventall de clients que tenim és ampli ”

– També és de ferro l’estat de salut de Mafesa?

Ara mateix hi ha feina, malgrat el desgavell humà que estem vivint amb la guerra entre Rússia i Ucraïna. Anem treballant amb incerteses de futur ja que no tenim clar si el subministrament de productes pot arribar a parar.  De moment no és el cas, però sí que les conseqüències del conflicte bèl·lic han disparat tots els preus i el nostre sector no podia ser diferent i també hi hagut increments molt importants.

– Podem dir que sou referents en el sector. Quina és la clau?

Nosaltres no parlem gaire de ser referents, deixem aquesta avaluació als nostres clients. La veritat és que la nostra màxima és fer la feina ben feta; ens desvivim pel client, per oferir-li el que necessita encara que no ho tinguem i haguem de buscar la manera de poder donar-li resposta. Quan un client ens demana una cosa, parem màquines. Sabem que la competència ho està fent bé i nosaltres també volem treballar donant el màxim valor en tot el que oferim. Els clients han de rebre sempre el millor tracte, siguin clients petits o grans, tots han d’estar ben tractats, hem de recordar d’on venim; un dia també vàrem començar com un petit magatzem d’acers. No podem desmerèixer ningú

“Quan un client ens demana una cosa, parem màquines […] volem treballar donant el màxim valor en tot el que oferim”

– És fàcil trobar persones disposades a treballar en aquesta direcció?

La veritat és que costa trobar gent amb actitud. No és fàcil trobar persones compromeses que donin valor al fet de treballar. Per norma general, es prioritzen altres coses i hi ha força manca de serietat en el món laboral. Antigament la gent donava molta més importància a uns valors que ara no s’estilen; actualment tot és molt aparador i viure el dia a dia. Per sort, encara tenim incorporacions molt bones, però és cert que, en general, hi ha uns valors que s’han perdut que jo considerava importants i que veig que no ho són per a moltes persones.

“En general, hi ha uns valors que s’han perdut que jo considerava importants i que veig que no ho són per a moltes persones”

– Per què és tan important per a vosaltres la proximitat?

Actualment, tenim centres a Vic, a Seva, a Canovelles, a Palafolls, a Vilamalla i a La Seu d’Urgell. Sempre hem apostat per estar al costat del client  i com moltes vegades comentem, hem crescut amb ells. La proximitat geogràfica és important per poder donar un servei més àgil i de qualitat tenint en compte les característiques dels nostres productes, complicats de transportar.  La proximitat per Mafesa però no és solament una realitat geogràfica, és una qüestió d’actitud i de manera de ser. Som una empresa familiar de gent propera i directe que ens agrada el tracte personal i que creiem en les persones com a factor diferencial.

– Parles de pèrdua de valors. És aquesta inquietud la que ha portat Mafesa a implicar-se en projectes socials?

Hauríem de lluitar per fer entendre que hi ha valors imprescindibles com a societat més enllà de la imatge que volem donar, perquè, si no, desapareix la profunditat que tenim com a persones, i això és molt trist.  En l’àmbit de l’empresa sempre hem anat col·laborant amb entitats, i ens centrem en temes socials perquè és en el que creiem. Veiem que és una de les mancances de la societat: si no millorem socialment, tindrem problemes en el futur.

“Hauríem de lluitar per fer entendre que hi ha valors imprescindibles com a societat […] Si no millorem socialment, tindrem problemes en el futur”

– Una de les vostres apostes socials és la col·laboració amb la Fundació Impulsa. Per què?

Vaig veure néixer el projecte i penso que és una idea molt bona amb una gent jove collonuda que podria estar fent altres coses, i que està apostant pel futur i per fer-lo millor. Crec que  és un projecte molt interessant, perquè hi ha implicat un sector de la població que està exclòs per causes alienes a ells i que poden ser molt potents. Potser si aquesta aposta pel futur l’estigués tirant endavant una institució no tindria el mateix valor. Que hi hagi empresaris al darrere del projecte de la Fundació Impulsa fa que tinguin una visió més consolidada, amb voluntat de deixar una petjada important a la societat. Ho fan perquè hi creuen i no perquè els toqui.

