Gemma Anglada, coordinadora de Recursos Humans i de l’Àrea Comercial de les empreses MITSA i BIB

#ProtagonistesImpulsa #LaGarrotxa

La Gemma Anglada té 57 anys i és la coordinadora de Recursos Humans i de l’Àrea Comercial de les empreses MITSA i BIB, un grup empresarial amb 35 anys d’experiència en el sector tèxtil, amb seu a la Garrotxa, que ha esdevingut l’únic a Europa que compta amb un procés de fabricació totalment vertical: la seva tasca s’inicia amb el fil i finalitza amb la distribució dels productes acabats a les botigues, passant pels departaments de tintura, blanqueig, laminació i confecció de les diferents gammes de productes.

El grup va començar inicialment amb MITSA com a empresa dedicada als laminats i acabats tèxtils, i de mica en mica es va anar especialitzant a través de BIB, fins a desenvolupar la marca comercial BSensible, amb la qual comercialitzen llençols i coixineres exclusives per vestir el llit i protegir-lo. Actualment compten amb uns 70 treballadors i treballadores entre les dues empreses, facturen al voltant de 12 milions d’euros anuals i exporten a més d’una cinquantena de països sense passar per distribuïdores. Un dels eixos de MITSA i BIB és el seu compromís amb la sostenibilitat i la societat, i en aquesta línia, a banda de contribuir puntualment en diferents iniciatives locals, les dues empreses col·laboren amb la Fundació Impulsa des dels seus inicis, a través d’una donació econòmica anual i del Programa Impulsa Mentoria: la mateixa Gemma, juntament amb un altre treballador, fan de mentors d’un un jove Impulser cadascun.

– MITSA és líder en tèxtils de punt laminats per a la protecció de llit. Com ho heu aconseguit això?

Sí, nosaltres oferim llençols i coixineres, i també tot un seguit d’altres teixits tècnics aplicables a diferents àmbits. Es tracta d’una tela que només la podem fabricar nosaltres, feta amb fibra d’origen natural. Aquest tipus de teixit contribueix a l’acceleració de la regeneració de les cèl·lules de la pell i té grans propietats antibacterianes que inhibeixen la proliferació dels bacteris i dels fongs de manera natural i lliure de substàncies nocives, la qual cosa fa també que es redueixin les males olors. Són uns protectors ideals, perquè actuen igual que la nostra pell i, a més a més, serveixen també com a llençol de sota i protegeixen de forma eficaç el matalàs i el coixí.

“Aquest tipus de teixit contribueix a l’acceleració de la regeneració de les cèl·lules de la pell i té grans propietats antibacterianes.”

– Com va néixer la idea d’apostar per aquest sector?

Els fundadors de les dues empreses ja es dedicaven al sector i van començar a fabricar laminats i acabats tèxtils. De mica en mica es van anar especialitzant i van anar millorant el producte. Es tracta d’un sector que va a l’alça, perquè cada vegada és més important disposar de teixits com els que oferim nosaltres, com per exemple en el cas del sector turístic: cada vegada pren més importància comptar amb roba de llit com la nostra, ja que un matalàs no es pot rentar i és important protegir-lo al màxim possible.

-De fet, la demanda us ha portat a exportar a més de cinquanta països i ho feu amb la peculiaritat de no passar per cap distribuïdora. Quin és el procés?

Comencem amb el fil i finalitzem amb la distribució del producte acabat a les botigues. Tenim xarxes comercials pròpies, molt potencial humà i fem molta feina per aconseguir arribar directament al client. Som una empresa local i treballem molt centrats en el compromís mediambiental i humà.

– Justament en el vessant de compromís humà trobem les dues empreses com a col·laboradores de la Fundació Impulsa. Què us va portar a apostar per aquest projecte?

Quan ens van explicar el projecte, ens va agradar molt que sigui una idea local i propera, i que l’objectiu passi per poder ajudar i donar oportunitats de futur a un col·lectiu en situació de vulnerabilitat social. Vam implicar-nos-hi perquè teníem ganes de poder contribuir a la formació de joves de la comarca. Ens va semblar que és una manera de fer molt lligada: no es tracta de donar uns diners i ja està, sinó que hi ha unes famílies al darrere, una tutorització per part del professorat, la figura dels mentors i mentores; hi ha un contacte molt directe amb l’equip de la Fundació que ho gestiona i amb tots els agents implicats, i això ens va fer decidir a col·laborar-hi.

– Per què creieu que és important contribuir a la formació dels joves?

Perquè és imprescindible per poder tirar endavant el teixit social d’una zona; és preocupant que hi hagi joves que quedin despenjats, i en l’àmbit empresarial ens preocupa també el buit que hi ha en la formació d’aprenents d’oficis. Durant una sèrie de dècades, s’ha prioritzat molt la formació universitària i s’ha desprestigiat la formació professional, i calen persones amb aquesta formació. Veiem que en l’àmbit polític es poden anar fent intents per resoldre aquest problema, però, per sort, ara Impulsa està contribuint a cobrir aquest buit i vam pensar que contribuir-hi era una bona ajuda que podíem oferir.

“Durant una sèrie de dècades, s’ha prioritzat molt la formació universitària i s’ha desprestigiat la formació professional, i [a les empreses] ens calen persones amb aquesta formació”.

-Penseu que les empreses obtenen algun retorn col·laborant amb Impulsa?

Sí, a banda de la satisfacció personal, al grup de mentors ens dona l’oportunitat de conèixer una població de jovent a qui més endavant potser podrem oferir feina, o al revés, potser seran ells mateixos que, després d’haver-nos conegut, s’interessaran per incorporar-se a l’equip de les nostres empreses.