“Que hi hagi empresaris al darrere del projecte de la Fundació Impulsa fa que tinguin una visió més consolidada, amb voluntat de deixar una petjada important a la societat

– Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Futur.

Richmond Oti, Impulser

#ProtagonistaImpulsa #Osona

El Richmond té 21 anys i en fa sis que viu a Vic, on actualment està compaginant la feina a una empresa amb els estudis de cicle formatiu de grau superior en Automatització i Robòtica Industrial. El jove Impulser va arribar de Ghana quan tenia quinze anys sense conèixer ningú ni parlar català, però amb les idees clares: volia estudiar i no ha parat fins a aconseguir-ho.

Tal com explica el mateix jove, en aquest repte de superació personal hi ha tingut un paper important la Beca Impulsa i el vincle que ha establert amb la seva mentora, amb qui ha construït una relació d’amistat.

– Què et va portar a venir fins a Vic?

Jo sempre he tingut clar que volia estudiar. En el seu moment volia fer medicina, però, quan vaig acabar l’ESO a Ghana, no teníem diners perquè jo pogués seguir estudiant i me’n vaig anar a Líbia amb el meu tiet a buscar-ne: pensava que allà podria trobar feina i tornar a Ghana a estudiar.

– I no va ser així?

Un cop a Líbia, vaig adonar-me que era molt complicat poder-hi treballar, perquè era massa jove, i a això s’hi va sumar el fet que van disparar el meu tiet a la cama, i com que no tenia dret a anar a l’hospital, es va acabar morint. Aleshores jo em vaig quedar sol en un centre de refugiats a Itàlia i la meva mare em va dir que intentés anar a Catalunya, on vivia el meu pare, a qui jo no coneixia.

“Em vaig quedar sol en un centre de refugiats a Itàlia i la meva mare em va dir que intentés anar a Catalunya, on vivia el meu pare, a qui jo no coneixia”

– Va ser aleshores quan vas decidir venir cap aquí?

Sí. Vaig posar-me en contacte amb ell i em va dir que vingués, que m’ajudaria a buscar una manera per poder estudiar. Al centre de refugiats d’Itàlia ens donaven 65 € al mes i amb aquests diners vaig anar estalviant per poder anar fins a Girona, i després fins a Vic.

– Un cop aquí, vas poder seguir estudiant com tu volies?

Quan vaig arribar aquí, vaig haver de tornar a fer l’ESO i també vaig anar al Consorci per a la Normalització Lingüística per aprendre català, perquè jo només parlava anglès. Va arribar un dia que el meu pare em va dir que havia de treballar i, com que jo havia vingut aquí per estudiar, al final em va fer fora de casa. Li vaig explicar a la Roser, la meva professora d’aleshores, i ella va iniciar els tràmits perquè Càritas em pogués ajudar. Em van deixar un pis, on he viscut des de llavors; vaig començar estant jo sol i ara visc amb quatre companys més. A més, la Roser també em va explicar que existia la Beca Impulsa que em podia ajudar a continuar els estudis quan acabés l’ESO i vaig començar els tràmits per poder accedir-hi. Jo tenia clar que volia seguir estudiant —havia vingut a Catalunya per aquest motiu—, però no m’ho podia permetre econòmicament.

“Jo tenia clar que volia seguir estudiant —havia vingut a Catalunya per aquest motiu—, però no m’ho podia permetre econòmicament”

– Ara estàs estudiant i treballant a la vegada. Com ha estat això?

Després de fer tot el procés de selecció, vaig poder entrar al Programa de la Fundació Impulsa i des d’allà m’han ajudat econòmicament i també personalment. La Fundació Impulsa és un 10! Et dona suport econòmic, un portàtil, et permet entrar en contacte amb el món laboral i t’acompanya a tot arreu. És que és un 10 perquè dona oportunitats a la gent que ho necessita! Gràcies al Programa també he pogut conèixer l’empresa on estic treballant.

“La Fundació Impulsa és un 10! Et dona suport econòmic, un portàtil, et permet entrar en contacte amb el món laboral i t’acompanya a tot arreu”

– Creus que el teu pas per la Fundació Impulsa ha marcat un abans i un després en la teva vida?

Totalment! El dia que jo vaig entrar a la Fundació no tenia diners, i ara, gràcies a ells, puc viure i estic estudiant. Sense la Fundació Impulsa ara tindria una vida molt diferent: no tindria feina, ni documentació, ni estudis.

– Dius que la Fundació, a banda del suport econòmic, t’ha acompanyat a tot arreu. A què et refereixes?

A part dels diners i l’ordinador, la Fundació també fa cursos i ensenya tècniques que sempre m’han ajudat molt. A més a més, t’assignen una mentora i, per mi, la meva mentora és com una segona mare: cada dia em truca, em convida amb la seva família. Quan em vaig haver d’operar, em va acompanyar cada dia; quan vaig començar a treballar, em va donar consells; m’ajuda a organitzar els meus estudis. Sempre es preocupa per mi i, gràcies a ella, també he conegut molta gent i m’ha ajudat a tenir un cercle d’amistats. És una persona que m’ha donat molt.

“La meva mentora és com una segona mare […] Sempre es preocupa per mi i, gràcies a ella, també he conegut molta gent i m’ha ajudat a tenir un cercle d’amistats. És una persona que m’ha donat molt”

– Creus que tu també li has aportat alguna cosa a ella?

[Riu] No ho sé. Ella em diu que sí, que la meva experiència li ha fet veure la vida d’una manera diferent, que ha après molt de la importància de conèixer bé les persones i no prejutjar-les, i també del valor de tenir clar què volem fer a la vida.

– Quin és el teu proper repte?

Estic molt orgullós del camí que he recorregut fins ara i estic molt content del que tinc. M’agrada l’empresa on estic, Fredvic, i em vull centrar a acabar robòtica. D’aquí deu anys, m’agradaria muntar una empresa o comprar-me un pis i m’agradaria en algun moment poder portar la meva mare i les meves germanes a Catalunya, encara que fos només de visita.

Si vols ajudar més joves com en Richmond

 

Oriol Antúnez, Director de Formatges Montbrú

#ProtagonistesImpulsa #Moianès

Oriol Antúnez és el director de Formatges Montbrú, la formatgeria familiar del Moianès que, amb més de 30 anys de vida, s’ha posicionat com a millor empresa agroalimentària innovadora de Catalunya el 2019 per la creació i el desenvolupament d’un nou producte lacti, el Cheesefuet.

Formatges Montbrú també ha estat guardonada pel Sarró de cabra, considerat el millor formatge de cabra de pell florida del món pel prestigiós certamen internacional World Cheese Awards. Actualment l’empresa elabora més de 25 tipus de formatges —de búfala, de cabra, d’ovella i ecològics— i compta amb 40 treballadors i treballadores a l’obrador, i amb 40 ramaders i ramaderes. Antúnez fa 25 anys que es dedica a l’empresa familiar i explica que la decisió d’apostar per Formatges Montbrú davant la incertesa de no saber què podia estudiar va ser un dels moments més feliços de la seva vida.

– Valores molt la decisió d’haver-te decantat per la tradició familiar. Juntament amb la tradició, la qualitat i la innovació són dos dels pilars fonamentals de l’empresa. Com es fa per trobar l’equilibri entre conceptes que aparentment podrien xocar, com la tradició i la innovació?

Aquesta part d’innovació ve donada pel fet que som un equip que ens agrada “liar-nos”, provar coses noves, experimentar i treure productes nous periòdicament. Al mateix temps, però, dediquem molts esforços a respectar i ser el màxim fidedignes al producte primigeni que es va començar a fer a la masia. Els espais i les màquines evidentment han canviat, però respectem la tradició.

– Hi ha tradició formatgera a Catalunya?