“[La participació en el projecte d’Impulsa] ens dona l’oportunitat de conèixer una població de jovent a qui més endavant potser podrem oferir feina o al revés, potser seran ells mateixos que, després d’haver-nos conegut, s’interessaran per incorporar-se a l’equip de les nostres empreses”.

– Quin aspecte destacaríeu de la tasca que fa la Fundació?

És un projecte molt humà, molt necessari, i jo a les empreses que encara no hi participen els diria que escoltin el que se’ls proposa, que és una experiència que funciona. Es tracta d’una aposta per un col·lectiu al qual s’ofereixen unes oportunitats de futur que segurament no tindrien, i Impulsa està sent capaç de moure diferents agents per ajudar que aquest jovent no es despengi. La manera com s’està estenent el projecte a les comarques és perquè s’està fent una molt bona feina; es veu una eficàcia al darrere, perquè són molt clars i estan duent a terme les accions que diuen, i això és la base: apostar per unes idees i tirar-les endavant.

“És un projecte molt humà, molt necessari, i jo a les empreses que encara no hi participen els diria que escoltin el que se’ls proposa, que és una experiència que funciona”

– Per a vosaltres, la Fundació Impulsa en una paraula és…

Futur.

Oriol Antúnez, Director de Formatges Montbrú

#ProtagonistesImpulsa #Moianès

Oriol Antúnez és el director de Formatges Montbrú, la formatgeria familiar del Moianès que, amb més de 30 anys de vida, s’ha posicionat com a millor empresa agroalimentària innovadora de Catalunya el 2019 per la creació i el desenvolupament d’un nou producte lacti, el Cheesefuet.

Formatges Montbrú també ha estat guardonada pel Sarró de cabra, considerat el millor formatge de cabra de pell florida del món pel prestigiós certamen internacional World Cheese Awards. Actualment l’empresa elabora més de 25 tipus de formatges —de búfala, de cabra, d’ovella i ecològics— i compta amb 40 treballadors i treballadores a l’obrador, i amb 40 ramaders i ramaderes. Antúnez fa 25 anys que es dedica a l’empresa familiar i explica que la decisió d’apostar per Formatges Montbrú davant la incertesa de no saber què podia estudiar va ser un dels moments més feliços de la seva vida.

– Valores molt la decisió d’haver-te decantat per la tradició familiar. Juntament amb la tradició, la qualitat i la innovació són dos dels pilars fonamentals de l’empresa. Com es fa per trobar l’equilibri entre conceptes que aparentment podrien xocar, com la tradició i la innovació?

Aquesta part d’innovació ve donada pel fet que som un equip que ens agrada “liar-nos”, provar coses noves, experimentar i treure productes nous periòdicament. Al mateix temps, però, dediquem molts esforços a respectar i ser el màxim fidedignes al producte primigeni que es va començar a fer a la masia. Els espais i les màquines evidentment han canviat, però respectem la tradició.

– Hi ha tradició formatgera a Catalunya?

No, però s’està fent molta cultura del formatge, perquè estan naixent moltes iniciatives que ofereixen formatges molt variats i això en fa créixer la cultura. En canvi, altres comunitats que sí que tenen tradició, com que s’han centrat en un sol formatge i no han innovat, no han generat aquesta cultura del formatge. De fet, som els que més a prop estem de França i allà hi ha molta tradició formatgera, i amb productes nostres com el Cheesefuet és un dels llocs on estem creant més expectació, perquè tenen tanta tradició i cultura que busquen coses noves que no els ofereix el seu mercat.

“S’està fent molta cultura del formatge, perquè estan naixent moltes iniciatives que ofereixen formatges molt variats”

– Tot i que el 80% de les vostres vendes se centra a Catalunya i a les Balears, també sou presents a una vintena de països. És difícil entrar a altres mercats?

El fet que a Catalunya no hi hagi cap DO [denominació d’origen] més enllà del formatge Urgèlia (Cadí) fa que resulti complicat entrar a altres països, perquè la gent fora d’aquí compra formatges que ja tenen molta tradició. Tot i això, nosaltres apostem decididament per anar-nos fent un nom i estem fent un treball comercial important als Estats Units, Europa i Canadà. Ara per ara, som presents a botigues gurmet molt especialitzades i amb una representació discreta, i la voluntat és anar-nos obrint mercat també en sectors no tan especialitzats.

– Què creus que aporta la vostra formatgeria a escala social?

La nostra filosofia. Les empreses es poden plantejar de moltes maneres i, en el nostre cas, el plantejament ha passat sempre per fer un producte de valor afegit, però que, alhora, aporti valor a tota la cadena: al sector ramader, als treballadors i treballadores, a la nostra clientela; i que tots aquests valors beneficiïn el nostre entorn. Al final, podem dir que Formatges Montbrú és un projecte transformador. Tenim la capacitat de transformar coses amb les mans ja des del moment que podem convertir una matèria primera en una cosa viva, i no només transformem, sinó que tenim el repte que allò que transformem sempre sigui de la màxima qualitat possible. Qui compra un formatge Montbrú està comprant un tros de territori, una estima cap a una feina, el saber fer de tot un equip.

“Formatges Montbrú és un projecte transformador. Tenim la capacitat de transformar coses amb les mans ja des del moment que podem convertir una matèria primera en una cosa viva”

– És amb aquesta voluntat transformadora que us heu sumat a la iniciativa de la Fundació Impulsa?

Sí, de seguida vam veure que es tracta d’un projecte molt sòlid pel que significa i el que aporta: més enllà de les beques, el fet que el jovent pugui comptar amb una mentoria és impagable. Si tot el jovent d’aquest país tingués l’oportunitat de participar-hi, tindríem un futur esperançador.

– Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Un privilegi.