No, però s’està fent molta cultura del formatge, perquè estan naixent moltes iniciatives que ofereixen formatges molt variats i això en fa créixer la cultura. En canvi, altres comunitats que sí que tenen tradició, com que s’han centrat en un sol formatge i no han innovat, no han generat aquesta cultura del formatge. De fet, som els que més a prop estem de França i allà hi ha molta tradició formatgera, i amb productes nostres com el Cheesefuet és un dels llocs on estem creant més expectació, perquè tenen tanta tradició i cultura que busquen coses noves que no els ofereix el seu mercat.

“S’està fent molta cultura del formatge, perquè estan naixent moltes iniciatives que ofereixen formatges molt variats”

– Tot i que el 80% de les vostres vendes se centra a Catalunya i a les Balears, també sou presents a una vintena de països. És difícil entrar a altres mercats?

El fet que a Catalunya no hi hagi cap DO [denominació d’origen] més enllà del formatge Urgèlia (Cadí) fa que resulti complicat entrar a altres països, perquè la gent fora d’aquí compra formatges que ja tenen molta tradició. Tot i això, nosaltres apostem decididament per anar-nos fent un nom i estem fent un treball comercial important als Estats Units, Europa i Canadà. Ara per ara, som presents a botigues gurmet molt especialitzades i amb una representació discreta, i la voluntat és anar-nos obrint mercat també en sectors no tan especialitzats.

– Què creus que aporta la vostra formatgeria a escala social?

La nostra filosofia. Les empreses es poden plantejar de moltes maneres i, en el nostre cas, el plantejament ha passat sempre per fer un producte de valor afegit, però que, alhora, aporti valor a tota la cadena: al sector ramader, als treballadors i treballadores, a la nostra clientela; i que tots aquests valors beneficiïn el nostre entorn. Al final, podem dir que Formatges Montbrú és un projecte transformador. Tenim la capacitat de transformar coses amb les mans ja des del moment que podem convertir una matèria primera en una cosa viva, i no només transformem, sinó que tenim el repte que allò que transformem sempre sigui de la màxima qualitat possible. Qui compra un formatge Montbrú està comprant un tros de territori, una estima cap a una feina, el saber fer de tot un equip.

“Formatges Montbrú és un projecte transformador. Tenim la capacitat de transformar coses amb les mans ja des del moment que podem convertir una matèria primera en una cosa viva”

– És amb aquesta voluntat transformadora que us heu sumat a la iniciativa de la Fundació Impulsa?

Sí, de seguida vam veure que es tracta d’un projecte molt sòlid pel que significa i el que aporta: més enllà de les beques, el fet que el jovent pugui comptar amb una mentoria és impagable. Si tot el jovent d’aquest país tingués l’oportunitat de participar-hi, tindríem un futur esperançador.

– Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Un privilegi.

Vicky Martínez, Mentora de la Fundació Impulsa

#ProtagonistaImpulsa

La Vicky es va formar en Ciències Empresarials i, posteriorment, en Administració i Direcció d’Empreses. Després de 20 vint anys treballant en tasques de gestió, organització i administració empresarial, un moment personal complicat la porta a iniciar un procés d’autoconeixement que l’empeny a fer un gir a la seva trajectòria professional.

Actualment, treballa en el que realment li agrada, la teràpia psicocorporal, acompanyant persones que passen per etapes difícils en l’aprenentatge de gestionar les emocions.

Fa dos anys que és mentora de la Fundació Impulsa i se sent molt agraïda amb l’experiència. Es mostra propera, pràctica i senzilla, en la seva vida i en el seu acompanyament als Joves Impulsers.

– Què t’atrau de la mentoria social?

Ser a prop dels joves. La seva mirada de descoberta constant, així com certa seguretat innocent, em dona frescor i m’enriqueix; n’aprenc.

– Què creus que és el més important que pot aportar el mentor o la mentora al jove?

Per mi és molt senzill: ser-hi. L’important és que ells sàpiguen que hi ets, per acompanyar-los, per escoltar-los, per compartir, per recolzar… deixant que es creï el vincle i sentin confiança per poder obrir-se i utilitzant l’acompanyament en l’àmbit que sigui, tant personal com professional.

– Com és el dia a dia de l’acompanyament?

Cada mentor s’organitza com vol. Jo acostumo a fer trobades periòdiques de seguiment amb els joves, a més d’algunes formacions puntuals que organitza la Fundació Impulsa. Es tracta de teixir una relació de confiança perquè comptin amb tu. Jo ho faig essent propera, explicant-los coses de la meva vida, igual que espero que ells me n’expliquin de la seva, ser present sense envair.

– Va més enllà dels estudis

Sí. Perquè sempre hi ha un acompanyament emocional, però també perquè enfortir els vincles entre persones amb qui potser no haguéssim coincidit mai ens fa ser millors persones, i això després ho traspasses a altres aspectes de la teva vida. En aquest sentit, la Fundació Impulsa fa una feina molt important d’enxarxar joves, mentors i empreses, i la fa d’una manera bonica i eficient. Això, quan dediques temps al voluntariat, s’agraeix.

“Enfortir els vincles entre persones amb qui potser no haguéssim coincidit mai ens fa ser millors persones, i això després ho traspasses a altres aspectes de la teva vida”

– Amb quins reptes t’has anat trobant, durant l’experiència com a mentora?

Potser he tingut molta sort o des de la Fundació Impulsa han seleccionat molt bé la meva parella de mentoria, però la veritat és que no m’he trobat amb cap gran repte. Les meves dues experiències com a mentora han estat molt boniques, amables i agraïdes. Si haig de destacar algun moment, seria el principi, quan em vaig sentir una mica desorientada al no saber exactament què és el que has de fer, si arribes a tot arreu on hauries d’arribar… Tot i això, no considero que fos un gran handicap.

– Animaries a altres persones a participar al Programa Impulsa Mentoria?

Sí que l’animaria i de fet, sempre l’animo! Sobretot a les meves amistats i gent més propera. Crec que és un compromís bastant assumible: no et requereix de moltes hores i hi ha molta flexibilitat d’horaris per poder-t’ho combinar. A més, poder acompanyar a un jove que necessita un cop de mà, conèixer el seu món i les seves vivències, és una experiència molt enriquidora.

“Poder acompanyar a un jove que necessita un cop de mà, conèixer el seu món i les seves vivències, és una experiència molt enriquidora”

– Quina relació estableixes amb la Fundació Impulsa?

Sempre són presents per donar-te suport en la mentoria. Però, sobretot, jo destacaria que és una entitat que té clar els seus objectius i els passos per arribar-hi. Tenen un equip de professionals motivat i uns programes clars, que faciliten que els joves es desenvolupin.

---

Si vols col·laborar en la tasca de la Fundació Impulsa a través de la mentoria, posa’t en contacte amb nosaltres.

 

Xavier Francàs, Ambaixador de la Fundació Impulsa al Berguedà

#ProtagonistaImpulsa #Berguedà

Durant tota la seva vida, Xavier Francàs ha estat molt vinculat a la política i això l’ha portat també a participar activament en diferents iniciatives i projectes de caire social. Després de la seva etapa a la Caixa —on va desenvolupar-hi la seva carrera professional durant 41 anys—, va exercir de regidor a l’Ajuntament de Berga i de vicepresident al Consell Comarcal del Berguedà durant quatre anys, i va passar a ser conegut pel seu repte majúscul d’implantar el sistema de recollida de residus porta a porta a la comarca.

Francàs estima la terra i cada cap de setmana el trobareu cultivant els horts familiars a la Pobla de Lillet, on hi té les arrels. La seva trajectòria professional i personal l’ha convertit en una persona que coneix molt bé el territori i la seva gent. Per aquest motiu, quan l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) va apostar per apropar el projecte de la Fundació Impulsa a la capital berguedana, va proposar-lo com a mentor. Després d’un any d’aquesta experiència, ara ha assumit una nova tasca: fer d’ambaixador.

– Durant la legislatura en què vostè va ser regidor de l’Ajuntament de Berga i vicepresident del Consell Comarcal del Berguedà va assumir el repte d’implementar un nou sistema de recollida de residus a la comarca. Com va ser aquesta experiència?

Quan vaig assumir l’Àrea de Medi Ambient, el Berguedà era la penúltima comarca de Catalunya en la recollida de residus, amb un 28% de reciclatge, i calia revertir-hi la situació. Aleshores jo desconeixia tant els models existents com els sistemes de recollida per garantir un reciclatge òptim, i vaig iniciar un procés d’aprenentatge al respecte: vaig contactar amb responsables tècnics i polítics de diferents poblacions que havien implementat nous models amb bons resultats i de mica en mica em vaig anar endinsant en aquest món. Al final vam acabar implementant el sistema de recollida selectiva porta a porta a 12 municipis (els de major nombre d’habitatges —incloent-hi la capital berguedana—), i malgrat algunes crítiques, en general la resposta de la població va ser molt positiva i el resultat va ser espectacular: vam arribar al 82% de reciclatge.

“El Berguedà era la penúltima comarca de Catalunya en la recollida de residus amb un 28% de reciclatge i calia revertir-hi la situació. […] Malgrat algunes crítiques, en general la resposta de la població va ser molt positiva i el resultat va ser espectacular: vam arribar al 82% de reciclatge”

– Pel que explica, l’esforç va tenir la seva recompensa. Està satisfet de la feina feta?

Sí, evidentment. Aquest resultat va satisfer totes les persones que hi estàvem implicades i a nivell personal va ser un motiu d’emoció i agraïment profunds a la implicació ciutadana. Malgrat haver rebut algunes crítiques i haver passat moments complicats, la dedicació va valer molt la pena: la resposta de la ciutadania va servir per situar el Berguedà, el 2019, com a primera comarca de Catalunya en la recollida de residus porta a porta, i va esdevenir un referent per a altres poblacions interessades en la implementació d’aquest sistema.

“La resposta de la ciutadania va servir per situar el Berguedà, el 2019, com a primera comarca de Catalunya en la recollida de residus porta a porta”

– Podríem dir que, tot i estar jubilat, no té temps per avorrir-se…

No! De fet, sempre he estat implicat en diferents àmbits a nivell polític, però, mentre treballava, vaig preferir aparcar-ho per no barrejar coses. Tot i així, sempre havia tingut clar que, un cop jubilat a nivell tant professional com polític, volia col·laborar amb alguna entitat social, perquè penso que és una manera de fer un retorn a la societat. I això és el que estic fent ara, que m’he implicat en la Fundació Impulsa i també estic col·laborant amb la Fundació ASENCAT [Associació de Sèniors de Catalunya per a l’Orientació del Talent Emprenedor].

– La seva implicació amb la Fundació va ser a través de la mentoria, però ara compagina aquesta tasca amb la d’ambaixador. Com ha anat tot plegat?

Sí, vaig conèixer la Fundació a través de l’ACEB i durant el curs 2019-2020 vaig ser-ne mentor. En acabar el curs, vam fer una valoració, i el fet de plantejar una sèrie de temes que creia que podien millorar-se respecte com els havíem plantejat inicialment, em va portar a mantenir una xerrada amb el president de la Fundació, Carles Cuyàs. Ell, després d’aquest intercanvi d’opinions, juntament amb la directora, em va convèncer per acceptar la nova tasca com a ambaixador. Igualment, ara per ara compagino el paper d’ambaixador amb la mentoria a l’alumne que vaig acompanyar durant el curs passat.

Actualment, com a ambaixador em centro a establir contactes amb les diferents empreses i entitats locals i comarcals del Berguedà per poder-los donar a conèixer la important tasca que està duent a terme la Fundació, i demanar-los la seva implicació. I, paral·lelament, també estic en contacte permanent amb la tècnica encarregada de gestionar les mentories al Berguedà per tal d’ajudar-la en qüestions logístiques com ara buscar persones que vulguin fer de mentores —quan se’n detecta la necessitat—; treballar en aspectes de millora; contactar amb els centres de l’alumnat —si escau—; buscar llocs on reunir-se, i anar resolent les necessitats que van sorgint en cada moment.

– Vostè és una persona coneguda al Berguedà i amb una forta vinculació al territori. Per què creu que és tan important que sigui una persona de la comarca la que faci els contactes amb les empreses i les institucions de la zona?

La finalitat de la Fundació és la mateixa en totes les comarques, però cada territori té els seus trets diferencials, i, per bé o per mal, el fet de ser de la zona comporta conèixer-ne bé les necessitats, la seva gent i el tarannà. Això permet ser més eficient a l’hora d’orientar la tasca per projectar la Fundació.

– És evident que la seva experiència i trajectòria són valors importants per contribuir a aquesta finalitat de projectar la Fundació Impulsa al territori. Més enllà d’això, què creu que pot aportar a la Fundació?

Implicació. La Fundació persegueix uns objectius molt clars, però, per aconseguir-los, no es limita a becar l’alumnat i a oferir-li tutela, que és una de les funcions principals, sinó que busca anar un pas més enllà en cada cas i això és el que faig jo també. Més enllà de l’objectiu final, hi ha un rerefons molt important amb transcendència social.

“Més enllà de l’objectiu final [de la Fundació Impulsa] hi ha un rerefons molt important amb transcendència social”

– I aquesta implicació amb la Fundació, què li aporta a vostè?

Formar part del projecte de la Fundació és una manera de mantenir-se jove, de seguir actiu, de compartir la meva experiència i de retornar a la societat tot allò que m’ha aportat. En acabar el curs passat, vaig rebre la valoració de l’alumne al qual havia estat fent de mentor i el seu agraïment és motiu suficient per seguir amb aquesta implicació. Em va fer adonar que realment val molt la pena la tasca que s’està fent. A banda de l’ajuda econòmica, és molt important poder ajudar aquests joves, als quals, per desgràcia, els ha tocat viure en una societat que no els ho posa gens fàcil.

“La valoració de l’alumne al qual havia estat fent de mentor i el seu agraïment […] em van fer adonar que realment val molt la pena la tasca que s’està fent. A banda de l’ajuda econòmica, és molt important poder ajudar aquests joves, als quals, per desgràcia, els ha tocat viure en una societat que no els ho posa gens fàcil”

– Parla de retornar valors a la societat. En aquest sentit, quin valor social creu que aporta la Fundació al territori?

Com deia, a banda de la situació econòmica difícil que travessem, a nivell social les coses tampoc són fàcils. El fet que l’alumnat al qual es beca pugui ser conscient que algú creu en ells penso que és una gran aportació social al territori. En definitiva, acaba sent una manera de dir-los que la societat aposta per ajudar-los malgrat trobar-se en un context difícil, i que la vida va més enllà dels estudis i de la feina.

Pel que fa a la resta d’agents implicats, en el cas dels mentors i els ambaixadors, el valor social que ens aporta és el retorn de les vivències. Quant a les empreses, la seva implicació suposa un plus de reputació social, ja que, d’alguna manera, estan mostrant preocupació i interès per un futur millor.

– Què diria a les empreses i a les institucions del Berguedà que avui dia no formen part del projecte per animar-los a implicar-s’hi?

A la comarca comptem amb entitats socials diverses en les quals estan implicats els berguedans i berguedanes, però el projecte de la Fundació Impulsa té unes característiques i una finalitat social que actualment no preveu cap altra entitat a la zona. La Fundació beca alumnat d’FP i cicles formatius amb pocs recursos i els ofereix un acompanyament a través de la mentoria. Des del curs passat, comptem amb 12 empreses que estan becant dotze alumnes, i ara tenim nou beques per cobrir. Les empreses i institucions tenen una molt bona ocasió per implicar-se en el projecte, ja que, a la vegada que contribueixen en una tasca social, tenen a les seves mans l’oportunitat tant de fer saber al jovent que creuen en ells com de disposar del seu potencial per formar-los i assegurar-se un bon relleu. Al capdavall, es tracta dels treballadors i treballadores del futur.

“Les empreses i institucions […] tenen a les seves mans l’oportunitat tant de fer saber al jovent que creuen en ells com de disposar del seu potencial per formar-los i assegurar-se un bon relleu. Al capdavall, es tracta dels treballadors i treballadores del futur”

– Completi la frase. Per a vostè, la Fundació Impulsa en una paraula és…

Repte.